A) Oceà Atlàntic B) Oceà Àrtic C) Oceà Índic D) Oceà Pacífic
A) Gris B) Blanc C) Negre D) Blau
A) Xiulets i clics B) Sons de ronronament C) Sons de rugit D) Sons de lladres
A) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits. B) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells. C) Predació, sobrepesca i canvi climàtic. D) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica.
A) Observació visual B) Perseguir C) Atrapada D) Ecolocalització
A) Plantes B) Crustacis C) Peixos D) Foces
A) Quatre B) Tres C) Un D) Dos
A) L'oïda B) La visió C) El gust D) L'olfacte
A) Delphinidae B) Phocoenidae C) Monodontidae D) Balaenopteridae
A) Aletes a les aletes B) Absència d'una aleta dorsal C) Cos hidrodinàmic D) Aleta dorsal gran
A) Grasa B) Meló C) Colt D) Aleta
A) 5,5 m (18 peus) B) 7 m (23 peus) C) 3 m (10 peus) D) 10 m (33 peus)
A) 500 m (1.640 peus) B) 700 m (2.300 peus) C) 100 m (330 peus) D) 1.000 m (3.280 peus)
A) Sobrepesca B) Depredadors naturals C) Contaminació D) Canvi climàtic
A) De menor preocupació B) Extinta C) Prop de ser considerada com a amenaçada D) En perill d'extinció
A) Oceà Àrtic B) Mar de Chukotka C) Mar de Bering D) Cook Inlet, a l'Alaska
A) Foques B) Tiburons C) Dòlphins D) Óssos polars
A) 50 animals B) 2 animals C) 20 animals D) 10 animals
A) Alga marina. B) Només peix. C) Planctó. D) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments.
A) No se les considera balenes. B) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986. C) No se les caça. D) No estan en perill d'extinció.
A) Badia d'Hudson, sector oriental B) Badia d'Hudson, sector occidental C) Badia d'Hudson, sector nord D) Badia d'Hudson, sector sud
A) Anglès B) Llatí C) Rus D) Grec
A) Balena blanca B) Balena blanca C) Canari marí D) Delfí
A) Grec B) Anglès C) Rus D) Llatí
A) Ocell oceànic B) Cantant de balenes C) Cantant marí D) Cànari marí
A) Sisem B) Xiulet C) Rugit D) Grit
A) Sense ales B) Blanc C) Delfí D) Aleta
A) Blanc B) Delfí C) Aleta D) Sense ales
A) Peter Simon Pallas B) Charles Darwin C) Gregor Mendel D) Carl Linnaeus
A) Mysticeti B) Cetàcia C) Pinnípeds D) Odontoceti
A) Balena blanca B) Delfí C) Narval D) Marsopa
A) Antecessor comú compartit. B) Un crani amb característiques intermèdies. C) Ossos fòssils trobats a Vermont. D) Similitud en la seqüència genòmica.
A) 85% B) 90% C) 95% D) 97,87%
A) Denebola brachycephala B) Casatia thermophila C) Bohaskaia monodontoides D) Monodon monoceros
A) Pliocè inferior B) Miocè superior C) Pliocè superior D) Miocè inferior
A) Virginia B) Baixa Califòrnia C) Vermont, Estats Units D) Charlotte, Vermont
A) Fòssil de trilobita B) Fòssil d'ammonita C) La balena de Charlotte D) Fòssil de dinosaure
A) Fins a 70 o 80 anys. B) Fins a 100 anys. C) Fins a 50 anys. D) Fins a 30 anys.
A) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida. B) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles. C) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles. D) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles.
A) Fins a 5 cm. B) Fins a 20 cm. C) Fins a 10 cm. D) Fins a 15 cm.
A) En bufant aire al voltant dels seus sinus. B) En modificant la seva temperatura corporal. C) En utilitzant les seves dents. D) En contraient els músculs del coll.
A) Obrent la seva boca. B) Movent la seva cua. C) Contretant la capa muscular. D) Expandint la zona meloniforme.
A) Pell fina i flexible. B) Ossos similars als dels braços humans. C) Teixit connectiu dur, dens i fibrós. D) Cartilago tou.
A) Llengua B) Mandíbula inferior C) Orelles D) Nas
A) Cons B) Cílies C) Bastons D) Fíbres
A) La ignoren. B) S'acosten a la font de la sang. C) Mostren un comportament d'alerta típic. D) Nugen ràpidament.
A) Milloren la visió. B) Milloren l'audició. C) Regulen la temperatura corporal. D) Detecten diferents sabors.
A) Camp de visió il·limitat B) Camp de visió ampli C) Sense camp de visió D) Camp de visió curt
A) Salt de grup B) Milling C) Enjambre D) Submergència en grup
A) Comportament substitutori B) Comportament agressiu C) Comportament alimentari D) Comportament durant el son
A) Famílies B) Grups C) Peticions D) Guarderies
A) 700 metres B) Més de 900 metres C) 600 metres D) 500 metres
A) Pols B) Gambes C) Gusanos echiúridos D) Amfípodes
A) Balenes blaves B) Balenes gegantes C) Orcades D) Balenes borincanes
A) Durant els mesos de primavera B) Durant els mesos d'estiu C) Durant els mesos d'hivern D) Durant la temporada de reproducció
A) 30% B) 28% C) 35% D) 25%
A) Durant els primers sis mesos. B) Durant el primer any. C) Durant els primers dos anys. D) Durant els primers tres mesos.
A) Cura parental compartida B) Caça solitària C) Alimentació diürna D) Migració nocturna
A) Peus palmídeus B) Dentició inusual C) Defenses llargues D) Pell estriat
A) Caça a les aigües mitjanes B) Alimentació per filtració C) Alimentació a la superfície D) Caça al fons marí
A) Un investigador americà B) Un investigador rus C) Un investigador canadenc D) Un investigador japonès
A) Clap de mandíbula B) Palmada amb l'aleta C) Cop de cua D) Expulsió d'aire per la fosa
A) 12.000 quilòmetres B) 3.000 quilòmetres C) 9.000 quilòmetres D) 6.000 quilòmetres
A) Fosses oceàniques profundes B) Estuaris fluvials C) Capes de gel polar D) Ocians oberts
A) 55.000 individus B) 14.500 individus C) 1.151 individus D) Entre 3.400 i 3.800 individus
A) Àrtic canadenc oriental B) Mar de Bering Oriental C) Sud-oest de Groenlàndia D) Ulbansky
A) 17 individus B) 152 individus C) 39 individus D) 62 individus
A) Badia de Bristol B) Estuari de Cook C) Mar de Chukotka oriental D) Llocs del nord del Canadà
A) Equació del rendiment sostenible màxim B) Equació de la densitat de població C) Equació del potencial de remoció biològica D) Equació de la capacitat de suport
A) Les vèrtebres B) La carn C) La pell D) Les dents
A) Les vèrtebres B) La carn C) La pell (muktuk) D) Les dents
A) 14.500 individus B) 889 individus C) 55.000 individus D) 21.400 individus
A) 39 individus B) 17 individus C) 152 individus D) 62 individus
A) 4.000 individus B) 1.500 individus C) 2.500 individus D) 549 individus
A) Petroli mineral B) Vaselina C) Oli vegetal D) Alquitran de carbó
A) 1950 B) 1938 C) 1940 D) 1925
A) Els anys 40 B) Els anys 70 C) Els anys 60 D) Els anys 50
A) La Chasse au Beluga B) Pour la suite du monde C) Le Monde des Cétacés D) Les Océans de l'Est
A) 800 kg. B) 500 kg. C) 935 kg. D) 1200 kg.
A) 27%. B) 10%. C) 5%. D) 50%.
A) 50 km. B) 200 km. C) 10 km. D) 100 km.
A) Sarcocystis B) Papil·lomavirus C) Erysipelothrix rhusiopathiae D) Anisakis simplex
A) Noruega B) Estats Units C) Xina D) Rússia
A) Vèrtebres cervicals no fusionades B) Vèrtebres lumbars C) Vèrtebres cervicals fusionades D) Vèrtebres toràciques
A) Naluark B) Ruby C) Little Grey D) Little White
A) 2016 B) 1992 C) 2018 D) 2006
A) Merlin Entertainments B) SeaWorld C) Blackstone Group D) Whale and Dolphin Conservation
A) Contracaecum B) Anisakis simplex C) Sarcocystis D) Erysipelothrix rhusiopathiae
A) Naluark B) Little Grey C) Little White D) Ruby
A) Armada dels Estats Units B) Armada soviètica C) Armada russa D) Armada canadenca
A) Protozous ciliats B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Papil·lomavirus D) Herpesvirus
A) Hadwenius seymouri B) Anisakis simplex C) Pharurus pallasii D) Leucasiella arctica
A) Ruby B) Naluark C) Little White D) No especificat
A) Anisakis simplex B) Hadwenius seymouri C) Leucasiella arctica D) Pharurus pallasii
A) Pharurus pallasii B) Leucasiella arctica C) Anisakis simplex D) Hadwenius seymouri
A) Mantenir les embarcacions a una distància segura. B) Tocar les balenes blanques. C) Alimentar les balenes blanques. D) Perseguir les balenes blanques.
A) Port de Charlottetown B) Badia de Hudson C) Riu Sant Lluís D) Estuari del Tàmesi
A) Canviar de color B) Imitar l'expressió humana C) Volar distàncies curtes D) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges
A) De mínim risc B) Vulnerable C) En perill crític D) En perill
A) Reducció de la depredació per part de les orques. B) Condicions de gel més estables. C) Menys trànsit marítim. D) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. |