A) Sitta carolinensis B) Sitta europaea C) Sitta castanea D) Sitta canadensis
A) Tundra B) Boscos de fulla caduca C) D deserts D) Arrecifs de corall
A) Vermell B) Verd C) Blau D) Groc
A) A través de danses complexes. B) Mena la cua. C) Mitjançant vocalitzacions i llenguatge corporal. D) Utilitzant senyals olfactius.
A) Amèrica del Nord B) Subcontinent indi C) Àfrica D) Austràlia
A) Fringillidae B) Corvidae C) Sittidae D) Accipitridae
A) Migratori B) Solitari C) Territorial D) Gregari
A) Vulnerable B) De menor preocupació C) En perill crític D) En perill
A) Becs potents B) Peus forts C) Cues llargues D) Caps grans
A) Utilitzant cants forts i senzills. B) Mitjançant exhibicions silencioses. C) Amb danses complexes. D) Construint nius elaborats.
A) Europa del Nord B) Àfrica C) Amèrica del Nord D) Àsia del Sud
A) Boscos temperats o de muntanya B) jungles tropicals C) prades D) deserts
A) Sima petita de les roques B) Sima petita xinesa C) Sima petita eurasiàtica D) Sima petita de pit vermell nord-americana
A) Desforestació B) Urbanització C) Canvi climàtic D) Contaminació
A) David Attenborough B) René-Primevère Lesson C) John Gould D) Charles Darwin
A) Rovinals (Troglodytidae) B) Remeus (Certhiidae) C) Ermitània de parets (Tichodroma muraria) D) Polioptílids (Polioptilidae)
A) Tichodromadidae B) Certhiidae C) Salpornithidae D) Sittidae
A) Certhioidea B) Piciformes C) Passeriformes D) Sylvioidea
A) Francès B) Llatí C) Alemany D) Grec antic
A) Esparver de pit vermell B) Certhiops rummeli C) S. senogalliensis Portis, 1888 D) S. cuvieri Gervais, 1852
A) Societat Ornitològica Americana B) Congrés Internacional d'Ornitologia C) Comitè Mundial de Noms d'Ocells D) Unió Britànica d'Ornitòlegs
A) Habitar el mateix hàbitat B) Tenir els mateixos cants C) Migrar juntament D) Construir els seus propis nius
A) Fang i excrements B) Coleòpters de la família dels blister C) Gotetes de resina pegajosa de coníferes D) Escates de l'escorça i restes de llavors
A) Utilitzant gotes de resina adherent de coníferes. B) Espalant escarabats blísters al voltant de l'entrada. C) Segellant les esquerdes amb fang. D) Construint nius de forma de ampolla.
A) Nidificació en forats profunds dels arbres. B) Ús de grans quantitats de materials d'aïllament suaus. C) Construcció de nius amb fang i excrements. D) Nidificació comunitària en grups estrets.
A) 53% B) 61,6% C) 75% D) 40%
A) Més petita que les espècies del sud. B) La mateixa que a les espècies del sud. C) Inexistent. D) Més gran en comparació amb altres regions.
A) De 30 a 35 dies B) De 20 a 25 dies C) De 12 a 18 dies D) De 5 a 10 dies
A) Fins a 32 kg (70 lliures) B) Menys de 1 kg C) Entre 10 i 20 kg D) Exactament 50 kg
A) De 21 a 27 dies B) De 10 a 15 dies C) De 40 a 45 dies D) De 30 a 35 dies
A) Exactament 5 anys B) Més de 15 anys C) La taxa anual de supervivència dels adults és del 61,6%. D) Menys d'1 any
A) Coleòpters de la família dels blisteridae B) Fang C) Plomes D) Fragments d'escorça
A) Orenetes B) Picots C) Verderols D) Prínceps
A) Una pedra per trencar les llavors. B) Una fulla per recollir insectes. C) Una branca per cavar a terra. D) Un tros de l'escorça d'un arbre com a palanca.
A) Les empenyen en petites esquerdes per a consumir-les més tard. B) Se les mengen immediatament, allà mateix. C) Les llencen. D) Les utilitzen com a eines per obrir altres aliments.
A) Deu B) Quatre C) Sis D) Vuit
A) Agricultura itinerant B) Desforestació per part de la població local C) Una llei que promou el turisme D) Urbanització
A) Uns quants milers B) Més de 5.000 C) Més de 10.000 D) No supera les 1.000 aus
A) Fragmentació dels boscos B) Desenvolupament turístic C) Desforestació D) Urbanització |