A) Galileu Galilei B) Albert Einstein C) Stephen Hawking D) Isaac Newton
A) 100.000.000 metres per segon B) 299.792.458 metres per segon C) 1.000.000.000 metres per segon D) 500.000.000 metres per segon
A) Velocitat de la llum B) Massa C) Temps D) Longitud
A) Equivalència massa-energia B) Força i acceleració C) Conservació del moment D) Energia potencial
A) Matèria fosca B) Plasma C) Vacu quantum D) Èter luminífer
A) Augmenta. B) Disminueix. C) Esdevé zero. D) Roman constant.
A) Entrellament quàntic. B) Dimensions alternatives. C) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. D) Viatge espacial a través del temps.
A) Llei de conservació de l'energia B) Llei de la inèrcia C) Entrellaçament quàntic D) Principi de relativitat
A) Albert Einstein B) Galileu Galilei C) Isaac Newton D) James Clerk Maxwell
A) 1895 B) 1915 C) 1905 D) 1925
A) Depenen de l'acceleració. B) Varien en funció de la posició de l'observador. C) Són invariants (idèntiques). D) Canvien amb la velocitat.
A) S'aturen. B) Funcionen igual. C) Els rellotges en moviment funcionen més lentament. D) Funcionen més ràpidament.
A) Es produeixen en moments diferents. B) El seu ordre s'inverteix. C) Desapareixen. D) Romanen simultanis.
A) Nivell d'educació primària B) Nivell de postgrau C) Nivell universitari D) Nivell de batxillerat
A) E=mc² B) E=c/m² C) E=mc D) E=m/c²
A) Geometria lorentziana B) Geometria galileana C) Geometria newtoniana D) Geometria euclidiana
A) m B) c C) E D) L
A) Transformació euclidiana B) Transformació newtoniana C) Transformació de Lorentz D) Transformació galileana
A) Transformació galileana B) Mecànica newtoniana C) Correccions relativistes D) Geometria euclidiana
A) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents. B) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. C) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. D) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre.
A) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors. B) No es produeix dilatació del temps. C) La contracció de la longitud queda anul·lada. D) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat.
A) Geometria galileana B) Geometria lorentziana C) Geometria euclidiana D) Geometria newtoniana
A) 1887 B) 1905 C) 1632 D) 1864
A) Experiment de FitzGerald-Lorentz B) Experiment de Michelson-Morley C) Article de 1905 d'Einstein D) Experiment de Maxwell
A) 1907 B) 1887 C) 1915 D) 1864
A) Mitjançant mesures d'acceleració. B) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència. C) Observant canvis en la velocitat. D) Utilitzant només coordenades espacials.
A) La velocitat de la llum. B) Un esdeveniment. C) L'acceleració. D) Un sistema de referència.
A) Henri Poincaré. B) Isaac Newton. C) James Clerk Maxwell. D) Albert Einstein.
A) Diagrames galileans B) Diagrames newtonians C) Diagrames d'Einstein D) Diagrames de Minkowski
A) Ambdós eixos són verticals B) Cap dels eixos és vertical C) L'eix ct D) L'eix x
A) arcsec(β) B) arcsin(β) C) arctan(β) D) arccos(β)
A) Contracció de Lorentz. B) L'efecte Sagnac. C) Dilatació del temps. D) Equivalència massa-energia.
A) Com si es movessin per un camí en zig-zag. B) En línia recta, cap amunt i cap avall. C) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència. D) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c).
A) Albert Einstein. B) Paul Langevin. C) Isaac Newton. D) Niels Bohr.
A) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. B) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep. C) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. D) El bessó que està en repòs no rep cap senyal.
A) Contracció de la longitud B) Dilatació del temps C) Transformació de Lorentz D) Addició relativista de velocitats
A) Δt' = Δt / γ B) Δx' = Δx / γ C) Δx' = Δx * γ D) Δx = Δx' * γ
A) Δx = γΔx' B) Δx' ≠ 0 C) Δt' ≠ 0 D) Δt' = 0
A) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum. B) Només contracció de la longitud. C) Efectes de dilatació del temps. D) La rotació de Thomas ofereix una solució.
A) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum. B) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter. C) No es preveu cap desplaçament. D) És el resultat de l'aberració de la llum.
A) Correcció per retard de la llum B) Arrastre parcial de l'èter C) Arrastre complet de l'èter D) Aberració relativista de la llum
A) La freqüència rebuda augmenta. B) La freqüència depèn del medi. C) La freqüència rebuda disminueix. D) La freqüència rebuda roman sense canvis.
A) 4 segons B) 2 segons C) 3,1 segons D) 1,5 segons
A) 12 anys B) 6,5 anys C) 10 anys D) 5 anys
A) 58.000 anys B) 100.000 anys C) 80.000 anys D) 40.000 anys
A) 148.000 anys B) 100.000 anys C) 150.000 anys D) 200.000 anys
A) γ = sin(φ). B) γ = cosh(φ). C) γ és independent de la rapidesa. D) γ = tanh(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→). B) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→). C) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. D) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃.
A) Només tipus de temps i tipus espacials. B) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars. C) Depèn exclusivament dels components espacials. D) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum).
A) Mecànica quàntica B) Relativitat general C) Propagació d'ones D) Termodinàmica
A) Potencial de Coulomb B) Potencial newtonià C) Potencial de Liénard-Wiechert D) Potencial gravitacional
A) L'equació de Dirac B) L'equació de Schrödinger C) L'equació de Klein-Gordon D) El principi d'incertesa de Heisenberg
A) 1905 B) 2005 C) 1964 D) 1923
A) Nauka, Moscou B) TU Delft OPEN Books C) Princeton University Press D) University of California Press
A) Wolf, Peter; Petit, Gerard B) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L. C) Rindler, Wolfgang D) Darrigol, Olivier
A) Relativitat: la teoria especial i la teoria general B) El significat de la relativitat C) Zur Elektrodynamik bewegter Körper D) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment
A) Isis B) Physics Letters C) Scholarpedia D) Physical Review A
A) Lawrence Sklar B) Harvey R. Brown C) Sergey Stepanov D) Paul Tipler
A) Física moderna (4a edició) B) El món relativista C) Mecànica i relativitat D) Mecànica clàssica i relativitat especial
A) Wolf, Peter; Petit, Gerard B) Rindler, Wolfgang C) Alvager, T.; Farley, F. J. M. D) Darrigol, Olivier
A) 2026 B) 1977 C) 2005 D) 2018
A) Oxford University Press B) TU Delft OPEN Publishing C) Princeton University Press D) De Gruyter
A) Darrigol, Olivier B) Alvager, T.; Farley, F. J. M. C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Rindler, Wolfgang
A) T. Alvager B) Wolfgang Rindler C) Peter Wolf; Gerard Petit D) Olivier Darrigol
A) Robert Katz B) Richard Feynman C) Carl Sagan D) Stephen Hawking
A) Notes de Hogg sobre la relativitat especial B) Càlcul K de Bondi C) MathPages – Reflexions sobre la relativitat D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Les Fundacions de Greg Egan B) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast C) Calculadora de relació: Relativitat especial D) Einstein Online
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) SpecialRelativity.net C) MathPages – Reflexions sobre la relativitat D) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial
A) Llum d'Einstein B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Relativitat en temps real B) A través dels ulls d'Einstein C) Simulador de la relativitat especial Warp D) velocitat de la llum
A) Velocitat de la llum B) A través dels ulls d'Einstein C) Relativitat en temps real D) Simulador de relativitat especial de distorsió |