Galileu Galilei
A) 23 de juny de 1612 B) 15 de febrer de 1564 C) 4 de març de 1590 D) 7 de desembre de 1635
A) El Caire, Egipte B) Barcelona, Espanya C) Pisa, Itàlia D) Atenes, Grècia
A) El pare de la ciència moderna B) El mag de les matemàtiques C) L'home del Renaixement D) El rei de l'astronomia
A) Johannes Kepler B) Aristòtil C) Isaac Newton D) Nicolau Copèrnic
A) Sidereus Nuncius B) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món C) Cartes sobre les taques solars D) El Missatger Estel·lar
A) 1678 B) 1632 C) 1645 D) 1599
A) Astrònom, físic i enginyer B) Soldat C) Músic D) Agricultor
A) Jardiner cap B) Bufó reial C) Filòsof i matemàtic D) Músic de la cort
A) 1655 B) 1610 C) 1582 D) 1567
A) 1621 B) 1633 C) 1605 D) 1648
A) Tres B) Cinc C) Quatre D) Sis
A) Michelangelo (o Michelagnolo) B) Vincenzo C) Giulia D) Borghini
A) Deu B) Vuit C) Sis D) Dotze
A) Abadia de Vallombrosa B) Escola Catedral de Florència C) Acadèmia del Ducat de Florència D) Universitat de Pisa
A) Jacopo Borghini B) Giulia Ammannati C) Muzio Tedaldi D) Vincenzo Galilei
A) Lauta B) Piano C) Flauta D) Violí
A) Bonaiuti B) Linceo C) Galilei D) Galileo
A) Galileo Bonaiuti B) Marina Gamba C) Tommaso Caccini D) Sestilia Bocchineri
A) Accademia dei Lincei B) Convent de San Matteo C) Basílica de Santa Croce D) Orde dominicà
A) Vincenzo B) Tommaso Caccini C) Sestilia Bocchineri D) Marina Gamba
A) Dos B) Un C) Tres D) Quatre
A) Maria Celeste B) Galileo Bonaiuti C) Livia D) Germana Arcangela
A) Malalta B) Reconeixuda legalment C) Sa D) Casada
A) Livia B) Sestilia Bocchineri C) Marina Gamba D) Maria Celeste
A) Vots religiosos. B) Problemes financers amb les seves germanes. C) Les seves condicions de salut. D) El seu naixement il·legítim.
A) Grau en filosofia B) Grau en matemàtiques C) Grau en teologia D) Grau en medicina
A) El flux de l'aigua en un riu. B) La trajectòria de vol dels ocells. C) El moviment dels planetes en el cel nocturn. D) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac.
A) Una bomba d'aire B) Un motor de vapor C) Un baròmetre D) Una balança hidrostàtica
A) Un sistema de climatització. B) Un disseny de telescopi. C) Un rellotge mecànic. D) Una bomba d'aigua accionada per cavalls.
A) Van ser rivals en la investigació científica. B) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. C) Cigoli va ser mentor de Galileu. D) Cigoli era estudiant de Galileu.
A) Una màquina de vapor B) Un baròmetre C) Un termoscopi D) Una bomba d'aire
A) Ottavio Brenzoni B) Tycho Brahe C) Hans Lippershey D) Kepler
A) Mitjançant Hans Lippershey B) Observant-la directament el 1604 C) De Tycho Brahe D) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni
A) Imatges distorsionades. B) Imatges amplificades i dretes. C) Imatges invertides. D) Imatges reduïdes.
A) Març de 1610 B) 25 d'agost de 1609 C) 15 de gener de 1605 D) 1608
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar) C) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) D) The Assayer (El provador)
A) Tycho Brahe B) Ottavio Brenzoni C) Hans Lippershey D) Galileo Galilei
A) Cossos cosmics B) Llunes jovianes C) Satèl·lits galileans D) Estrelles medicies
A) Simon Marius B) William Gilbert C) Thomas Harriot D) Aristòtil
A) El propi observatori de Galileu B) La Universitat de Bolonya C) L'observatori de Christopher Clavius a Roma D) L'observatori de Harriot
A) El mètode era massa complex per als mariners. B) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. C) Observar les llunes resultava massa difícil. D) Les llunes només es podien veure durant el dia.
A) Juny B) Gener C) Desembre D) Setembre
A) El model ptolemaic B) El geo-heliocentrisme de Capella C) L'heliocentrisme copernicà D) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe
A) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. B) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes. C) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. D) Els planetes orbitaven directament el Sol.
A) Planetes B) Cometes C) Auròres D) Llunes
A) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra. B) Les llunes de Saturn van canviar de posició. C) Va pensar que el planeta havia desaparegut. D) El telescopi va tenir un mal funcionament.
A) El jesuita Christoph Scheiner B) Tycho Brahe C) Francesco Sizzi D) Johannes Fabricius
A) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi. B) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. C) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd. D) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric.
A) Discurs sobre els cometes B) Debat astronòmic C) L'Assaig (Il Saggiatore) D) Equilibri filosòfic
A) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. B) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. C) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques. D) Les imprecisions de la física aristotèlica.
A) El Papa Pau V B) Benedetto Castelli C) El cardenal Bellarmino D) Francesco Ingoli
A) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. B) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII. C) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics. D) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple.
A) Aurora boreal. B) Llums galileanes. C) Llums boreals. D) Alba romana.
A) Sir Isaac Newton B) René Descartes C) Vincenzo Viviani D) Johannes Kepler
A) Christiaan Huygens B) Johannes Kepler C) Vincenzo Viviani D) René Descartes
A) L'assaigador B) Sobre el moviment C) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món D) Dues noves ciències
A) Isotròpic B) Inercial C) Inelàstic D) Isocron
A) Christiaan Huygens B) Johannes Kepler C) Galileo Galilei D) René Descartes
A) Mecànica newtoniana B) Invariància galileana C) Mecànica quàntica D) Termodinàmica
A) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell. B) Una observació astronòmica. C) Una demostració matemàtica. D) Un experiment de laboratori.
A) Lucreti B) John Philoponus C) Nicole Oresme D) Domingo de Soto
A) Nicole Oresme B) Lucreti C) Domingo de Soto D) John Philoponus
A) Segle XIV B) Segle VI C) Segle XVII D) Segle XVI
A) John Philoponus B) Domingo de Soto C) Nicole Oresme D) Lucreti
A) 1492 B) 1638 C) 1586 D) 1609
A) Grote Markt B) Nieuwe Kerk C) Prinsenhof D) Dokkentoren
A) Les lleis del moviment de Newton. B) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers. C) Les lleis del moviment planetari de Kepler. D) La teoria de la relativitat d'Einstein.
A) Robert Hooke B) Isaac Newton C) Albert Einstein D) Stillman Drake
A) Utilitzant plans inclinats B) En una cambra de buit C) Des de la part superior de les muntanyes D) Sota l'aigua
A) 1992. B) 1758. C) 1835. D) 1718.
A) 1590 B) 2009 C) 1632 D) 1610
A) Francès B) Italià C) Anglès D) Llatí
A) 1638 B) 1623 C) 1610 D) 1606
A) 1793 B) Al voltant de 1750 C) 1861 D) 1649
A) Almenys 598 volums B) 560 volums C) 600 volums D) 500 volums |
Prova creada amb That Quiz —
on la pràctica de les matemàtiques és fàcil.