A) Sitta canadensis B) Sitta carolinensis C) Sitta europaea D) Sitta castanea
A) Boscos de fulla caduca B) Arrecifs de corall C) D deserts D) Tundra
A) Groc B) Verd C) Blau D) Vermell
A) Utilitzant senyals olfactius. B) Mitjançant vocalitzacions i llenguatge corporal. C) A través de danses complexes. D) Mena la cua.
A) Àfrica B) Subcontinent indi C) Austràlia D) Amèrica del Nord
A) Corvidae B) Sittidae C) Accipitridae D) Fringillidae
A) Migratori B) Territorial C) Gregari D) Solitari
A) En perill crític B) De menor preocupació C) Vulnerable D) En perill
A) Caps grans B) Cues llargues C) Becs potents D) Peus forts
A) Utilitzant cants forts i senzills. B) Mitjançant exhibicions silencioses. C) Construint nius elaborats. D) Amb danses complexes.
A) Àfrica B) Àsia del Sud C) Europa del Nord D) Amèrica del Nord
A) Boscos temperats o de muntanya B) prades C) deserts D) jungles tropicals
A) Sima petita xinesa B) Sima petita eurasiàtica C) Sima petita de pit vermell nord-americana D) Sima petita de les roques
A) Urbanització B) Desforestació C) Canvi climàtic D) Contaminació
A) David Attenborough B) René-Primevère Lesson C) John Gould D) Charles Darwin
A) Ermitània de parets (Tichodroma muraria) B) Polioptílids (Polioptilidae) C) Rovinals (Troglodytidae) D) Remeus (Certhiidae)
A) Certhiidae B) Sittidae C) Salpornithidae D) Tichodromadidae
A) Passeriformes B) Piciformes C) Sylvioidea D) Certhioidea
A) Francès B) Alemany C) Llatí D) Grec antic
A) Certhiops rummeli B) Esparver de pit vermell C) S. senogalliensis Portis, 1888 D) S. cuvieri Gervais, 1852
A) Congrés Internacional d'Ornitologia B) Unió Britànica d'Ornitòlegs C) Comitè Mundial de Noms d'Ocells D) Societat Ornitològica Americana
A) Construir els seus propis nius B) Tenir els mateixos cants C) Habitar el mateix hàbitat D) Migrar juntament
A) Fang i excrements B) Coleòpters de la família dels blister C) Gotetes de resina pegajosa de coníferes D) Escates de l'escorça i restes de llavors
A) Utilitzant gotes de resina adherent de coníferes. B) Segellant les esquerdes amb fang. C) Construint nius de forma de ampolla. D) Espalant escarabats blísters al voltant de l'entrada.
A) Construcció de nius amb fang i excrements. B) Nidificació en forats profunds dels arbres. C) Nidificació comunitària en grups estrets. D) Ús de grans quantitats de materials d'aïllament suaus.
A) 61,6% B) 75% C) 53% D) 40%
A) La mateixa que a les espècies del sud. B) Més petita que les espècies del sud. C) Més gran en comparació amb altres regions. D) Inexistent.
A) De 5 a 10 dies B) De 12 a 18 dies C) De 20 a 25 dies D) De 30 a 35 dies
A) Menys de 1 kg B) Exactament 50 kg C) Entre 10 i 20 kg D) Fins a 32 kg (70 lliures)
A) De 10 a 15 dies B) De 30 a 35 dies C) De 21 a 27 dies D) De 40 a 45 dies
A) Exactament 5 anys B) La taxa anual de supervivència dels adults és del 61,6%. C) Més de 15 anys D) Menys d'1 any
A) Fang B) Plomes C) Fragments d'escorça D) Coleòpters de la família dels blisteridae
A) Verderols B) Prínceps C) Orenetes D) Picots
A) Una branca per cavar a terra. B) Una pedra per trencar les llavors. C) Un tros de l'escorça d'un arbre com a palanca. D) Una fulla per recollir insectes.
A) Se les mengen immediatament, allà mateix. B) Les llencen. C) Les utilitzen com a eines per obrir altres aliments. D) Les empenyen en petites esquerdes per a consumir-les més tard.
A) Deu B) Sis C) Vuit D) Quatre
A) Una llei que promou el turisme B) Agricultura itinerant C) Desforestació per part de la població local D) Urbanització
A) No supera les 1.000 aus B) Més de 5.000 C) Més de 10.000 D) Uns quants milers
A) Desforestació B) Urbanització C) Desenvolupament turístic D) Fragmentació dels boscos |