A) Mesura la temperatura. B) Toma fotografies. C) Monitora i controla el trànsit de xarxa entrant i sortint. D) Graba música.
A) Escriure dues contrasenyes. B) Escriure molt ràpid. C) Utilitzar dos teclats diferents. D) Mètode de verificació que utilitza dos factors: alguna cosa que coneixes i alguna cosa que tens.
A) Programari per a processament de textos. B) Programari maliciós que xifra fitxers i exigeix un pagament per desxifrar-los. C) Programari per a l'edició de fotos. D) Programari per a la còpia de seguretat de dades.
A) Reutilitzar la mateixa contrasenya. B) Compartir contrasenyes amb amics. C) Escriure les contrasenyes en notes adhesives. D) Utilitzar contrasenyes fortes i úniques per a cada compte.
A) Per canviar el fons de pantalla de l'escriptori. B) Per organitzar els fitxers. C) Per corregir vulnerabilitats de seguretat i errors. D) Per millorar la qualitat de la transmissió de vídeo.
A) Crear llistes de reproducció de música. B) Assegurar la comunicació en línia mitjançant la xifrat de les dades que es transmeten entre un lloc web i un usuari. C) Reparar dispositius electrònics. D) Ordenar documents alfabèticament.
A) Planificar vacances. B) Anàlisi de patrons meteorològics. C) Procés d'identificació de les debilitats de seguretat en un sistema. D) Trobar oportunitats de treball.
A) Compte enrere per al llançament de nous productes. B) Programari que no té cap error. C) Suport tècnic disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. D) Defecte de seguretat que és desconegut per al proveïdor del programari.
A) Seguretat de xarxes B) Seguretat biomètrica C) Seguretat física D) Ciberseguretat
A) Actualitzacions de maquinari i programari. B) Divulgació no autoritzada d'informació, robatori o danys. C) Optimització de la velocitat de la xarxa. D) Defectes en el disseny de la interfície d'usuari.
A) Una vulnerabilitat sense cap forma d'explotació coneguda. B) Una vulnerabilitat que no es pot detectar. C) Una vulnerabilitat que té almenys un atac o una forma d'explotació funcional. D) Una vulnerabilitat que millora la seguretat.
A) Usuaris normals d'internet. B) Experts en ciberseguretat exclusivament. C) Només agències governamentals. D) Només grans empreses.
A) Falsificació d'adreces IP B) Falsificació de l'identificador SSID de la xarxa WiFi C) Falsificació de missatges D) Falsificació de DNS
A) 2005 B) 2017 C) 2020 D) 1999
A) Falsificació d'adreces de correu electrònic B) Missatge de text C) Missatgeria instantània D) Trucada telefònica
A) Ataque de *phishing* dirigit (o *spear-phishing*) B) Escalada horitzontal C) Ataque de *phishing* genèric D) Escalada vertical
A) Aprofitament de vulnerabilitats de canals laterals. B) Enviaments de programari maliciós de tipus *ransomware* a xarxes grans. C) Atac directe al maquinari del sistema. D) Tècniques d'enginyeria social, sovint *phishing*.
A) Anàlisi dels efectes residuals a les cèl·lules de la memòria RAM B) Aprofitament de falles en la implementació de maquinari C) Phishing a través de missatges de text D) Aprofitament de la radiació electromagnètica emesa pels dispositius
A) Escalada vertical B) Escalada horitzontal C) Spear-phishing D) Phishing
A) Atacs d'injecció SQL. B) Atacs de scripting entre llocs (XSS). C) Atacs de denegació de servei distribuïts (DDoS). D) Atacs del tipus "Evil Maid".
A) 10% B) 50% C) 30% D) 70%
A) Avaluació preliminar B) Avaluació posterior C) Planificació estratègica D) Planificació operativa
A) Tres seccions. B) Cinc seccions. C) Set seccions. D) Deu seccions.
A) Gravetat suficient per causar interrupcions importants. B) Accés il·limitat per als atacants. C) Gravetat mínima. D) Impacte màxim per provar les defenses.
A) Aplicacions de processament de textos. B) Eines d'anàlisi de dades. C) Programari de disseny gràfic. D) Firewalls (cortafocs).
A) Estàndard de xifrat avançat (AES) B) Estàndard de xifrat de dades (DES) C) RSA D) Triple DES
A) Capacitats criptogràfiques B) Accés habilitat per a dispositius mòbils C) Sistemes de detecció d'intrusions D) Mecanismes de bloqueig de disc
A) Dispositius d'accés habilitats per a dispositius mòbils. B) Mòduls de plataforma segura. C) Programes de bloqueig de disc. D) Dispositius USB infectats connectats dins d'un tallafocs.
A) Dispositius de bloqueig de disc B) TPMs C) Dispositius USB D) IOMMUs
A) Lectores d'empremta digital B) Mòduls de plataforma segura (TPMs) C) Unitats de gestió de memòria d'entrada/sortida (IOMMUs) D) Bloqueigs de disc
A) Fabricació esvelta (Lean Manufacturing) B) Six Sigma C) ISO 9001 D) Criteris Comuns (CC)
A) Control d'accés basat en rols (RBAC) B) Llistes de control d'accés (ACL) C) Control d'accés obligatori (MAC) D) Seguretat basada en capacitats
A) El nivell del llenguatge. B) El nivell de la xarxa. C) El nivell de la interfície d'usuari. D) El nivell del maquinari.
A) El llenguatge E B) Python C) C++ D) Java
A) Al voltant del 70% B) Més del 90% C) Exactament el 100% D) Menys del 50%
A) Patrons de son B) Higiene personal C) Condició física D) Hàbits alimentaris
A) Vint Cerf B) Tim Berners-Lee C) Steve Jobs D) Bill Gates
A) Programa d'autenticació per xip B) Autenticació de dos factors mitjançant SMS C) Sistemes d'autenticació biomètrica D) Xarxes privades virtuals (VPN)
A) Lectura de codis QR B) Transaccions basades en blockchain C) Tecnologia d'emissió instantània D) Sistemes de pagament sense contacte
A) L'equip de resposta a emergències informàtiques (Computer Emergency Readiness Team) B) El Buró Federal d'Investigació (FBI) C) L'Agència Central de la Informació (CIA) D) L'Agència Nacional de Seguretat (NSA)
A) Millora l'eficiència de l'aeroport. B) Només afecta la zona local. C) Pot causar repercussions a nivell mundial. D) No té un impacte significatiu.
A) Bitllets de paper B) Venta de bitllets manual C) Sistemes de permuta D) Transaccions de venda de bitllets electrònics
A) 80% B) 62% C) 50% D) 75%
A) Dispositius d'automatització domèstica, com el termòstat Nest. B) Xarxes de proveïdors de serveis de salut. C) Telèfons intel·ligents i tauletes. D) Ordenadors d'escriptori.
A) Nest B) Home Depot C) HBGary Federal D) Sony Pictures
A) Comunicació Bluetooth B) Un disc compacte maliciós C) Sistema de control de creuer D) Activació de l'airbag
A) A 5 milles de distància B) A 20 milles de distància C) A 15 milles de distància D) A 10 milles de distància
A) UPS B) Tesla C) FedEx D) ICV
A) Codis de barres B) Bluetooth C) GPS D) RFID (Identificació per radiofreqüència)
A) Ciutat de Mèxic B) Monterrey C) Guadalajara D) Puebla
A) 30 de juny de 2018 B) 15 de novembre de 2015 C) 28 de desembre de 2016 D) 1 de gener de 2017
A) Vehicles de transport de pacients B) Simuladors de formació mèdica C) Sistemes de les cafeteries dels hospitals D) Equip de diagnòstic utilitzat a l'hospital
A) Una ràdio analògica. B) Un telèfon fix. C) La targeta SIM (Mòdul d'Identitat del Suscriptor). D) Un rellotge intel·ligent.
A) Clifford Stoll B) Un operador de la xarxa elèctrica ucraïnesa C) Markus Hess D) Un activista d'internet
A) L'ou de cucut B) Ciberseguretat i ciberguerra: el que tothom ha de saber C) Un fantasma als fils D) Dades i Goliat
A) Una filtració de dades d'una entitat bancària el 2021 B) Un atac de *ransomware* a centres sanitaris C) L'atac a la xarxa elèctrica d'Ucraïna del 2015 D) Un atac a una plataforma de xarxes socials
A) Detecció i anàlisi B) Activitats posteriors a l'incident C) Preparació D) Contenció, eliminació i recuperació
A) Adrian Lamo B) Robert Tappan Morris C) John McAfee D) Kevin Mitnick
A) 1994 B) 2010 C) 1988 D) 2000
A) Correus electrònics de *phishing* B) Injecció SQL C) Atacs de força bruta D) Cavalls de Troia
A) TJX B) Target Corporation C) Office of Personnel Management D) Home Depot
A) Sistemes militars dels Estats Units B) Xarxes del govern israelià C) Centrífugues nuclears iranianes D) Xarxes elèctriques europees
A) Mark Zuckerberg B) Edward Snowden C) Chelsea Manning D) Julian Assange
A) Lazarus Group B) Guccifer C) Rescator D) NotPetya
A) 60 milions B) Aproximadament 40 milions C) 25 milions D) 10 milions
A) Van tancar temporalment els seus sistemes. B) Van actualitzar el seu programari de seguretat. C) Van solucionar immediatament totes les vulnerabilitats. D) Els avisos van ser ignorats.
A) Hackers iranians B) Hackers russos C) Hackers nord-coreans D) Hackers xinesos
A) Twitter B) LinkedIn C) Ashley Madison D) Facebook
A) Va augmentar les mesures de seguretat. B) Va dimitir. C) Va emprendre accions legals contra The Impact Team. D) Va negar qualsevol responsabilitat.
A) Protegir els sistemes governamentals. B) Gestionar la seguretat de les xarxes europees. C) Coordinar els centres d'incident de seguretat informàtica a nivell global (CSIRTs). D) Regular les lleis internacionals de protecció de dades.
A) Centre de resposta a incidents cibernètics del Canadà (CCIRC) B) Consell d'Europa C) Agència europea de ciberseguretat (ENISA) D) Fòrum de equips de resposta a incidents i seguretat (FIRST)
A) PARA. REFLEXIONA. CONNECTA B) Agència Europea de Ciberseguretat (ENISA) C) Consell d'Europa D) Centre de Resposta a Incidents Cibernètics del Canadà (CCIRC)
A) Ministeri d'Electrònica i Tecnologia de la Informació B) Agència Nacional de Ciberseguretat C) Equip Nacional de Resposta a Emergències Informàtiques de l'Índia D) CERT-In
A) 2013 B) 1999 C) 2020 D) 2008
A) Comissió Federal de Comunicacions B) Agència de Ciberseguretat i Protecció de les Infraestructures C) Departament de Seguretat Nacional D) National White Collar Crime Center (NW3C) (Centre Nacional de Delinques Econòmics)
A) CERT/CC B) NRC C) NEI D) US-CERT
A) 2009 B) 2015 C) 2008 D) 2010
A) 50% B) 46% C) 35% D) 28%
A) Sistemes biomètrics. B) Anàlisi de ports. C) Targetes intel·ligents. D) Contrasenyes.
A) Identificar qui va perpetrar un atac cibernètic. B) Detectar i eliminar programari maliciós. C) Registrar l'activitat dels usuaris en una xarxa. D) Xifrar dades per a una transmissió segura.
A) Anys 90 B) Anys 80 C) Anys 2000 D) Anys 70
A) Willis Ware B) Bob Thomas C) Ray Tomlinson D) Markus Hess
A) Gusano de Morris B) Creeper C) Reaper D) Blaster
A) Bob Thomas B) Willis Ware C) Ray Tomlinson D) Markus Hess
A) Apple B) Microsoft C) Netscape D) IBM |