Galileu Galilei
A) 4 de març de 1590 B) 15 de febrer de 1564 C) 23 de juny de 1612 D) 7 de desembre de 1635
A) Barcelona, Espanya B) Pisa, Itàlia C) El Caire, Egipte D) Atenes, Grècia
A) El mag de les matemàtiques B) El pare de la ciència moderna C) L'home del Renaixement D) El rei de l'astronomia
A) Nicolau Copèrnic B) Johannes Kepler C) Isaac Newton D) Aristòtil
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) El Missatger Estel·lar C) Sidereus Nuncius D) Cartes sobre les taques solars
A) 1599 B) 1645 C) 1632 D) 1678
A) Soldat B) Músic C) Agricultor D) Astrònom, físic i enginyer
A) Bufó reial B) Músic de la cort C) Jardiner cap D) Filòsof i matemàtic
A) 1582 B) 1567 C) 1610 D) 1655
A) 1605 B) 1621 C) 1633 D) 1648
A) Quatre B) Cinc C) Tres D) Sis
A) Giulia B) Michelangelo (o Michelagnolo) C) Borghini D) Vincenzo
A) Dotze B) Sis C) Vuit D) Deu
A) Universitat de Pisa B) Abadia de Vallombrosa C) Acadèmia del Ducat de Florència D) Escola Catedral de Florència
A) Vincenzo Galilei B) Giulia Ammannati C) Jacopo Borghini D) Muzio Tedaldi
A) Flauta B) Lauta C) Piano D) Violí
A) Galilei B) Bonaiuti C) Linceo D) Galileo
A) Marina Gamba B) Galileo Bonaiuti C) Tommaso Caccini D) Sestilia Bocchineri
A) Orde dominicà B) Convent de San Matteo C) Basílica de Santa Croce D) Accademia dei Lincei
A) Sestilia Bocchineri B) Tommaso Caccini C) Vincenzo D) Marina Gamba
A) Tres B) Un C) Dos D) Quatre
A) Germana Arcangela B) Galileo Bonaiuti C) Livia D) Maria Celeste
A) Malalta B) Sa C) Casada D) Reconeixuda legalment
A) Marina Gamba B) Livia C) Maria Celeste D) Sestilia Bocchineri
A) Problemes financers amb les seves germanes. B) Vots religiosos. C) El seu naixement il·legítim. D) Les seves condicions de salut.
A) Grau en teologia B) Grau en matemàtiques C) Grau en medicina D) Grau en filosofia
A) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac. B) El moviment dels planetes en el cel nocturn. C) La trajectòria de vol dels ocells. D) El flux de l'aigua en un riu.
A) Un motor de vapor B) Una balança hidrostàtica C) Una bomba d'aire D) Un baròmetre
A) Un sistema de climatització. B) Un rellotge mecànic. C) Un disseny de telescopi. D) Una bomba d'aigua accionada per cavalls.
A) Cigoli va ser mentor de Galileu. B) Cigoli era estudiant de Galileu. C) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. D) Van ser rivals en la investigació científica.
A) Un baròmetre B) Una bomba d'aire C) Un termoscopi D) Una màquina de vapor
A) Ottavio Brenzoni B) Tycho Brahe C) Hans Lippershey D) Kepler
A) De Tycho Brahe B) Observant-la directament el 1604 C) Mitjançant Hans Lippershey D) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni
A) Imatges amplificades i dretes. B) Imatges reduïdes. C) Imatges invertides. D) Imatges distorsionades.
A) Març de 1610 B) 15 de gener de 1605 C) 1608 D) 25 d'agost de 1609
A) The Assayer (El provador) B) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món C) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar) D) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes)
A) Hans Lippershey B) Ottavio Brenzoni C) Tycho Brahe D) Galileo Galilei
A) Satèl·lits galileans B) Estrelles medicies C) Llunes jovianes D) Cossos cosmics
A) William Gilbert B) Simon Marius C) Thomas Harriot D) Aristòtil
A) La Universitat de Bolonya B) L'observatori de Harriot C) El propi observatori de Galileu D) L'observatori de Christopher Clavius a Roma
A) Les llunes només es podien veure durant el dia. B) El mètode era massa complex per als mariners. C) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. D) Observar les llunes resultava massa difícil.
A) Gener B) Setembre C) Juny D) Desembre
A) El geo-heliocentrisme de Capella B) L'heliocentrisme copernicà C) El model ptolemaic D) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe
A) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes. B) Els planetes orbitaven directament el Sol. C) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. D) Els planetes tenien òrbites el·líptiques.
A) Auròres B) Llunes C) Cometes D) Planetes
A) Les llunes de Saturn van canviar de posició. B) El telescopi va tenir un mal funcionament. C) Va pensar que el planeta havia desaparegut. D) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra.
A) Francesco Sizzi B) Johannes Fabricius C) El jesuita Christoph Scheiner D) Tycho Brahe
A) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric. B) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. C) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi. D) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd.
A) Debat astronòmic B) Equilibri filosòfic C) L'Assaig (Il Saggiatore) D) Discurs sobre els cometes
A) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. B) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. C) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques. D) Les imprecisions de la física aristotèlica.
A) Francesco Ingoli B) Benedetto Castelli C) El Papa Pau V D) El cardenal Bellarmino
A) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple. B) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. C) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics. D) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII.
A) Llums galileanes. B) Aurora boreal. C) Alba romana. D) Llums boreals.
A) Johannes Kepler B) Vincenzo Viviani C) René Descartes D) Sir Isaac Newton
A) Christiaan Huygens B) Vincenzo Viviani C) Johannes Kepler D) René Descartes
A) Sobre el moviment B) L'assaigador C) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món D) Dues noves ciències
A) Inelàstic B) Isotròpic C) Inercial D) Isocron
A) Galileo Galilei B) René Descartes C) Christiaan Huygens D) Johannes Kepler
A) Mecànica newtoniana B) Invariància galileana C) Mecànica quàntica D) Termodinàmica
A) Una demostració matemàtica. B) Una observació astronòmica. C) Un experiment de laboratori. D) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell.
A) Lucreti B) John Philoponus C) Nicole Oresme D) Domingo de Soto
A) Domingo de Soto B) John Philoponus C) Nicole Oresme D) Lucreti
A) Segle XIV B) Segle XVII C) Segle XVI D) Segle VI
A) Lucreti B) Domingo de Soto C) Nicole Oresme D) John Philoponus
A) 1492 B) 1586 C) 1609 D) 1638
A) Dokkentoren B) Nieuwe Kerk C) Prinsenhof D) Grote Markt
A) Les lleis del moviment de Newton. B) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers. C) La teoria de la relativitat d'Einstein. D) Les lleis del moviment planetari de Kepler.
A) Isaac Newton B) Stillman Drake C) Albert Einstein D) Robert Hooke
A) En una cambra de buit B) Utilitzant plans inclinats C) Sota l'aigua D) Des de la part superior de les muntanyes
A) 1992. B) 1835. C) 1758. D) 1718.
A) 1610 B) 1632 C) 2009 D) 1590
A) Anglès B) Francès C) Llatí D) Italià
A) 1638 B) 1610 C) 1623 D) 1606
A) Al voltant de 1750 B) 1649 C) 1793 D) 1861
A) Almenys 598 volums B) 500 volums C) 560 volums D) 600 volums |
Prova creada amb That Quiz —
on la pràctica de les matemàtiques és fàcil.