A) Tercera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Primera llei de Newton D) Llei de Hooke
A) Força de fricció B) Força gravitacional C) Força tangencial D) Força normal
A) Llei de la inèrcia B) Tercera llei de Newton C) Primera llei de Newton D) Segona llei de Newton
A) Pes B) Força C) Massa D) Inèrcia
A) Massa B) Volum C) Densitat D) Pes
A) Velocitat angular B) Moment angular C) Acceleració angular D) Força angular
A) Primera llei de Newton B) Tercera llei de Newton C) Segona llei de Newton D) Llei de conservació de l'energia
A) Fricció B) Parell C) Moment d'inèrcia D) Força
A) Parell B) Centre de massa C) Moment angular D) Moment d'inèrcia
A) Mecànica quàntica B) Mecànica vectorial C) Mecànica newtoniana D) Mecànica teòrica
A) Momentum i velocitat B) Desplaçament i temps C) Energia cinètica i energia potencial D) Força i acceleració
A) Albert Einstein a principis del segle XX. B) Niels Bohr a finals del segle XIX. C) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment. D) Isaac Newton al segle XVII.
A) Només s'aplica a forces no conservatives. B) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. C) Només utilitza quantitats vectorials. D) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència.
A) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana B) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica C) La mecànica clàssica i la mecànica relativista D) La mecànica vectorial i la mecànica escalar
A) Transformada de wavelet B) Transformada de Fourier C) Transformada de Legendre D) Transformada de Laplace
A) Teorema de Pascal B) Teorema de Fermat C) Teorema de Gauss D) Teorema de Noether
A) No, només és aplicable a sistemes clàssics. B) Només en el context de la relativitat general. C) Sí, amb algunes modificacions. D) Només per a la mecànica quàntica no relativista.
A) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. B) Forces conservatives, com ara la gravetat. C) Forces inercials en sistemes de referència no inercials. D) Forces electromagnètiques.
A) Només són vàlids en coordenades cartesianes. B) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. C) Canvien amb cada transformació de coordenades. D) Requereixen sistemes de coordenades específics.
A) Només requereix solucions numèriques. B) És irresoluble amb els mètodes actuals. C) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. D) No té cap estructura matemàtica.
A) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. B) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. C) Centrant-se només en les quantitats vectorials. D) Tractant cada partícules com una unitat aïllada.
A) Dues B) Una C) Tres D) Quatre
A) Graus de llibertat B) Coordenades generalitzades C) Coordenades cartesianes D) Coordenades curvilínies
A) Mitjançant mètodes numèrics. B) Com a forces addicionals. C) Ignorant-les. D) En la geometria del moviment.
A) No. B) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. C) Sí, són el mateix. D) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$ B) $\(\delta W=0\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$
A) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$ B) $\(F=ma\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\)
A) restriccions escleronòmiques B) restriccions reonòmiques C) restriccions no holonòmiques D) restriccions holonòmiques
A) independent del temps (escleronòmic) B) holonòmic C) no holonòmic D) dependent del temps (reonòmic)
A) reonòmiques B) no holonòmiques C) holonòmiques D) escleronòmiques
A) no holonòmiques B) holonòmiques C) escleronòmiques D) reonòmiques
A) escleronòmica B) reonòmica C) holonòmica D) no holonòmica
A) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. B) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. C) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix. D) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques.
A) Les restriccions són reonòmiques. B) Les restriccions són scleronòmiques. C) Les restriccions no són holonòmiques. D) Les restriccions són holonòmiques.
A) La funció generadora ha de ser lineal. B) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis. C) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. D) Les coordenades i els moments han de ser independents.
A) -∂R/∂ζ̇ B) +∂R/∂ζ C) +∂R/∂p D) -∂R/∂q
A) Un camp escalar B) El gradient de quatre dimensions C) Un camp vectorial D) Un camp tensorial
A) La derivada total ∂/∂. B) La integral sobre un volum V. C) La densitat del camp de moment π_i. D) La derivada variacional δ/δ.
A) N. B) 2N. C) 4N. D) N².
A) Estats quàntics B) Simetries discretes C) Lleis de conservació D) Cicles termodinàmics
A) Una velocitat constant B) Un paràmetre 's' C) Un vector de desplaçament D) Un moment angular
A) L'energia total B) La velocitat angular C) L'acceleració D) Els moments conjugats |