A) Sitta castanea B) Sitta europaea C) Sitta canadensis D) Sitta carolinensis
A) Boscos de fulla caduca B) D deserts C) Arrecifs de corall D) Tundra
A) Vermell B) Blau C) Verd D) Groc
A) A través de danses complexes. B) Mitjançant vocalitzacions i llenguatge corporal. C) Mena la cua. D) Utilitzant senyals olfactius.
A) Amèrica del Nord B) Àfrica C) Austràlia D) Subcontinent indi
A) Fringillidae B) Sittidae C) Corvidae D) Accipitridae
A) Migratori B) Gregari C) Territorial D) Solitari
A) En perill crític B) En perill C) Vulnerable D) De menor preocupació
A) Peus forts B) Becs potents C) Cues llargues D) Caps grans
A) Construint nius elaborats. B) Utilitzant cants forts i senzills. C) Amb danses complexes. D) Mitjançant exhibicions silencioses.
A) Amèrica del Nord B) Àsia del Sud C) Àfrica D) Europa del Nord
A) Boscos temperats o de muntanya B) prades C) jungles tropicals D) deserts
A) Sima petita de pit vermell nord-americana B) Sima petita eurasiàtica C) Sima petita de les roques D) Sima petita xinesa
A) Canvi climàtic B) Contaminació C) Urbanització D) Desforestació
A) René-Primevère Lesson B) John Gould C) David Attenborough D) Charles Darwin
A) Rovinals (Troglodytidae) B) Ermitània de parets (Tichodroma muraria) C) Polioptílids (Polioptilidae) D) Remeus (Certhiidae)
A) Tichodromadidae B) Sittidae C) Certhiidae D) Salpornithidae
A) Passeriformes B) Sylvioidea C) Certhioidea D) Piciformes
A) Alemany B) Llatí C) Francès D) Grec antic
A) S. senogalliensis Portis, 1888 B) Certhiops rummeli C) Esparver de pit vermell D) S. cuvieri Gervais, 1852
A) Congrés Internacional d'Ornitologia B) Comitè Mundial de Noms d'Ocells C) Unió Britànica d'Ornitòlegs D) Societat Ornitològica Americana
A) Construir els seus propis nius B) Migrar juntament C) Tenir els mateixos cants D) Habitar el mateix hàbitat
A) Fang i excrements B) Coleòpters de la família dels blister C) Escates de l'escorça i restes de llavors D) Gotetes de resina pegajosa de coníferes
A) Utilitzant gotes de resina adherent de coníferes. B) Espalant escarabats blísters al voltant de l'entrada. C) Construint nius de forma de ampolla. D) Segellant les esquerdes amb fang.
A) Construcció de nius amb fang i excrements. B) Nidificació comunitària en grups estrets. C) Nidificació en forats profunds dels arbres. D) Ús de grans quantitats de materials d'aïllament suaus.
A) 61,6% B) 53% C) 40% D) 75%
A) Més gran en comparació amb altres regions. B) La mateixa que a les espècies del sud. C) Inexistent. D) Més petita que les espècies del sud.
A) De 20 a 25 dies B) De 12 a 18 dies C) De 5 a 10 dies D) De 30 a 35 dies
A) Menys de 1 kg B) Fins a 32 kg (70 lliures) C) Entre 10 i 20 kg D) Exactament 50 kg
A) De 10 a 15 dies B) De 21 a 27 dies C) De 40 a 45 dies D) De 30 a 35 dies
A) Més de 15 anys B) Menys d'1 any C) Exactament 5 anys D) La taxa anual de supervivència dels adults és del 61,6%.
A) Fang B) Plomes C) Coleòpters de la família dels blisteridae D) Fragments d'escorça
A) Verderols B) Orenetes C) Prínceps D) Picots
A) Una fulla per recollir insectes. B) Una branca per cavar a terra. C) Una pedra per trencar les llavors. D) Un tros de l'escorça d'un arbre com a palanca.
A) Se les mengen immediatament, allà mateix. B) Les llencen. C) Les utilitzen com a eines per obrir altres aliments. D) Les empenyen en petites esquerdes per a consumir-les més tard.
A) Quatre B) Deu C) Sis D) Vuit
A) Urbanització B) Una llei que promou el turisme C) Desforestació per part de la població local D) Agricultura itinerant
A) Uns quants milers B) No supera les 1.000 aus C) Més de 5.000 D) Més de 10.000
A) Urbanització B) Desenvolupament turístic C) Desforestació D) Fragmentació dels boscos |