A) Oceà Índic B) Oceà Atlàntic C) Oceà Àrtic D) Oceà Pacífic
A) Blanc B) Negre C) Gris D) Blau
A) Sons de rugit B) Xiulets i clics C) Sons de ronronament D) Sons de lladres
A) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells. B) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica. C) Predació, sobrepesca i canvi climàtic. D) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits.
A) Perseguir B) Atrapada C) Observació visual D) Ecolocalització
A) Foces B) Plantes C) Peixos D) Crustacis
A) Dos B) Quatre C) Tres D) Un
A) La visió B) El gust C) L'oïda D) L'olfacte
A) Monodontidae B) Balaenopteridae C) Delphinidae D) Phocoenidae
A) Aletes a les aletes B) Aleta dorsal gran C) Absència d'una aleta dorsal D) Cos hidrodinàmic
A) Aleta B) Meló C) Grasa D) Colt
A) 7 m (23 peus) B) 3 m (10 peus) C) 5,5 m (18 peus) D) 10 m (33 peus)
A) 100 m (330 peus) B) 700 m (2.300 peus) C) 500 m (1.640 peus) D) 1.000 m (3.280 peus)
A) Canvi climàtic B) Sobrepesca C) Contaminació D) Depredadors naturals
A) Prop de ser considerada com a amenaçada B) En perill d'extinció C) Extinta D) De menor preocupació
A) Mar de Bering B) Oceà Àrtic C) Cook Inlet, a l'Alaska D) Mar de Chukotka
A) Óssos polars B) Foques C) Dòlphins D) Tiburons
A) 20 animals B) 10 animals C) 2 animals D) 50 animals
A) Només peix. B) Alga marina. C) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments. D) Planctó.
A) No se les considera balenes. B) No se les caça. C) No estan en perill d'extinció. D) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986.
A) Badia d'Hudson, sector occidental B) Badia d'Hudson, sector oriental C) Badia d'Hudson, sector sud D) Badia d'Hudson, sector nord
A) Llatí B) Grec C) Anglès D) Rus
A) Delfí B) Canari marí C) Balena blanca D) Balena blanca
A) Anglès B) Rus C) Llatí D) Grec
A) Cànari marí B) Ocell oceànic C) Cantant de balenes D) Cantant marí
A) Sisem B) Rugit C) Xiulet D) Grit
A) Sense ales B) Aleta C) Blanc D) Delfí
A) Delfí B) Blanc C) Aleta D) Sense ales
A) Charles Darwin B) Carl Linnaeus C) Gregor Mendel D) Peter Simon Pallas
A) Pinnípeds B) Mysticeti C) Odontoceti D) Cetàcia
A) Balena blanca B) Narval C) Marsopa D) Delfí
A) Similitud en la seqüència genòmica. B) Un crani amb característiques intermèdies. C) Ossos fòssils trobats a Vermont. D) Antecessor comú compartit.
A) 95% B) 85% C) 90% D) 97,87%
A) Monodon monoceros B) Bohaskaia monodontoides C) Casatia thermophila D) Denebola brachycephala
A) Miocè inferior B) Pliocè inferior C) Pliocè superior D) Miocè superior
A) Virginia B) Vermont, Estats Units C) Charlotte, Vermont D) Baixa Califòrnia
A) Fòssil de dinosaure B) Fòssil de trilobita C) La balena de Charlotte D) Fòssil d'ammonita
A) Fins a 100 anys. B) Fins a 50 anys. C) Fins a 30 anys. D) Fins a 70 o 80 anys.
A) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles. B) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles. C) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida. D) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles.
A) Fins a 10 cm. B) Fins a 20 cm. C) Fins a 5 cm. D) Fins a 15 cm.
A) En utilitzant les seves dents. B) En bufant aire al voltant dels seus sinus. C) En modificant la seva temperatura corporal. D) En contraient els músculs del coll.
A) Contretant la capa muscular. B) Expandint la zona meloniforme. C) Obrent la seva boca. D) Movent la seva cua.
A) Ossos similars als dels braços humans. B) Teixit connectiu dur, dens i fibrós. C) Pell fina i flexible. D) Cartilago tou.
A) Orelles B) Mandíbula inferior C) Llengua D) Nas
A) Cons B) Bastons C) Cílies D) Fíbres
A) Mostren un comportament d'alerta típic. B) S'acosten a la font de la sang. C) La ignoren. D) Nugen ràpidament.
A) Regulen la temperatura corporal. B) Milloren la visió. C) Milloren l'audició. D) Detecten diferents sabors.
A) Camp de visió il·limitat B) Camp de visió ampli C) Sense camp de visió D) Camp de visió curt
A) Salt de grup B) Submergència en grup C) Enjambre D) Milling
A) Comportament alimentari B) Comportament durant el son C) Comportament substitutori D) Comportament agressiu
A) Guarderies B) Grups C) Peticions D) Famílies
A) Més de 900 metres B) 500 metres C) 600 metres D) 700 metres
A) Gusanos echiúridos B) Gambes C) Amfípodes D) Pols
A) Orcades B) Balenes borincanes C) Balenes gegantes D) Balenes blaves
A) Durant els mesos d'hivern B) Durant els mesos d'estiu C) Durant els mesos de primavera D) Durant la temporada de reproducció
A) 28% B) 30% C) 25% D) 35%
A) Durant els primers dos anys. B) Durant els primers sis mesos. C) Durant els primers tres mesos. D) Durant el primer any.
A) Migració nocturna B) Caça solitària C) Alimentació diürna D) Cura parental compartida
A) Defenses llargues B) Peus palmídeus C) Dentició inusual D) Pell estriat
A) Caça a les aigües mitjanes B) Alimentació a la superfície C) Alimentació per filtració D) Caça al fons marí
A) Un investigador americà B) Un investigador rus C) Un investigador canadenc D) Un investigador japonès
A) Expulsió d'aire per la fosa B) Clap de mandíbula C) Palmada amb l'aleta D) Cop de cua
A) 6.000 quilòmetres B) 9.000 quilòmetres C) 3.000 quilòmetres D) 12.000 quilòmetres
A) Capes de gel polar B) Fosses oceàniques profundes C) Estuaris fluvials D) Ocians oberts
A) 1.151 individus B) 55.000 individus C) Entre 3.400 i 3.800 individus D) 14.500 individus
A) Ulbansky B) Àrtic canadenc oriental C) Mar de Bering Oriental D) Sud-oest de Groenlàndia
A) 62 individus B) 152 individus C) 39 individus D) 17 individus
A) Estuari de Cook B) Llocs del nord del Canadà C) Badia de Bristol D) Mar de Chukotka oriental
A) Equació del rendiment sostenible màxim B) Equació de la densitat de població C) Equació del potencial de remoció biològica D) Equació de la capacitat de suport
A) La carn B) La pell C) Les vèrtebres D) Les dents
A) Les dents B) La pell (muktuk) C) La carn D) Les vèrtebres
A) 14.500 individus B) 55.000 individus C) 889 individus D) 21.400 individus
A) 17 individus B) 62 individus C) 39 individus D) 152 individus
A) 549 individus B) 4.000 individus C) 2.500 individus D) 1.500 individus
A) Petroli mineral B) Oli vegetal C) Alquitran de carbó D) Vaselina
A) 1950 B) 1938 C) 1940 D) 1925
A) Els anys 50 B) Els anys 70 C) Els anys 40 D) Els anys 60
A) Pour la suite du monde B) La Chasse au Beluga C) Les Océans de l'Est D) Le Monde des Cétacés
A) 800 kg. B) 1200 kg. C) 500 kg. D) 935 kg.
A) 50%. B) 5%. C) 27%. D) 10%.
A) 200 km. B) 100 km. C) 10 km. D) 50 km.
A) Erysipelothrix rhusiopathiae B) Papil·lomavirus C) Sarcocystis D) Anisakis simplex
A) Xina B) Rússia C) Noruega D) Estats Units
A) Vèrtebres cervicals no fusionades B) Vèrtebres cervicals fusionades C) Vèrtebres lumbars D) Vèrtebres toràciques
A) Naluark B) Little Grey C) Ruby D) Little White
A) 1992 B) 2006 C) 2016 D) 2018
A) Whale and Dolphin Conservation B) Merlin Entertainments C) SeaWorld D) Blackstone Group
A) Contracaecum B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Anisakis simplex D) Sarcocystis
A) Little White B) Little Grey C) Naluark D) Ruby
A) Armada russa B) Armada canadenca C) Armada soviètica D) Armada dels Estats Units
A) Herpesvirus B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Papil·lomavirus D) Protozous ciliats
A) Hadwenius seymouri B) Leucasiella arctica C) Pharurus pallasii D) Anisakis simplex
A) Ruby B) Naluark C) No especificat D) Little White
A) Pharurus pallasii B) Anisakis simplex C) Leucasiella arctica D) Hadwenius seymouri
A) Leucasiella arctica B) Hadwenius seymouri C) Pharurus pallasii D) Anisakis simplex
A) Tocar les balenes blanques. B) Perseguir les balenes blanques. C) Mantenir les embarcacions a una distància segura. D) Alimentar les balenes blanques.
A) Badia de Hudson B) Port de Charlottetown C) Estuari del Tàmesi D) Riu Sant Lluís
A) Volar distàncies curtes B) Imitar l'expressió humana C) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges D) Canviar de color
A) De mínim risc B) Vulnerable C) En perill D) En perill crític
A) Menys trànsit marítim. B) Condicions de gel més estables. C) Reducció de la depredació per part de les orques. D) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. |