A) Primera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Llei de Hooke D) Tercera llei de Newton
A) Força de fricció B) Força normal C) Força tangencial D) Força gravitacional
A) Segona llei de Newton B) Tercera llei de Newton C) Llei de la inèrcia D) Primera llei de Newton
A) Inèrcia B) Pes C) Força D) Massa
A) Densitat B) Massa C) Pes D) Volum
A) Moment angular B) Acceleració angular C) Força angular D) Velocitat angular
A) Llei de conservació de l'energia B) Primera llei de Newton C) Segona llei de Newton D) Tercera llei de Newton
A) Moment d'inèrcia B) Parell C) Força D) Fricció
A) Moment angular B) Moment d'inèrcia C) Parell D) Centre de massa
A) Mecànica teòrica B) Mecànica newtoniana C) Mecànica quàntica D) Mecànica vectorial
A) Momentum i velocitat B) Energia cinètica i energia potencial C) Força i acceleració D) Desplaçament i temps
A) Niels Bohr a finals del segle XIX. B) Isaac Newton al segle XVII. C) Albert Einstein a principis del segle XX. D) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment.
A) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència. B) Només utilitza quantitats vectorials. C) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. D) Només s'aplica a forces no conservatives.
A) La mecànica clàssica i la mecànica relativista B) La mecànica vectorial i la mecànica escalar C) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana D) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica
A) Transformada de Fourier B) Transformada de Legendre C) Transformada de wavelet D) Transformada de Laplace
A) Teorema de Gauss B) Teorema de Noether C) Teorema de Fermat D) Teorema de Pascal
A) No, només és aplicable a sistemes clàssics. B) Només per a la mecànica quàntica no relativista. C) Només en el context de la relativitat general. D) Sí, amb algunes modificacions.
A) Forces conservatives, com ara la gravetat. B) Forces inercials en sistemes de referència no inercials. C) Forces electromagnètiques. D) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció.
A) Només són vàlids en coordenades cartesianes. B) Canvien amb cada transformació de coordenades. C) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. D) Requereixen sistemes de coordenades específics.
A) És irresoluble amb els mètodes actuals. B) No té cap estructura matemàtica. C) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. D) Només requereix solucions numèriques.
A) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. B) Tractant cada partícules com una unitat aïllada. C) Centrant-se només en les quantitats vectorials. D) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema.
A) Una B) Quatre C) Tres D) Dues
A) Coordenades curvilínies B) Graus de llibertat C) Coordenades cartesianes D) Coordenades generalitzades
A) Ignorant-les. B) En la geometria del moviment. C) Mitjançant mètodes numèrics. D) Com a forces addicionals.
A) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. B) Sí, són el mateix. C) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades. D) No.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ B) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ D) $\(\delta W=0\)$
A) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$ D) $\(F=ma\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\)
A) restriccions escleronòmiques B) restriccions reonòmiques C) restriccions no holonòmiques D) restriccions holonòmiques
A) no holonòmic B) independent del temps (escleronòmic) C) dependent del temps (reonòmic) D) holonòmic
A) reonòmiques B) holonòmiques C) escleronòmiques D) no holonòmiques
A) reonòmiques B) escleronòmiques C) holonòmiques D) no holonòmiques
A) reonòmica B) no holonòmica C) escleronòmica D) holonòmica
A) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix. B) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques. C) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. D) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no.
A) Les restriccions no són holonòmiques. B) Les restriccions són reonòmiques. C) Les restriccions són scleronòmiques. D) Les restriccions són holonòmiques.
A) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. B) La funció generadora ha de ser lineal. C) Les coordenades i els moments han de ser independents. D) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis.
A) +∂R/∂p B) -∂R/∂q C) +∂R/∂ζ D) -∂R/∂ζ̇
A) Un camp escalar B) Un camp vectorial C) Un camp tensorial D) El gradient de quatre dimensions
A) La derivada total ∂/∂. B) La derivada variacional δ/δ. C) La integral sobre un volum V. D) La densitat del camp de moment π_i.
A) N². B) N. C) 2N. D) 4N.
A) Simetries discretes B) Estats quàntics C) Cicles termodinàmics D) Lleis de conservació
A) Una velocitat constant B) Un paràmetre 's' C) Un moment angular D) Un vector de desplaçament
A) La velocitat angular B) Els moments conjugats C) L'acceleració D) L'energia total |