A) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte. B) Quantitat total d'un producte consumit. C) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte. D) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida.
A) Escola de Chicago d'economia B) Economia austríaca C) Corba de Phillips D) Economia keynesiana
A) Estudiar dades econòmiques històriques. B) Preveure les tendències del mercat. C) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. D) Dissenyar polítiques econòmiques.
A) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions. B) Preveure la demanda futura. C) Analitzar tendències històriques. D) Representar gràficament dades econòmiques.
A) Preu d'un producte en un mercat competitiu. B) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. C) Cost total de producció. D) Cost dels recursos utilitzats en la producció.
A) Elasticitat de la demanda B) Efecte de la renda C) Elasticitat creuada de preus D) Equilibri de mercat
A) Eliminació de la pobresa. B) Màxima utilitat total per a tots els individus. C) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva. D) Distribució equitativa de la riquesa.
A) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. B) Corba que indica la utilitat marginal creixent. C) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. D) Corba que mostra només una opció òptima.
A) John Maynard Keynes B) Johann Heinrich von Thünen C) Gottfried Achenwall D) Sir William Petty
A) Anàlisi estadística B) Economia matemàtica C) Càlcul econòmic D) Aritmètica política
A) Johann Heinrich von Thünen B) W.S. Jevons C) Sir William Petty D) John Maynard Keynes
A) Robert Heilbroner B) Gottfried Achenwall C) Friedrich Hayek D) W.S. Jevons
A) Empírica B) Matemàtica C) Teòrica D) Qualitativa
A) Cap de les opcions anteriors B) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek C) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons D) Gottfried Achenwall, Sir William Petty
A) Teoria dels jocs B) Àlgebra matricial C) Càlcul diferencial D) Mètodes algebraics
A) Sir William Petty B) Johann Heinrich von Thünen C) W.S. Jevons D) Gottfried Achenwall
A) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter B) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill C) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson D) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth
A) Per la corba de demanda individual de cada venedor. B) Per la regulació governamental. C) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors. D) Pel cost de producció de cada venedor.
A) Eficiència de Pareto B) Equilibri walrasià C) Eficiència de Kaldor-Hicks D) Equilibri de Nash
A) Acceptat i celebrat immediatament B) Ignorat durant dècades C) Rebut totalment negativament i sense consideració D) Implementat immediatament en les polítiques
A) Dos B) Tres C) Cinc D) Quatre
A) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent. B) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin. C) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà. D) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament.
A) Dos B) Quatre C) Cinc D) Tres
A) 1878 B) 1924 C) 1881 D) 1905
A) Càlcul de la felicitat B) Cost d'oportunitat C) Utilitat marginal D) Utilitarisme
A) Jeremy Bentham B) Arthur Lyon Bowley C) Harold Hotelling D) Edwin Robert Anderson Seligman
A) Arthur Lyon Bowley B) Jeremy Bentham C) Harold Hotelling D) Edwin Robert Anderson Seligman
A) John von Neumann B) Alfred Marshall C) Paul Samuelson D) Vilfredo Pareto
A) Hipòtesi de la mà invisible B) Estàtica comparada C) Eficiència de Pareto D) Equilibri walrasià
A) Principi de Le Chatelier B) Eficiència de Pareto C) Teorema del punt fix de Brouwer D) Model d'equilibri de Von Neumann
A) Programació lineal B) Conjunts convexos C) Càlcul diferencial D) Teoria de grafs
A) Von Neumann B) Paul Samuelson C) Wassily Leontief D) Leonid Kantorovich
A) Tècniques de programació lineal B) Tecnologies de Leontief C) Tecnologies de von Neumann D) Models d'Arrow-Debreu
A) Economia d'insumptes i productes B) Microeconomia C) Macroeconomia D) Teoria de l'equilibri general
A) Anys 60 B) Anys 50 C) Anys 40 D) Anys 30
A) Guerra Freda B) Crisi dels míssils de Cuba C) Primera Guerra Mundial D) Pont aeri de Berlín (1948)
A) Maximitzar f(x) B) Resoldre h_j(x) C) Minimitzar f(x) D) Igualar g_i(x)
A) Funcions quadràtiques B) Funcions no còncaves C) Funcions còncaves poliedrícies D) Funcions lineals
A) Física B) Matemàtiques pures C) Investigació operativa D) Economia
A) Teoria dels punts fixos B) Teoria del control òptim C) Anàlisi funcional D) Càlcul variacional
A) Conjunts convexos i teoria de punts fixos B) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia C) Programació dinàmica D) Teoria del control òptim
A) "Variables econòmiques" B) "Valoracions determinades objectivament" C) "Equilibris de mercat" D) "Funcions òptimes"
A) John Nash B) Oskar Morgenstern C) John Harsanyi D) Reinhard Selten
A) 1944 B) 1994 C) 1951 D) 1965
A) 1994 B) 1985 C) 2001 D) 2010
A) Enginyeria computacional automatitzada B) Economia computacional basada en agents C) Càlcul aplicat a l'economia D) Econometria computacional avançada
A) A mitjans dels anys 2000. B) A principis dels anys 80. C) Cap als anys 90. D) A finals dels anys 70.
A) Sistemes adaptatius complexos B) Mecànica clàssica C) Finances conductuals D) Economia quàntica
A) Trygve Haavelmo B) Nicholas Kaldor C) Ragnar Frisch D) Henry L. Moore
A) The American Economic Review B) Quarterly Journal of Economics C) Journal of Political Economy D) Econometrica
A) Henry L. Moore B) Ragnar Frisch C) Trygve Haavelmo D) Nicholas Kaldor
A) Associació Econòmica Americana B) Institut Nacional de Recerca Econòmica C) Societat d'Econometria D) Comissió Cowles
A) Nicholas Kaldor B) Ragnar Frisch C) Henry L. Moore D) Trygve Haavelmo
A) Estàtic B) Empíric C) Probabilístic D) Dinàmic
A) 1925 B) 1944 C) 1892 D) 1933
A) 15% B) 5,8% C) 20% D) 10%
A) John Maynard Keynes B) Adam Smith C) Milton Friedman D) Alfred Marshall
A) Programació B) Matemàtiques C) Estadística D) Econometria
A) Teoria econòmica bàsica. B) Càlculs aritmètics senzills. C) Estudis de recerca qualitativa. D) Problemes econòmics amb moltes variables.
A) L'escola de Chicago B) L'escola austríaca C) L'escola keynesiana D) Les escoles neoclàssiques
A) "Totes les hipòtesis són irrealistes." B) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. C) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. D) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. |