A) L'estudi de les llengües antigues. B) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. C) L'estudi de les diferents religions. D) L'art de narrar històries.
A) Sòcrates B) Martin Luther C) John Locke D) Friedrich Schleiermacher
A) L'estudi de la història antiga. B) L'explicació o interpretació crítica d'un text. C) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. D) El procés d'escriure un comentari.
A) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text.
A) Registres històrics de l'origen d'un text. B) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. C) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. D) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text.
A) Anàlisi textual B) Interpretació gramatical-històrica C) Crítica basada en la resposta del lector D) Mètode històric-crític
A) Inferència B) Exegesi C) Implicació D) Desxiframent
A) Semàntica B) Gramàtica C) Sintaxi D) Hermeneutica
A) Isaac Newton B) Charles Darwin C) Hans-Georg Gadamer D) Leonardo da Vinci
A) Filosofia grega antiga B) Alquímia medieval C) Ciència informàtica moderna D) Revolució industrial
A) Assonància B) Al·literació C) Onomatopeia D) Consonància
A) Albert Einstein B) Martin Heidegger C) Cleòpatra D) Pablo Picasso
A) Crear una nova interpretació d'un text. B) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. C) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. D) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text.
A) Traduir, interpretar. B) Observar, analitzar. C) Calcular, computar. D) Escriure, compondre.
A) Mesopotàmic. B) Anatolian (cària). C) Egipci. D) Indoeuropeu.
A) Va ser un mediador. B) Va ser un servidor. C) Va ser un enemic. D) Va ser un jutge.
A) Baraita del rabí Ishmael B) Kal v'chomer C) Gezerah Shavah D) El principi d'Hillel
A) Com un text històricament imprecís. B) Com un text obert a la interpretació personal. C) Com a text sense errors. D) Com una col·lecció de mites.
A) Traducció literal només B) Ignorar el context C) Argument a fortiori (kal v'chomer) D) Interpretació aleatòria
A) Permetia opinions personals. B) Se centrava únicament en la lògica. C) Ignorava altres textos. D) El Tanakh era considerat sense errors.
A) Rei B) Comerciant C) Intèrpret D) Guerrer
A) Buddhavacana B) La Bíblia C) Mimamsa Sutra D) De doctrina christiana
A) El Talmud. B) El Zohar. C) La Cabala. D) El Midrash.
A) Mariologia. B) Teologia de la Trinitat. C) Cristologia. D) Eclesiologia.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Martí Lutero. C) Lorenzo Valla. D) Joan Calví.
A) Georg Henrik von Wright. B) August Böckh. C) Martin Heidegger. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Charles Taylor. B) Friedrich Schleiermacher. C) Wilhelm Dilthey. D) Martin Heidegger.
A) Inconscient polític B) Interpretació al·legòrica C) Obra de dol D) Drama tràgic
A) L'origen del teatre tràgic alemany B) El subconscient polític C) Estudi empíric de les interaccions familiars D) Coneixement objectiu
A) 1972 B) 1985 C) 1992 D) 2000
A) Berlín B) Múnic C) Hamburg D) Frankfurt am Main
A) Jürgen Habermas B) Frederick G. Lawrence C) Paul Ricœur D) Karl-Otto Apel
A) Rudolf Makkreel B) Bernard Lonergan C) Karl-Otto Apel D) Paul Ricœur
A) Jürgen Habermas B) Bernard Lonergan C) Karl-Otto Apel D) Paul Ricœur
A) Paul Ricœur B) Rudolf Makkreel C) Karl-Otto Apel D) Jürgen Habermas
A) Andrés Ortiz-Osés B) Paul Ricœur C) Jürgen Habermas D) Rudolf Makkreel
A) Paul Ricœur B) Karl-Otto Apel C) Rudolf Makkreel D) Andrés Ortiz-Osés
A) Evita la interpretació en els processos de disseny. B) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. C) És un encontre hermenèutic amb l'altre. D) Es basa en l'anàlisi científica.
A) Immanuel Kant. B) Steve Smith. C) John Locke. D) Karl Marx.
A) Postmodernisme radical. B) Realisme clàssic. C) Neorealisme. D) Institucionalisme liberal.
A) El segle XVIII. B) El segle XX. C) El període del Renaixement. D) Almenys des del segle XI.
A) El Corpus Juris Civilis de Justinià. B) Les Dotze Taules. C) El Codi d'Hammurabi. D) La Magna Carta.
A) Paul Ricoeur B) Don Ihde C) Edmund Husserl D) Martin Heidegger
A) Matemàtiques B) Biologia C) Química D) Física
A) Santiago Zabala B) Hugo E. Herrera C) Don Ihde D) Gianni Vattimo
A) Conservació B) Triomf C) Anarquia D) Imposició
A) Filosofia forta B) Pensament feble C) Ciència empírica D) Realisme
A) Santiago Zabala B) Gianni Vattimo C) Don Ihde D) Hugo E. Herrera
A) Jacques Lacan B) Maurice Merleau-Ponty C) Sigmund Freud D) Hubert Dreyfus
A) Jacques Lacan B) Ludwig Wittgenstein C) Martin Heidegger D) Hubert Dreyfus
A) Sigmund Freud B) Hubert Dreyfus C) Maurice Merleau-Ponty D) Martin Heidegger
A) Hubert Dreyfus B) Sigmund Freud C) Jacques Lacan D) Maurice Merleau-Ponty
A) Martin Heidegger B) Maurice Merleau-Ponty C) Ludwig Wittgenstein D) Hubert Dreyfus
A) Psicologia del desenvolupament B) Psicologia humanista C) Psicologia conductual D) Psicologia clínica
A) Una il·lusió o una mentida B) 'Història sagrada' C) Una inexactitud històrica D) Una història de ficció
A) Models mecanicistes B) Aproximacions hermenèutiques C) Mètodes estadístics D) Anàlisi de dades quantitatives
A) "Hermeneutica total" B) "Hermeneutica de la ruptura" C) "Hermeneutica de la continuïtat" D) "Hermeneutica de la reforma"
A) Es poden interpretar universalment sense context. B) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. C) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. D) Són irrelevants per als estudis sociològics. |