A) Segona llei de Newton B) Primera llei de Newton C) Tercera llei de Newton D) Llei de Hooke
A) Força gravitacional B) Força tangencial C) Força de fricció D) Força normal
A) Tercera llei de Newton B) Primera llei de Newton C) Segona llei de Newton D) Llei de la inèrcia
A) Inèrcia B) Massa C) Força D) Pes
A) Pes B) Volum C) Massa D) Densitat
A) Velocitat angular B) Acceleració angular C) Força angular D) Moment angular
A) Tercera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Primera llei de Newton D) Llei de conservació de l'energia
A) Parell B) Moment d'inèrcia C) Fricció D) Força
A) Parell B) Centre de massa C) Moment d'inèrcia D) Moment angular
A) Mecànica newtoniana B) Mecànica vectorial C) Mecànica teòrica D) Mecànica quàntica
A) Desplaçament i temps B) Energia cinètica i energia potencial C) Força i acceleració D) Momentum i velocitat
A) Isaac Newton al segle XVII. B) Albert Einstein a principis del segle XX. C) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment. D) Niels Bohr a finals del segle XIX.
A) Només utilitza quantitats vectorials. B) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència. C) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. D) Només s'aplica a forces no conservatives.
A) La mecànica vectorial i la mecànica escalar B) La mecànica clàssica i la mecànica relativista C) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana D) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica
A) Transformada de Fourier B) Transformada de Legendre C) Transformada de wavelet D) Transformada de Laplace
A) Teorema de Gauss B) Teorema de Noether C) Teorema de Pascal D) Teorema de Fermat
A) Només per a la mecànica quàntica no relativista. B) Només en el context de la relativitat general. C) No, només és aplicable a sistemes clàssics. D) Sí, amb algunes modificacions.
A) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. B) Forces electromagnètiques. C) Forces conservatives, com ara la gravetat. D) Forces inercials en sistemes de referència no inercials.
A) Requereixen sistemes de coordenades específics. B) Canvien amb cada transformació de coordenades. C) Només són vàlids en coordenades cartesianes. D) Romanen invariants sota la transformació de coordenades.
A) No té cap estructura matemàtica. B) Només requereix solucions numèriques. C) És irresoluble amb els mètodes actuals. D) Té una solució senzilla que involucra paràmetres.
A) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. B) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. C) Tractant cada partícules com una unitat aïllada. D) Centrant-se només en les quantitats vectorials.
A) Una B) Dues C) Tres D) Quatre
A) Graus de llibertat B) Coordenades cartesianes C) Coordenades generalitzades D) Coordenades curvilínies
A) Ignorant-les. B) En la geometria del moviment. C) Mitjançant mètodes numèrics. D) Com a forces addicionals.
A) Sí, són el mateix. B) No. C) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. D) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$ B) $\(\delta W=0\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$
A) $\(F=ma\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\)
A) restriccions holonòmiques B) restriccions reonòmiques C) restriccions escleronòmiques D) restriccions no holonòmiques
A) holonòmic B) dependent del temps (reonòmic) C) independent del temps (escleronòmic) D) no holonòmic
A) reonòmiques B) no holonòmiques C) holonòmiques D) escleronòmiques
A) escleronòmiques B) reonòmiques C) no holonòmiques D) holonòmiques
A) reonòmica B) escleronòmica C) holonòmica D) no holonòmica
A) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. B) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. C) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques. D) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix.
A) Les restriccions no són holonòmiques. B) Les restriccions són holonòmiques. C) Les restriccions són reonòmiques. D) Les restriccions són scleronòmiques.
A) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. B) Les coordenades i els moments han de ser independents. C) La funció generadora ha de ser lineal. D) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis.
A) +∂R/∂ζ B) -∂R/∂q C) +∂R/∂p D) -∂R/∂ζ̇
A) Un camp escalar B) Un camp tensorial C) El gradient de quatre dimensions D) Un camp vectorial
A) La integral sobre un volum V. B) La derivada variacional δ/δ. C) La derivada total ∂/∂. D) La densitat del camp de moment π_i.
A) N². B) 4N. C) 2N. D) N.
A) Estats quàntics B) Simetries discretes C) Cicles termodinàmics D) Lleis de conservació
A) Un moment angular B) Una velocitat constant C) Un paràmetre 's' D) Un vector de desplaçament
A) L'energia total B) La velocitat angular C) Els moments conjugats D) L'acceleració |