A) Tercera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Llei de Hooke D) Primera llei de Newton
A) Força gravitacional B) Força tangencial C) Força de fricció D) Força normal
A) Segona llei de Newton B) Primera llei de Newton C) Tercera llei de Newton D) Llei de la inèrcia
A) Inèrcia B) Massa C) Força D) Pes
A) Densitat B) Massa C) Volum D) Pes
A) Força angular B) Moment angular C) Acceleració angular D) Velocitat angular
A) Llei de conservació de l'energia B) Segona llei de Newton C) Tercera llei de Newton D) Primera llei de Newton
A) Fricció B) Moment d'inèrcia C) Parell D) Força
A) Centre de massa B) Moment d'inèrcia C) Moment angular D) Parell
A) Mecànica quàntica B) Mecànica teòrica C) Mecànica newtoniana D) Mecànica vectorial
A) Momentum i velocitat B) Energia cinètica i energia potencial C) Força i acceleració D) Desplaçament i temps
A) Isaac Newton al segle XVII. B) Albert Einstein a principis del segle XX. C) Niels Bohr a finals del segle XIX. D) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment.
A) Només s'aplica a forces no conservatives. B) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència. C) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. D) Només utilitza quantitats vectorials.
A) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica B) La mecànica vectorial i la mecànica escalar C) La mecànica clàssica i la mecànica relativista D) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana
A) Transformada de Legendre B) Transformada de Fourier C) Transformada de Laplace D) Transformada de wavelet
A) Teorema de Pascal B) Teorema de Gauss C) Teorema de Noether D) Teorema de Fermat
A) No, només és aplicable a sistemes clàssics. B) Sí, amb algunes modificacions. C) Només en el context de la relativitat general. D) Només per a la mecànica quàntica no relativista.
A) Forces electromagnètiques. B) Forces conservatives, com ara la gravetat. C) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. D) Forces inercials en sistemes de referència no inercials.
A) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. B) Canvien amb cada transformació de coordenades. C) Només són vàlids en coordenades cartesianes. D) Requereixen sistemes de coordenades específics.
A) És irresoluble amb els mètodes actuals. B) No té cap estructura matemàtica. C) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. D) Només requereix solucions numèriques.
A) Centrant-se només en les quantitats vectorials. B) Tractant cada partícules com una unitat aïllada. C) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. D) Ignorant completament les condicions cinemàtiques.
A) Una B) Quatre C) Tres D) Dues
A) Coordenades curvilínies B) Coordenades cartesianes C) Graus de llibertat D) Coordenades generalitzades
A) Ignorant-les. B) Mitjançant mètodes numèrics. C) Com a forces addicionals. D) En la geometria del moviment.
A) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades. B) Sí, són el mateix. C) No. D) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ B) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$ D) $\(\delta W=0\)$
A) $\(F=ma\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\)
A) restriccions no holonòmiques B) restriccions reonòmiques C) restriccions holonòmiques D) restriccions escleronòmiques
A) no holonòmic B) holonòmic C) independent del temps (escleronòmic) D) dependent del temps (reonòmic)
A) holonòmiques B) reonòmiques C) escleronòmiques D) no holonòmiques
A) holonòmiques B) escleronòmiques C) reonòmiques D) no holonòmiques
A) escleronòmica B) reonòmica C) holonòmica D) no holonòmica
A) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. B) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques. C) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. D) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix.
A) Les restriccions són holonòmiques. B) Les restriccions són reonòmiques. C) Les restriccions són scleronòmiques. D) Les restriccions no són holonòmiques.
A) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis. B) La funció generadora ha de ser lineal. C) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. D) Les coordenades i els moments han de ser independents.
A) -∂R/∂ζ̇ B) +∂R/∂p C) -∂R/∂q D) +∂R/∂ζ
A) El gradient de quatre dimensions B) Un camp tensorial C) Un camp vectorial D) Un camp escalar
A) La derivada variacional δ/δ. B) La integral sobre un volum V. C) La derivada total ∂/∂. D) La densitat del camp de moment π_i.
A) 4N. B) 2N. C) N². D) N.
A) Estats quàntics B) Simetries discretes C) Cicles termodinàmics D) Lleis de conservació
A) Un moment angular B) Un paràmetre 's' C) Un vector de desplaçament D) Una velocitat constant
A) L'acceleració B) La velocitat angular C) Els moments conjugats D) L'energia total |