A) Fotó B) Neutró C) Electró D) Protó
A) Max Planck B) Erwin Schrödinger C) Niels Bohr D) Louis de Broglie
A) Superposició B) Descoherència C) Entrellament D) Efecte túnel
A) Mecànica quàntica B) Mecànica clàssica C) Relativitat especial D) Astrofísica
A) Superposició quàntica B) Entrellament quàntic C) Túnel quàntic D) Dualitat ona-partícula
A) Equació de Planck B) Equació de Newton C) Equació d'Einstein D) Equació de Schrödinger
A) Qubit B) Byte C) Bit D) Nibble
A) Col·lapse de la funció d'ona B) Entrellament quàntic C) Túnel quàntic D) Superposició quàntica
A) Només a les magnituds microscòpiques òptiques. B) Només a les magnituds astronòmiques. C) Només a les magnituds macroscòpiques. D) A la magnitud dels àtoms i per sota.
A) Estats continus B) Estats clàssics C) Estats lligats D) Estats macroscòpics
A) El principi de superposició B) El principi de correspondència C) La dualitat ona-partícula D) El principi d'incertesa
A) Max Planck B) Albert Einstein C) Erwin Schrödinger D) Niels Bohr
A) Trajectòria clàssica B) Densitat de probabilitat C) Funció d'ona D) Hamiltonià
A) La regla de Born B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) La formulació de Dirac D) L'equació de Schrödinger
A) La teoria d'Einstein B) El teorema de Bell C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) El gat de Schrödinger
A) Geometria, trigonometria, lògica B) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul C) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups D) Estadística, probabilitat, combinatòria
A) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. B) Invalida el principi d'incertesa. C) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. D) Demostra l'existència de variables ocultes.
A) L'article de 1905 d'Albert Einstein B) El model de l'àtom de Niels Bohr C) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger D) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre
A) Un estat mixt B) Un estat col·lapsat C) Un estat propi D) Un estat de superposició
A) L'estat transita a un estat mixt. B) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. C) L'estat roman sense canvis. D) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior.
A) La seva naturalesa probabilística. B) La seva naturalesa contínua. C) La seva naturalesa determinista. D) La seva naturalesa lineal.
A) ψ B) H C) ℏ (h-bar) D) i
A) Hermítica B) Ortogonal C) Diagonalitzable D) Unitària
A) eHt/ħ B) eiHt/ħ C) e-Ht/ħ D) e-iHt/ħ
A) [X^, P^] = iℏ B) [X^, P^] = 0 C) [X^, P^] = -iℏ D) [X^, P^] = ℏ
A) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 C) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = A + B B) [A, B] = AB - BA C) [A, B] = BA - AB D) [A, B] = AB
A) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) -iℏ ∂/∂x B) -ℏ2 ∂/∂x C) ℏ ∂/∂x D) iℏ ∂/∂x
A) L'àtom d'hidrogen B) Una molècula amb molts electrons C) Un objecte macroscòpic D) L'àtom de l'hèlium
A) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió. B) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió. C) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. D) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps.
A) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0) B) ψ(t) = Hψ(0) C) ψ(t) = ℏψ(0) D) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0)
A) Matrius de densitat reduïdes. B) Productes tensorials. C) Vectors d'estat. D) Espais de Hilbert compostos.
A) Richard Feynman B) Paul Dirac C) Erwin Schrödinger D) Werner Heisenberg
A) La mecànica ondulatoria B) La formulació de l'integral de camí de Feynman C) La teoria de transformacions D) La mecànica matricial
A) La integral de camí B) L'operador unitari C) La funció d'ona D) L'hamiltonià (H)
A) Erwin Schrödinger B) Werner Heisenberg C) Paul Dirac D) Emmy Noether
A) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen. B) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. C) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. D) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta.
A) Una determinada regió. B) Als extrems de la caixa. C) A tot arreu. D) Fora d'aquesta regió.
A) E_n = n²h² / (8mL²) B) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²) C) E_n = ℏk² / (2m) D) E_n = h / (2π)
A) Mètode variacional B) Mètode d'elements finits C) Formulació de l'integral de camí D) Mètode de l'escala (o de l'ascensor)
A) Detector B) Font de fotons C) Desfaser de fase D) Divisor de feix
A) Mecànica clàssica B) Física de l'estat sòlid C) Termodinàmica D) Astrofísica
A) Espai de Hilbert B) Espai de fases C) Espai euclidià D) Espai de configuracions
A) Valors propis B) Funcions d'ona C) Matrius unitàries D) Operadors hermitius
A) Classificació B) Decoherència C) Quantificació D) Superposició
A) Energia cinètica no relativista B) Energia potencial C) Energia cinètica relativista D) Energia tèrmica
A) Propietats clàssiques B) Propietats mecàniques C) Força gravitatòria D) Expansió tèrmica
A) La interacció electromagnètica B) La força nuclear forta C) Les interaccions gravitatòries D) La força nuclear feble
A) Amb les equacions de Maxwell B) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic C) Mitjançant la gravetat newtoniana D) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg
A) Experiment de Michelson-Morley B) Experiment de la doble escletxa C) Experiment de Stern-Gerlach D) Efecte fotoelèctric
A) El bosó W, que transmet la força nuclear feble. B) El fotó, que transmet la força electromagnètica. C) El gravitó, que transmet la força gravitacional. D) El gluó, que transmet la força nuclear forta.
A) Camps quàntics B) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín C) Partícules puntuals D) Cordes unidimensionals
A) Una espum de spin B) Una partícula C) Una corda D) Un camp quàntic
A) Mecànica de Bohm B) Interpretació de Copenhaguen C) Mecànica quàntica relacional D) Interpretació de molts mons
A) El principi d'incertesa d'Heisenberg B) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen C) Experiments de prova de Bell D) El gat de Schrödinger
A) El determinisme d'Einstein B) Mecànica bohmiana C) Idees de tipus de Copenhaguen D) Interpretació de molts mons
A) Interpretació de Copenhaguen B) Interpretació de molts mons C) Mecànica bohmiana D) Mecànica quàntica relacional
A) J. J. Thomson B) Gustav Kirchhoff C) Thomas Young D) Michael Faraday
A) La primera Conferència de Solvay B) La cinquena Conferència de Solvay C) El Simposi Mundial de Física D) El Congrés Internacional de Matemàtics |