|
Exp. Escrita: Gramàtica: Ortografia: Lèxic: 6è Català Tema 9 F. R.: Aliteració, Inversió La Llegenda El Complement Directe i / hi o / ho Encara que es pronunciïn igual, les paraules i i hi no volen dir el mateixi tenen funcions diferents dins de l’oració: La paraula i és una conjunció que enllaça paraules, grups de paraules i oracions: sabates i mitjons; el cotxe d’en Pol i la moto de la Mar; plou i fa sol. La paraula hi és un pronom que substitueix un complement del verb:Me’n vaig al mercat. Que hi vols venir? i / hi Les paraules o i ho tampoc no volen dir el mateix i no fan les mateixes funcions dins de l’oració: La paraula o és una conjunció que indica exclusió entre paraules, grups de paraules i oracions: cara o creu; amb tren o amb avió; vindràs o no vindràs? La paraula ho és un pronom que substitueix un complement del verbi que equival a això o a allò: Em dónes això? Si m’ho dones, t’ho agrairé. o / ho Va anar-______ quan va acabar els deures. ______ va veure molt clar. ______ vaig dimecres a la tarda. L’Olga ______ va passar a mig matí _______ jo ja _______ tenia tot fet.Demà aniré a la botiga ______ ______ compraré, segurque li agradarà molt.Penso descobrir-______ com sigui; fa sis mesos que ______ investigo. Per això he de tornar al lloc dels fets. M’______ voldràs acompanyar? Hi ha molts verbs que necessiten un complement per tenir sentit. Són els que anomenem transitius. El complement que requereixen és el complement directe (CD), imprescindible perquè l’oració tingui sentit complet. Les oracions següents quedarien incompletes sense els complements; Avui he vist una pel·lícula Tots intentem aprovar l'examen Complement Directe CD El complement directe està gairebé sempre format per un sintagma nominal que enllaça amb el verbsense cap preposició: El gos beu aigua fresca. També pot prendre altres formes: Que seguida d’una oració: Sé que vindràs aviat. Un pronom feble: Ho sé. Els pronoms febles que poden substituir el complement directe són: el, la, els, les, en, ho, em, et, es, ens i us. POSA A CADA FRASE EL SEU COMPL. DIRECTE: Joan no entén Carles ja coneix Marc ha escrit Els obrers fan Els treballadors han demanat El prototipus pren Ningú no coneix El seu germà ha venut la feina ? tres contes ? la Maria ? la notícia ? el botiguer del cantó ? formes diferents ? dos cotxes ? més sou ? La crisi ha incrementat Explicava S’introdueix en la teoria Han arribat al port Fes Pretenia fer Ens agrada Ens ha preguntat POSA A CADA FRASE EL SEU COMPL. DIRECTE: el que et diu el pare ? que Laia es casaria la setmana que ve ? caminar per la platja ? moltes coses ? què hem de fer ? quatre vaixells ? la inflació ? el concepte de semblança ? En Martí pela la taronja. Ella menja tomàquet. Jo no vull que ell vingui. La perruquera talla els seus cabells. Barreja les cartes. CANVIA EL C. DIRECTE PER UN PRONOM FEBLE Els pronoms febles que poden substituirel complement directe són: el, la els, les en ho em et, es, ens, us Remena la pasta i ___________ serveix. Agafa les cartes i ___________ posa al maletí. Posa sal a l’amanida. També ___________ posa a la verdura. El soroll molesta els avis, ___________ atabala. M’ha demanat que ho prepari i ___________ faré. ESCRIU EL PRONOM FEBLE CORRESPONENT: el, la els, les, en, ho, em, et, es, ens, us Una llegenda és la narració de fets fantàstics que s’expliquen com si fossin reals, però que són imaginaris. De vegades aquests fets fantàsticstenen l’origen en un fet històric més o menys real que després s’ha anat envoltant d’històries imaginatives. Al principi les llegendes es transmetien de forma oral;posteriorment, moltes s’han aplegat en llibres. LA LLEGENDA Les llegendes es transmetíen de forma Després, moltes es van aplegar en La llegenda explica fets De vegades les llegendes tenen l'origen en un fet com si fossin que s'ha envoltat d'històries històric ? COMPLETA: reals ? fantàstics ? imaginatives ? llibres ? oral ? és una figura retòrica que consisteix en la repetició d’un mateix so o d’una mateixa síl·laba al llarg d’una composicióper aconseguir un efecte poètic Al·literació Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un carreter descarrega i passi-ho bé. Figures retòriques: Quina figura retòrica hi ha? Quin so o síl·laba es repeteix? Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. S’eixamplen les eixides enxubades, s’aixequen eixams de moixes bruixes o hipèrbaton és una figura retòrica que consisteix a capgirar l’ordre lògic de les paraules dins de l’oració. Inversió Figures retòriques: De la cova singular la carrossa és a l’entrada, que es desclou al dia clar, com una porta que es bada. Comença a les palpentes, la noia, el seu camí. De l’arbre en primavera vas respectar la flor. El poeta en el cim se sent cantar. Sabent que l’aigua mesurarà amb ciència. Ordena bé les frases, eliminant la Inversió |