A) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions.
B) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució.
C) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
D) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució.

A) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts.
B) Trobar solucions exactes a equacions.
C) Comprovar hipòtesis estadístiques.
D) Generar nombres aleatòris.

A) Modelatge de sistemes físics.
B) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
C) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.
D) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions.

A) Predir tendències futures.
B) Generar matrius aleatòries.
C) Trobar els autovalors de les matrius.
D) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient.

A) Mètode de Newton
B) Eliminació gaussiana
C) Mètode secant
D) Mètode de Runge-Kutta

A) Mètode de Newton
B) Eliminació gaussiana
C) Mètode de Runge-Kutta
D) Interpolació de Lagrange

A) Mètode de falsa posició
B) Mètode de bisecció
C) Descens de gradient
D) Mètode de Newton

A) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.
B) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat.
C) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
D) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts.

A) Segle XIX.
B) Segle XVIII.
C) Segle XXI.
D) Segle XX.

A) Progressos en la manipulació simbòlica.
B) Augment de la potència de càlcul.
C) Disminució dels costos computacionals.
D) Reducció de la disponibilitat de dades.

A) Mecànica celeste.
B) Electromagnetisme.
C) Termodinàmica.
D) Física quàntica.

A) Demostracions matemàtiques discretes.
B) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits.
C) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats.
D) Models purament teòrics sense càlculs.

A) La matemàtica discreta proporciona la base.
B) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques.
C) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible.
D) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica.

A) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa.
B) Tècniques de manipulació simbòlica.
C) Simulacions d'esdeveniments discretos.
D) Càlculs aritmètics bàsics.

A) Per simular fenòmens quàntics.
B) Per realitzar càlculs simbòlics.
C) Per desenvolupar models discrets.
D) Per a l'anàlisi actuarial.

A) Newton i Lagrange
B) Whittaker i Stegun
C) Euler i Gauss
D) John von Neumann i Herman Goldstine

A) 2000
B) 1912
C) 1947
D) 1985

A) Llibres mecànics
B) Llistes de fórmules
C) Taules d'interpolació
D) Ordenadors electrònics

A) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals.
B) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox.
C) A causa del treball d'E. T. Whittaker.
D) Perquè hi ha un ordinador disponible.

A) Una prova de convergència que implica el residu.
B) El nombre de passos realitzats.
C) La magnitud de la primera estimació.
D) La precisió de les operacions aritmètiques.

A) 3x + 4 = 28
B) 3x³ − 24
C) x³ - 8
D) 3x² + 4

A) a = -1, b = 4
B) a = 2, b = 5
C) a = 1, b = 2
D) a = 0, b = 3

A) Més gran que 1
B) Igual a 0,5
C) Menor que 0,2
D) Exactament 0

A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10.
B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.
C) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero.
D) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions.

A) Integració de Monte Carlo
B) Compressió d'imatges espectrals
C) Mètode simplex
D) Anàlisi de components principals

A) Fórmules de Newton-Cotes
B) Mètodes de Monte Carlo
C) Graelles disperses
D) Quadratura gaussiana

A) Regla de Simpson
B) Mètode simplex
C) Reixetes disperses
D) Integració de Monte Carlo

A) Repositori Netlib
B) Biblioteca Científica GNU
C) Biblioteca IMSL
D) Biblioteques NAG

A) Aritmètica de precisió arbitrària
B) Aritmètica de punt fix
C) Aritmètica binària
D) Aritmètica de punt flotant

A) MATLAB
B) Excel
C) Scilab
D) Julia

A) Digital Library of Mathematical Functions
B) Numerische Mathematik
C) Journal on Numerical Analysis (SINUM)
D) Enciclopèdia de Matemàtiques

A) C++
B) MATLAB
C) R
D) Python