A) Intercanviador de làmines i tubs B) Tub doble C) Tub amb aletes D) Intercanviador de làmines
A) Plàstic B) Alumini C) Acer D) Coure
A) Válvules B) Aletes C) Juntes D) Coixinets
A) Separar els fluids calents i freds. B) Reduir la pressió. C) Controlar la temperatura. D) Distribuir el fluid de manera uniforme als tubs.
A) Controlar el cabal a través de l'intercanviador. B) Regular la pressió. C) Augmentar la transferència de calor. D) Eliminar l'aire del sistema.
A) Eliminar la humitat del sistema. B) Regular el flux de refrigerant cap a l'evaporador. C) Refredar el refrigerant. D) Augmentar la pressió del refrigerant.
A) Menys aïllament B) Pressió més alta C) Cabàlga més elevada D) Neteja i manteniment regulars
A) Augment de la taxa de transferència de calor. B) Acumulació de dipòsits en les superfícies de transferència de calor. C) Expansió del material del tub. D) Disminució de la velocitat del fluid.
A) Contacte directe B) Flux contracorrent C) Flux transversal D) Flux paral·lel
A) Resistència tèrmica B) Unitat tèrmica neta (UTN) C) Coeficient de transferència de calor D) Diferència de temperatura mitjana logarítmica (DMTL)
A) Flux paral·lel B) Flux transversal C) Contacte directe D) Flux contrari
A) Evaporador B) Intercanviador de calor de làmines C) Condensador de superfície D) Intercanviador de calor de doble tub
A) Procés que impliquen fluids a temperatures superiors a 260 °C. B) Aplicacions que requereixen una construcció robusta a causa de l'alta pressió. C) Aplicacions d'alta pressió superiors a 30 bar. D) Aplicacions de baixa pressió amb temperatures inferiors a 260 °C.
A) Maximitzar la vibració induïda pel flux. B) Minimitzar la resistència axial. C) Reduir la disponibilitat de peces de recanvi. D) Assegurar espai suficient per a la resistència a la corrosió.
A) Augmenten la probabilitat de que es produeixi acumulació de sediments. B) Redueixen la mida global de l'intercanviador de calor. C) Eliminen la necessitat de plaques deflectores. D) Permeten l'expansió tèrmica sense generar tensions a les làmines de tubs.
A) Disposició triangular (30°). B) Disposició quadrada (90°). C) Disposició quadrada rotada (45°). D) Disposició triangular rotada (60°).
A) Intercanviador de làmines i tubs B) Varietat de plaques soldades C) Conjunt de plaques circulars D) Intercanviador de plaques encastrades
A) Patrons circulars. B) Reixes quadrades. C) Sense cap patró. D) Patrons en forma de V, amb depressions o altres patrons.
A) Crea una segona via de flux anomenada 'laterals de la carcassa'. B) Subjecte les juntes. C) Es fa servir per a la neteja. D) Conté només la via de flux de la làmina.
A) Coure B) Acer inoxidable C) Aliatges d'alumini D) Titani
A) Indústria química B) Refineries de petroli C) Plantas de separació d'aire D) Central nuclears
A) Indústria automobilística B) Indústria làctica C) Indústria tèxtil D) Indústria de la construcció
A) Refredament de la llet en dipòsits massius d'acer inoxidable amb expansió directa. B) Conservació de formatge. C) Fermentació de iogurt. D) Calentament de la llet abans de la pasteurització.
A) Utilitzant làmines de goma flexibles. B) Mitjançant un sistema d'ancoratge extern. C) Com a plaques planes que s'emmagatzemen dins d'un dipòsit. D) Incorporant-les en el formigó.
A) Es infloreix al voltant de les soldadures quan es pressuritza. B) Es contrau i forma una superfície plana. C) Es retira per crear canals. D) Es torna més prim i flexible.
A) Intercanviador de calor amb superfície raspada dinàmica. B) Cicle de Rankine amb vapor (SRC). C) Cicle de Rankine orgànic (ORC). D) Intercanviador de calor de canvi de fase.
A) Pentafluoropropà (R-245fa). B) Toluè. C) Amoníac. D) Aigua.
A) Sòlid - líquid o sòlid - gas B) Líquid immiscible - líquid C) Microcanal D) Gas - líquid
A) Menys compactes. B) Major càrrega de refrigerant. C) Menor caiguda de pressió al costat de l'aire. D) Més grans.
A) Més gran que 5 mm B) Més petit que 1 mm C) Entre 1 mm i 3 mm D) Igual a 10 mm
A) Caigudes de pressió elevades B) Protecció contra gelades C) Disseny de microcanals D) Càrregues de refrigerant baixes
A) El forn produirà menys calor. B) El sistema serà més eficient energèticament. C) Els productes de la combustió poden entrar a l'espai habitable. D) El flux d'aire augmentarà significativament.
A) Mètode del flux turbulent B) Mètode de Scott S. Haraburda C) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors) D) Mètode de Boardman-Germer
A) Mètode de flux laminar B) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors) C) Mètode de Scott S. Haraburda D) Mètode de Boardman-Germer
A) Eficiència tèrmica vs. mida. B) Resistència del material vs. resistència a la corrosió. C) Pèrdua de pressió vs. velocitat del fluid. D) Cost inicial vs. cost de funcionament.
A) Color. B) Mida. C) Forma. D) Cost.
A) El 15% anualment. B) Al voltant del 5% anualment. C) L'1% anualment. D) El 10% anualment. |