A) Intercanviador de làmines B) Intercanviador de làmines i tubs C) Tub doble D) Tub amb aletes
A) Acer B) Alumini C) Coure D) Plàstic
A) Coixinets B) Juntes C) Válvules D) Aletes
A) Distribuir el fluid de manera uniforme als tubs. B) Controlar la temperatura. C) Separar els fluids calents i freds. D) Reduir la pressió.
A) Controlar el cabal a través de l'intercanviador. B) Eliminar l'aire del sistema. C) Regular la pressió. D) Augmentar la transferència de calor.
A) Refredar el refrigerant. B) Augmentar la pressió del refrigerant. C) Regular el flux de refrigerant cap a l'evaporador. D) Eliminar la humitat del sistema.
A) Neteja i manteniment regulars B) Pressió més alta C) Cabàlga més elevada D) Menys aïllament
A) Expansió del material del tub. B) Disminució de la velocitat del fluid. C) Augment de la taxa de transferència de calor. D) Acumulació de dipòsits en les superfícies de transferència de calor.
A) Flux contracorrent B) Flux transversal C) Contacte directe D) Flux paral·lel
A) Resistència tèrmica B) Diferència de temperatura mitjana logarítmica (DMTL) C) Coeficient de transferència de calor D) Unitat tèrmica neta (UTN)
A) Flux contrari B) Contacte directe C) Flux paral·lel D) Flux transversal
A) Intercanviador de calor de làmines B) Condensador de superfície C) Evaporador D) Intercanviador de calor de doble tub
A) Aplicacions de baixa pressió amb temperatures inferiors a 260 °C. B) Aplicacions que requereixen una construcció robusta a causa de l'alta pressió. C) Aplicacions d'alta pressió superiors a 30 bar. D) Procés que impliquen fluids a temperatures superiors a 260 °C.
A) Maximitzar la vibració induïda pel flux. B) Assegurar espai suficient per a la resistència a la corrosió. C) Reduir la disponibilitat de peces de recanvi. D) Minimitzar la resistència axial.
A) Eliminen la necessitat de plaques deflectores. B) Redueixen la mida global de l'intercanviador de calor. C) Permeten l'expansió tèrmica sense generar tensions a les làmines de tubs. D) Augmenten la probabilitat de que es produeixi acumulació de sediments.
A) Disposició quadrada (90°). B) Disposició triangular (30°). C) Disposició triangular rotada (60°). D) Disposició quadrada rotada (45°).
A) Intercanviador de làmines i tubs B) Intercanviador de plaques encastrades C) Varietat de plaques soldades D) Conjunt de plaques circulars
A) Reixes quadrades. B) Sense cap patró. C) Patrons circulars. D) Patrons en forma de V, amb depressions o altres patrons.
A) Conté només la via de flux de la làmina. B) Subjecte les juntes. C) Crea una segona via de flux anomenada 'laterals de la carcassa'. D) Es fa servir per a la neteja.
A) Titani B) Aliatges d'alumini C) Coure D) Acer inoxidable
A) Refineries de petroli B) Central nuclears C) Indústria química D) Plantas de separació d'aire
A) Indústria tèxtil B) Indústria làctica C) Indústria automobilística D) Indústria de la construcció
A) Conservació de formatge. B) Fermentació de iogurt. C) Refredament de la llet en dipòsits massius d'acer inoxidable amb expansió directa. D) Calentament de la llet abans de la pasteurització.
A) Utilitzant làmines de goma flexibles. B) Incorporant-les en el formigó. C) Com a plaques planes que s'emmagatzemen dins d'un dipòsit. D) Mitjançant un sistema d'ancoratge extern.
A) Es contrau i forma una superfície plana. B) Es infloreix al voltant de les soldadures quan es pressuritza. C) Es torna més prim i flexible. D) Es retira per crear canals.
A) Intercanviador de calor de canvi de fase. B) Cicle de Rankine amb vapor (SRC). C) Intercanviador de calor amb superfície raspada dinàmica. D) Cicle de Rankine orgànic (ORC).
A) Aigua. B) Pentafluoropropà (R-245fa). C) Amoníac. D) Toluè.
A) Gas - líquid B) Microcanal C) Líquid immiscible - líquid D) Sòlid - líquid o sòlid - gas
A) Menor caiguda de pressió al costat de l'aire. B) Major càrrega de refrigerant. C) Més grans. D) Menys compactes.
A) Més petit que 1 mm B) Entre 1 mm i 3 mm C) Igual a 10 mm D) Més gran que 5 mm
A) Protecció contra gelades B) Caigudes de pressió elevades C) Disseny de microcanals D) Càrregues de refrigerant baixes
A) El forn produirà menys calor. B) El flux d'aire augmentarà significativament. C) Els productes de la combustió poden entrar a l'espai habitable. D) El sistema serà més eficient energèticament.
A) Mètode de Scott S. Haraburda B) Mètode de Boardman-Germer C) Mètode del flux turbulent D) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors)
A) Mètode de flux laminar B) Mètode de Boardman-Germer C) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors) D) Mètode de Scott S. Haraburda
A) Cost inicial vs. cost de funcionament. B) Pèrdua de pressió vs. velocitat del fluid. C) Eficiència tèrmica vs. mida. D) Resistència del material vs. resistència a la corrosió.
A) Forma. B) Mida. C) Cost. D) Color.
A) El 10% anualment. B) L'1% anualment. C) Al voltant del 5% anualment. D) El 15% anualment. |