Christiaan Huygens
A) 1749 B) 1596 C) 1682 D) 1629
A) Lluna B) Asteroides C) Planeta D) Cometa
A) 1750 B) 1655 C) 1700 D) 1802
A) Relotge de sol B) Clessidra C) Rellotge de pèndol D) Relotge de vela
A) 1756 B) 1700 C) 1673 D) 1802
A) Casquets polars de gel B) Volcans C) Valls D) Canals
A) Júpiter B) Saturn C) Març D) Vènus
A) NASA B) UNESCO C) CERN D) Royal Society
A) Max Planck B) Niels Bohr C) Michael Faraday D) Thomas Young
A) Mecànica Celestial B) Les llunes galileanes C) Systema Saturnium D) Nit Estrellada
A) França B) Països Baixos C) Alemanya D) Anglaterra
A) L'inventor del càlcul B) El creador de la taula periòdica C) Una figura clau de la Revolució Científica D) El descobridor de la gravetat
A) França B) Països Baixos C) Alemanya D) Anglaterra
A) 1665 B) 1673 C) 1657 D) 1689
A) René Descartes B) Isaac II Thuret C) Galileu Galilei D) Johannes Kepler
A) Van Rekeningh in Spelen van Gluck B) Horologium Oscillatorium C) De Motu Corporum ex Percussione D) Traité de la Lumière
A) Teoria ondulatòria de la llum B) Teoria corpuscular de la llum C) Teoria de la relativitat de la llum D) Teoria quàntica de la llum
A) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones. B) La teoria de la relativitat d'Einstein. C) Les lleis del moviment de Newton. D) Les equacions de Maxwell.
A) Ull de mira de Galileu B) Ull de mira de Kepler C) Ull de mira de Huygens D) Ull de mira newtonià
A) Galileu Galilei B) Frans van Schooten C) René Descartes D) Isaac Newton
A) Força gravitacional B) Electromagnetisme C) Col·lisió elàstica D) Termodinàmica
A) Galileu Galilei i Johannes Kepler B) Albert Einstein i Niels Bohr C) René Descartes i Marin Mersenne D) Isaac Newton i Albert Einstein
A) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange B) Metge C) Matemàtic D) Artista
A) Un científic famós B) Un polític influent C) El seu avi patern D) El seu avi matern
A) Disset B) Quinzena C) Divuit D) Setze
A) Johann Henryk Dauber B) John Pell C) André Rivet D) Frans van Schooten Jr.
A) Johann Henryk Dauber B) John Pell C) André Rivet D) Frans van Schooten Jr.
A) Una guerra amb Anglaterra. B) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. C) Va començar el primer període sense estatmajor. D) La Casa d'Orange va recuperar el poder.
A) Alemany o italià B) Francès o llatí C) Espanyol o portuguès D) Holandès o anglès
A) 1666 B) 1648 C) 1655 D) 1673
A) Arquímedes B) Pitagòries C) Euclides D) Aristòtil
A) Paràbola B) Catenària C) El·lipse D) Hipèrbola
A) Gottfried Leibniz B) Ismael Boulliau C) Pierre de Fermat D) Claude Mylon
A) Grégoire de Saint-Vincent B) Blaise Pascal C) René Descartes D) Isaac Newton
A) Ajustament pitagòric B) Ajustació justa C) Temperament meàntic D) Temperament igual
A) 1680 B) 1660 C) 1654 D) 1675
A) Hofwijck B) Villa parisenca C) Casa de Leiden D) Residència d'Amsterdam
A) Marin Mersenne B) Claude Mylon C) Pierre de Carcavi D) Ismael Boulliau
A) Isaac Newton B) Pierre de Fermat C) Blaise Pascal D) René Descartes
A) En conferències públiques B) Publicant en revistes C) Mitjançant cartes D) A través de reunions personals
A) 1698 B) 1700 C) 1695 D) 1689
A) Caspar Netscher B) Bernard Vaillant C) Adriaen Hanneman D) Pierre Bourguignon
A) Molla de palanca B) Molla fusiforme C) Molla cicloïdal D) Molla helicoïdal
A) Isaac Newton B) Ignace-Gaston Pardies C) Ole Christensen Rømer D) Rasmus Bartholin
A) Física matemàtica moderna B) Astrofísica C) Mecànica quàntica D) Termodinàmica
A) Galileu Galilei B) Robert Hooke C) Isaac Newton D) Johannes Kepler
A) Invariància galileana B) Hipòtesi de Boyle C) Mecànica newtoniana D) Filosofia cartesiana
A) Camp magnètic B) Força centrífuga C) Força gravitatòria D) Torsió
A) Principia B) Tractatus C) Dioptrica D) Opticks
A) Generar nous coneixements sobre el món. B) Evitar la complexitat matemàtica. C) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. D) Ignorar les dades empíriques.
A) Jean-Baptiste Colbert B) François-Michel le Tellier C) Nicolas Fouquet D) Lluís XIV
A) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa. B) La Bíblia ho recolza explícitament. C) Contradice les ensenyances bíbliques. D) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega.
A) Trigonometria B) Càlcul C) Geometria algebraica D) Fraccions contínues
A) 1669 B) 1656 C) 1675 D) 1668
A) 1819 B) 1821 C) 1801 D) 1678
A) Les teories de Newton eren incompletes. B) Les idees de Newton eren metafísiques. C) Les matemàtiques de Newton eren sòlides. D) Els experiments de Newton tenien errors.
A) 1667 B) 1673 C) 1686 D) 1659
A) Arguments filosòfics B) Aproximacions numèriques C) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses D) Observacions empíriques sense proves
A) Metà B) Oxigen C) Dióxid de carboni D) Aigua
A) Vènus B) Saturn C) Marte D) Júpiter
A) Christiaan Huygens B) Robert Hooke C) René Descartes D) Isaac Newton
A) Mai es va casar. B) Estava prometut, però mai es va casar. C) El seu estat civil és desconegut. D) Va tenir diversos matrimonis.
A) 1663 B) 1689 C) 1657 D) 1675
A) Les tècniques infinitesimals de Fermat B) Els mètodes d'Euler C) El càlcul de Newton D) La teoria de nombres de Gauss
A) Sirius no té planetes que l'orbitin. B) Sirius està més a prop que la Lluna. C) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari. D) Sirius és tan lluminós com el Sol.
A) Lentes esfèriques B) Lentes parabòliques C) Lentes hiperbòliques D) Lentes el·líptiques
A) Eco B) Reverb C) Flanging D) Resonància
A) 1704 B) 1669 C) 1678 D) 1690
A) 1675 B) 1703 C) 1655 D) 1662
A) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents. B) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. C) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi. D) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència.
A) Albert Einstein B) Els Bernoulli C) Guillaume de l'Hôpital D) Gottfried Wilhelm Leibniz
A) Sincronitzar el balancí. B) Augmentar el parell. C) Millorar la durabilitat. D) Reduir la fricció.
A) Les lleis de Boyle B) Les lleis de Descartes C) Les lleis de Newton D) Les lleis de Leibniz
A) 1703 B) 1686 C) 1673 D) 1659
A) Roma B) Amsterdam C) París D) Londres
A) 1675 B) 1703 C) 1659 D) 1662
A) Robert Boyle B) Isaac Newton C) René Descartes D) Jean-Baptiste Colbert
A) Académie des sciences B) Royal Society de Londres C) Universitat de Leiden D) Acadèmia de Montmor
A) Philosophical Transactions of the Royal Society B) Acta Eruditorum C) Journal des Sçavans D) Le Journal de Physique
A) Newton B) Young C) Arago D) Fresnel
A) Leida B) París C) Amsterdam D) Londres
A) Mecanisme de remuntatge cilíndric B) Mecanisme de remuntatge amb ancla C) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) D) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada
A) Baròmetre B) Microscopi C) Llanternatge màgic D) Telescopi
A) F_c = m + ω² + r B) F_c = m * ω² * r C) F_c = m - ω² * r D) F_c = m / (ω * r)
A) Jean Richer B) Alexander Bruce C) Sir Robert Moray D) Lodewijk Huygens
A) 1659 B) 1703 C) 1675 D) 2006
A) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos. B) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament. C) Millorar la precisió dels rellotges de sol. D) Crear una màquina de moviment perpetu.
A) Móns universals B) La teoria còsmica C) Els mons celestials descoberts D) Especulacions celestials
A) Grote Kerk, La Haia B) Catedral de Notre-Dame, París C) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà D) Abadia de Westminster, Londres
A) Isaac Newton B) Els Bernoulli C) Michael Faraday D) Gottfried Wilhelm Leibniz
A) Interacció metafísica B) Acció de contacte C) Construccions teòriques D) Acció a distància
A) 50x B) 30x C) 43x D) 60x
A) Leibniz B) Newton C) Galileo D) Kepler
A) Acció a distància. B) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica. C) Construccions teòriques. D) Sistemes metafísics.
A) 1693 B) 1684 C) 1651 D) 1675
A) Rea B) Encelà C) Iapetus D) Tità
A) El motor de vapor B) El motor elèctric C) El motor de pólvora D) La turbina hidràulica
A) Paràbola B) Hipèrbola C) Ciculoide D) El·lipse
A) Rasmus Bartholin B) Isaac Newton C) Christiaan Huygens D) Ignace-Gaston Pardies
A) Robert Boyle B) Spinoza C) Isaac Newton D) Galileu Galilei |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.