A) Electró B) Protó C) Fotó D) Neutró
A) Erwin Schrödinger B) Max Planck C) Louis de Broglie D) Niels Bohr
A) Descoherència B) Efecte túnel C) Entrellament D) Superposició
A) Mecànica clàssica B) Astrofísica C) Relativitat especial D) Mecànica quàntica
A) Superposició quàntica B) Dualitat ona-partícula C) Entrellament quàntic D) Túnel quàntic
A) Equació de Newton B) Equació d'Einstein C) Equació de Schrödinger D) Equació de Planck
A) Bit B) Byte C) Qubit D) Nibble
A) Superposició quàntica B) Túnel quàntic C) Entrellament quàntic D) Col·lapse de la funció d'ona
A) A la magnitud dels àtoms i per sota. B) Només a les magnituds macroscòpiques. C) Només a les magnituds microscòpiques òptiques. D) Només a les magnituds astronòmiques.
A) Estats clàssics B) Estats lligats C) Estats macroscòpics D) Estats continus
A) La dualitat ona-partícula B) El principi de correspondència C) El principi de superposició D) El principi d'incertesa
A) Max Planck B) Albert Einstein C) Niels Bohr D) Erwin Schrödinger
A) Trajectòria clàssica B) Hamiltonià C) Funció d'ona D) Densitat de probabilitat
A) La regla de Born B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) L'equació de Schrödinger D) La formulació de Dirac
A) La teoria d'Einstein B) El gat de Schrödinger C) El teorema de Bell D) El principi d'incertesa de Heisenberg
A) Geometria, trigonometria, lògica B) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul C) Estadística, probabilitat, combinatòria D) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups
A) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. B) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. C) Invalida el principi d'incertesa. D) Demostra l'existència de variables ocultes.
A) El model de l'àtom de Niels Bohr B) L'article de 1905 d'Albert Einstein C) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre D) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger
A) Un estat mixt B) Un estat col·lapsat C) Un estat propi D) Un estat de superposició
A) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. B) L'estat transita a un estat mixt. C) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. D) L'estat roman sense canvis.
A) La seva naturalesa contínua. B) La seva naturalesa lineal. C) La seva naturalesa determinista. D) La seva naturalesa probabilística.
A) ℏ (h-bar) B) ψ C) H D) i
A) Unitària B) Diagonalitzable C) Hermítica D) Ortogonal
A) e-Ht/ħ B) e-iHt/ħ C) eHt/ħ D) eiHt/ħ
A) [X^, P^] = iℏ B) [X^, P^] = ℏ C) [X^, P^] = 0 D) [X^, P^] = -iℏ
A) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 B) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2 C) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = A + B B) [A, B] = BA - AB C) [A, B] = AB - BA D) [A, B] = AB
A) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) -iℏ ∂/∂x B) -ℏ2 ∂/∂x C) iℏ ∂/∂x D) ℏ ∂/∂x
A) L'àtom de l'hèlium B) Un objecte macroscòpic C) Una molècula amb molts electrons D) L'àtom d'hidrogen
A) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. B) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. C) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió. D) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió.
A) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) B) ψ(t) = ℏψ(0) C) ψ(t) = Hψ(0) D) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0)
A) Matrius de densitat reduïdes. B) Vectors d'estat. C) Productes tensorials. D) Espais de Hilbert compostos.
A) Paul Dirac B) Werner Heisenberg C) Richard Feynman D) Erwin Schrödinger
A) La teoria de transformacions B) La mecànica ondulatoria C) La formulació de l'integral de camí de Feynman D) La mecànica matricial
A) L'hamiltonià (H) B) La integral de camí C) L'operador unitari D) La funció d'ona
A) Emmy Noether B) Erwin Schrödinger C) Paul Dirac D) Werner Heisenberg
A) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta. B) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. C) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. D) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen.
A) A tot arreu. B) Una determinada regió. C) Als extrems de la caixa. D) Fora d'aquesta regió.
A) E_n = n²h² / (8mL²) B) E_n = h / (2π) C) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²) D) E_n = ℏk² / (2m)
A) Mètode d'elements finits B) Formulació de l'integral de camí C) Mètode variacional D) Mètode de l'escala (o de l'ascensor)
A) Divisor de feix B) Desfaser de fase C) Detector D) Font de fotons
A) Astrofísica B) Mecànica clàssica C) Termodinàmica D) Física de l'estat sòlid
A) Espai de configuracions B) Espai de Hilbert C) Espai de fases D) Espai euclidià
A) Operadors hermitius B) Valors propis C) Matrius unitàries D) Funcions d'ona
A) Quantificació B) Superposició C) Classificació D) Decoherència
A) Energia cinètica no relativista B) Energia potencial C) Energia tèrmica D) Energia cinètica relativista
A) Força gravitatòria B) Propietats clàssiques C) Propietats mecàniques D) Expansió tèrmica
A) La interacció electromagnètica B) La força nuclear feble C) Les interaccions gravitatòries D) La força nuclear forta
A) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic B) Amb les equacions de Maxwell C) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg D) Mitjançant la gravetat newtoniana
A) Efecte fotoelèctric B) Experiment de Stern-Gerlach C) Experiment de la doble escletxa D) Experiment de Michelson-Morley
A) El gluó, que transmet la força nuclear forta. B) El bosó W, que transmet la força nuclear feble. C) El fotó, que transmet la força electromagnètica. D) El gravitó, que transmet la força gravitacional.
A) Partícules puntuals B) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín C) Cordes unidimensionals D) Camps quàntics
A) Una corda B) Un camp quàntic C) Una espum de spin D) Una partícula
A) Mecànica quàntica relacional B) Interpretació de Copenhaguen C) Interpretació de molts mons D) Mecànica de Bohm
A) El gat de Schrödinger B) El principi d'incertesa d'Heisenberg C) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen D) Experiments de prova de Bell
A) Interpretació de molts mons B) Idees de tipus de Copenhaguen C) Mecànica bohmiana D) El determinisme d'Einstein
A) Mecànica quàntica relacional B) Interpretació de molts mons C) Interpretació de Copenhaguen D) Mecànica bohmiana
A) J. J. Thomson B) Gustav Kirchhoff C) Michael Faraday D) Thomas Young
A) El Simposi Mundial de Física B) La primera Conferència de Solvay C) La cinquena Conferència de Solvay D) El Congrés Internacional de Matemàtics |