A) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. B) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. C) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. D) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
A) Trobar solucions exactes a equacions. B) Generar nombres aleatòris. C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. D) Comprovar hipòtesis estadístiques.
A) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. B) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. C) Modelatge de sistemes físics. D) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.
A) Generar matrius aleatòries. B) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. C) Trobar els autovalors de les matrius. D) Predir tendències futures.
A) Mètode de Runge-Kutta B) Mètode de Newton C) Eliminació gaussiana D) Mètode secant
A) Mètode de Runge-Kutta B) Interpolació de Lagrange C) Eliminació gaussiana D) Mètode de Newton
A) Mètode de Newton B) Mètode de bisecció C) Descens de gradient D) Mètode de falsa posició
A) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. B) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. C) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. D) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.
A) Segle XVIII. B) Segle XIX. C) Segle XX. D) Segle XXI.
A) Reducció de la disponibilitat de dades. B) Progressos en la manipulació simbòlica. C) Disminució dels costos computacionals. D) Augment de la potència de càlcul.
A) Física quàntica. B) Mecànica celeste. C) Electromagnetisme. D) Termodinàmica.
A) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. B) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. C) Models purament teòrics sense càlculs. D) Demostracions matemàtiques discretes.
A) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. B) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. C) La matemàtica discreta proporciona la base. D) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible.
A) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. B) Càlculs aritmètics bàsics. C) Tècniques de manipulació simbòlica. D) Simulacions d'esdeveniments discretos.
A) Per simular fenòmens quàntics. B) Per a l'anàlisi actuarial. C) Per desenvolupar models discrets. D) Per realitzar càlculs simbòlics.
A) Newton i Lagrange B) Euler i Gauss C) Whittaker i Stegun D) John von Neumann i Herman Goldstine
A) 1985 B) 1912 C) 1947 D) 2000
A) Taules d'interpolació B) Llistes de fórmules C) Llibres mecànics D) Ordenadors electrònics
A) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. B) A causa del treball d'E. T. Whittaker. C) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. D) Perquè hi ha un ordinador disponible.
A) La magnitud de la primera estimació. B) El nombre de passos realitzats. C) Una prova de convergència que implica el residu. D) La precisió de les operacions aritmètiques.
A) x³ - 8 B) 3x + 4 = 28 C) 3x² + 4 D) 3x³ − 24
A) a = 1, b = 2 B) a = -1, b = 4 C) a = 2, b = 5 D) a = 0, b = 3
A) Exactament 0 B) Més gran que 1 C) Igual a 0,5 D) Menor que 0,2
A) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. B) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. C) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.
A) Mètode simplex B) Compressió d'imatges espectrals C) Anàlisi de components principals D) Integració de Monte Carlo
A) Graelles disperses B) Mètodes de Monte Carlo C) Fórmules de Newton-Cotes D) Quadratura gaussiana
A) Regla de Simpson B) Integració de Monte Carlo C) Reixetes disperses D) Mètode simplex
A) Repositori Netlib B) Biblioteca IMSL C) Biblioteques NAG D) Biblioteca Científica GNU
A) Aritmètica de punt flotant B) Aritmètica de precisió arbitrària C) Aritmètica de punt fix D) Aritmètica binària
A) Excel B) MATLAB C) Julia D) Scilab
A) Enciclopèdia de Matemàtiques B) Numerische Mathematik C) Journal on Numerical Analysis (SINUM) D) Digital Library of Mathematical Functions
A) Python B) C++ C) R D) MATLAB |