A) Monitora i controla el trànsit de xarxa entrant i sortint. B) Graba música. C) Toma fotografies. D) Mesura la temperatura.
A) Escriure dues contrasenyes. B) Escriure molt ràpid. C) Mètode de verificació que utilitza dos factors: alguna cosa que coneixes i alguna cosa que tens. D) Utilitzar dos teclats diferents.
A) Programari per a processament de textos. B) Programari per a la còpia de seguretat de dades. C) Programari maliciós que xifra fitxers i exigeix un pagament per desxifrar-los. D) Programari per a l'edició de fotos.
A) Escriure les contrasenyes en notes adhesives. B) Compartir contrasenyes amb amics. C) Reutilitzar la mateixa contrasenya. D) Utilitzar contrasenyes fortes i úniques per a cada compte.
A) Per canviar el fons de pantalla de l'escriptori. B) Per millorar la qualitat de la transmissió de vídeo. C) Per organitzar els fitxers. D) Per corregir vulnerabilitats de seguretat i errors.
A) Reparar dispositius electrònics. B) Assegurar la comunicació en línia mitjançant la xifrat de les dades que es transmeten entre un lloc web i un usuari. C) Crear llistes de reproducció de música. D) Ordenar documents alfabèticament.
A) Trobar oportunitats de treball. B) Planificar vacances. C) Procés d'identificació de les debilitats de seguretat en un sistema. D) Anàlisi de patrons meteorològics.
A) Suport tècnic disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. B) Programari que no té cap error. C) Defecte de seguretat que és desconegut per al proveïdor del programari. D) Compte enrere per al llançament de nous productes.
A) Seguretat biomètrica B) Seguretat de xarxes C) Ciberseguretat D) Seguretat física
A) Defectes en el disseny de la interfície d'usuari. B) Actualitzacions de maquinari i programari. C) Optimització de la velocitat de la xarxa. D) Divulgació no autoritzada d'informació, robatori o danys.
A) Una vulnerabilitat que té almenys un atac o una forma d'explotació funcional. B) Una vulnerabilitat que millora la seguretat. C) Una vulnerabilitat que no es pot detectar. D) Una vulnerabilitat sense cap forma d'explotació coneguda.
A) Només agències governamentals. B) Només grans empreses. C) Usuaris normals d'internet. D) Experts en ciberseguretat exclusivament.
A) Falsificació d'adreces IP B) Falsificació de DNS C) Falsificació de l'identificador SSID de la xarxa WiFi D) Falsificació de missatges
A) 2020 B) 2017 C) 1999 D) 2005
A) Trucada telefònica B) Missatge de text C) Falsificació d'adreces de correu electrònic D) Missatgeria instantània
A) Escalada horitzontal B) Ataque de *phishing* dirigit (o *spear-phishing*) C) Ataque de *phishing* genèric D) Escalada vertical
A) Aprofitament de vulnerabilitats de canals laterals. B) Tècniques d'enginyeria social, sovint *phishing*. C) Atac directe al maquinari del sistema. D) Enviaments de programari maliciós de tipus *ransomware* a xarxes grans.
A) Phishing a través de missatges de text B) Aprofitament de la radiació electromagnètica emesa pels dispositius C) Aprofitament de falles en la implementació de maquinari D) Anàlisi dels efectes residuals a les cèl·lules de la memòria RAM
A) Spear-phishing B) Phishing C) Escalada horitzontal D) Escalada vertical
A) Atacs del tipus "Evil Maid". B) Atacs de denegació de servei distribuïts (DDoS). C) Atacs de scripting entre llocs (XSS). D) Atacs d'injecció SQL.
A) 70% B) 30% C) 50% D) 10%
A) Avaluació preliminar B) Planificació operativa C) Planificació estratègica D) Avaluació posterior
A) Cinc seccions. B) Tres seccions. C) Set seccions. D) Deu seccions.
A) Impacte màxim per provar les defenses. B) Gravetat suficient per causar interrupcions importants. C) Accés il·limitat per als atacants. D) Gravetat mínima.
A) Programari de disseny gràfic. B) Eines d'anàlisi de dades. C) Firewalls (cortafocs). D) Aplicacions de processament de textos.
A) RSA B) Estàndard de xifrat de dades (DES) C) Estàndard de xifrat avançat (AES) D) Triple DES
A) Capacitats criptogràfiques B) Mecanismes de bloqueig de disc C) Accés habilitat per a dispositius mòbils D) Sistemes de detecció d'intrusions
A) Programes de bloqueig de disc. B) Mòduls de plataforma segura. C) Dispositius d'accés habilitats per a dispositius mòbils. D) Dispositius USB infectats connectats dins d'un tallafocs.
A) Dispositius USB B) Dispositius de bloqueig de disc C) TPMs D) IOMMUs
A) Unitats de gestió de memòria d'entrada/sortida (IOMMUs) B) Bloqueigs de disc C) Lectores d'empremta digital D) Mòduls de plataforma segura (TPMs)
A) Six Sigma B) ISO 9001 C) Criteris Comuns (CC) D) Fabricació esvelta (Lean Manufacturing)
A) Llistes de control d'accés (ACL) B) Seguretat basada en capacitats C) Control d'accés basat en rols (RBAC) D) Control d'accés obligatori (MAC)
A) El nivell del maquinari. B) El nivell del llenguatge. C) El nivell de la interfície d'usuari. D) El nivell de la xarxa.
A) C++ B) Java C) El llenguatge E D) Python
A) Al voltant del 70% B) Més del 90% C) Menys del 50% D) Exactament el 100%
A) Hàbits alimentaris B) Condició física C) Patrons de son D) Higiene personal
A) Steve Jobs B) Bill Gates C) Tim Berners-Lee D) Vint Cerf
A) Sistemes d'autenticació biomètrica B) Xarxes privades virtuals (VPN) C) Programa d'autenticació per xip D) Autenticació de dos factors mitjançant SMS
A) Lectura de codis QR B) Transaccions basades en blockchain C) Sistemes de pagament sense contacte D) Tecnologia d'emissió instantània
A) L'equip de resposta a emergències informàtiques (Computer Emergency Readiness Team) B) El Buró Federal d'Investigació (FBI) C) L'Agència Central de la Informació (CIA) D) L'Agència Nacional de Seguretat (NSA)
A) Pot causar repercussions a nivell mundial. B) No té un impacte significatiu. C) Millora l'eficiència de l'aeroport. D) Només afecta la zona local.
A) Venta de bitllets manual B) Transaccions de venda de bitllets electrònics C) Bitllets de paper D) Sistemes de permuta
A) 80% B) 50% C) 62% D) 75%
A) Telèfons intel·ligents i tauletes. B) Xarxes de proveïdors de serveis de salut. C) Ordenadors d'escriptori. D) Dispositius d'automatització domèstica, com el termòstat Nest.
A) Sony Pictures B) Nest C) Home Depot D) HBGary Federal
A) Sistema de control de creuer B) Activació de l'airbag C) Un disc compacte maliciós D) Comunicació Bluetooth
A) A 5 milles de distància B) A 10 milles de distància C) A 20 milles de distància D) A 15 milles de distància
A) FedEx B) UPS C) Tesla D) ICV
A) Codis de barres B) Bluetooth C) RFID (Identificació per radiofreqüència) D) GPS
A) Ciutat de Mèxic B) Monterrey C) Puebla D) Guadalajara
A) 30 de juny de 2018 B) 28 de desembre de 2016 C) 1 de gener de 2017 D) 15 de novembre de 2015
A) Simuladors de formació mèdica B) Equip de diagnòstic utilitzat a l'hospital C) Sistemes de les cafeteries dels hospitals D) Vehicles de transport de pacients
A) Una ràdio analògica. B) La targeta SIM (Mòdul d'Identitat del Suscriptor). C) Un rellotge intel·ligent. D) Un telèfon fix.
A) Markus Hess B) Un operador de la xarxa elèctrica ucraïnesa C) Clifford Stoll D) Un activista d'internet
A) Dades i Goliat B) L'ou de cucut C) Ciberseguretat i ciberguerra: el que tothom ha de saber D) Un fantasma als fils
A) Un atac de *ransomware* a centres sanitaris B) Un atac a una plataforma de xarxes socials C) Una filtració de dades d'una entitat bancària el 2021 D) L'atac a la xarxa elèctrica d'Ucraïna del 2015
A) Detecció i anàlisi B) Activitats posteriors a l'incident C) Preparació D) Contenció, eliminació i recuperació
A) Robert Tappan Morris B) John McAfee C) Kevin Mitnick D) Adrian Lamo
A) 2010 B) 2000 C) 1994 D) 1988
A) Atacs de força bruta B) Correus electrònics de *phishing* C) Injecció SQL D) Cavalls de Troia
A) Office of Personnel Management B) Target Corporation C) TJX D) Home Depot
A) Xarxes elèctriques europees B) Centrífugues nuclears iranianes C) Sistemes militars dels Estats Units D) Xarxes del govern israelià
A) Chelsea Manning B) Edward Snowden C) Mark Zuckerberg D) Julian Assange
A) Rescator B) Lazarus Group C) NotPetya D) Guccifer
A) 25 milions B) 60 milions C) 10 milions D) Aproximadament 40 milions
A) Els avisos van ser ignorats. B) Van actualitzar el seu programari de seguretat. C) Van tancar temporalment els seus sistemes. D) Van solucionar immediatament totes les vulnerabilitats.
A) Hackers iranians B) Hackers xinesos C) Hackers russos D) Hackers nord-coreans
A) Facebook B) Twitter C) LinkedIn D) Ashley Madison
A) Va negar qualsevol responsabilitat. B) Va emprendre accions legals contra The Impact Team. C) Va dimitir. D) Va augmentar les mesures de seguretat.
A) Protegir els sistemes governamentals. B) Regular les lleis internacionals de protecció de dades. C) Gestionar la seguretat de les xarxes europees. D) Coordinar els centres d'incident de seguretat informàtica a nivell global (CSIRTs).
A) Agència europea de ciberseguretat (ENISA) B) Consell d'Europa C) Centre de resposta a incidents cibernètics del Canadà (CCIRC) D) Fòrum de equips de resposta a incidents i seguretat (FIRST)
A) Consell d'Europa B) Agència Europea de Ciberseguretat (ENISA) C) Centre de Resposta a Incidents Cibernètics del Canadà (CCIRC) D) PARA. REFLEXIONA. CONNECTA
A) Agència Nacional de Ciberseguretat B) Equip Nacional de Resposta a Emergències Informàtiques de l'Índia C) CERT-In D) Ministeri d'Electrònica i Tecnologia de la Informació
A) 2020 B) 2008 C) 1999 D) 2013
A) Departament de Seguretat Nacional B) Comissió Federal de Comunicacions C) National White Collar Crime Center (NW3C) (Centre Nacional de Delinques Econòmics) D) Agència de Ciberseguretat i Protecció de les Infraestructures
A) NRC B) CERT/CC C) NEI D) US-CERT
A) 2009 B) 2010 C) 2015 D) 2008
A) 46% B) 50% C) 28% D) 35%
A) Contrasenyes. B) Anàlisi de ports. C) Sistemes biomètrics. D) Targetes intel·ligents.
A) Xifrar dades per a una transmissió segura. B) Identificar qui va perpetrar un atac cibernètic. C) Detectar i eliminar programari maliciós. D) Registrar l'activitat dels usuaris en una xarxa.
A) Anys 90 B) Anys 70 C) Anys 80 D) Anys 2000
A) Markus Hess B) Willis Ware C) Bob Thomas D) Ray Tomlinson
A) Gusano de Morris B) Blaster C) Reaper D) Creeper
A) Markus Hess B) Willis Ware C) Bob Thomas D) Ray Tomlinson
A) Netscape B) Microsoft C) Apple D) IBM |