A) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. B) L'estudi de les llengües antigues. C) L'art de narrar històries. D) L'estudi de les diferents religions.
A) Friedrich Schleiermacher B) Sòcrates C) Martin Luther D) John Locke
A) L'estudi de la història antiga. B) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. C) El procés d'escriure un comentari. D) L'explicació o interpretació crítica d'un text.
A) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text. D) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric.
A) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. B) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. C) Registres històrics de l'origen d'un text. D) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text.
A) Interpretació gramatical-històrica B) Mètode històric-crític C) Crítica basada en la resposta del lector D) Anàlisi textual
A) Desxiframent B) Exegesi C) Inferència D) Implicació
A) Hermeneutica B) Semàntica C) Gramàtica D) Sintaxi
A) Charles Darwin B) Isaac Newton C) Leonardo da Vinci D) Hans-Georg Gadamer
A) Revolució industrial B) Ciència informàtica moderna C) Filosofia grega antiga D) Alquímia medieval
A) Consonància B) Al·literació C) Onomatopeia D) Assonància
A) Martin Heidegger B) Pablo Picasso C) Albert Einstein D) Cleòpatra
A) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. B) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text. C) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. D) Crear una nova interpretació d'un text.
A) Calcular, computar. B) Traduir, interpretar. C) Escriure, compondre. D) Observar, analitzar.
A) Anatolian (cària). B) Egipci. C) Mesopotàmic. D) Indoeuropeu.
A) Va ser un jutge. B) Va ser un enemic. C) Va ser un servidor. D) Va ser un mediador.
A) Baraita del rabí Ishmael B) Kal v'chomer C) Gezerah Shavah D) El principi d'Hillel
A) Com a text sense errors. B) Com una col·lecció de mites. C) Com un text històricament imprecís. D) Com un text obert a la interpretació personal.
A) Argument a fortiori (kal v'chomer) B) Interpretació aleatòria C) Ignorar el context D) Traducció literal només
A) Permetia opinions personals. B) El Tanakh era considerat sense errors. C) Ignorava altres textos. D) Se centrava únicament en la lògica.
A) Comerciant B) Guerrer C) Rei D) Intèrpret
A) De doctrina christiana B) La Bíblia C) Mimamsa Sutra D) Buddhavacana
A) El Zohar. B) El Midrash. C) El Talmud. D) La Cabala.
A) Eclesiologia. B) Cristologia. C) Mariologia. D) Teologia de la Trinitat.
A) Joan Calví. B) Lorenzo Valla. C) Martí Lutero. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Georg Henrik von Wright. C) August Böckh. D) Martin Heidegger.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Wilhelm Dilthey. C) Martin Heidegger. D) Charles Taylor.
A) Interpretació al·legòrica B) Drama tràgic C) Inconscient polític D) Obra de dol
A) El subconscient polític B) L'origen del teatre tràgic alemany C) Coneixement objectiu D) Estudi empíric de les interaccions familiars
A) 2000 B) 1972 C) 1992 D) 1985
A) Hamburg B) Frankfurt am Main C) Múnic D) Berlín
A) Karl-Otto Apel B) Frederick G. Lawrence C) Paul Ricœur D) Jürgen Habermas
A) Karl-Otto Apel B) Rudolf Makkreel C) Bernard Lonergan D) Paul Ricœur
A) Bernard Lonergan B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Jürgen Habermas
A) Rudolf Makkreel B) Jürgen Habermas C) Karl-Otto Apel D) Paul Ricœur
A) Paul Ricœur B) Andrés Ortiz-Osés C) Rudolf Makkreel D) Jürgen Habermas
A) Karl-Otto Apel B) Andrés Ortiz-Osés C) Paul Ricœur D) Rudolf Makkreel
A) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. B) És un encontre hermenèutic amb l'altre. C) Evita la interpretació en els processos de disseny. D) Es basa en l'anàlisi científica.
A) John Locke. B) Immanuel Kant. C) Steve Smith. D) Karl Marx.
A) Realisme clàssic. B) Postmodernisme radical. C) Neorealisme. D) Institucionalisme liberal.
A) El segle XVIII. B) El segle XX. C) Almenys des del segle XI. D) El període del Renaixement.
A) El Codi d'Hammurabi. B) La Magna Carta. C) El Corpus Juris Civilis de Justinià. D) Les Dotze Taules.
A) Don Ihde B) Martin Heidegger C) Paul Ricoeur D) Edmund Husserl
A) Física B) Matemàtiques C) Química D) Biologia
A) Don Ihde B) Gianni Vattimo C) Hugo E. Herrera D) Santiago Zabala
A) Triomf B) Imposició C) Conservació D) Anarquia
A) Ciència empírica B) Filosofia forta C) Pensament feble D) Realisme
A) Santiago Zabala B) Gianni Vattimo C) Don Ihde D) Hugo E. Herrera
A) Sigmund Freud B) Jacques Lacan C) Hubert Dreyfus D) Maurice Merleau-Ponty
A) Hubert Dreyfus B) Jacques Lacan C) Martin Heidegger D) Ludwig Wittgenstein
A) Martin Heidegger B) Sigmund Freud C) Hubert Dreyfus D) Maurice Merleau-Ponty
A) Jacques Lacan B) Sigmund Freud C) Hubert Dreyfus D) Maurice Merleau-Ponty
A) Ludwig Wittgenstein B) Hubert Dreyfus C) Maurice Merleau-Ponty D) Martin Heidegger
A) Psicologia humanista B) Psicologia clínica C) Psicologia del desenvolupament D) Psicologia conductual
A) Una història de ficció B) Una il·lusió o una mentida C) Una inexactitud històrica D) 'Història sagrada'
A) Models mecanicistes B) Anàlisi de dades quantitatives C) Aproximacions hermenèutiques D) Mètodes estadístics
A) "Hermeneutica total" B) "Hermeneutica de la continuïtat" C) "Hermeneutica de la ruptura" D) "Hermeneutica de la reforma"
A) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. B) Es poden interpretar universalment sense context. C) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. D) Són irrelevants per als estudis sociològics. |