A) L'art de narrar històries. B) L'estudi de les llengües antigues. C) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. D) L'estudi de les diferents religions.
A) Friedrich Schleiermacher B) John Locke C) Sòcrates D) Martin Luther
A) L'explicació o interpretació crítica d'un text. B) El procés d'escriure un comentari. C) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. D) L'estudi de la història antiga.
A) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric.
A) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. B) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. C) Registres històrics de l'origen d'un text. D) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació.
A) Crítica basada en la resposta del lector B) Mètode històric-crític C) Interpretació gramatical-històrica D) Anàlisi textual
A) Inferència B) Desxiframent C) Implicació D) Exegesi
A) Gramàtica B) Sintaxi C) Semàntica D) Hermeneutica
A) Charles Darwin B) Hans-Georg Gadamer C) Leonardo da Vinci D) Isaac Newton
A) Alquímia medieval B) Ciència informàtica moderna C) Revolució industrial D) Filosofia grega antiga
A) Al·literació B) Assonància C) Onomatopeia D) Consonància
A) Cleòpatra B) Albert Einstein C) Martin Heidegger D) Pablo Picasso
A) Crear una nova interpretació d'un text. B) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text. C) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. D) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica.
A) Traduir, interpretar. B) Observar, analitzar. C) Calcular, computar. D) Escriure, compondre.
A) Indoeuropeu. B) Egipci. C) Mesopotàmic. D) Anatolian (cària).
A) Va ser un mediador. B) Va ser un enemic. C) Va ser un jutge. D) Va ser un servidor.
A) Kal v'chomer B) Gezerah Shavah C) El principi d'Hillel D) Baraita del rabí Ishmael
A) Com un text obert a la interpretació personal. B) Com a text sense errors. C) Com un text històricament imprecís. D) Com una col·lecció de mites.
A) Ignorar el context B) Argument a fortiori (kal v'chomer) C) Interpretació aleatòria D) Traducció literal només
A) El Tanakh era considerat sense errors. B) Permetia opinions personals. C) Ignorava altres textos. D) Se centrava únicament en la lògica.
A) Guerrer B) Intèrpret C) Rei D) Comerciant
A) De doctrina christiana B) La Bíblia C) Buddhavacana D) Mimamsa Sutra
A) El Zohar. B) La Cabala. C) El Talmud. D) El Midrash.
A) Eclesiologia. B) Mariologia. C) Cristologia. D) Teologia de la Trinitat.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Lorenzo Valla. C) Joan Calví. D) Martí Lutero.
A) Georg Henrik von Wright. B) Friedrich Schleiermacher. C) Martin Heidegger. D) August Böckh.
A) Martin Heidegger. B) Friedrich Schleiermacher. C) Wilhelm Dilthey. D) Charles Taylor.
A) Drama tràgic B) Inconscient polític C) Obra de dol D) Interpretació al·legòrica
A) L'origen del teatre tràgic alemany B) Estudi empíric de les interaccions familiars C) Coneixement objectiu D) El subconscient polític
A) 2000 B) 1985 C) 1972 D) 1992
A) Múnic B) Hamburg C) Frankfurt am Main D) Berlín
A) Frederick G. Lawrence B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Jürgen Habermas
A) Rudolf Makkreel B) Bernard Lonergan C) Paul Ricœur D) Karl-Otto Apel
A) Karl-Otto Apel B) Paul Ricœur C) Jürgen Habermas D) Bernard Lonergan
A) Paul Ricœur B) Jürgen Habermas C) Rudolf Makkreel D) Karl-Otto Apel
A) Rudolf Makkreel B) Paul Ricœur C) Andrés Ortiz-Osés D) Jürgen Habermas
A) Rudolf Makkreel B) Karl-Otto Apel C) Andrés Ortiz-Osés D) Paul Ricœur
A) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. B) Evita la interpretació en els processos de disseny. C) És un encontre hermenèutic amb l'altre. D) Es basa en l'anàlisi científica.
A) Immanuel Kant. B) John Locke. C) Steve Smith. D) Karl Marx.
A) Neorealisme. B) Realisme clàssic. C) Postmodernisme radical. D) Institucionalisme liberal.
A) El segle XX. B) El segle XVIII. C) El període del Renaixement. D) Almenys des del segle XI.
A) Les Dotze Taules. B) El Corpus Juris Civilis de Justinià. C) La Magna Carta. D) El Codi d'Hammurabi.
A) Martin Heidegger B) Edmund Husserl C) Don Ihde D) Paul Ricoeur
A) Biologia B) Física C) Química D) Matemàtiques
A) Don Ihde B) Gianni Vattimo C) Hugo E. Herrera D) Santiago Zabala
A) Imposició B) Conservació C) Anarquia D) Triomf
A) Realisme B) Ciència empírica C) Filosofia forta D) Pensament feble
A) Don Ihde B) Hugo E. Herrera C) Gianni Vattimo D) Santiago Zabala
A) Hubert Dreyfus B) Jacques Lacan C) Sigmund Freud D) Maurice Merleau-Ponty
A) Ludwig Wittgenstein B) Hubert Dreyfus C) Jacques Lacan D) Martin Heidegger
A) Sigmund Freud B) Hubert Dreyfus C) Martin Heidegger D) Maurice Merleau-Ponty
A) Sigmund Freud B) Jacques Lacan C) Maurice Merleau-Ponty D) Hubert Dreyfus
A) Ludwig Wittgenstein B) Hubert Dreyfus C) Martin Heidegger D) Maurice Merleau-Ponty
A) Psicologia del desenvolupament B) Psicologia conductual C) Psicologia humanista D) Psicologia clínica
A) Una inexactitud històrica B) 'Història sagrada' C) Una il·lusió o una mentida D) Una història de ficció
A) Aproximacions hermenèutiques B) Anàlisi de dades quantitatives C) Mètodes estadístics D) Models mecanicistes
A) "Hermeneutica de la continuïtat" B) "Hermeneutica total" C) "Hermeneutica de la ruptura" D) "Hermeneutica de la reforma"
A) Es poden interpretar universalment sense context. B) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. C) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. D) Són irrelevants per als estudis sociològics. |