Croissant - Prova
A) Blat de moro i blat B) Arròs i mongetes C) Patates i formatge D) Mantega i farina
A) Alemanya B) Itàlia C) Espanya D) França
A) Cercle B) Quadrat C) Triangle D) Creixent
A) Pasta d'ametlla B) Xips de xocolata C) Melmelada de baies D) Natillas
A) italià B) francès C) alemany D) espanyol
A) Sucre B) Ous C) Mantega D) Llet
A) Aigua B) Suc C) Cafè D) refresc
A) Utilitza massa farina B) Enfornar a una temperatura massa baixa C) Excés de treball de la massa D) No afegir prou sal
A) Itàlia B) Alemanya C) Àustria D) França
A) 1860 B) 1838 o 1839 C) 1845 D) 1850
A) Laminació B) Amasat C) Repòs D) Fermentació
A) Sylvain Claudius Goy B) Julia Child C) Auguste Escoffier D) Marie-Antoine Carême
A) Pastisseria B) Viennoiseria C) Bollisseria D) Confisseria
A) 10–20% B) 50–60% C) 30–40% D) 70–80%
A) Edat Mitjana B) Segle XX C) Segle XIX D) Renaixement
A) Marsella B) Viena C) París D) Lió
A) Massa de fulla B) Massa sabrossa C) Brioche D) Xoux
A) No especificat B) Le Cuisinier françois C) All the Year Round D) Nouvelle Encyclopédie culinaire
A) Boulangerie Viennoise B) Viennoiseries Galore C) Pastisseria Francesa D) Croissant House
A) 1853 B) 1915 C) 1905 D) 1920
A) El setge de Buda. B) La batalla de Tours, l'any 732. C) El setge de Viena, l'any 1683. D) La batalla de Hastings, l'any 1066.
A) Alfred Gottschalk B) Marie-Antoine Carême C) Auguste Escoffier D) Julia Child
A) 1938 B) 1950 C) 1948 D) 1925
A) Constantinoble, el 1453 B) París, el 1870 C) Budapest, el 1686 D) Viena, el 1683
A) la Unió Europea B) L'Estat Islàmic C) l'OTAN D) les Nacions Unides
A) Pain au chocolat B) Gipfeli C) Kipferl D) Laugencroissant
A) Un croissant cobert amb una capa de sosa càustica, popular al sud d'Alemanya. B) Un croissant de tipus francès amb més mantega. C) Un croissant suís farcit amb xocolata. D) Un croissant americà farcit amb pernil i formatge.
A) Medialunes B) Cornetto C) Ay çöreği D) Rogale świętomarcińskie
A) Nit de Cap d'Any B) Dia de Sant Martí C) Nadal D) Pasqua
A) 30 °C (86 °F) B) 25 °C (77 °F) C) 19 °C (66 °F) D) 15 °C (59 °F)
A) 7,5% B) 5% C) 12% D) 10%
A) 60–100 B) 5–10 C) 30–40 D) 16–50
A) De 25 a 35 minuts B) De 30 a 40 minuts C) De 5 a 15 minuts D) De 10 a 20 minuts
A) 45 minuts a 25 °C (77 °F) B) 60 minuts a 31 °C (88 °F) C) 90 minuts a 35 °C (95 °F) D) 30 minuts a 40 °C (104 °F)
A) Rectangular B) En forma de mitja lluna C) Triangular D) Circular
A) De 165 a 205 °C (de 329 a 401 °F) B) De 200 a 230 °C (de 392 a 446 °F) C) De 150 a 180 °C (de 302 a 356 °F) D) De 140 a 170 °C (de 284 a 338 °F)
A) Semcircular B) Triangular C) Rectangular D) Circular
A) Candida milleri B) Lactobacillus bulgaricus C) Saccharomyces cerevisiae D) Brettanomyces bruxellensis
A) Fotosíntesi B) Respiració aeròbica C) Fermentació anaeròbica D) Fermentació alcohòlica
A) Crea noves bombolles de gas a la massa. B) Es difon en les cel·les de gas ja existents que s'incorporen durant la mescla. C) Es dissol completament a la massa sense cap efecte. D) Reacciona amb la llevadura per produir més CO2.
A) La gelatinització de l'almidó extrau aigua de la xarxa de gluten, disminuint la seva flexibilitat. B) No té cap efecte sobre la xarxa de gluten. C) Enforteix la xarxa de gluten. D) Augmenta la flexibilitat de la xarxa de gluten.
A) El greix fa que el croissant sigui més elàstic. B) El greix no té cap efecte en els croissants acabats de coure. C) Un augment del greix a la massa redueix la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. D) El greix augmenta la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. |
Prova creada amb That Quiz —
on la pràctica de les matemàtiques és fàcil.