A) Electró B) Protó C) Neutró D) Fotó
A) Louis de Broglie B) Erwin Schrödinger C) Niels Bohr D) Max Planck
A) Entrellament B) Descoherència C) Superposició D) Efecte túnel
A) Mecànica clàssica B) Mecànica quàntica C) Relativitat especial D) Astrofísica
A) Superposició quàntica B) Entrellament quàntic C) Dualitat ona-partícula D) Túnel quàntic
A) Equació de Planck B) Equació de Newton C) Equació de Schrödinger D) Equació d'Einstein
A) Byte B) Qubit C) Nibble D) Bit
A) Túnel quàntic B) Col·lapse de la funció d'ona C) Entrellament quàntic D) Superposició quàntica
A) A la magnitud dels àtoms i per sota. B) Només a les magnituds macroscòpiques. C) Només a les magnituds microscòpiques òptiques. D) Només a les magnituds astronòmiques.
A) Estats macroscòpics B) Estats continus C) Estats lligats D) Estats clàssics
A) La dualitat ona-partícula B) El principi d'incertesa C) El principi de correspondència D) El principi de superposició
A) Niels Bohr B) Max Planck C) Albert Einstein D) Erwin Schrödinger
A) Funció d'ona B) Hamiltonià C) Densitat de probabilitat D) Trajectòria clàssica
A) La regla de Born B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) La formulació de Dirac D) L'equació de Schrödinger
A) El gat de Schrödinger B) El teorema de Bell C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) La teoria d'Einstein
A) Estadística, probabilitat, combinatòria B) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul C) Geometria, trigonometria, lògica D) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups
A) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. B) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. C) Invalida el principi d'incertesa. D) Demostra l'existència de variables ocultes.
A) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre B) El model de l'àtom de Niels Bohr C) L'article de 1905 d'Albert Einstein D) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger
A) Un estat propi B) Un estat mixt C) Un estat de superposició D) Un estat col·lapsat
A) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. B) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. C) L'estat transita a un estat mixt. D) L'estat roman sense canvis.
A) La seva naturalesa contínua. B) La seva naturalesa probabilística. C) La seva naturalesa lineal. D) La seva naturalesa determinista.
A) ψ B) ℏ (h-bar) C) H D) i
A) Hermítica B) Unitària C) Diagonalitzable D) Ortogonal
A) eHt/ħ B) e-Ht/ħ C) eiHt/ħ D) e-iHt/ħ
A) [X^, P^] = -iℏ B) [X^, P^] = iℏ C) [X^, P^] = 0 D) [X^, P^] = ℏ
A) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 C) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = A + B B) [A, B] = AB - BA C) [A, B] = AB D) [A, B] = BA - AB
A) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) ℏ ∂/∂x B) -ℏ2 ∂/∂x C) iℏ ∂/∂x D) -iℏ ∂/∂x
A) L'àtom d'hidrogen B) L'àtom de l'hèlium C) Un objecte macroscòpic D) Una molècula amb molts electrons
A) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. B) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. C) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió. D) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió.
A) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0) B) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) C) ψ(t) = ℏψ(0) D) ψ(t) = Hψ(0)
A) Espais de Hilbert compostos. B) Vectors d'estat. C) Productes tensorials. D) Matrius de densitat reduïdes.
A) Erwin Schrödinger B) Richard Feynman C) Werner Heisenberg D) Paul Dirac
A) La formulació de l'integral de camí de Feynman B) La mecànica matricial C) La teoria de transformacions D) La mecànica ondulatoria
A) L'operador unitari B) La funció d'ona C) L'hamiltonià (H) D) La integral de camí
A) Emmy Noether B) Erwin Schrödinger C) Werner Heisenberg D) Paul Dirac
A) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. B) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen. C) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta. D) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds.
A) Als extrems de la caixa. B) Fora d'aquesta regió. C) A tot arreu. D) Una determinada regió.
A) E_n = n²h² / (8mL²) B) E_n = h / (2π) C) E_n = ℏk² / (2m) D) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²)
A) Mètode d'elements finits B) Formulació de l'integral de camí C) Mètode variacional D) Mètode de l'escala (o de l'ascensor)
A) Desfaser de fase B) Detector C) Font de fotons D) Divisor de feix
A) Termodinàmica B) Física de l'estat sòlid C) Astrofísica D) Mecànica clàssica
A) Espai de fases B) Espai de Hilbert C) Espai euclidià D) Espai de configuracions
A) Matrius unitàries B) Valors propis C) Funcions d'ona D) Operadors hermitius
A) Decoherència B) Superposició C) Classificació D) Quantificació
A) Energia cinètica relativista B) Energia tèrmica C) Energia potencial D) Energia cinètica no relativista
A) Propietats mecàniques B) Expansió tèrmica C) Força gravitatòria D) Propietats clàssiques
A) La força nuclear feble B) Les interaccions gravitatòries C) La força nuclear forta D) La interacció electromagnètica
A) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic B) Amb les equacions de Maxwell C) Mitjançant la gravetat newtoniana D) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg
A) Efecte fotoelèctric B) Experiment de Michelson-Morley C) Experiment de Stern-Gerlach D) Experiment de la doble escletxa
A) El fotó, que transmet la força electromagnètica. B) El gluó, que transmet la força nuclear forta. C) El gravitó, que transmet la força gravitacional. D) El bosó W, que transmet la força nuclear feble.
A) Cordes unidimensionals B) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín C) Camps quàntics D) Partícules puntuals
A) Una partícula B) Un camp quàntic C) Una corda D) Una espum de spin
A) Interpretació de molts mons B) Interpretació de Copenhaguen C) Mecànica de Bohm D) Mecànica quàntica relacional
A) Experiments de prova de Bell B) El gat de Schrödinger C) El principi d'incertesa d'Heisenberg D) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen
A) Mecànica bohmiana B) Idees de tipus de Copenhaguen C) Interpretació de molts mons D) El determinisme d'Einstein
A) Mecànica quàntica relacional B) Interpretació de Copenhaguen C) Interpretació de molts mons D) Mecànica bohmiana
A) Thomas Young B) J. J. Thomson C) Michael Faraday D) Gustav Kirchhoff
A) La primera Conferència de Solvay B) El Simposi Mundial de Física C) El Congrés Internacional de Matemàtics D) La cinquena Conferència de Solvay |