A) Tub amb aletes B) Intercanviador de làmines C) Tub doble D) Intercanviador de làmines i tubs
A) Plàstic B) Coure C) Alumini D) Acer
A) Coixinets B) Juntes C) Aletes D) Válvules
A) Reduir la pressió. B) Controlar la temperatura. C) Distribuir el fluid de manera uniforme als tubs. D) Separar els fluids calents i freds.
A) Regular la pressió. B) Augmentar la transferència de calor. C) Eliminar l'aire del sistema. D) Controlar el cabal a través de l'intercanviador.
A) Augmentar la pressió del refrigerant. B) Eliminar la humitat del sistema. C) Refredar el refrigerant. D) Regular el flux de refrigerant cap a l'evaporador.
A) Neteja i manteniment regulars B) Pressió més alta C) Menys aïllament D) Cabàlga més elevada
A) Expansió del material del tub. B) Augment de la taxa de transferència de calor. C) Disminució de la velocitat del fluid. D) Acumulació de dipòsits en les superfícies de transferència de calor.
A) Contacte directe B) Flux contracorrent C) Flux transversal D) Flux paral·lel
A) Resistència tèrmica B) Coeficient de transferència de calor C) Diferència de temperatura mitjana logarítmica (DMTL) D) Unitat tèrmica neta (UTN)
A) Contacte directe B) Flux contrari C) Flux paral·lel D) Flux transversal
A) Evaporador B) Condensador de superfície C) Intercanviador de calor de doble tub D) Intercanviador de calor de làmines
A) Aplicacions d'alta pressió superiors a 30 bar. B) Aplicacions de baixa pressió amb temperatures inferiors a 260 °C. C) Aplicacions que requereixen una construcció robusta a causa de l'alta pressió. D) Procés que impliquen fluids a temperatures superiors a 260 °C.
A) Assegurar espai suficient per a la resistència a la corrosió. B) Minimitzar la resistència axial. C) Maximitzar la vibració induïda pel flux. D) Reduir la disponibilitat de peces de recanvi.
A) Permeten l'expansió tèrmica sense generar tensions a les làmines de tubs. B) Redueixen la mida global de l'intercanviador de calor. C) Augmenten la probabilitat de que es produeixi acumulació de sediments. D) Eliminen la necessitat de plaques deflectores.
A) Disposició quadrada rotada (45°). B) Disposició quadrada (90°). C) Disposició triangular rotada (60°). D) Disposició triangular (30°).
A) Conjunt de plaques circulars B) Intercanviador de làmines i tubs C) Intercanviador de plaques encastrades D) Varietat de plaques soldades
A) Reixes quadrades. B) Patrons en forma de V, amb depressions o altres patrons. C) Sense cap patró. D) Patrons circulars.
A) Crea una segona via de flux anomenada 'laterals de la carcassa'. B) Subjecte les juntes. C) Conté només la via de flux de la làmina. D) Es fa servir per a la neteja.
A) Titani B) Aliatges d'alumini C) Coure D) Acer inoxidable
A) Refineries de petroli B) Indústria química C) Central nuclears D) Plantas de separació d'aire
A) Indústria làctica B) Indústria tèxtil C) Indústria de la construcció D) Indústria automobilística
A) Fermentació de iogurt. B) Conservació de formatge. C) Refredament de la llet en dipòsits massius d'acer inoxidable amb expansió directa. D) Calentament de la llet abans de la pasteurització.
A) Incorporant-les en el formigó. B) Mitjançant un sistema d'ancoratge extern. C) Com a plaques planes que s'emmagatzemen dins d'un dipòsit. D) Utilitzant làmines de goma flexibles.
A) Es contrau i forma una superfície plana. B) Es retira per crear canals. C) Es infloreix al voltant de les soldadures quan es pressuritza. D) Es torna més prim i flexible.
A) Intercanviador de calor amb superfície raspada dinàmica. B) Intercanviador de calor de canvi de fase. C) Cicle de Rankine orgànic (ORC). D) Cicle de Rankine amb vapor (SRC).
A) Amoníac. B) Pentafluoropropà (R-245fa). C) Aigua. D) Toluè.
A) Sòlid - líquid o sòlid - gas B) Gas - líquid C) Líquid immiscible - líquid D) Microcanal
A) Més grans. B) Major càrrega de refrigerant. C) Menys compactes. D) Menor caiguda de pressió al costat de l'aire.
A) Entre 1 mm i 3 mm B) Igual a 10 mm C) Més gran que 5 mm D) Més petit que 1 mm
A) Protecció contra gelades B) Disseny de microcanals C) Càrregues de refrigerant baixes D) Caigudes de pressió elevades
A) Els productes de la combustió poden entrar a l'espai habitable. B) El flux d'aire augmentarà significativament. C) El sistema serà més eficient energèticament. D) El forn produirà menys calor.
A) Mètode de Boardman-Germer B) Mètode del flux turbulent C) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors) D) Mètode de Scott S. Haraburda
A) Mètode de flux laminar B) Mètode de Ramachandra K. Patil (i col·laboradors) C) Mètode de Boardman-Germer D) Mètode de Scott S. Haraburda
A) Pèrdua de pressió vs. velocitat del fluid. B) Resistència del material vs. resistència a la corrosió. C) Eficiència tèrmica vs. mida. D) Cost inicial vs. cost de funcionament.
A) Color. B) Cost. C) Forma. D) Mida.
A) L'1% anualment. B) El 10% anualment. C) El 15% anualment. D) Al voltant del 5% anualment. |