A) Teoria dels jocs B) Anàlisi de regressió C) Prova d'hipòtesis D) Arbres de decisió
A) La causalitat implica una relació més fiable que la correlació. B) La correlació implica relacions més fortes que la causalitat. C) La correlació mostra una relació entre variables, mentre que la causalitat implica que una variable afecta directament l'altra. D) La correlació és el mateix que la causalitat en econometria.
A) L'estudi de dades recollides al llarg del temps. B) La classificació de variables econòmiques. C) L'anàlisi de dades d'un moment concret en el temps. D) Un mètode per predir tendències econòmiques futures.
A) Els residus segueixen una distribució normal. B) La variància dels termes d'error és constant. C) Els termes d'error no estan correlacionats. D) El model és lineal.
A) Heteroscedasticitat B) Autocorreŀlació C) Endogeneïtat D) Multicolinealitat
A) Una variable que adopta el valor de 0 o 1 per representar categories. B) Una variable utilitzada per a la prova d'autocorreació. C) Una variable utilitzada només per a la regressió no lineal. D) Una variable amb valors que varien contínuament.
A) Una mesura de la incertesa en l'anàlisi de regressió. B) Quan la variància dels termes d'error no és constant. C) Un tipus d'autocorreació. D) La presència de valors atípics en les dades.
A) Les dades transversals s'utilitzen per a la predicció, mentre que les dades de sèries temporals s'utilitzen per a l'anàlisi. B) Les dades transversals es recullen en un moment concret, mentre que les dades de sèries temporals es recullen al llarg del temps. C) Les dades transversals són contínues, mentre que les dades de sèries temporals són categòriques. D) Les dades de sèries temporals representen entitats, mentre que les dades transversals representen el temps.
A) Estimar la relació entre les variables dependents i independents. B) Comprovar l'existència d'endogeneïtat. C) Predir tendències econòmiques futures. D) Classificar dades econòmiques.
A) Centrar-se exclusivament en dades històriques. B) Crear models teòrics complexos sense utilitzar dades. C) Ignorar l'anàlisi estadística en els estudis econòmics. D) Extreure relacions senzilles de conjunts de dades grans.
A) Ragnar Frisch B) Henry Ludwell Moore C) Udny Yule D) Jan Tinbergen
A) "Synthetic Economics" d'Henry Ludwell Moore B) "Manual of Political Economy" de Vilfredo Pareto C) "Mathematical Psychics" de Francis Ysidro Edgeworth D) "Political Arithmetick" de Sir William Petty
A) Consistència B) Imparcialitat C) Biaix D) Eficiència
A) Mínims quadrats ordinaris (MCO) B) Mètode general de moments C) Estimació de la màxima versemblança D) Estadística bayesiana
A) Solucions lineals òptimes B) Segments de línia solapats C) Sèries mínimes operatives D) Mínims quadrats ordinaris
A) Enfocs clàssics o frequentistes B) Mínims quadrats ordinaris (MQO) C) Estadística bayesiana D) Mètode general de moments
A) Consistència B) Biaix C) Imparcialitat D) Eficiència
A) Disseny de discontinuïtat en la regressió. B) Mínims quadrats ordinaris. C) Card (1999). D) Anàlisi de diferències en diferències.
A) Econometrica B) Econometric Reviews C) The Journal of Applied Econometrics D) The Review of Economics and Statistics
A) Assajos controlats aleatoritzats B) Modelatge causal estructural C) Anàlisi de sèries temporals D) Econometria bayesiana
A) Manipulació de dades per obtenir resultats desitjats B) Causalitat bidireccional C) Biaix en la especificació D) Collinearitat
A) Utilitzant només dades històriques. B) Ignorant completament la crítica. C) Augmentant la mida de la mostra dels seus estudis. D) Adoptant metodologies quasi-experimentals.
A) Cal conèixer l'hipòtesi contrafactual. B) Un conjunt de dades ampli. C) Consens d'experts. D) Programari estadístic avançat.
A) Tendències històriques. B) Informació qualitativa. C) Mostres aleatòries. D) El que podria haver estat. (O: L'hipòtesi contrafactual.) |