A) Monitora i controla el trànsit de xarxa entrant i sortint. B) Graba música. C) Toma fotografies. D) Mesura la temperatura.
A) Utilitzar dos teclats diferents. B) Escriure molt ràpid. C) Escriure dues contrasenyes. D) Mètode de verificació que utilitza dos factors: alguna cosa que coneixes i alguna cosa que tens.
A) Programari per a l'edició de fotos. B) Programari per a la còpia de seguretat de dades. C) Programari per a processament de textos. D) Programari maliciós que xifra fitxers i exigeix un pagament per desxifrar-los.
A) Utilitzar contrasenyes fortes i úniques per a cada compte. B) Escriure les contrasenyes en notes adhesives. C) Reutilitzar la mateixa contrasenya. D) Compartir contrasenyes amb amics.
A) Per organitzar els fitxers. B) Per corregir vulnerabilitats de seguretat i errors. C) Per millorar la qualitat de la transmissió de vídeo. D) Per canviar el fons de pantalla de l'escriptori.
A) Ordenar documents alfabèticament. B) Assegurar la comunicació en línia mitjançant la xifrat de les dades que es transmeten entre un lloc web i un usuari. C) Crear llistes de reproducció de música. D) Reparar dispositius electrònics.
A) Trobar oportunitats de treball. B) Procés d'identificació de les debilitats de seguretat en un sistema. C) Planificar vacances. D) Anàlisi de patrons meteorològics.
A) Compte enrere per al llançament de nous productes. B) Defecte de seguretat que és desconegut per al proveïdor del programari. C) Programari que no té cap error. D) Suport tècnic disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
A) Ciberseguretat B) Seguretat de xarxes C) Seguretat biomètrica D) Seguretat física
A) Optimització de la velocitat de la xarxa. B) Actualitzacions de maquinari i programari. C) Defectes en el disseny de la interfície d'usuari. D) Divulgació no autoritzada d'informació, robatori o danys.
A) Una vulnerabilitat que millora la seguretat. B) Una vulnerabilitat que té almenys un atac o una forma d'explotació funcional. C) Una vulnerabilitat sense cap forma d'explotació coneguda. D) Una vulnerabilitat que no es pot detectar.
A) Usuaris normals d'internet. B) Només grans empreses. C) Experts en ciberseguretat exclusivament. D) Només agències governamentals.
A) Falsificació de DNS B) Falsificació de missatges C) Falsificació de l'identificador SSID de la xarxa WiFi D) Falsificació d'adreces IP
A) 2017 B) 2005 C) 1999 D) 2020
A) Falsificació d'adreces de correu electrònic B) Missatge de text C) Trucada telefònica D) Missatgeria instantània
A) Escalada horitzontal B) Ataque de *phishing* genèric C) Ataque de *phishing* dirigit (o *spear-phishing*) D) Escalada vertical
A) Atac directe al maquinari del sistema. B) Enviaments de programari maliciós de tipus *ransomware* a xarxes grans. C) Tècniques d'enginyeria social, sovint *phishing*. D) Aprofitament de vulnerabilitats de canals laterals.
A) Aprofitament de la radiació electromagnètica emesa pels dispositius B) Aprofitament de falles en la implementació de maquinari C) Anàlisi dels efectes residuals a les cèl·lules de la memòria RAM D) Phishing a través de missatges de text
A) Escalada vertical B) Phishing C) Escalada horitzontal D) Spear-phishing
A) Atacs de denegació de servei distribuïts (DDoS). B) Atacs d'injecció SQL. C) Atacs de scripting entre llocs (XSS). D) Atacs del tipus "Evil Maid".
A) 50% B) 30% C) 10% D) 70%
A) Avaluació posterior B) Avaluació preliminar C) Planificació estratègica D) Planificació operativa
A) Set seccions. B) Deu seccions. C) Tres seccions. D) Cinc seccions.
A) Gravetat mínima. B) Gravetat suficient per causar interrupcions importants. C) Impacte màxim per provar les defenses. D) Accés il·limitat per als atacants.
A) Eines d'anàlisi de dades. B) Aplicacions de processament de textos. C) Firewalls (cortafocs). D) Programari de disseny gràfic.
A) Estàndard de xifrat avançat (AES) B) Estàndard de xifrat de dades (DES) C) Triple DES D) RSA
A) Sistemes de detecció d'intrusions B) Accés habilitat per a dispositius mòbils C) Capacitats criptogràfiques D) Mecanismes de bloqueig de disc
A) Mòduls de plataforma segura. B) Programes de bloqueig de disc. C) Dispositius USB infectats connectats dins d'un tallafocs. D) Dispositius d'accés habilitats per a dispositius mòbils.
A) IOMMUs B) Dispositius USB C) Dispositius de bloqueig de disc D) TPMs
A) Bloqueigs de disc B) Lectores d'empremta digital C) Unitats de gestió de memòria d'entrada/sortida (IOMMUs) D) Mòduls de plataforma segura (TPMs)
A) Criteris Comuns (CC) B) Fabricació esvelta (Lean Manufacturing) C) Six Sigma D) ISO 9001
A) Control d'accés obligatori (MAC) B) Seguretat basada en capacitats C) Control d'accés basat en rols (RBAC) D) Llistes de control d'accés (ACL)
A) El nivell de la interfície d'usuari. B) El nivell de la xarxa. C) El nivell del maquinari. D) El nivell del llenguatge.
A) C++ B) Python C) El llenguatge E D) Java
A) Al voltant del 70% B) Més del 90% C) Exactament el 100% D) Menys del 50%
A) Higiene personal B) Hàbits alimentaris C) Patrons de son D) Condició física
A) Tim Berners-Lee B) Bill Gates C) Vint Cerf D) Steve Jobs
A) Sistemes d'autenticació biomètrica B) Programa d'autenticació per xip C) Xarxes privades virtuals (VPN) D) Autenticació de dos factors mitjançant SMS
A) Sistemes de pagament sense contacte B) Lectura de codis QR C) Transaccions basades en blockchain D) Tecnologia d'emissió instantània
A) L'Agència Central de la Informació (CIA) B) L'equip de resposta a emergències informàtiques (Computer Emergency Readiness Team) C) El Buró Federal d'Investigació (FBI) D) L'Agència Nacional de Seguretat (NSA)
A) Només afecta la zona local. B) No té un impacte significatiu. C) Pot causar repercussions a nivell mundial. D) Millora l'eficiència de l'aeroport.
A) Transaccions de venda de bitllets electrònics B) Bitllets de paper C) Venta de bitllets manual D) Sistemes de permuta
A) 50% B) 62% C) 80% D) 75%
A) Xarxes de proveïdors de serveis de salut. B) Dispositius d'automatització domèstica, com el termòstat Nest. C) Telèfons intel·ligents i tauletes. D) Ordenadors d'escriptori.
A) Sony Pictures B) Nest C) HBGary Federal D) Home Depot
A) Sistema de control de creuer B) Comunicació Bluetooth C) Un disc compacte maliciós D) Activació de l'airbag
A) A 5 milles de distància B) A 20 milles de distància C) A 15 milles de distància D) A 10 milles de distància
A) Tesla B) FedEx C) ICV D) UPS
A) Codis de barres B) GPS C) Bluetooth D) RFID (Identificació per radiofreqüència)
A) Guadalajara B) Monterrey C) Puebla D) Ciutat de Mèxic
A) 15 de novembre de 2015 B) 1 de gener de 2017 C) 28 de desembre de 2016 D) 30 de juny de 2018
A) Simuladors de formació mèdica B) Vehicles de transport de pacients C) Equip de diagnòstic utilitzat a l'hospital D) Sistemes de les cafeteries dels hospitals
A) Una ràdio analògica. B) La targeta SIM (Mòdul d'Identitat del Suscriptor). C) Un telèfon fix. D) Un rellotge intel·ligent.
A) Un operador de la xarxa elèctrica ucraïnesa B) Markus Hess C) Un activista d'internet D) Clifford Stoll
A) L'ou de cucut B) Un fantasma als fils C) Dades i Goliat D) Ciberseguretat i ciberguerra: el que tothom ha de saber
A) L'atac a la xarxa elèctrica d'Ucraïna del 2015 B) Un atac de *ransomware* a centres sanitaris C) Un atac a una plataforma de xarxes socials D) Una filtració de dades d'una entitat bancària el 2021
A) Activitats posteriors a l'incident B) Preparació C) Contenció, eliminació i recuperació D) Detecció i anàlisi
A) John McAfee B) Robert Tappan Morris C) Adrian Lamo D) Kevin Mitnick
A) 1988 B) 1994 C) 2010 D) 2000
A) Correus electrònics de *phishing* B) Cavalls de Troia C) Atacs de força bruta D) Injecció SQL
A) Office of Personnel Management B) Target Corporation C) Home Depot D) TJX
A) Xarxes elèctriques europees B) Centrífugues nuclears iranianes C) Xarxes del govern israelià D) Sistemes militars dels Estats Units
A) Edward Snowden B) Chelsea Manning C) Mark Zuckerberg D) Julian Assange
A) Rescator B) Guccifer C) Lazarus Group D) NotPetya
A) Aproximadament 40 milions B) 25 milions C) 60 milions D) 10 milions
A) Els avisos van ser ignorats. B) Van actualitzar el seu programari de seguretat. C) Van tancar temporalment els seus sistemes. D) Van solucionar immediatament totes les vulnerabilitats.
A) Hackers iranians B) Hackers nord-coreans C) Hackers russos D) Hackers xinesos
A) Facebook B) Twitter C) LinkedIn D) Ashley Madison
A) Va dimitir. B) Va negar qualsevol responsabilitat. C) Va augmentar les mesures de seguretat. D) Va emprendre accions legals contra The Impact Team.
A) Gestionar la seguretat de les xarxes europees. B) Protegir els sistemes governamentals. C) Regular les lleis internacionals de protecció de dades. D) Coordinar els centres d'incident de seguretat informàtica a nivell global (CSIRTs).
A) Centre de resposta a incidents cibernètics del Canadà (CCIRC) B) Fòrum de equips de resposta a incidents i seguretat (FIRST) C) Consell d'Europa D) Agència europea de ciberseguretat (ENISA)
A) PARA. REFLEXIONA. CONNECTA B) Consell d'Europa C) Agència Europea de Ciberseguretat (ENISA) D) Centre de Resposta a Incidents Cibernètics del Canadà (CCIRC)
A) Equip Nacional de Resposta a Emergències Informàtiques de l'Índia B) Agència Nacional de Ciberseguretat C) Ministeri d'Electrònica i Tecnologia de la Informació D) CERT-In
A) 2008 B) 2013 C) 1999 D) 2020
A) Comissió Federal de Comunicacions B) Departament de Seguretat Nacional C) Agència de Ciberseguretat i Protecció de les Infraestructures D) National White Collar Crime Center (NW3C) (Centre Nacional de Delinques Econòmics)
A) US-CERT B) CERT/CC C) NEI D) NRC
A) 2008 B) 2010 C) 2015 D) 2009
A) 35% B) 28% C) 50% D) 46%
A) Sistemes biomètrics. B) Targetes intel·ligents. C) Anàlisi de ports. D) Contrasenyes.
A) Registrar l'activitat dels usuaris en una xarxa. B) Xifrar dades per a una transmissió segura. C) Detectar i eliminar programari maliciós. D) Identificar qui va perpetrar un atac cibernètic.
A) Anys 80 B) Anys 90 C) Anys 2000 D) Anys 70
A) Willis Ware B) Bob Thomas C) Markus Hess D) Ray Tomlinson
A) Reaper B) Creeper C) Blaster D) Gusano de Morris
A) Ray Tomlinson B) Markus Hess C) Willis Ware D) Bob Thomas
A) Netscape B) Microsoft C) Apple D) IBM |