Economia immobiliària - Prova
A) Inversió en oportunitats immobiliàries B) Índex d'ocupació de llogaters C) Retorn de la inversió D) Tipus d'interès
A) Depreciació B) Patrimoni net C) Revalorització D) Amortització
A) Habitatge principal B) Casa mòbil C) Propietat d'inversió D) Terreny
A) Traspàs B) Execució hipotecària C) Avaluació D) Topografia
A) Retorn sobre inversió en efectiu B) Multiplicador del lloguer brut C) Tasa de capitalització D) Índex de cobertura del deute
A) Augment del capital B) Especulació C) Guany de capital D) Apalancament
A) Préstec amb tipus d'interès fix B) Préstec amb amortització diferida C) Préstec amb tipus d'interès variable D) Préstec amb pagament només d'interessos
A) 30% B) 10% C) 20% D) 5%
A) Anàlisi de mercat B) Modelització financera C) Gestió de carteres D) Valoració de béns immobles
A) Estudiar l'ús de terres agrícoles. B) Descriure i predir els patrons econòmics de l'oferta i la demanda. C) Analitzar només les tendències econòmiques urbanes. D) Centrar-se exclusivament en els mercats immobiliaris residencials.
A) Finances. B) Economia de l'habitatge. C) Economia urbana. D) Economia espacial.
A) Inquilins que fan servir serveis d'habitatge. B) Promotor immobiliari que construeix noves propietats. C) Usuaris que viuen o utilitzen propietats per a negocis. D) Propietaris que no ocupen les propietats que adquireixen.
A) Desenvolupen terrenys per a la construcció d'edificis. B) Ocupen propietats com a inquilins. C) Renoven propietats existents. D) Faciliten la compra i venda de béns immobles.
A) Heterogeneïtat. B) Durabilitat. C) Alts costos de transacció. D) Immobilitat.
A) Utilitzant mesures de superfície terrestre. B) Només basant-se en la ubicació. C) En termes d'unitats de servei. D) Pel nombre d'edificis.
A) Del 10% al 15% del preu de compra. B) Menys de l'1% del preu de compra. C) Fixat en el 20%, independentment de la ubicació. D) Entre l'1,5% i el 6% del preu de compra.
A) Perquè els béns immobiliaris són immòbils en termes de localització. B) A causa dels ràpids ajustaments del mercat. C) A causa dels elevats costos de transacció. D) Degut a la seva durabilitat.
A) Productes que es transporten a noves ubicacions. B) Reducció dels costos de transacció. C) Persones que es traslladen a habitatges. D) Construcció immediata de noves propietats.
A) Uniformitat en els preus de les propietats. B) El potencial de factors externs inherents a una determinada ubicació. C) Baixos costos de cerca. D) Disminució de la demanda d'habitatges en zones suburbanes.
A) Sector agrícola B) Sector de la fabricació C) Sector de lloguer D) Sector turístic
A) Comunitats B) Llar C) Individus D) Famílies
A) 31% B) 10% C) 15% D) 26%
A) 6.0 B) 10.5 C) 8.2 D) 3.5
A) Utilitzant tècniques que requereixen més mà d'obra. B) Augmentant els costos de millora del terreny. C) Reduint els costos de finançament i administratius. D) Construint edificis de formigó de molts pisos.
A) Regulacions sobre l'ús del sòl, com ara ordenances de zonificació. B) La disponibilitat d'electricitat i materials de construcció. C) L'elasticitat de la oferta en termes de preu. D) Els costos de màrqueting i administració.
A) 10% B) 15% C) 4% D) 7%
A) 15% B) 4% C) 26% D) 31%
A) 98% B) 25% C) 50% D) 75%
A) Compañies d'assegurances de vida B) Bancs comercials C) Institucions de dipòsits i préstecs D) Empreses de targetes de crèdit
A) Xifres dobles B) Cap canvi significatiu C) Xifres individuals D) Xifres triples
A) Immobles comercials B) Terrenys agrícoles C) Habitatges unifamiliars D) Polígons industrials
A) Una execució immediata sobre tots els béns. B) Una garantia personal per part de la família del deutor. C) Una pòlissa d'assegurança de crèdit. D) Una renúncia a totes les condicions del préstec.
A) Regions que experimenten un creixement econòmic significatiu. B) Zones urbanes amb alta densitat de població. C) Zones on els preus de l'habitatge han augmentat menys. D) Ciutats amb avenços tecnològics ràpids.
A) El suport disminueix a mesura que els preus de l'habitatge disminueixen. B) Existeix una relació directament proporcional. C) Existeix una relació inversa. D) No s'ha trobat cap relació significativa.
A) Les zones en declivi registren un 5% menys de vots a favor. B) No hi ha diferències en els patrons de votació. C) Les zones en auge registren un 10% més de vots a favor. D) Les zones en declivi registren un 10% més de vots a favor.
A) Classe desavantatjada. B) Classe mitjana-alta. C) Classe afavorida. D) Cap de les classes: ni la classe afavorida ni la classe desavantatjada.
A) 65% B) 35,8% C) 18,4% D) 50,4%
A) Noruega B) Dinamarca C) Suècia D) Finlàndia
A) Actiu B) Patrimoni C) Dret social D) Neoliberalisme
A) Suècia B) Irlanda C) Dinamarca D) Hongria
A) Els creditors podien recuperar les propietats als deutors. B) Reducció de la deduccibilitat dels interessos hipotecaris. C) Privatització de la política monetària. D) Augment dels programes d'habitatge públic.
A) Preus de l'habitatge més baixos. B) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. C) Els consumidors danesos es van endeutar molt. D) Augment de l'habitatge públic.
A) Patrimoni B) Actiu C) Dret social D) Neoliberalisme
A) Suècia B) Dinamarca C) Hongria D) Irlanda
A) Patrimoni B) Dret social C) Neoliberalisme D) Actiu
A) Privatització de tots els bancs de propietat estatal. B) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. C) Augment dels programes d'habitatge públic. D) Polítiques de productes hipotecaris més flexibles.
A) Reducció del deute de les llars. B) Augment de l'habitatge públic. C) Els bancs van començar a concedir préstecs basats en actius. D) Disminució de la inversió estrangera en hipoteques.
A) 25%. B) 55%. C) 10%. D) 75%.
A) El model d'"inversió de convergència". B) El paradoxa de la propietat de l'habitatge. C) L'efecte de 'doble palanca'. D) L'equilibri de la política social. |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.