Galileu Galilei - Qüestionari
A) 15 de febrer de 1564 B) 7 de desembre de 1635 C) 4 de març de 1590 D) 23 de juny de 1612
A) Pisa, Itàlia B) Barcelona, Espanya C) Atenes, Grècia D) El Caire, Egipte
A) El rei de l'astronomia B) El mag de les matemàtiques C) L'home del Renaixement D) El pare de la ciència moderna
A) Nicolau Copèrnic B) Johannes Kepler C) Isaac Newton D) Aristòtil
A) El Missatger Estel·lar B) Cartes sobre les taques solars C) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món D) Sidereus Nuncius
A) 1599 B) 1678 C) 1632 D) 1645
A) Soldat B) Astrònom, físic i enginyer C) Músic D) Agricultor
A) Filòsof i matemàtic B) Jardiner cap C) Bufó reial D) Músic de la cort
A) 1655 B) 1582 C) 1567 D) 1610
A) 1621 B) 1605 C) 1633 D) 1648
A) Sis B) Cinc C) Tres D) Quatre
A) Michelangelo (o Michelagnolo) B) Borghini C) Giulia D) Vincenzo
A) Vuit B) Sis C) Deu D) Dotze
A) Universitat de Pisa B) Escola Catedral de Florència C) Abadia de Vallombrosa D) Acadèmia del Ducat de Florència
A) Muzio Tedaldi B) Giulia Ammannati C) Jacopo Borghini D) Vincenzo Galilei
A) Violí B) Lauta C) Piano D) Flauta
A) Linceo B) Galilei C) Bonaiuti D) Galileo
A) Galileo Bonaiuti B) Tommaso Caccini C) Sestilia Bocchineri D) Marina Gamba
A) Accademia dei Lincei B) Convent de San Matteo C) Orde dominicà D) Basílica de Santa Croce
A) Sestilia Bocchineri B) Vincenzo C) Marina Gamba D) Tommaso Caccini
A) Quatre B) Dos C) Un D) Tres
A) Livia B) Germana Arcangela C) Maria Celeste D) Galileo Bonaiuti
A) Malalta B) Casada C) Sa D) Reconeixuda legalment
A) Sestilia Bocchineri B) Maria Celeste C) Marina Gamba D) Livia
A) Les seves condicions de salut. B) El seu naixement il·legítim. C) Vots religiosos. D) Problemes financers amb les seves germanes.
A) Grau en teologia B) Grau en medicina C) Grau en filosofia D) Grau en matemàtiques
A) El flux de l'aigua en un riu. B) El moviment dels planetes en el cel nocturn. C) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac. D) La trajectòria de vol dels ocells.
A) Una bomba d'aire B) Un baròmetre C) Un motor de vapor D) Una balança hidrostàtica
A) Un disseny de telescopi. B) Un sistema de climatització. C) Una bomba d'aigua accionada per cavalls. D) Un rellotge mecànic.
A) Cigoli va ser mentor de Galileu. B) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. C) Van ser rivals en la investigació científica. D) Cigoli era estudiant de Galileu.
A) Un termoscopi B) Una màquina de vapor C) Una bomba d'aire D) Un baròmetre
A) Tycho Brahe B) Kepler C) Ottavio Brenzoni D) Hans Lippershey
A) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni B) Mitjançant Hans Lippershey C) De Tycho Brahe D) Observant-la directament el 1604
A) Imatges invertides. B) Imatges reduïdes. C) Imatges distorsionades. D) Imatges amplificades i dretes.
A) 1608 B) 15 de gener de 1605 C) 25 d'agost de 1609 D) Març de 1610
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar) C) The Assayer (El provador) D) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes)
A) Galileo Galilei B) Hans Lippershey C) Ottavio Brenzoni D) Tycho Brahe
A) Satèl·lits galileans B) Llunes jovianes C) Estrelles medicies D) Cossos cosmics
A) Simon Marius B) Thomas Harriot C) William Gilbert D) Aristòtil
A) L'observatori de Christopher Clavius a Roma B) L'observatori de Harriot C) La Universitat de Bolonya D) El propi observatori de Galileu
A) Les llunes només es podien veure durant el dia. B) Observar les llunes resultava massa difícil. C) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. D) El mètode era massa complex per als mariners.
A) Juny B) Desembre C) Setembre D) Gener
A) El geo-heliocentrisme de Capella B) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe C) El model ptolemaic D) L'heliocentrisme copernicà
A) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. B) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. C) Els planetes orbitaven directament el Sol. D) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes.
A) Llunes B) Planetes C) Cometes D) Auròres
A) El telescopi va tenir un mal funcionament. B) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra. C) Les llunes de Saturn van canviar de posició. D) Va pensar que el planeta havia desaparegut.
A) El jesuita Christoph Scheiner B) Tycho Brahe C) Francesco Sizzi D) Johannes Fabricius
A) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. B) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd. C) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi. D) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric.
A) L'Assaig (Il Saggiatore) B) Debat astronòmic C) Discurs sobre els cometes D) Equilibri filosòfic
A) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques. B) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. C) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. D) Les imprecisions de la física aristotèlica.
A) El Papa Pau V B) Francesco Ingoli C) Benedetto Castelli D) El cardenal Bellarmino
A) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple. B) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics. C) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. D) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII.
A) Alba romana. B) Llums galileanes. C) Aurora boreal. D) Llums boreals.
A) Sir Isaac Newton B) Vincenzo Viviani C) René Descartes D) Johannes Kepler
A) René Descartes B) Christiaan Huygens C) Vincenzo Viviani D) Johannes Kepler
A) L'assaigador B) Dues noves ciències C) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món D) Sobre el moviment
A) Isotròpic B) Inercial C) Inelàstic D) Isocron
A) Galileo Galilei B) Johannes Kepler C) Christiaan Huygens D) René Descartes
A) Mecànica newtoniana B) Mecànica quàntica C) Termodinàmica D) Invariància galileana
A) Una demostració matemàtica. B) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell. C) Un experiment de laboratori. D) Una observació astronòmica.
A) Domingo de Soto B) Nicole Oresme C) Lucreti D) John Philoponus
A) Nicole Oresme B) John Philoponus C) Lucreti D) Domingo de Soto
A) Segle VI B) Segle XVI C) Segle XVII D) Segle XIV
A) Domingo de Soto B) Lucreti C) Nicole Oresme D) John Philoponus
A) 1586 B) 1492 C) 1609 D) 1638
A) Dokkentoren B) Grote Markt C) Nieuwe Kerk D) Prinsenhof
A) Les lleis del moviment planetari de Kepler. B) La teoria de la relativitat d'Einstein. C) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers. D) Les lleis del moviment de Newton.
A) Robert Hooke B) Isaac Newton C) Stillman Drake D) Albert Einstein
A) Sota l'aigua B) Des de la part superior de les muntanyes C) En una cambra de buit D) Utilitzant plans inclinats
A) 1718. B) 1992. C) 1835. D) 1758.
A) 1610 B) 1632 C) 1590 D) 2009
A) Anglès B) Llatí C) Italià D) Francès
A) 1606 B) 1610 C) 1623 D) 1638
A) Al voltant de 1750 B) 1861 C) 1793 D) 1649
A) 500 volums B) 560 volums C) Almenys 598 volums D) 600 volums |
Prova creada amb That Quiz —
on la pràctica de les matemàtiques és fàcil.