A) Oceà Àrtic B) Oceà Atlàntic C) Oceà Pacífic D) Oceà Índic
A) Negre B) Blanc C) Gris D) Blau
A) Sons de rugit B) Sons de lladres C) Xiulets i clics D) Sons de ronronament
A) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits. B) Predació, sobrepesca i canvi climàtic. C) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica. D) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells.
A) Atrapada B) Perseguir C) Ecolocalització D) Observació visual
A) Foces B) Peixos C) Plantes D) Crustacis
A) Un B) Dos C) Quatre D) Tres
A) El gust B) La visió C) L'oïda D) L'olfacte
A) Delphinidae B) Monodontidae C) Phocoenidae D) Balaenopteridae
A) Aleta dorsal gran B) Absència d'una aleta dorsal C) Cos hidrodinàmic D) Aletes a les aletes
A) Aleta B) Grasa C) Meló D) Colt
A) 7 m (23 peus) B) 10 m (33 peus) C) 3 m (10 peus) D) 5,5 m (18 peus)
A) 100 m (330 peus) B) 1.000 m (3.280 peus) C) 500 m (1.640 peus) D) 700 m (2.300 peus)
A) Sobrepesca B) Canvi climàtic C) Depredadors naturals D) Contaminació
A) Prop de ser considerada com a amenaçada B) De menor preocupació C) En perill d'extinció D) Extinta
A) Cook Inlet, a l'Alaska B) Oceà Àrtic C) Mar de Bering D) Mar de Chukotka
A) Dòlphins B) Foques C) Tiburons D) Óssos polars
A) 10 animals B) 20 animals C) 50 animals D) 2 animals
A) Planctó. B) Només peix. C) Alga marina. D) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments.
A) No se les considera balenes. B) No estan en perill d'extinció. C) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986. D) No se les caça.
A) Badia d'Hudson, sector occidental B) Badia d'Hudson, sector nord C) Badia d'Hudson, sector oriental D) Badia d'Hudson, sector sud
A) Anglès B) Grec C) Rus D) Llatí
A) Delfí B) Balena blanca C) Balena blanca D) Canari marí
A) Anglès B) Grec C) Llatí D) Rus
A) Cantant de balenes B) Cànari marí C) Ocell oceànic D) Cantant marí
A) Xiulet B) Sisem C) Grit D) Rugit
A) Sense ales B) Delfí C) Aleta D) Blanc
A) Blanc B) Delfí C) Aleta D) Sense ales
A) Gregor Mendel B) Charles Darwin C) Peter Simon Pallas D) Carl Linnaeus
A) Cetàcia B) Mysticeti C) Pinnípeds D) Odontoceti
A) Marsopa B) Balena blanca C) Delfí D) Narval
A) Antecessor comú compartit. B) Ossos fòssils trobats a Vermont. C) Un crani amb característiques intermèdies. D) Similitud en la seqüència genòmica.
A) 85% B) 90% C) 95% D) 97,87%
A) Monodon monoceros B) Denebola brachycephala C) Casatia thermophila D) Bohaskaia monodontoides
A) Miocè superior B) Pliocè superior C) Pliocè inferior D) Miocè inferior
A) Baixa Califòrnia B) Charlotte, Vermont C) Vermont, Estats Units D) Virginia
A) La balena de Charlotte B) Fòssil de dinosaure C) Fòssil d'ammonita D) Fòssil de trilobita
A) Fins a 50 anys. B) Fins a 100 anys. C) Fins a 70 o 80 anys. D) Fins a 30 anys.
A) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles. B) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida. C) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles. D) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles.
A) Fins a 15 cm. B) Fins a 20 cm. C) Fins a 5 cm. D) Fins a 10 cm.
A) En bufant aire al voltant dels seus sinus. B) En utilitzant les seves dents. C) En contraient els músculs del coll. D) En modificant la seva temperatura corporal.
A) Movent la seva cua. B) Expandint la zona meloniforme. C) Obrent la seva boca. D) Contretant la capa muscular.
A) Teixit connectiu dur, dens i fibrós. B) Pell fina i flexible. C) Cartilago tou. D) Ossos similars als dels braços humans.
A) Nas B) Mandíbula inferior C) Orelles D) Llengua
A) Cons B) Fíbres C) Bastons D) Cílies
A) Mostren un comportament d'alerta típic. B) S'acosten a la font de la sang. C) Nugen ràpidament. D) La ignoren.
A) Milloren l'audició. B) Milloren la visió. C) Detecten diferents sabors. D) Regulen la temperatura corporal.
A) Camp de visió ampli B) Sense camp de visió C) Camp de visió curt D) Camp de visió il·limitat
A) Salt de grup B) Submergència en grup C) Milling D) Enjambre
A) Comportament durant el son B) Comportament agressiu C) Comportament alimentari D) Comportament substitutori
A) Grups B) Famílies C) Peticions D) Guarderies
A) 600 metres B) 700 metres C) Més de 900 metres D) 500 metres
A) Amfípodes B) Gusanos echiúridos C) Pols D) Gambes
A) Balenes borincanes B) Balenes blaves C) Balenes gegantes D) Orcades
A) Durant els mesos de primavera B) Durant els mesos d'estiu C) Durant la temporada de reproducció D) Durant els mesos d'hivern
A) 28% B) 25% C) 30% D) 35%
A) Durant el primer any. B) Durant els primers sis mesos. C) Durant els primers tres mesos. D) Durant els primers dos anys.
A) Alimentació diürna B) Migració nocturna C) Caça solitària D) Cura parental compartida
A) Defenses llargues B) Peus palmídeus C) Dentició inusual D) Pell estriat
A) Caça al fons marí B) Caça a les aigües mitjanes C) Alimentació a la superfície D) Alimentació per filtració
A) Un investigador japonès B) Un investigador americà C) Un investigador canadenc D) Un investigador rus
A) Expulsió d'aire per la fosa B) Clap de mandíbula C) Cop de cua D) Palmada amb l'aleta
A) 6.000 quilòmetres B) 12.000 quilòmetres C) 9.000 quilòmetres D) 3.000 quilòmetres
A) Estuaris fluvials B) Fosses oceàniques profundes C) Capes de gel polar D) Ocians oberts
A) Entre 3.400 i 3.800 individus B) 55.000 individus C) 1.151 individus D) 14.500 individus
A) Sud-oest de Groenlàndia B) Ulbansky C) Mar de Bering Oriental D) Àrtic canadenc oriental
A) 62 individus B) 152 individus C) 39 individus D) 17 individus
A) Mar de Chukotka oriental B) Llocs del nord del Canadà C) Estuari de Cook D) Badia de Bristol
A) Equació del rendiment sostenible màxim B) Equació del potencial de remoció biològica C) Equació de la densitat de població D) Equació de la capacitat de suport
A) La carn B) Les vèrtebres C) La pell D) Les dents
A) La pell (muktuk) B) Les dents C) Les vèrtebres D) La carn
A) 55.000 individus B) 14.500 individus C) 889 individus D) 21.400 individus
A) 17 individus B) 62 individus C) 39 individus D) 152 individus
A) 2.500 individus B) 1.500 individus C) 4.000 individus D) 549 individus
A) Oli vegetal B) Petroli mineral C) Alquitran de carbó D) Vaselina
A) 1938 B) 1940 C) 1950 D) 1925
A) Els anys 70 B) Els anys 60 C) Els anys 40 D) Els anys 50
A) Le Monde des Cétacés B) Les Océans de l'Est C) La Chasse au Beluga D) Pour la suite du monde
A) 500 kg. B) 1200 kg. C) 935 kg. D) 800 kg.
A) 27%. B) 10%. C) 50%. D) 5%.
A) 10 km. B) 100 km. C) 200 km. D) 50 km.
A) Papil·lomavirus B) Sarcocystis C) Erysipelothrix rhusiopathiae D) Anisakis simplex
A) Noruega B) Estats Units C) Xina D) Rússia
A) Vèrtebres cervicals fusionades B) Vèrtebres toràciques C) Vèrtebres cervicals no fusionades D) Vèrtebres lumbars
A) Little White B) Little Grey C) Ruby D) Naluark
A) 2006 B) 1992 C) 2018 D) 2016
A) SeaWorld B) Whale and Dolphin Conservation C) Blackstone Group D) Merlin Entertainments
A) Anisakis simplex B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Contracaecum D) Sarcocystis
A) Little Grey B) Little White C) Ruby D) Naluark
A) Armada soviètica B) Armada dels Estats Units C) Armada canadenca D) Armada russa
A) Protozous ciliats B) Herpesvirus C) Erysipelothrix rhusiopathiae D) Papil·lomavirus
A) Anisakis simplex B) Pharurus pallasii C) Leucasiella arctica D) Hadwenius seymouri
A) Naluark B) Little White C) No especificat D) Ruby
A) Leucasiella arctica B) Pharurus pallasii C) Anisakis simplex D) Hadwenius seymouri
A) Anisakis simplex B) Leucasiella arctica C) Hadwenius seymouri D) Pharurus pallasii
A) Alimentar les balenes blanques. B) Perseguir les balenes blanques. C) Tocar les balenes blanques. D) Mantenir les embarcacions a una distància segura.
A) Riu Sant Lluís B) Badia de Hudson C) Port de Charlottetown D) Estuari del Tàmesi
A) Canviar de color B) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges C) Volar distàncies curtes D) Imitar l'expressió humana
A) En perill crític B) Vulnerable C) De mínim risc D) En perill
A) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. B) Condicions de gel més estables. C) Reducció de la depredació per part de les orques. D) Menys trànsit marítim. |