Control temes 11 i 12 (Català) CEIP Vialfàs
CONTROL CATALÀ
TEMES 11 i 12
CEIP Vialfàs
1. No es podrà tornar enrere després    d'haver avançat de pantalla.
4. La mala ortografia descompte nota.     Cada errada resta 0,1 punts 
2. Sempre s'escriu en minúscula    llevat dels noms propis.
3. No heu de posar punt final.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Així que va creuar el llindar de la porta, en Mortimer es va 

adonar que el silenci era diferent del de sempre.


Potser era el seu instint.


Potser, només una sensació.


─ Professor?


No va obtenir cap resposta.


Va deixar les coses sobre la taula i es va dirigir al laboratori 

secret, ocult rere una falsa mampara protegida per un

armari que es desplaçava sobre les rodes de la seva base. 


El va empènyer, va obrir la porta i va treure el cap pel forat.

Llegiu atentament la lectura
Silencia a casa

─ Professor?


La mateixa resposta: el silenci.


Era molt estrany. Peter Hawthorn-Thorne Haggath no sortia 

de casa tot sol. Mai. Per a això el tenia a ell. En les

comptades ocasions que la seva cadira de rodes trepitjava 

els carrers sinuosos, sempre hi havia en Mortimer al darrere,

empenyent-la, tenint cura de no trepitjar cap sot ni de 

sotraguejar gaire el professor. Ni tan sols se n’ocupava 

Lucius Plimton, perquè no els veiessin junts i els 

relacionessin.


Va tornar a posar l’armari al seu lloc i va mirar l’Arquimedes.


─ Tu en saps res?

El gat el va observar de fit a fit, com acostumava a fer 

sempre, inalterable i molt quiet, sense moure ni un pèl

dels bigotis.


En Mortimer sabia que era pervers, que no li perdonava

 la seva presència a casa des de feia tres anys, des que 

el professor havia anat a buscar-lo a l’orfenat Monroe 

perquè necessitava un noi que fes de tot: de cuiner,

de criat, d’ajudant…


Ajudant del bruixot més genial… i secret de la història.

 

─ De vegades crec que pots parlar i no ho fas —va dir 

al gat.

L’Arquimedes va semblar que somreia.


─D’acord. —En Mortimer va arronsar les espatlles—. 

Però t’aviso que, si el professor no torna aviat, tu no 

menges.


Es va dirigir cap a la porta de la casa i va treure el 

cap al carrer.


Res per la dreta, res per l’esquerra. Els mateixos caminants 

de sempre, les mateixes botigues de sempre, el mateix 

ambient de sempre.


Va travessar la calçada.


─Senyora Mulhoney, heu vist el meu amo?

La dona, més ampla que alta, amb la cara que semblavaun globus inflat, li va respondre sorpresa:

—No, Morty. Aquesta sí que és bona! Que ha sortit tot sol?


—Doncs no ho sé, però a casa no hi és.


—Aquests avis despistats… —va fer la senyora Mulhoney, 

maternal—. El meu pare també està perdent la xaveta 

i, de vegades, hem d’anar-lo a buscar a la taverna, o 

a la plaça, o a qualsevol altre lloc.


A en Mortimer no li havia passat pel cap que el professor

s’hagués tornat boig o estigués senil, però va preferir 

no dir res. Per a la gent del barri, no era més que un vellet 

tranquil que vivia de rendes. Ningú sabia qui era en realitat.


Bé, allò era tot un misteri, i no sabia com resoldre’l, així 

que va optar per esperar.

L’Arquimedes va continuar observant-lo en silenci.


En Mortimer va guardar la compra, va netejar el que ja

estava net només per fer alguna cosa, i es va resistir

a ficar-se al laboratori per experimentar pel seu compte. 

Tenia prohibit fer-ho tot sol. En això, Peter Hawthorn-Thorne

Haggath era encara implacable. Tot al seu temps i sense

presses. Li estava ensenyant a espavilar-se per aquella

habitació plena de centenars, milers d’ampolles, pots,

terrines, recipients, peveters amb pólvores i líquids 

de tots els colors. Li ensenyava a reconèixer-los i, el més

important, a saber com barrejar-los. Li permetia preparar

pocions senzilles i fàcils, sense risc, i li parlava de 

les propietats dels diferents components, que incloïen

plantes i arrels a més de les pólvores i solucions químiques. 

Per això, a vegades, lamentava que el seu mestre s’ho 

prengués amb tanta calma.

«Tens dotze anys», li recordava. «No vulguis córrer. L’alquímia és massa poderosa per dominar-la a la teva edat.I no cal dir la màgia, el poder de manipular l’energia. Jo no vaig ser capaç de fer-ho fins que vaig tenir trentaanys o més».

A en Mortimer tenir trenta anys li semblava… Allò era més

de mitja vida, perquè n’hi quedaven divuit per arribar a 

ser tan vell!


No sabia si preparar el dinar, perquè es refredaria si ell 

trigava gaire, de manera que es va asseure en una cadira

disposat a esperar-lo.


I com era que se n’havia anat el professor i havia deixat

 la porta del carrer sense tancar-la amb clau?

JORDI SIERRA I FABRA: 

L’aprenent de bruixot i Els invisibles al rescat

1. Respon les preguntes relacionades amb la lectura.

Quines tipologies apareixen en el text llegit?

narració

noticia

diàleg
reportatge

Qui és en Mortimer?

Un bebè
Un noi
Un senyor
Una noia

On passa aquesta història?

En el laboratori d'una fàbrica.

En el laboratori secret d'una casa.

En el laboratori d'una escola.

En el laboratori d'un hospital.

Quan en Mortimer entra a la casa es va adonar que...

hi havia el silenci de sempre.

el silenci era diferent.
la ràdio estava encesa.

se sentia una música misteriosa.

A qui es va trobar en Mortimer en el 

laboratori secret?

A Lucius Plimton, l'amic del professor.
Al professor Peter Hawthorn

Al gat Arquímedes.

Perquè necessitava que algú empenyés la cadira de rodes

Per què el professor no sortia de casa tot sol?

Perquè els carrers eren sinuosos i complicats.

Perquè no coneixia la ciutat.
Perquè tenia por de caure pel carrer.

En Mortimer és l'ajudant del bruixot...

més estrany i secret de la història.
més conegut i divertit de la història.

més genial i famós de la història.

més genial i secret de la història.

Emplena amb la paraula correcte perquè 

l'expressió en sentit figurat estigui bé.

Treure foc pels

Emplena amb la paraula correcte perquè 

l'expressió en sentit figurat estigui bé.

No toca de peus a

Selecciona el significat de la paraula destacada

 Guanyar
Creure
Manar
Perdre

Completa amb la paraula adient per fer la frase feta

Tenir la mà

Completa amb el nucli del subjecte i el nucli 

del predicat.

El nucli del subjecte és 
​El nucli del predicat és 
El guitarrista toca molt bé

Quin és el subjecte d'aquesta oració?

Les finestres de la classe estan molt netes.

Quin és el subjecte d'aquestes oracions?

- Les finestres de la classe estan molt netes.
- Va perdre na Cristina el tren de les cinc.
- Jo tenc tres peixos a la peixera.
Escriu el predicat de cada oració
- El moix era blanc amb taques negres.
- Les tisores estaven molt esmolades.
- L'obra de teatre pareixia divertida.
Escriu els atributs d'aquestes oracions.
- En Messi és el millor jugador del món.
- El mestre és d'Alaró.
- El cotxe de mon pare està espanyat.
tu
elles
nosaltres
jo
Copia el complement del sintagma nominal
de casa seva
que volava
rovellat
de globus de colors

Completa aquestes paraules amb b o v.


Completa amb m o n
ca     vi
i       mutar
sí      bol
à       fora
trio      far
e      vàs
ta      mateix
te       ps
i       undar
e       dur
disminuïts
malalts
invidents
esportistes
famós
llatí
nin
negre
Escriu l o l·l en els buits del text
El meu co      egi ha co      aborat amb la meva 
famí      ia en la creació d'una esco      a infantil
donant material esco      ar.
Van posar el pres a la ce       a de seguretat
perquè era un home mo      t inte      igent.
Altres proves d'interés :

Prova creada amb That Quiz — el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.