A) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte. B) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida. C) Quantitat total d'un producte consumit. D) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte.
A) Economia keynesiana B) Economia austríaca C) Corba de Phillips D) Escola de Chicago d'economia
A) Estudiar dades econòmiques històriques. B) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. C) Dissenyar polítiques econòmiques. D) Preveure les tendències del mercat.
A) Preveure la demanda futura. B) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions. C) Analitzar tendències històriques. D) Representar gràficament dades econòmiques.
A) Preu d'un producte en un mercat competitiu. B) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. C) Cost dels recursos utilitzats en la producció. D) Cost total de producció.
A) Efecte de la renda B) Elasticitat creuada de preus C) Equilibri de mercat D) Elasticitat de la demanda
A) Distribució equitativa de la riquesa. B) Màxima utilitat total per a tots els individus. C) Eliminació de la pobresa. D) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva.
A) Corba que mostra només una opció òptima. B) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. C) Corba que indica la utilitat marginal creixent. D) Corba que representa la utilitat marginal decreixent.
A) Sir William Petty B) Johann Heinrich von Thünen C) Gottfried Achenwall D) John Maynard Keynes
A) Economia matemàtica B) Aritmètica política C) Anàlisi estadística D) Càlcul econòmic
A) W.S. Jevons B) Johann Heinrich von Thünen C) Sir William Petty D) John Maynard Keynes
A) Robert Heilbroner B) Gottfried Achenwall C) Friedrich Hayek D) W.S. Jevons
A) Matemàtica B) Teòrica C) Empírica D) Qualitativa
A) Cap de les opcions anteriors B) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons C) Gottfried Achenwall, Sir William Petty D) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek
A) Àlgebra matricial B) Teoria dels jocs C) Càlcul diferencial D) Mètodes algebraics
A) W.S. Jevons B) Gottfried Achenwall C) Johann Heinrich von Thünen D) Sir William Petty
A) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson B) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill C) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth D) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter
A) Per la corba de demanda individual de cada venedor. B) Pel cost de producció de cada venedor. C) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors. D) Per la regulació governamental.
A) Equilibri de Nash B) Eficiència de Pareto C) Equilibri walrasià D) Eficiència de Kaldor-Hicks
A) Rebut totalment negativament i sense consideració B) Acceptat i celebrat immediatament C) Ignorat durant dècades D) Implementat immediatament en les polítiques
A) Cinc B) Dos C) Quatre D) Tres
A) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament. B) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin. C) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà. D) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent.
A) Tres B) Cinc C) Dos D) Quatre
A) 1878 B) 1881 C) 1905 D) 1924
A) Càlcul de la felicitat B) Utilitarisme C) Cost d'oportunitat D) Utilitat marginal
A) Edwin Robert Anderson Seligman B) Jeremy Bentham C) Arthur Lyon Bowley D) Harold Hotelling
A) Jeremy Bentham B) Edwin Robert Anderson Seligman C) Harold Hotelling D) Arthur Lyon Bowley
A) Alfred Marshall B) Vilfredo Pareto C) John von Neumann D) Paul Samuelson
A) Estàtica comparada B) Eficiència de Pareto C) Hipòtesi de la mà invisible D) Equilibri walrasià
A) Principi de Le Chatelier B) Model d'equilibri de Von Neumann C) Teorema del punt fix de Brouwer D) Eficiència de Pareto
A) Teoria de grafs B) Càlcul diferencial C) Conjunts convexos D) Programació lineal
A) Leonid Kantorovich B) Wassily Leontief C) Paul Samuelson D) Von Neumann
A) Tecnologies de von Neumann B) Tècniques de programació lineal C) Models d'Arrow-Debreu D) Tecnologies de Leontief
A) Microeconomia B) Teoria de l'equilibri general C) Economia d'insumptes i productes D) Macroeconomia
A) Anys 40 B) Anys 60 C) Anys 50 D) Anys 30
A) Pont aeri de Berlín (1948) B) Crisi dels míssils de Cuba C) Guerra Freda D) Primera Guerra Mundial
A) Minimitzar f(x) B) Maximitzar f(x) C) Resoldre h_j(x) D) Igualar g_i(x)
A) Funcions no còncaves B) Funcions còncaves poliedrícies C) Funcions lineals D) Funcions quadràtiques
A) Física B) Economia C) Investigació operativa D) Matemàtiques pures
A) Càlcul variacional B) Anàlisi funcional C) Teoria del control òptim D) Teoria dels punts fixos
A) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia B) Conjunts convexos i teoria de punts fixos C) Teoria del control òptim D) Programació dinàmica
A) "Equilibris de mercat" B) "Variables econòmiques" C) "Funcions òptimes" D) "Valoracions determinades objectivament"
A) John Nash B) Reinhard Selten C) Oskar Morgenstern D) John Harsanyi
A) 1965 B) 1944 C) 1951 D) 1994
A) 1985 B) 1994 C) 2010 D) 2001
A) Enginyeria computacional automatitzada B) Econometria computacional avançada C) Càlcul aplicat a l'economia D) Economia computacional basada en agents
A) Cap als anys 90. B) A principis dels anys 80. C) A finals dels anys 70. D) A mitjans dels anys 2000.
A) Mecànica clàssica B) Finances conductuals C) Economia quàntica D) Sistemes adaptatius complexos
A) Ragnar Frisch B) Henry L. Moore C) Nicholas Kaldor D) Trygve Haavelmo
A) Econometrica B) Journal of Political Economy C) The American Economic Review D) Quarterly Journal of Economics
A) Ragnar Frisch B) Trygve Haavelmo C) Henry L. Moore D) Nicholas Kaldor
A) Institut Nacional de Recerca Econòmica B) Comissió Cowles C) Associació Econòmica Americana D) Societat d'Econometria
A) Henry L. Moore B) Nicholas Kaldor C) Ragnar Frisch D) Trygve Haavelmo
A) Empíric B) Estàtic C) Probabilístic D) Dinàmic
A) 1892 B) 1925 C) 1933 D) 1944
A) 5,8% B) 15% C) 10% D) 20%
A) Adam Smith B) John Maynard Keynes C) Milton Friedman D) Alfred Marshall
A) Matemàtiques B) Programació C) Estadística D) Econometria
A) Teoria econòmica bàsica. B) Càlculs aritmètics senzills. C) Problemes econòmics amb moltes variables. D) Estudis de recerca qualitativa.
A) L'escola austríaca B) L'escola keynesiana C) Les escoles neoclàssiques D) L'escola de Chicago
A) "Totes les hipòtesis són irrealistes." B) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. C) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. D) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. |