A) Quantitat total d'un producte consumit. B) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte. C) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida. D) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte.
A) Corba de Phillips B) Economia austríaca C) Economia keynesiana D) Escola de Chicago d'economia
A) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. B) Preveure les tendències del mercat. C) Estudiar dades econòmiques històriques. D) Dissenyar polítiques econòmiques.
A) Representar gràficament dades econòmiques. B) Preveure la demanda futura. C) Analitzar tendències històriques. D) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions.
A) Cost total de producció. B) Cost dels recursos utilitzats en la producció. C) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. D) Preu d'un producte en un mercat competitiu.
A) Elasticitat creuada de preus B) Elasticitat de la demanda C) Equilibri de mercat D) Efecte de la renda
A) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva. B) Màxima utilitat total per a tots els individus. C) Eliminació de la pobresa. D) Distribució equitativa de la riquesa.
A) Corba que mostra només una opció òptima. B) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. C) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. D) Corba que indica la utilitat marginal creixent.
A) Sir William Petty B) John Maynard Keynes C) Gottfried Achenwall D) Johann Heinrich von Thünen
A) Càlcul econòmic B) Anàlisi estadística C) Economia matemàtica D) Aritmètica política
A) Sir William Petty B) Johann Heinrich von Thünen C) W.S. Jevons D) John Maynard Keynes
A) Friedrich Hayek B) Robert Heilbroner C) Gottfried Achenwall D) W.S. Jevons
A) Matemàtica B) Empírica C) Qualitativa D) Teòrica
A) Cap de les opcions anteriors B) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek C) Gottfried Achenwall, Sir William Petty D) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons
A) Mètodes algebraics B) Càlcul diferencial C) Àlgebra matricial D) Teoria dels jocs
A) Johann Heinrich von Thünen B) W.S. Jevons C) Gottfried Achenwall D) Sir William Petty
A) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson B) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill C) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter D) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth
A) Per la corba de demanda individual de cada venedor. B) Per la regulació governamental. C) Pel cost de producció de cada venedor. D) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors.
A) Eficiència de Pareto B) Eficiència de Kaldor-Hicks C) Equilibri walrasià D) Equilibri de Nash
A) Rebut totalment negativament i sense consideració B) Implementat immediatament en les polítiques C) Acceptat i celebrat immediatament D) Ignorat durant dècades
A) Dos B) Quatre C) Cinc D) Tres
A) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent. B) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament. C) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà. D) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin.
A) Quatre B) Cinc C) Tres D) Dos
A) 1878 B) 1881 C) 1924 D) 1905
A) Cost d'oportunitat B) Utilitat marginal C) Utilitarisme D) Càlcul de la felicitat
A) Arthur Lyon Bowley B) Jeremy Bentham C) Harold Hotelling D) Edwin Robert Anderson Seligman
A) Harold Hotelling B) Edwin Robert Anderson Seligman C) Arthur Lyon Bowley D) Jeremy Bentham
A) Alfred Marshall B) Vilfredo Pareto C) John von Neumann D) Paul Samuelson
A) Eficiència de Pareto B) Equilibri walrasià C) Estàtica comparada D) Hipòtesi de la mà invisible
A) Eficiència de Pareto B) Model d'equilibri de Von Neumann C) Principi de Le Chatelier D) Teorema del punt fix de Brouwer
A) Programació lineal B) Teoria de grafs C) Conjunts convexos D) Càlcul diferencial
A) Von Neumann B) Paul Samuelson C) Wassily Leontief D) Leonid Kantorovich
A) Tècniques de programació lineal B) Tecnologies de von Neumann C) Models d'Arrow-Debreu D) Tecnologies de Leontief
A) Economia d'insumptes i productes B) Macroeconomia C) Microeconomia D) Teoria de l'equilibri general
A) Anys 50 B) Anys 30 C) Anys 60 D) Anys 40
A) Crisi dels míssils de Cuba B) Pont aeri de Berlín (1948) C) Primera Guerra Mundial D) Guerra Freda
A) Igualar g_i(x) B) Resoldre h_j(x) C) Maximitzar f(x) D) Minimitzar f(x)
A) Funcions quadràtiques B) Funcions còncaves poliedrícies C) Funcions lineals D) Funcions no còncaves
A) Economia B) Matemàtiques pures C) Física D) Investigació operativa
A) Anàlisi funcional B) Teoria del control òptim C) Càlcul variacional D) Teoria dels punts fixos
A) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia B) Programació dinàmica C) Teoria del control òptim D) Conjunts convexos i teoria de punts fixos
A) "Funcions òptimes" B) "Variables econòmiques" C) "Valoracions determinades objectivament" D) "Equilibris de mercat"
A) John Nash B) John Harsanyi C) Oskar Morgenstern D) Reinhard Selten
A) 1965 B) 1951 C) 1944 D) 1994
A) 1994 B) 2001 C) 1985 D) 2010
A) Enginyeria computacional automatitzada B) Econometria computacional avançada C) Càlcul aplicat a l'economia D) Economia computacional basada en agents
A) Cap als anys 90. B) A principis dels anys 80. C) A finals dels anys 70. D) A mitjans dels anys 2000.
A) Sistemes adaptatius complexos B) Mecànica clàssica C) Economia quàntica D) Finances conductuals
A) Nicholas Kaldor B) Henry L. Moore C) Ragnar Frisch D) Trygve Haavelmo
A) Quarterly Journal of Economics B) The American Economic Review C) Journal of Political Economy D) Econometrica
A) Henry L. Moore B) Nicholas Kaldor C) Trygve Haavelmo D) Ragnar Frisch
A) Societat d'Econometria B) Comissió Cowles C) Associació Econòmica Americana D) Institut Nacional de Recerca Econòmica
A) Ragnar Frisch B) Trygve Haavelmo C) Henry L. Moore D) Nicholas Kaldor
A) Probabilístic B) Dinàmic C) Estàtic D) Empíric
A) 1944 B) 1925 C) 1933 D) 1892
A) 5,8% B) 10% C) 20% D) 15%
A) Alfred Marshall B) Milton Friedman C) John Maynard Keynes D) Adam Smith
A) Econometria B) Matemàtiques C) Programació D) Estadística
A) Estudis de recerca qualitativa. B) Teoria econòmica bàsica. C) Problemes econòmics amb moltes variables. D) Càlculs aritmètics senzills.
A) L'escola de Chicago B) Les escoles neoclàssiques C) L'escola keynesiana D) L'escola austríaca
A) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. B) "Totes les hipòtesis són irrealistes." C) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. D) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. |