A) L'art de narrar històries. B) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. C) L'estudi de les diferents religions. D) L'estudi de les llengües antigues.
A) Friedrich Schleiermacher B) John Locke C) Martin Luther D) Sòcrates
A) L'explicació o interpretació crítica d'un text. B) El procés d'escriure un comentari. C) L'estudi de la història antiga. D) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula.
A) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. B) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric.
A) Registres històrics de l'origen d'un text. B) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. C) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. D) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor.
A) Mètode històric-crític B) Interpretació gramatical-històrica C) Anàlisi textual D) Crítica basada en la resposta del lector
A) Inferència B) Desxiframent C) Exegesi D) Implicació
A) Sintaxi B) Gramàtica C) Semàntica D) Hermeneutica
A) Leonardo da Vinci B) Hans-Georg Gadamer C) Charles Darwin D) Isaac Newton
A) Revolució industrial B) Alquímia medieval C) Filosofia grega antiga D) Ciència informàtica moderna
A) Consonància B) Onomatopeia C) Assonància D) Al·literació
A) Martin Heidegger B) Cleòpatra C) Pablo Picasso D) Albert Einstein
A) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. B) Crear una nova interpretació d'un text. C) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. D) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text.
A) Escriure, compondre. B) Traduir, interpretar. C) Observar, analitzar. D) Calcular, computar.
A) Indoeuropeu. B) Anatolian (cària). C) Egipci. D) Mesopotàmic.
A) Va ser un enemic. B) Va ser un mediador. C) Va ser un jutge. D) Va ser un servidor.
A) El principi d'Hillel B) Kal v'chomer C) Baraita del rabí Ishmael D) Gezerah Shavah
A) Com una col·lecció de mites. B) Com un text històricament imprecís. C) Com un text obert a la interpretació personal. D) Com a text sense errors.
A) Argument a fortiori (kal v'chomer) B) Traducció literal només C) Ignorar el context D) Interpretació aleatòria
A) Se centrava únicament en la lògica. B) Ignorava altres textos. C) El Tanakh era considerat sense errors. D) Permetia opinions personals.
A) Rei B) Comerciant C) Guerrer D) Intèrpret
A) Mimamsa Sutra B) De doctrina christiana C) Buddhavacana D) La Bíblia
A) El Zohar. B) La Cabala. C) El Midrash. D) El Talmud.
A) Cristologia. B) Eclesiologia. C) Mariologia. D) Teologia de la Trinitat.
A) Joan Calví. B) Friedrich Schleiermacher. C) Lorenzo Valla. D) Martí Lutero.
A) Georg Henrik von Wright. B) Friedrich Schleiermacher. C) Martin Heidegger. D) August Böckh.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Wilhelm Dilthey. C) Charles Taylor. D) Martin Heidegger.
A) Interpretació al·legòrica B) Drama tràgic C) Inconscient polític D) Obra de dol
A) Coneixement objectiu B) El subconscient polític C) L'origen del teatre tràgic alemany D) Estudi empíric de les interaccions familiars
A) 1972 B) 1992 C) 2000 D) 1985
A) Múnic B) Berlín C) Hamburg D) Frankfurt am Main
A) Karl-Otto Apel B) Jürgen Habermas C) Frederick G. Lawrence D) Paul Ricœur
A) Bernard Lonergan B) Rudolf Makkreel C) Karl-Otto Apel D) Paul Ricœur
A) Paul Ricœur B) Bernard Lonergan C) Karl-Otto Apel D) Jürgen Habermas
A) Jürgen Habermas B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Rudolf Makkreel
A) Jürgen Habermas B) Paul Ricœur C) Rudolf Makkreel D) Andrés Ortiz-Osés
A) Rudolf Makkreel B) Andrés Ortiz-Osés C) Karl-Otto Apel D) Paul Ricœur
A) Evita la interpretació en els processos de disseny. B) Es basa en l'anàlisi científica. C) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. D) És un encontre hermenèutic amb l'altre.
A) Immanuel Kant. B) Karl Marx. C) Steve Smith. D) John Locke.
A) Realisme clàssic. B) Institucionalisme liberal. C) Neorealisme. D) Postmodernisme radical.
A) El període del Renaixement. B) Almenys des del segle XI. C) El segle XVIII. D) El segle XX.
A) El Codi d'Hammurabi. B) La Magna Carta. C) Les Dotze Taules. D) El Corpus Juris Civilis de Justinià.
A) Paul Ricoeur B) Martin Heidegger C) Edmund Husserl D) Don Ihde
A) Matemàtiques B) Química C) Biologia D) Física
A) Don Ihde B) Gianni Vattimo C) Hugo E. Herrera D) Santiago Zabala
A) Anarquia B) Triomf C) Conservació D) Imposició
A) Filosofia forta B) Realisme C) Ciència empírica D) Pensament feble
A) Gianni Vattimo B) Don Ihde C) Hugo E. Herrera D) Santiago Zabala
A) Jacques Lacan B) Hubert Dreyfus C) Maurice Merleau-Ponty D) Sigmund Freud
A) Martin Heidegger B) Ludwig Wittgenstein C) Jacques Lacan D) Hubert Dreyfus
A) Maurice Merleau-Ponty B) Hubert Dreyfus C) Martin Heidegger D) Sigmund Freud
A) Maurice Merleau-Ponty B) Hubert Dreyfus C) Sigmund Freud D) Jacques Lacan
A) Ludwig Wittgenstein B) Martin Heidegger C) Hubert Dreyfus D) Maurice Merleau-Ponty
A) Psicologia clínica B) Psicologia humanista C) Psicologia del desenvolupament D) Psicologia conductual
A) 'Història sagrada' B) Una història de ficció C) Una il·lusió o una mentida D) Una inexactitud històrica
A) Models mecanicistes B) Mètodes estadístics C) Anàlisi de dades quantitatives D) Aproximacions hermenèutiques
A) "Hermeneutica total" B) "Hermeneutica de la reforma" C) "Hermeneutica de la ruptura" D) "Hermeneutica de la continuïtat"
A) Són irrelevants per als estudis sociològics. B) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. C) Es poden interpretar universalment sense context. D) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. |