![]()
A) L'estudi de les diferents religions. B) L'estudi de les llengües antigues. C) L'art de narrar històries. D) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos.
A) Friedrich Schleiermacher B) Sòcrates C) John Locke D) Martin Luther
A) L'explicació o interpretació crítica d'un text. B) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. C) L'estudi de la història antiga. D) El procés d'escriure un comentari.
A) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text.
A) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. B) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. C) Registres històrics de l'origen d'un text. D) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor.
A) Anàlisi textual B) Mètode històric-crític C) Crítica basada en la resposta del lector D) Interpretació gramatical-històrica
A) Inferència B) Desxiframent C) Implicació D) Exegesi
A) Gramàtica B) Sintaxi C) Hermeneutica D) Semàntica
A) Hans-Georg Gadamer B) Charles Darwin C) Leonardo da Vinci D) Isaac Newton
A) Ciència informàtica moderna B) Filosofia grega antiga C) Alquímia medieval D) Revolució industrial
A) Consonància B) Assonància C) Al·literació D) Onomatopeia
A) Cleòpatra B) Pablo Picasso C) Martin Heidegger D) Albert Einstein
A) Crear una nova interpretació d'un text. B) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text. C) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. D) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits.
A) Escriure, compondre. B) Observar, analitzar. C) Traduir, interpretar. D) Calcular, computar.
A) Mesopotàmic. B) Egipci. C) Indoeuropeu. D) Anatolian (cària).
A) Va ser un enemic. B) Va ser un servidor. C) Va ser un jutge. D) Va ser un mediador.
A) Kal v'chomer B) Baraita del rabí Ishmael C) El principi d'Hillel D) Gezerah Shavah
A) Com un text històricament imprecís. B) Com una col·lecció de mites. C) Com un text obert a la interpretació personal. D) Com a text sense errors.
A) Traducció literal només B) Argument a fortiori (kal v'chomer) C) Ignorar el context D) Interpretació aleatòria
A) El Tanakh era considerat sense errors. B) Ignorava altres textos. C) Se centrava únicament en la lògica. D) Permetia opinions personals.
A) Intèrpret B) Guerrer C) Comerciant D) Rei
A) De doctrina christiana B) Buddhavacana C) Mimamsa Sutra D) La Bíblia
A) El Talmud. B) El Midrash. C) La Cabala. D) El Zohar.
A) Cristologia. B) Eclesiologia. C) Teologia de la Trinitat. D) Mariologia.
A) Joan Calví. B) Friedrich Schleiermacher. C) Martí Lutero. D) Lorenzo Valla.
A) August Böckh. B) Martin Heidegger. C) Georg Henrik von Wright. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Wilhelm Dilthey. B) Friedrich Schleiermacher. C) Martin Heidegger. D) Charles Taylor.
A) Drama tràgic B) Interpretació al·legòrica C) Obra de dol D) Inconscient polític
A) Coneixement objectiu B) El subconscient polític C) Estudi empíric de les interaccions familiars D) L'origen del teatre tràgic alemany
A) 1985 B) 1992 C) 1972 D) 2000
A) Berlín B) Frankfurt am Main C) Hamburg D) Múnic
A) Karl-Otto Apel B) Paul Ricœur C) Jürgen Habermas D) Frederick G. Lawrence
A) Rudolf Makkreel B) Paul Ricœur C) Karl-Otto Apel D) Bernard Lonergan
A) Paul Ricœur B) Karl-Otto Apel C) Bernard Lonergan D) Jürgen Habermas
A) Jürgen Habermas B) Rudolf Makkreel C) Karl-Otto Apel D) Paul Ricœur
A) Andrés Ortiz-Osés B) Jürgen Habermas C) Paul Ricœur D) Rudolf Makkreel
A) Paul Ricœur B) Andrés Ortiz-Osés C) Rudolf Makkreel D) Karl-Otto Apel
A) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. B) Evita la interpretació en els processos de disseny. C) És un encontre hermenèutic amb l'altre. D) Es basa en l'anàlisi científica.
A) Immanuel Kant. B) Karl Marx. C) Steve Smith. D) John Locke.
A) Realisme clàssic. B) Neorealisme. C) Institucionalisme liberal. D) Postmodernisme radical.
A) El segle XX. B) Almenys des del segle XI. C) El segle XVIII. D) El període del Renaixement.
A) El Codi d'Hammurabi. B) Les Dotze Taules. C) El Corpus Juris Civilis de Justinià. D) La Magna Carta.
A) Martin Heidegger B) Edmund Husserl C) Don Ihde D) Paul Ricoeur
A) Biologia B) Física C) Matemàtiques D) Química
A) Don Ihde B) Santiago Zabala C) Hugo E. Herrera D) Gianni Vattimo
A) Imposició B) Triomf C) Conservació D) Anarquia
A) Ciència empírica B) Filosofia forta C) Pensament feble D) Realisme
A) Gianni Vattimo B) Santiago Zabala C) Don Ihde D) Hugo E. Herrera
A) Hubert Dreyfus B) Jacques Lacan C) Maurice Merleau-Ponty D) Sigmund Freud
A) Jacques Lacan B) Ludwig Wittgenstein C) Martin Heidegger D) Hubert Dreyfus
A) Hubert Dreyfus B) Maurice Merleau-Ponty C) Sigmund Freud D) Martin Heidegger
A) Sigmund Freud B) Maurice Merleau-Ponty C) Hubert Dreyfus D) Jacques Lacan
A) Hubert Dreyfus B) Maurice Merleau-Ponty C) Martin Heidegger D) Ludwig Wittgenstein
A) Psicologia humanista B) Psicologia del desenvolupament C) Psicologia clínica D) Psicologia conductual
A) Una història de ficció B) 'Història sagrada' C) Una inexactitud històrica D) Una il·lusió o una mentida
A) Models mecanicistes B) Anàlisi de dades quantitatives C) Aproximacions hermenèutiques D) Mètodes estadístics
A) "Hermeneutica de la reforma" B) "Hermeneutica total" C) "Hermeneutica de la continuïtat" D) "Hermeneutica de la ruptura"
A) Es poden interpretar universalment sense context. B) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. C) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. D) Són irrelevants per als estudis sociològics. |