A) Galileu Galilei B) Stephen Hawking C) Albert Einstein D) Isaac Newton
A) 1.000.000.000 metres per segon B) 299.792.458 metres per segon C) 500.000.000 metres per segon D) 100.000.000 metres per segon
A) Massa B) Temps C) Velocitat de la llum D) Longitud
A) Equivalència massa-energia B) Energia potencial C) Força i acceleració D) Conservació del moment
A) Èter luminífer B) Plasma C) Matèria fosca D) Vacu quantum
A) Augmenta. B) Esdevé zero. C) Disminueix. D) Roman constant.
A) Entrellament quàntic. B) Viatge espacial a través del temps. C) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. D) Dimensions alternatives.
A) Llei de la inèrcia B) Entrellaçament quàntic C) Llei de conservació de l'energia D) Principi de relativitat
A) James Clerk Maxwell B) Galileu Galilei C) Isaac Newton D) Albert Einstein
A) 1915 B) 1905 C) 1925 D) 1895
A) Depenen de l'acceleració. B) Varien en funció de la posició de l'observador. C) Canvien amb la velocitat. D) Són invariants (idèntiques).
A) Funcionen més ràpidament. B) Els rellotges en moviment funcionen més lentament. C) Funcionen igual. D) S'aturen.
A) Desapareixen. B) Romanen simultanis. C) El seu ordre s'inverteix. D) Es produeixen en moments diferents.
A) Nivell de batxillerat B) Nivell de postgrau C) Nivell d'educació primària D) Nivell universitari
A) E=mc² B) E=c/m² C) E=mc D) E=m/c²
A) Geometria euclidiana B) Geometria lorentziana C) Geometria newtoniana D) Geometria galileana
A) L B) m C) c D) E
A) Transformació euclidiana B) Transformació galileana C) Transformació newtoniana D) Transformació de Lorentz
A) Geometria euclidiana B) Correccions relativistes C) Transformació galileana D) Mecànica newtoniana
A) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents. B) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. C) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre. D) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla.
A) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors. B) La contracció de la longitud queda anul·lada. C) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat. D) No es produeix dilatació del temps.
A) Geometria galileana B) Geometria euclidiana C) Geometria lorentziana D) Geometria newtoniana
A) 1864 B) 1632 C) 1887 D) 1905
A) Experiment de Maxwell B) Article de 1905 d'Einstein C) Experiment de FitzGerald-Lorentz D) Experiment de Michelson-Morley
A) 1907 B) 1864 C) 1887 D) 1915
A) Observant canvis en la velocitat. B) Mitjançant mesures d'acceleració. C) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència. D) Utilitzant només coordenades espacials.
A) Un sistema de referència. B) Un esdeveniment. C) L'acceleració. D) La velocitat de la llum.
A) Isaac Newton. B) Henri Poincaré. C) Albert Einstein. D) James Clerk Maxwell.
A) Diagrames newtonians B) Diagrames d'Einstein C) Diagrames galileans D) Diagrames de Minkowski
A) Cap dels eixos és vertical B) L'eix ct C) Ambdós eixos són verticals D) L'eix x
A) arcsin(β) B) arcsec(β) C) arctan(β) D) arccos(β)
A) Contracció de Lorentz. B) L'efecte Sagnac. C) Dilatació del temps. D) Equivalència massa-energia.
A) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c). B) Com si es movessin per un camí en zig-zag. C) En línia recta, cap amunt i cap avall. D) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència.
A) Isaac Newton. B) Paul Langevin. C) Niels Bohr. D) Albert Einstein.
A) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep. B) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. C) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. D) El bessó que està en repòs no rep cap senyal.
A) Dilatació del temps B) Transformació de Lorentz C) Contracció de la longitud D) Addició relativista de velocitats
A) Δx' = Δx / γ B) Δt' = Δt / γ C) Δx = Δx' * γ D) Δx' = Δx * γ
A) Δx = γΔx' B) Δt' ≠ 0 C) Δx' ≠ 0 D) Δt' = 0
A) Només contracció de la longitud. B) Efectes de dilatació del temps. C) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum. D) La rotació de Thomas ofereix una solució.
A) És el resultat de l'aberració de la llum. B) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter. C) No es preveu cap desplaçament. D) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum.
A) Correcció per retard de la llum B) Aberració relativista de la llum C) Arrastre complet de l'èter D) Arrastre parcial de l'èter
A) La freqüència rebuda augmenta. B) La freqüència rebuda disminueix. C) La freqüència depèn del medi. D) La freqüència rebuda roman sense canvis.
A) 2 segons B) 4 segons C) 1,5 segons D) 3,1 segons
A) 6,5 anys B) 5 anys C) 10 anys D) 12 anys
A) 58.000 anys B) 100.000 anys C) 40.000 anys D) 80.000 anys
A) 200.000 anys B) 148.000 anys C) 100.000 anys D) 150.000 anys
A) γ = cosh(φ). B) γ és independent de la rapidesa. C) γ = sin(φ). D) γ = tanh(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. B) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→). C) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃. D) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→).
A) Depèn exclusivament dels components espacials. B) Només tipus de temps i tipus espacials. C) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars. D) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum).
A) Termodinàmica B) Mecànica quàntica C) Propagació d'ones D) Relativitat general
A) Potencial de Coulomb B) Potencial de Liénard-Wiechert C) Potencial gravitacional D) Potencial newtonià
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) L'equació de Klein-Gordon C) L'equació de Schrödinger D) L'equació de Dirac
A) 1905 B) 1964 C) 2005 D) 1923
A) University of California Press B) Princeton University Press C) TU Delft OPEN Books D) Nauka, Moscou
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L. B) Darrigol, Olivier C) Rindler, Wolfgang D) Wolf, Peter; Petit, Gerard
A) El significat de la relativitat B) Relativitat: la teoria especial i la teoria general C) Zur Elektrodynamik bewegter Körper D) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment
A) Isis B) Physics Letters C) Physical Review A D) Scholarpedia
A) Harvey R. Brown B) Sergey Stepanov C) Lawrence Sklar D) Paul Tipler
A) Mecànica clàssica i relativitat especial B) El món relativista C) Mecànica i relativitat D) Física moderna (4a edició)
A) Rindler, Wolfgang B) Alvager, T.; Farley, F. J. M. C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Darrigol, Olivier
A) 2018 B) 2005 C) 2026 D) 1977
A) TU Delft OPEN Publishing B) Princeton University Press C) De Gruyter D) Oxford University Press
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M. B) Rindler, Wolfgang C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Darrigol, Olivier
A) T. Alvager B) Peter Wolf; Gerard Petit C) Olivier Darrigol D) Wolfgang Rindler
A) Stephen Hawking B) Robert Katz C) Richard Feynman D) Carl Sagan
A) MathPages – Reflexions sobre la relativitat B) Notes de Hogg sobre la relativitat especial C) Càlcul K de Bondi D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Einstein Online B) Les Fundacions de Greg Egan C) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast D) Calculadora de relació: Relativitat especial
A) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial B) Calculadora de relativitat: relativitat especial C) SpecialRelativity.net D) MathPages – Reflexions sobre la relativitat
A) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast B) Calculadora de relativitat: relativitat especial C) Llum d'Einstein D) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial
A) Simulador de la relativitat especial Warp B) A través dels ulls d'Einstein C) Relativitat en temps real D) velocitat de la llum
A) Simulador de relativitat especial de distorsió B) Velocitat de la llum C) A través dels ulls d'Einstein D) Relativitat en temps real |