A) Oceà Pacífic B) Oceà Àrtic C) Oceà Índic D) Oceà Atlàntic
A) Blanc B) Blau C) Negre D) Gris
A) Sons de ronronament B) Sons de rugit C) Xiulets i clics D) Sons de lladres
A) Predació, sobrepesca i canvi climàtic. B) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits. C) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells. D) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica.
A) Ecolocalització B) Atrapada C) Observació visual D) Perseguir
A) Crustacis B) Peixos C) Foces D) Plantes
A) Dos B) Un C) Tres D) Quatre
A) La visió B) El gust C) L'oïda D) L'olfacte
A) Delphinidae B) Monodontidae C) Phocoenidae D) Balaenopteridae
A) Absència d'una aleta dorsal B) Aletes a les aletes C) Aleta dorsal gran D) Cos hidrodinàmic
A) Aleta B) Grasa C) Meló D) Colt
A) 5,5 m (18 peus) B) 7 m (23 peus) C) 3 m (10 peus) D) 10 m (33 peus)
A) 100 m (330 peus) B) 1.000 m (3.280 peus) C) 700 m (2.300 peus) D) 500 m (1.640 peus)
A) Canvi climàtic B) Sobrepesca C) Contaminació D) Depredadors naturals
A) Extinta B) De menor preocupació C) Prop de ser considerada com a amenaçada D) En perill d'extinció
A) Cook Inlet, a l'Alaska B) Oceà Àrtic C) Mar de Bering D) Mar de Chukotka
A) Dòlphins B) Tiburons C) Óssos polars D) Foques
A) 10 animals B) 20 animals C) 2 animals D) 50 animals
A) Planctó. B) Alga marina. C) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments. D) Només peix.
A) No estan en perill d'extinció. B) No se les considera balenes. C) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986. D) No se les caça.
A) Badia d'Hudson, sector oriental B) Badia d'Hudson, sector sud C) Badia d'Hudson, sector occidental D) Badia d'Hudson, sector nord
A) Rus B) Anglès C) Llatí D) Grec
A) Balena blanca B) Delfí C) Balena blanca D) Canari marí
A) Llatí B) Grec C) Rus D) Anglès
A) Cantant marí B) Cànari marí C) Ocell oceànic D) Cantant de balenes
A) Grit B) Sisem C) Xiulet D) Rugit
A) Aleta B) Sense ales C) Delfí D) Blanc
A) Delfí B) Aleta C) Sense ales D) Blanc
A) Gregor Mendel B) Charles Darwin C) Peter Simon Pallas D) Carl Linnaeus
A) Cetàcia B) Pinnípeds C) Mysticeti D) Odontoceti
A) Narval B) Marsopa C) Balena blanca D) Delfí
A) Antecessor comú compartit. B) Ossos fòssils trobats a Vermont. C) Similitud en la seqüència genòmica. D) Un crani amb característiques intermèdies.
A) 85% B) 95% C) 90% D) 97,87%
A) Monodon monoceros B) Bohaskaia monodontoides C) Denebola brachycephala D) Casatia thermophila
A) Miocè inferior B) Pliocè superior C) Miocè superior D) Pliocè inferior
A) Charlotte, Vermont B) Baixa Califòrnia C) Vermont, Estats Units D) Virginia
A) La balena de Charlotte B) Fòssil d'ammonita C) Fòssil de trilobita D) Fòssil de dinosaure
A) Fins a 50 anys. B) Fins a 100 anys. C) Fins a 70 o 80 anys. D) Fins a 30 anys.
A) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles. B) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles. C) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles. D) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida.
A) Fins a 15 cm. B) Fins a 10 cm. C) Fins a 20 cm. D) Fins a 5 cm.
A) En bufant aire al voltant dels seus sinus. B) En modificant la seva temperatura corporal. C) En contraient els músculs del coll. D) En utilitzant les seves dents.
A) Movent la seva cua. B) Contretant la capa muscular. C) Expandint la zona meloniforme. D) Obrent la seva boca.
A) Ossos similars als dels braços humans. B) Pell fina i flexible. C) Teixit connectiu dur, dens i fibrós. D) Cartilago tou.
A) Nas B) Mandíbula inferior C) Orelles D) Llengua
A) Cons B) Cílies C) Fíbres D) Bastons
A) Nugen ràpidament. B) La ignoren. C) Mostren un comportament d'alerta típic. D) S'acosten a la font de la sang.
A) Milloren la visió. B) Regulen la temperatura corporal. C) Milloren l'audició. D) Detecten diferents sabors.
A) Camp de visió curt B) Camp de visió il·limitat C) Camp de visió ampli D) Sense camp de visió
A) Salt de grup B) Submergència en grup C) Milling D) Enjambre
A) Comportament substitutori B) Comportament durant el son C) Comportament agressiu D) Comportament alimentari
A) Peticions B) Famílies C) Guarderies D) Grups
A) Més de 900 metres B) 700 metres C) 600 metres D) 500 metres
A) Gusanos echiúridos B) Amfípodes C) Gambes D) Pols
A) Balenes gegantes B) Balenes borincanes C) Balenes blaves D) Orcades
A) Durant els mesos de primavera B) Durant els mesos d'estiu C) Durant la temporada de reproducció D) Durant els mesos d'hivern
A) 28% B) 25% C) 30% D) 35%
A) Durant els primers tres mesos. B) Durant els primers dos anys. C) Durant el primer any. D) Durant els primers sis mesos.
A) Migració nocturna B) Cura parental compartida C) Alimentació diürna D) Caça solitària
A) Peus palmídeus B) Pell estriat C) Defenses llargues D) Dentició inusual
A) Alimentació per filtració B) Alimentació a la superfície C) Caça a les aigües mitjanes D) Caça al fons marí
A) Un investigador americà B) Un investigador japonès C) Un investigador canadenc D) Un investigador rus
A) Expulsió d'aire per la fosa B) Clap de mandíbula C) Cop de cua D) Palmada amb l'aleta
A) 6.000 quilòmetres B) 9.000 quilòmetres C) 3.000 quilòmetres D) 12.000 quilòmetres
A) Estuaris fluvials B) Fosses oceàniques profundes C) Capes de gel polar D) Ocians oberts
A) 55.000 individus B) 14.500 individus C) 1.151 individus D) Entre 3.400 i 3.800 individus
A) Àrtic canadenc oriental B) Ulbansky C) Mar de Bering Oriental D) Sud-oest de Groenlàndia
A) 62 individus B) 39 individus C) 17 individus D) 152 individus
A) Badia de Bristol B) Estuari de Cook C) Llocs del nord del Canadà D) Mar de Chukotka oriental
A) Equació de la capacitat de suport B) Equació de la densitat de població C) Equació del potencial de remoció biològica D) Equació del rendiment sostenible màxim
A) La carn B) Les dents C) La pell D) Les vèrtebres
A) La pell (muktuk) B) Les vèrtebres C) La carn D) Les dents
A) 14.500 individus B) 55.000 individus C) 889 individus D) 21.400 individus
A) 62 individus B) 17 individus C) 152 individus D) 39 individus
A) 1.500 individus B) 4.000 individus C) 549 individus D) 2.500 individus
A) Alquitran de carbó B) Vaselina C) Oli vegetal D) Petroli mineral
A) 1950 B) 1938 C) 1940 D) 1925
A) Els anys 50 B) Els anys 60 C) Els anys 40 D) Els anys 70
A) La Chasse au Beluga B) Les Océans de l'Est C) Le Monde des Cétacés D) Pour la suite du monde
A) 800 kg. B) 500 kg. C) 935 kg. D) 1200 kg.
A) 27%. B) 5%. C) 50%. D) 10%.
A) 10 km. B) 200 km. C) 100 km. D) 50 km.
A) Anisakis simplex B) Sarcocystis C) Erysipelothrix rhusiopathiae D) Papil·lomavirus
A) Estats Units B) Noruega C) Xina D) Rússia
A) Vèrtebres cervicals fusionades B) Vèrtebres cervicals no fusionades C) Vèrtebres lumbars D) Vèrtebres toràciques
A) Little White B) Naluark C) Little Grey D) Ruby
A) 2006 B) 2016 C) 2018 D) 1992
A) Blackstone Group B) Whale and Dolphin Conservation C) SeaWorld D) Merlin Entertainments
A) Erysipelothrix rhusiopathiae B) Anisakis simplex C) Sarcocystis D) Contracaecum
A) Naluark B) Little Grey C) Ruby D) Little White
A) Armada dels Estats Units B) Armada canadenca C) Armada russa D) Armada soviètica
A) Erysipelothrix rhusiopathiae B) Herpesvirus C) Protozous ciliats D) Papil·lomavirus
A) Leucasiella arctica B) Hadwenius seymouri C) Pharurus pallasii D) Anisakis simplex
A) No especificat B) Ruby C) Little White D) Naluark
A) Hadwenius seymouri B) Anisakis simplex C) Leucasiella arctica D) Pharurus pallasii
A) Anisakis simplex B) Leucasiella arctica C) Hadwenius seymouri D) Pharurus pallasii
A) Alimentar les balenes blanques. B) Mantenir les embarcacions a una distància segura. C) Tocar les balenes blanques. D) Perseguir les balenes blanques.
A) Estuari del Tàmesi B) Port de Charlottetown C) Badia de Hudson D) Riu Sant Lluís
A) Canviar de color B) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges C) Volar distàncies curtes D) Imitar l'expressió humana
A) Vulnerable B) En perill C) En perill crític D) De mínim risc
A) Menys trànsit marítim. B) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. C) Condicions de gel més estables. D) Reducció de la depredació per part de les orques. |