A) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. B) L'estudi de les llengües antigues. C) L'art de narrar històries. D) L'estudi de les diferents religions.
A) Sòcrates B) John Locke C) Martin Luther D) Friedrich Schleiermacher
A) El procés d'escriure un comentari. B) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. C) L'explicació o interpretació crítica d'un text. D) L'estudi de la història antiga.
A) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text.
A) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. B) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. C) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. D) Registres històrics de l'origen d'un text.
A) Interpretació gramatical-històrica B) Mètode històric-crític C) Crítica basada en la resposta del lector D) Anàlisi textual
A) Exegesi B) Desxiframent C) Inferència D) Implicació
A) Sintaxi B) Gramàtica C) Semàntica D) Hermeneutica
A) Charles Darwin B) Leonardo da Vinci C) Isaac Newton D) Hans-Georg Gadamer
A) Revolució industrial B) Ciència informàtica moderna C) Alquímia medieval D) Filosofia grega antiga
A) Onomatopeia B) Consonància C) Al·literació D) Assonància
A) Martin Heidegger B) Albert Einstein C) Pablo Picasso D) Cleòpatra
A) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text. B) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. C) Crear una nova interpretació d'un text. D) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits.
A) Escriure, compondre. B) Calcular, computar. C) Observar, analitzar. D) Traduir, interpretar.
A) Mesopotàmic. B) Anatolian (cària). C) Egipci. D) Indoeuropeu.
A) Va ser un jutge. B) Va ser un mediador. C) Va ser un enemic. D) Va ser un servidor.
A) Kal v'chomer B) Baraita del rabí Ishmael C) El principi d'Hillel D) Gezerah Shavah
A) Com una col·lecció de mites. B) Com a text sense errors. C) Com un text històricament imprecís. D) Com un text obert a la interpretació personal.
A) Interpretació aleatòria B) Ignorar el context C) Traducció literal només D) Argument a fortiori (kal v'chomer)
A) Permetia opinions personals. B) El Tanakh era considerat sense errors. C) Se centrava únicament en la lògica. D) Ignorava altres textos.
A) Rei B) Comerciant C) Intèrpret D) Guerrer
A) Buddhavacana B) De doctrina christiana C) Mimamsa Sutra D) La Bíblia
A) El Midrash. B) El Zohar. C) La Cabala. D) El Talmud.
A) Eclesiologia. B) Mariologia. C) Cristologia. D) Teologia de la Trinitat.
A) Martí Lutero. B) Friedrich Schleiermacher. C) Joan Calví. D) Lorenzo Valla.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Georg Henrik von Wright. C) Martin Heidegger. D) August Böckh.
A) Charles Taylor. B) Friedrich Schleiermacher. C) Wilhelm Dilthey. D) Martin Heidegger.
A) Obra de dol B) Interpretació al·legòrica C) Drama tràgic D) Inconscient polític
A) Coneixement objectiu B) El subconscient polític C) Estudi empíric de les interaccions familiars D) L'origen del teatre tràgic alemany
A) 2000 B) 1992 C) 1985 D) 1972
A) Berlín B) Hamburg C) Frankfurt am Main D) Múnic
A) Jürgen Habermas B) Paul Ricœur C) Frederick G. Lawrence D) Karl-Otto Apel
A) Bernard Lonergan B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Rudolf Makkreel
A) Bernard Lonergan B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Jürgen Habermas
A) Karl-Otto Apel B) Paul Ricœur C) Jürgen Habermas D) Rudolf Makkreel
A) Andrés Ortiz-Osés B) Jürgen Habermas C) Rudolf Makkreel D) Paul Ricœur
A) Paul Ricœur B) Andrés Ortiz-Osés C) Rudolf Makkreel D) Karl-Otto Apel
A) Es basa en l'anàlisi científica. B) És un encontre hermenèutic amb l'altre. C) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. D) Evita la interpretació en els processos de disseny.
A) Karl Marx. B) John Locke. C) Steve Smith. D) Immanuel Kant.
A) Neorealisme. B) Institucionalisme liberal. C) Realisme clàssic. D) Postmodernisme radical.
A) El segle XX. B) El període del Renaixement. C) Almenys des del segle XI. D) El segle XVIII.
A) La Magna Carta. B) El Corpus Juris Civilis de Justinià. C) El Codi d'Hammurabi. D) Les Dotze Taules.
A) Don Ihde B) Martin Heidegger C) Paul Ricoeur D) Edmund Husserl
A) Biologia B) Química C) Matemàtiques D) Física
A) Santiago Zabala B) Hugo E. Herrera C) Gianni Vattimo D) Don Ihde
A) Anarquia B) Conservació C) Imposició D) Triomf
A) Filosofia forta B) Pensament feble C) Ciència empírica D) Realisme
A) Hugo E. Herrera B) Santiago Zabala C) Gianni Vattimo D) Don Ihde
A) Maurice Merleau-Ponty B) Sigmund Freud C) Jacques Lacan D) Hubert Dreyfus
A) Jacques Lacan B) Hubert Dreyfus C) Martin Heidegger D) Ludwig Wittgenstein
A) Martin Heidegger B) Sigmund Freud C) Hubert Dreyfus D) Maurice Merleau-Ponty
A) Maurice Merleau-Ponty B) Hubert Dreyfus C) Jacques Lacan D) Sigmund Freud
A) Maurice Merleau-Ponty B) Hubert Dreyfus C) Martin Heidegger D) Ludwig Wittgenstein
A) Psicologia conductual B) Psicologia humanista C) Psicologia del desenvolupament D) Psicologia clínica
A) 'Història sagrada' B) Una inexactitud històrica C) Una il·lusió o una mentida D) Una història de ficció
A) Aproximacions hermenèutiques B) Anàlisi de dades quantitatives C) Models mecanicistes D) Mètodes estadístics
A) "Hermeneutica total" B) "Hermeneutica de la reforma" C) "Hermeneutica de la ruptura" D) "Hermeneutica de la continuïtat"
A) Es poden interpretar universalment sense context. B) Són irrelevants per als estudis sociològics. C) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. D) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. |