Galileu Galilei
A) 7 de desembre de 1635 B) 4 de març de 1590 C) 15 de febrer de 1564 D) 23 de juny de 1612
A) Atenes, Grècia B) Pisa, Itàlia C) Barcelona, Espanya D) El Caire, Egipte
A) El mag de les matemàtiques B) L'home del Renaixement C) El rei de l'astronomia D) El pare de la ciència moderna
A) Aristòtil B) Nicolau Copèrnic C) Isaac Newton D) Johannes Kepler
A) Sidereus Nuncius B) El Missatger Estel·lar C) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món D) Cartes sobre les taques solars
A) 1678 B) 1645 C) 1599 D) 1632
A) Agricultor B) Soldat C) Astrònom, físic i enginyer D) Músic
A) Bufó reial B) Filòsof i matemàtic C) Jardiner cap D) Músic de la cort
A) 1610 B) 1655 C) 1582 D) 1567
A) 1648 B) 1621 C) 1605 D) 1633
A) Sis B) Tres C) Quatre D) Cinc
A) Vincenzo B) Giulia C) Michelangelo (o Michelagnolo) D) Borghini
A) Deu B) Vuit C) Dotze D) Sis
A) Abadia de Vallombrosa B) Escola Catedral de Florència C) Acadèmia del Ducat de Florència D) Universitat de Pisa
A) Vincenzo Galilei B) Muzio Tedaldi C) Giulia Ammannati D) Jacopo Borghini
A) Piano B) Lauta C) Violí D) Flauta
A) Linceo B) Galilei C) Galileo D) Bonaiuti
A) Galileo Bonaiuti B) Tommaso Caccini C) Marina Gamba D) Sestilia Bocchineri
A) Convent de San Matteo B) Basílica de Santa Croce C) Accademia dei Lincei D) Orde dominicà
A) Vincenzo B) Marina Gamba C) Sestilia Bocchineri D) Tommaso Caccini
A) Un B) Quatre C) Tres D) Dos
A) Germana Arcangela B) Livia C) Galileo Bonaiuti D) Maria Celeste
A) Reconeixuda legalment B) Casada C) Sa D) Malalta
A) Maria Celeste B) Marina Gamba C) Livia D) Sestilia Bocchineri
A) El seu naixement il·legítim. B) Vots religiosos. C) Problemes financers amb les seves germanes. D) Les seves condicions de salut.
A) Grau en teologia B) Grau en matemàtiques C) Grau en filosofia D) Grau en medicina
A) El flux de l'aigua en un riu. B) El moviment dels planetes en el cel nocturn. C) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac. D) La trajectòria de vol dels ocells.
A) Una balança hidrostàtica B) Un motor de vapor C) Una bomba d'aire D) Un baròmetre
A) Un disseny de telescopi. B) Una bomba d'aigua accionada per cavalls. C) Un rellotge mecànic. D) Un sistema de climatització.
A) Cigoli era estudiant de Galileu. B) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. C) Van ser rivals en la investigació científica. D) Cigoli va ser mentor de Galileu.
A) Una bomba d'aire B) Un baròmetre C) Una màquina de vapor D) Un termoscopi
A) Tycho Brahe B) Kepler C) Ottavio Brenzoni D) Hans Lippershey
A) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni B) Observant-la directament el 1604 C) Mitjançant Hans Lippershey D) De Tycho Brahe
A) Imatges invertides. B) Imatges distorsionades. C) Imatges reduïdes. D) Imatges amplificades i dretes.
A) 1608 B) Març de 1610 C) 15 de gener de 1605 D) 25 d'agost de 1609
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) The Assayer (El provador) C) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) D) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar)
A) Hans Lippershey B) Tycho Brahe C) Galileo Galilei D) Ottavio Brenzoni
A) Cossos cosmics B) Llunes jovianes C) Estrelles medicies D) Satèl·lits galileans
A) Thomas Harriot B) William Gilbert C) Aristòtil D) Simon Marius
A) L'observatori de Harriot B) L'observatori de Christopher Clavius a Roma C) La Universitat de Bolonya D) El propi observatori de Galileu
A) Observar les llunes resultava massa difícil. B) Les llunes només es podien veure durant el dia. C) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. D) El mètode era massa complex per als mariners.
A) Juny B) Setembre C) Gener D) Desembre
A) L'heliocentrisme copernicà B) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe C) El geo-heliocentrisme de Capella D) El model ptolemaic
A) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. B) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes. C) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. D) Els planetes orbitaven directament el Sol.
A) Cometes B) Auròres C) Llunes D) Planetes
A) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra. B) Les llunes de Saturn van canviar de posició. C) Va pensar que el planeta havia desaparegut. D) El telescopi va tenir un mal funcionament.
A) Francesco Sizzi B) El jesuita Christoph Scheiner C) Johannes Fabricius D) Tycho Brahe
A) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd. B) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi. C) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. D) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric.
A) Equilibri filosòfic B) L'Assaig (Il Saggiatore) C) Discurs sobre els cometes D) Debat astronòmic
A) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. B) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. C) Les imprecisions de la física aristotèlica. D) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques.
A) Benedetto Castelli B) El Papa Pau V C) El cardenal Bellarmino D) Francesco Ingoli
A) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. B) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII. C) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple. D) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics.
A) Alba romana. B) Aurora boreal. C) Llums galileanes. D) Llums boreals.
A) Johannes Kepler B) Vincenzo Viviani C) Sir Isaac Newton D) René Descartes
A) René Descartes B) Johannes Kepler C) Vincenzo Viviani D) Christiaan Huygens
A) Dues noves ciències B) L'assaigador C) Sobre el moviment D) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món
A) Isotròpic B) Inercial C) Isocron D) Inelàstic
A) Galileo Galilei B) René Descartes C) Johannes Kepler D) Christiaan Huygens
A) Mecànica quàntica B) Invariància galileana C) Termodinàmica D) Mecànica newtoniana
A) Una observació astronòmica. B) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell. C) Una demostració matemàtica. D) Un experiment de laboratori.
A) Domingo de Soto B) Nicole Oresme C) John Philoponus D) Lucreti
A) Nicole Oresme B) Lucreti C) Domingo de Soto D) John Philoponus
A) Segle VI B) Segle XVI C) Segle XIV D) Segle XVII
A) Domingo de Soto B) Lucreti C) Nicole Oresme D) John Philoponus
A) 1638 B) 1492 C) 1586 D) 1609
A) Dokkentoren B) Nieuwe Kerk C) Prinsenhof D) Grote Markt
A) Les lleis del moviment de Newton. B) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers. C) La teoria de la relativitat d'Einstein. D) Les lleis del moviment planetari de Kepler.
A) Albert Einstein B) Isaac Newton C) Stillman Drake D) Robert Hooke
A) Utilitzant plans inclinats B) Sota l'aigua C) En una cambra de buit D) Des de la part superior de les muntanyes
A) 1992. B) 1718. C) 1835. D) 1758.
A) 1632 B) 2009 C) 1590 D) 1610
A) Italià B) Anglès C) Francès D) Llatí
A) 1610 B) 1638 C) 1606 D) 1623
A) Al voltant de 1750 B) 1793 C) 1861 D) 1649
A) 600 volums B) 560 volums C) 500 volums D) Almenys 598 volums |
Prova creada amb That Quiz —
on la pràctica de les matemàtiques és fàcil.