A) Toma fotografies. B) Mesura la temperatura. C) Monitora i controla el trànsit de xarxa entrant i sortint. D) Graba música.
A) Mètode de verificació que utilitza dos factors: alguna cosa que coneixes i alguna cosa que tens. B) Escriure molt ràpid. C) Escriure dues contrasenyes. D) Utilitzar dos teclats diferents.
A) Programari maliciós que xifra fitxers i exigeix un pagament per desxifrar-los. B) Programari per a processament de textos. C) Programari per a l'edició de fotos. D) Programari per a la còpia de seguretat de dades.
A) Reutilitzar la mateixa contrasenya. B) Compartir contrasenyes amb amics. C) Utilitzar contrasenyes fortes i úniques per a cada compte. D) Escriure les contrasenyes en notes adhesives.
A) Per millorar la qualitat de la transmissió de vídeo. B) Per corregir vulnerabilitats de seguretat i errors. C) Per organitzar els fitxers. D) Per canviar el fons de pantalla de l'escriptori.
A) Assegurar la comunicació en línia mitjançant la xifrat de les dades que es transmeten entre un lloc web i un usuari. B) Ordenar documents alfabèticament. C) Crear llistes de reproducció de música. D) Reparar dispositius electrònics.
A) Trobar oportunitats de treball. B) Planificar vacances. C) Anàlisi de patrons meteorològics. D) Procés d'identificació de les debilitats de seguretat en un sistema.
A) Compte enrere per al llançament de nous productes. B) Defecte de seguretat que és desconegut per al proveïdor del programari. C) Programari que no té cap error. D) Suport tècnic disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
A) Seguretat física B) Seguretat de xarxes C) Ciberseguretat D) Seguretat biomètrica
A) Defectes en el disseny de la interfície d'usuari. B) Actualitzacions de maquinari i programari. C) Divulgació no autoritzada d'informació, robatori o danys. D) Optimització de la velocitat de la xarxa.
A) Una vulnerabilitat sense cap forma d'explotació coneguda. B) Una vulnerabilitat que no es pot detectar. C) Una vulnerabilitat que té almenys un atac o una forma d'explotació funcional. D) Una vulnerabilitat que millora la seguretat.
A) Usuaris normals d'internet. B) Experts en ciberseguretat exclusivament. C) Només grans empreses. D) Només agències governamentals.
A) Falsificació de DNS B) Falsificació de l'identificador SSID de la xarxa WiFi C) Falsificació d'adreces IP D) Falsificació de missatges
A) 2005 B) 1999 C) 2017 D) 2020
A) Falsificació d'adreces de correu electrònic B) Trucada telefònica C) Missatgeria instantània D) Missatge de text
A) Escalada horitzontal B) Ataque de *phishing* dirigit (o *spear-phishing*) C) Ataque de *phishing* genèric D) Escalada vertical
A) Enviaments de programari maliciós de tipus *ransomware* a xarxes grans. B) Aprofitament de vulnerabilitats de canals laterals. C) Atac directe al maquinari del sistema. D) Tècniques d'enginyeria social, sovint *phishing*.
A) Aprofitament de la radiació electromagnètica emesa pels dispositius B) Anàlisi dels efectes residuals a les cèl·lules de la memòria RAM C) Phishing a través de missatges de text D) Aprofitament de falles en la implementació de maquinari
A) Spear-phishing B) Phishing C) Escalada vertical D) Escalada horitzontal
A) Atacs del tipus "Evil Maid". B) Atacs de denegació de servei distribuïts (DDoS). C) Atacs de scripting entre llocs (XSS). D) Atacs d'injecció SQL.
A) 30% B) 70% C) 10% D) 50%
A) Planificació estratègica B) Avaluació preliminar C) Planificació operativa D) Avaluació posterior
A) Deu seccions. B) Tres seccions. C) Set seccions. D) Cinc seccions.
A) Accés il·limitat per als atacants. B) Gravetat suficient per causar interrupcions importants. C) Impacte màxim per provar les defenses. D) Gravetat mínima.
A) Eines d'anàlisi de dades. B) Firewalls (cortafocs). C) Aplicacions de processament de textos. D) Programari de disseny gràfic.
A) Estàndard de xifrat avançat (AES) B) Triple DES C) Estàndard de xifrat de dades (DES) D) RSA
A) Mecanismes de bloqueig de disc B) Capacitats criptogràfiques C) Accés habilitat per a dispositius mòbils D) Sistemes de detecció d'intrusions
A) Dispositius USB infectats connectats dins d'un tallafocs. B) Mòduls de plataforma segura. C) Programes de bloqueig de disc. D) Dispositius d'accés habilitats per a dispositius mòbils.
A) IOMMUs B) TPMs C) Dispositius USB D) Dispositius de bloqueig de disc
A) Bloqueigs de disc B) Lectores d'empremta digital C) Unitats de gestió de memòria d'entrada/sortida (IOMMUs) D) Mòduls de plataforma segura (TPMs)
A) Criteris Comuns (CC) B) Six Sigma C) ISO 9001 D) Fabricació esvelta (Lean Manufacturing)
A) Control d'accés basat en rols (RBAC) B) Seguretat basada en capacitats C) Llistes de control d'accés (ACL) D) Control d'accés obligatori (MAC)
A) El nivell del maquinari. B) El nivell de la interfície d'usuari. C) El nivell de la xarxa. D) El nivell del llenguatge.
A) Java B) C++ C) El llenguatge E D) Python
A) Menys del 50% B) Més del 90% C) Exactament el 100% D) Al voltant del 70%
A) Hàbits alimentaris B) Condició física C) Patrons de son D) Higiene personal
A) Vint Cerf B) Tim Berners-Lee C) Bill Gates D) Steve Jobs
A) Autenticació de dos factors mitjançant SMS B) Programa d'autenticació per xip C) Xarxes privades virtuals (VPN) D) Sistemes d'autenticació biomètrica
A) Lectura de codis QR B) Tecnologia d'emissió instantània C) Sistemes de pagament sense contacte D) Transaccions basades en blockchain
A) L'Agència Nacional de Seguretat (NSA) B) L'equip de resposta a emergències informàtiques (Computer Emergency Readiness Team) C) El Buró Federal d'Investigació (FBI) D) L'Agència Central de la Informació (CIA)
A) Pot causar repercussions a nivell mundial. B) Només afecta la zona local. C) No té un impacte significatiu. D) Millora l'eficiència de l'aeroport.
A) Sistemes de permuta B) Bitllets de paper C) Transaccions de venda de bitllets electrònics D) Venta de bitllets manual
A) 75% B) 62% C) 50% D) 80%
A) Ordenadors d'escriptori. B) Dispositius d'automatització domèstica, com el termòstat Nest. C) Xarxes de proveïdors de serveis de salut. D) Telèfons intel·ligents i tauletes.
A) Home Depot B) HBGary Federal C) Nest D) Sony Pictures
A) Un disc compacte maliciós B) Comunicació Bluetooth C) Activació de l'airbag D) Sistema de control de creuer
A) A 5 milles de distància B) A 20 milles de distància C) A 15 milles de distància D) A 10 milles de distància
A) UPS B) Tesla C) FedEx D) ICV
A) GPS B) RFID (Identificació per radiofreqüència) C) Bluetooth D) Codis de barres
A) Puebla B) Monterrey C) Ciutat de Mèxic D) Guadalajara
A) 30 de juny de 2018 B) 15 de novembre de 2015 C) 28 de desembre de 2016 D) 1 de gener de 2017
A) Vehicles de transport de pacients B) Equip de diagnòstic utilitzat a l'hospital C) Sistemes de les cafeteries dels hospitals D) Simuladors de formació mèdica
A) La targeta SIM (Mòdul d'Identitat del Suscriptor). B) Un telèfon fix. C) Un rellotge intel·ligent. D) Una ràdio analògica.
A) Markus Hess B) Un activista d'internet C) Clifford Stoll D) Un operador de la xarxa elèctrica ucraïnesa
A) Ciberseguretat i ciberguerra: el que tothom ha de saber B) Dades i Goliat C) Un fantasma als fils D) L'ou de cucut
A) Un atac a una plataforma de xarxes socials B) Una filtració de dades d'una entitat bancària el 2021 C) Un atac de *ransomware* a centres sanitaris D) L'atac a la xarxa elèctrica d'Ucraïna del 2015
A) Activitats posteriors a l'incident B) Contenció, eliminació i recuperació C) Preparació D) Detecció i anàlisi
A) John McAfee B) Kevin Mitnick C) Robert Tappan Morris D) Adrian Lamo
A) 2000 B) 2010 C) 1994 D) 1988
A) Correus electrònics de *phishing* B) Atacs de força bruta C) Cavalls de Troia D) Injecció SQL
A) TJX B) Office of Personnel Management C) Target Corporation D) Home Depot
A) Xarxes elèctriques europees B) Centrífugues nuclears iranianes C) Sistemes militars dels Estats Units D) Xarxes del govern israelià
A) Mark Zuckerberg B) Julian Assange C) Chelsea Manning D) Edward Snowden
A) NotPetya B) Rescator C) Guccifer D) Lazarus Group
A) 25 milions B) Aproximadament 40 milions C) 10 milions D) 60 milions
A) Van tancar temporalment els seus sistemes. B) Van actualitzar el seu programari de seguretat. C) Van solucionar immediatament totes les vulnerabilitats. D) Els avisos van ser ignorats.
A) Hackers xinesos B) Hackers russos C) Hackers iranians D) Hackers nord-coreans
A) LinkedIn B) Ashley Madison C) Twitter D) Facebook
A) Va negar qualsevol responsabilitat. B) Va dimitir. C) Va augmentar les mesures de seguretat. D) Va emprendre accions legals contra The Impact Team.
A) Protegir els sistemes governamentals. B) Coordinar els centres d'incident de seguretat informàtica a nivell global (CSIRTs). C) Regular les lleis internacionals de protecció de dades. D) Gestionar la seguretat de les xarxes europees.
A) Consell d'Europa B) Agència europea de ciberseguretat (ENISA) C) Fòrum de equips de resposta a incidents i seguretat (FIRST) D) Centre de resposta a incidents cibernètics del Canadà (CCIRC)
A) Consell d'Europa B) Agència Europea de Ciberseguretat (ENISA) C) Centre de Resposta a Incidents Cibernètics del Canadà (CCIRC) D) PARA. REFLEXIONA. CONNECTA
A) CERT-In B) Equip Nacional de Resposta a Emergències Informàtiques de l'Índia C) Agència Nacional de Ciberseguretat D) Ministeri d'Electrònica i Tecnologia de la Informació
A) 2020 B) 1999 C) 2013 D) 2008
A) Agència de Ciberseguretat i Protecció de les Infraestructures B) Departament de Seguretat Nacional C) National White Collar Crime Center (NW3C) (Centre Nacional de Delinques Econòmics) D) Comissió Federal de Comunicacions
A) NEI B) US-CERT C) NRC D) CERT/CC
A) 2008 B) 2010 C) 2009 D) 2015
A) 50% B) 46% C) 35% D) 28%
A) Sistemes biomètrics. B) Targetes intel·ligents. C) Anàlisi de ports. D) Contrasenyes.
A) Xifrar dades per a una transmissió segura. B) Registrar l'activitat dels usuaris en una xarxa. C) Detectar i eliminar programari maliciós. D) Identificar qui va perpetrar un atac cibernètic.
A) Anys 80 B) Anys 70 C) Anys 90 D) Anys 2000
A) Willis Ware B) Bob Thomas C) Ray Tomlinson D) Markus Hess
A) Gusano de Morris B) Creeper C) Blaster D) Reaper
A) Ray Tomlinson B) Bob Thomas C) Willis Ware D) Markus Hess
A) Microsoft B) Netscape C) Apple D) IBM |