Relativitat especial - Qüestionari
A) Isaac Newton B) Stephen Hawking C) Galileu Galilei D) Albert Einstein
A) 100.000.000 metres per segon B) 299.792.458 metres per segon C) 500.000.000 metres per segon D) 1.000.000.000 metres per segon
A) Longitud B) Massa C) Temps D) Velocitat de la llum
A) Força i acceleració B) Energia potencial C) Conservació del moment D) Equivalència massa-energia
A) Plasma B) Matèria fosca C) Èter luminífer D) Vacu quantum
A) Augmenta. B) Disminueix. C) Esdevé zero. D) Roman constant.
A) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. B) Entrellament quàntic. C) Viatge espacial a través del temps. D) Dimensions alternatives.
A) Llei de conservació de l'energia B) Llei de la inèrcia C) Entrellaçament quàntic D) Principi de relativitat
A) Isaac Newton B) James Clerk Maxwell C) Albert Einstein D) Galileu Galilei
A) 1925 B) 1895 C) 1905 D) 1915
A) Canvien amb la velocitat. B) Depenen de l'acceleració. C) Són invariants (idèntiques). D) Varien en funció de la posició de l'observador.
A) S'aturen. B) Funcionen igual. C) Funcionen més ràpidament. D) Els rellotges en moviment funcionen més lentament.
A) Es produeixen en moments diferents. B) El seu ordre s'inverteix. C) Romanen simultanis. D) Desapareixen.
A) Nivell de postgrau B) Nivell de batxillerat C) Nivell d'educació primària D) Nivell universitari
A) E=c/m² B) E=mc C) E=m/c² D) E=mc²
A) Geometria euclidiana B) Geometria newtoniana C) Geometria galileana D) Geometria lorentziana
A) m B) L C) E D) c
A) Transformació newtoniana B) Transformació euclidiana C) Transformació de Lorentz D) Transformació galileana
A) Transformació galileana B) Mecànica newtoniana C) Geometria euclidiana D) Correccions relativistes
A) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. B) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents. C) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. D) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre.
A) No es produeix dilatació del temps. B) La contracció de la longitud queda anul·lada. C) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat. D) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors.
A) Geometria newtoniana B) Geometria euclidiana C) Geometria lorentziana D) Geometria galileana
A) 1887 B) 1864 C) 1905 D) 1632
A) Article de 1905 d'Einstein B) Experiment de Maxwell C) Experiment de FitzGerald-Lorentz D) Experiment de Michelson-Morley
A) 1887 B) 1864 C) 1907 D) 1915
A) Observant canvis en la velocitat. B) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència. C) Utilitzant només coordenades espacials. D) Mitjançant mesures d'acceleració.
A) La velocitat de la llum. B) Un sistema de referència. C) Un esdeveniment. D) L'acceleració.
A) Isaac Newton. B) James Clerk Maxwell. C) Albert Einstein. D) Henri Poincaré.
A) Diagrames newtonians B) Diagrames de Minkowski C) Diagrames d'Einstein D) Diagrames galileans
A) L'eix x B) Ambdós eixos són verticals C) Cap dels eixos és vertical D) L'eix ct
A) arcsec(β) B) arctan(β) C) arcsin(β) D) arccos(β)
A) Contracció de Lorentz. B) Equivalència massa-energia. C) L'efecte Sagnac. D) Dilatació del temps.
A) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència. B) Com si es movessin per un camí en zig-zag. C) En línia recta, cap amunt i cap avall. D) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c).
A) Albert Einstein. B) Isaac Newton. C) Niels Bohr. D) Paul Langevin.
A) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. B) El bessó que està en repòs no rep cap senyal. C) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. D) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep.
A) Contracció de la longitud B) Dilatació del temps C) Addició relativista de velocitats D) Transformació de Lorentz
A) Δx' = Δx / γ B) Δt' = Δt / γ C) Δx = Δx' * γ D) Δx' = Δx * γ
A) Δx' ≠ 0 B) Δx = γΔx' C) Δt' ≠ 0 D) Δt' = 0
A) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum. B) Efectes de dilatació del temps. C) Només contracció de la longitud. D) La rotació de Thomas ofereix una solució.
A) No es preveu cap desplaçament. B) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum. C) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter. D) És el resultat de l'aberració de la llum.
A) Correcció per retard de la llum B) Aberració relativista de la llum C) Arrastre parcial de l'èter D) Arrastre complet de l'èter
A) La freqüència rebuda roman sense canvis. B) La freqüència rebuda augmenta. C) La freqüència rebuda disminueix. D) La freqüència depèn del medi.
A) 1,5 segons B) 2 segons C) 4 segons D) 3,1 segons
A) 5 anys B) 12 anys C) 6,5 anys D) 10 anys
A) 80.000 anys B) 100.000 anys C) 40.000 anys D) 58.000 anys
A) 150.000 anys B) 200.000 anys C) 148.000 anys D) 100.000 anys
A) γ = tanh(φ). B) γ és independent de la rapidesa. C) γ = cosh(φ). D) γ = sin(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃. B) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. C) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→). D) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→).
A) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum). B) Depèn exclusivament dels components espacials. C) Només tipus de temps i tipus espacials. D) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars.
A) Relativitat general B) Mecànica quàntica C) Propagació d'ones D) Termodinàmica
A) Potencial de Coulomb B) Potencial de Liénard-Wiechert C) Potencial newtonià D) Potencial gravitacional
A) L'equació de Klein-Gordon B) L'equació de Dirac C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) L'equació de Schrödinger
A) 1923 B) 1905 C) 1964 D) 2005
A) Princeton University Press B) TU Delft OPEN Books C) University of California Press D) Nauka, Moscou
A) Rindler, Wolfgang B) Wolf, Peter; Petit, Gerard C) Darrigol, Olivier D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L.
A) El significat de la relativitat B) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment C) Relativitat: la teoria especial i la teoria general D) Zur Elektrodynamik bewegter Körper
A) Isis B) Physical Review A C) Scholarpedia D) Physics Letters
A) Paul Tipler B) Harvey R. Brown C) Lawrence Sklar D) Sergey Stepanov
A) Mecànica i relativitat B) Mecànica clàssica i relativitat especial C) Física moderna (4a edició) D) El món relativista
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M. B) Darrigol, Olivier C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Rindler, Wolfgang
A) 2018 B) 1977 C) 2005 D) 2026
A) Princeton University Press B) De Gruyter C) TU Delft OPEN Publishing D) Oxford University Press
A) Darrigol, Olivier B) Wolf, Peter; Petit, Gerard C) Rindler, Wolfgang D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.
A) T. Alvager B) Peter Wolf; Gerard Petit C) Wolfgang Rindler D) Olivier Darrigol
A) Stephen Hawking B) Richard Feynman C) Carl Sagan D) Robert Katz
A) Notes de Hogg sobre la relativitat especial B) MathPages – Reflexions sobre la relativitat C) Càlcul K de Bondi D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Calculadora de relació: Relativitat especial B) Einstein Online C) Les Fundacions de Greg Egan D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) MathPages – Reflexions sobre la relativitat B) SpecialRelativity.net C) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Llum d'Einstein B) Calculadora de relativitat: relativitat especial C) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) Relativitat en temps real B) Simulador de la relativitat especial Warp C) A través dels ulls d'Einstein D) velocitat de la llum
A) Relativitat en temps real B) Simulador de relativitat especial de distorsió C) Velocitat de la llum D) A través dels ulls d'Einstein |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.