A) Protó B) Electró C) Fotó D) Neutró
A) Louis de Broglie B) Erwin Schrödinger C) Max Planck D) Niels Bohr
A) Descoherència B) Efecte túnel C) Entrellament D) Superposició
A) Relativitat especial B) Mecànica quàntica C) Astrofísica D) Mecànica clàssica
A) Entrellament quàntic B) Dualitat ona-partícula C) Superposició quàntica D) Túnel quàntic
A) Equació de Newton B) Equació de Planck C) Equació de Schrödinger D) Equació d'Einstein
A) Bit B) Qubit C) Byte D) Nibble
A) Col·lapse de la funció d'ona B) Túnel quàntic C) Superposició quàntica D) Entrellament quàntic
A) Només a les magnituds microscòpiques òptiques. B) A la magnitud dels àtoms i per sota. C) Només a les magnituds astronòmiques. D) Només a les magnituds macroscòpiques.
A) Estats lligats B) Estats clàssics C) Estats macroscòpics D) Estats continus
A) El principi d'incertesa B) El principi de correspondència C) La dualitat ona-partícula D) El principi de superposició
A) Niels Bohr B) Erwin Schrödinger C) Max Planck D) Albert Einstein
A) Densitat de probabilitat B) Funció d'ona C) Trajectòria clàssica D) Hamiltonià
A) L'equació de Schrödinger B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) La regla de Born D) La formulació de Dirac
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) El gat de Schrödinger C) La teoria d'Einstein D) El teorema de Bell
A) Geometria, trigonometria, lògica B) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups C) Estadística, probabilitat, combinatòria D) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul
A) Demostra l'existència de variables ocultes. B) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. C) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. D) Invalida el principi d'incertesa.
A) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre B) L'article de 1905 d'Albert Einstein C) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger D) El model de l'àtom de Niels Bohr
A) Un estat col·lapsat B) Un estat mixt C) Un estat propi D) Un estat de superposició
A) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. B) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. C) L'estat transita a un estat mixt. D) L'estat roman sense canvis.
A) La seva naturalesa probabilística. B) La seva naturalesa contínua. C) La seva naturalesa lineal. D) La seva naturalesa determinista.
A) i B) ψ C) H D) ℏ (h-bar)
A) Hermítica B) Diagonalitzable C) Ortogonal D) Unitària
A) e-Ht/ħ B) e-iHt/ħ C) eHt/ħ D) eiHt/ħ
A) [X^, P^] = 0 B) [X^, P^] = iℏ C) [X^, P^] = ℏ D) [X^, P^] = -iℏ
A) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 C) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = A + B B) [A, B] = AB - BA C) [A, B] = AB D) [A, B] = BA - AB
A) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) iℏ ∂/∂x B) -iℏ ∂/∂x C) ℏ ∂/∂x D) -ℏ2 ∂/∂x
A) L'àtom d'hidrogen B) Una molècula amb molts electrons C) L'àtom de l'hèlium D) Un objecte macroscòpic
A) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió. B) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. C) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. D) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió.
A) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) B) ψ(t) = Hψ(0) C) ψ(t) = ℏψ(0) D) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0)
A) Matrius de densitat reduïdes. B) Vectors d'estat. C) Productes tensorials. D) Espais de Hilbert compostos.
A) Paul Dirac B) Werner Heisenberg C) Richard Feynman D) Erwin Schrödinger
A) La mecànica matricial B) La mecànica ondulatoria C) La teoria de transformacions D) La formulació de l'integral de camí de Feynman
A) L'operador unitari B) La funció d'ona C) La integral de camí D) L'hamiltonià (H)
A) Paul Dirac B) Erwin Schrödinger C) Emmy Noether D) Werner Heisenberg
A) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen. B) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. C) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. D) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta.
A) A tot arreu. B) Als extrems de la caixa. C) Fora d'aquesta regió. D) Una determinada regió.
A) E_n = ℏk² / (2m) B) E_n = h / (2π) C) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²) D) E_n = n²h² / (8mL²)
A) Mètode d'elements finits B) Mètode variacional C) Mètode de l'escala (o de l'ascensor) D) Formulació de l'integral de camí
A) Divisor de feix B) Desfaser de fase C) Detector D) Font de fotons
A) Termodinàmica B) Mecànica clàssica C) Astrofísica D) Física de l'estat sòlid
A) Espai euclidià B) Espai de fases C) Espai de configuracions D) Espai de Hilbert
A) Valors propis B) Funcions d'ona C) Matrius unitàries D) Operadors hermitius
A) Decoherència B) Quantificació C) Classificació D) Superposició
A) Energia tèrmica B) Energia cinètica relativista C) Energia cinètica no relativista D) Energia potencial
A) Força gravitatòria B) Expansió tèrmica C) Propietats clàssiques D) Propietats mecàniques
A) Les interaccions gravitatòries B) La força nuclear forta C) La interacció electromagnètica D) La força nuclear feble
A) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg B) Amb les equacions de Maxwell C) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic D) Mitjançant la gravetat newtoniana
A) Experiment de Stern-Gerlach B) Experiment de Michelson-Morley C) Experiment de la doble escletxa D) Efecte fotoelèctric
A) El gluó, que transmet la força nuclear forta. B) El bosó W, que transmet la força nuclear feble. C) El fotó, que transmet la força electromagnètica. D) El gravitó, que transmet la força gravitacional.
A) Partícules puntuals B) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín C) Camps quàntics D) Cordes unidimensionals
A) Un camp quàntic B) Una corda C) Una partícula D) Una espum de spin
A) Interpretació de Copenhaguen B) Interpretació de molts mons C) Mecànica quàntica relacional D) Mecànica de Bohm
A) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen B) El principi d'incertesa d'Heisenberg C) El gat de Schrödinger D) Experiments de prova de Bell
A) El determinisme d'Einstein B) Mecànica bohmiana C) Interpretació de molts mons D) Idees de tipus de Copenhaguen
A) Mecànica quàntica relacional B) Interpretació de Copenhaguen C) Mecànica bohmiana D) Interpretació de molts mons
A) Gustav Kirchhoff B) J. J. Thomson C) Michael Faraday D) Thomas Young
A) El Congrés Internacional de Matemàtics B) La cinquena Conferència de Solvay C) El Simposi Mundial de Física D) La primera Conferència de Solvay |