Christiaan Huygens - Qüestionari
A) 1596 B) 1629 C) 1682 D) 1749
A) Cometa B) Lluna C) Planeta D) Asteroides
A) 1655 B) 1802 C) 1750 D) 1700
A) Relotge de vela B) Relotge de sol C) Clessidra D) Rellotge de pèndol
A) 1802 B) 1700 C) 1673 D) 1756
A) Volcans B) Casquets polars de gel C) Valls D) Canals
A) Març B) Saturn C) Júpiter D) Vènus
A) Royal Society B) UNESCO C) NASA D) CERN
A) Max Planck B) Thomas Young C) Michael Faraday D) Niels Bohr
A) Les llunes galileanes B) Mecànica Celestial C) Nit Estrellada D) Systema Saturnium
A) Anglaterra B) Països Baixos C) Alemanya D) França
A) El creador de la taula periòdica B) El descobridor de la gravetat C) L'inventor del càlcul D) Una figura clau de la Revolució Científica
A) Alemanya B) Anglaterra C) Països Baixos D) França
A) 1657 B) 1673 C) 1665 D) 1689
A) René Descartes B) Isaac II Thuret C) Galileu Galilei D) Johannes Kepler
A) Horologium Oscillatorium B) De Motu Corporum ex Percussione C) Van Rekeningh in Spelen van Gluck D) Traité de la Lumière
A) Teoria corpuscular de la llum B) Teoria ondulatòria de la llum C) Teoria quàntica de la llum D) Teoria de la relativitat de la llum
A) Les equacions de Maxwell. B) Les lleis del moviment de Newton. C) La teoria de la relativitat d'Einstein. D) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones.
A) Ull de mira de Kepler B) Ull de mira de Huygens C) Ull de mira de Galileu D) Ull de mira newtonià
A) René Descartes B) Galileu Galilei C) Frans van Schooten D) Isaac Newton
A) Electromagnetisme B) Col·lisió elàstica C) Termodinàmica D) Força gravitacional
A) René Descartes i Marin Mersenne B) Galileu Galilei i Johannes Kepler C) Isaac Newton i Albert Einstein D) Albert Einstein i Niels Bohr
A) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange B) Artista C) Metge D) Matemàtic
A) El seu avi patern B) El seu avi matern C) Un científic famós D) Un polític influent
A) Setze B) Quinzena C) Divuit D) Disset
A) Johann Henryk Dauber B) Frans van Schooten Jr. C) John Pell D) André Rivet
A) Johann Henryk Dauber B) André Rivet C) Frans van Schooten Jr. D) John Pell
A) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. B) La Casa d'Orange va recuperar el poder. C) Una guerra amb Anglaterra. D) Va començar el primer període sense estatmajor.
A) Francès o llatí B) Alemany o italià C) Espanyol o portuguès D) Holandès o anglès
A) 1666 B) 1673 C) 1655 D) 1648
A) Pitagòries B) Aristòtil C) Euclides D) Arquímedes
A) Hipèrbola B) Paràbola C) El·lipse D) Catenària
A) Pierre de Fermat B) Claude Mylon C) Ismael Boulliau D) Gottfried Leibniz
A) René Descartes B) Grégoire de Saint-Vincent C) Isaac Newton D) Blaise Pascal
A) Temperament igual B) Ajustament pitagòric C) Ajustació justa D) Temperament meàntic
A) 1654 B) 1680 C) 1675 D) 1660
A) Hofwijck B) Residència d'Amsterdam C) Casa de Leiden D) Villa parisenca
A) Claude Mylon B) Marin Mersenne C) Pierre de Carcavi D) Ismael Boulliau
A) Pierre de Fermat B) René Descartes C) Isaac Newton D) Blaise Pascal
A) En conferències públiques B) A través de reunions personals C) Publicant en revistes D) Mitjançant cartes
A) 1695 B) 1689 C) 1700 D) 1698
A) Adriaen Hanneman B) Bernard Vaillant C) Caspar Netscher D) Pierre Bourguignon
A) Molla cicloïdal B) Molla fusiforme C) Molla helicoïdal D) Molla de palanca
A) Rasmus Bartholin B) Ignace-Gaston Pardies C) Ole Christensen Rømer D) Isaac Newton
A) Física matemàtica moderna B) Termodinàmica C) Astrofísica D) Mecànica quàntica
A) Isaac Newton B) Robert Hooke C) Johannes Kepler D) Galileu Galilei
A) Filosofia cartesiana B) Invariància galileana C) Mecànica newtoniana D) Hipòtesi de Boyle
A) Força centrífuga B) Torsió C) Camp magnètic D) Força gravitatòria
A) Tractatus B) Principia C) Dioptrica D) Opticks
A) Ignorar les dades empíriques. B) Generar nous coneixements sobre el món. C) Evitar la complexitat matemàtica. D) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics.
A) Lluís XIV B) Nicolas Fouquet C) François-Michel le Tellier D) Jean-Baptiste Colbert
A) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega. B) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa. C) Contradice les ensenyances bíbliques. D) La Bíblia ho recolza explícitament.
A) Fraccions contínues B) Trigonometria C) Càlcul D) Geometria algebraica
A) 1668 B) 1675 C) 1669 D) 1656
A) 1678 B) 1819 C) 1821 D) 1801
A) Els experiments de Newton tenien errors. B) Les idees de Newton eren metafísiques. C) Les matemàtiques de Newton eren sòlides. D) Les teories de Newton eren incompletes.
A) 1686 B) 1673 C) 1667 D) 1659
A) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses B) Aproximacions numèriques C) Observacions empíriques sense proves D) Arguments filosòfics
A) Dióxid de carboni B) Aigua C) Metà D) Oxigen
A) Marte B) Saturn C) Vènus D) Júpiter
A) Robert Hooke B) René Descartes C) Isaac Newton D) Christiaan Huygens
A) Mai es va casar. B) El seu estat civil és desconegut. C) Va tenir diversos matrimonis. D) Estava prometut, però mai es va casar.
A) 1675 B) 1663 C) 1657 D) 1689
A) La teoria de nombres de Gauss B) El càlcul de Newton C) Els mètodes d'Euler D) Les tècniques infinitesimals de Fermat
A) Sirius és tan lluminós com el Sol. B) Sirius no té planetes que l'orbitin. C) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari. D) Sirius està més a prop que la Lluna.
A) Lentes esfèriques B) Lentes el·líptiques C) Lentes hiperbòliques D) Lentes parabòliques
A) Resonància B) Eco C) Reverb D) Flanging
A) 1678 B) 1690 C) 1669 D) 1704
A) 1703 B) 1655 C) 1675 D) 1662
A) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència. B) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi. C) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. D) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents.
A) Guillaume de l'Hôpital B) Gottfried Wilhelm Leibniz C) Els Bernoulli D) Albert Einstein
A) Reduir la fricció. B) Sincronitzar el balancí. C) Millorar la durabilitat. D) Augmentar el parell.
A) Les lleis de Boyle B) Les lleis de Newton C) Les lleis de Descartes D) Les lleis de Leibniz
A) 1703 B) 1673 C) 1686 D) 1659
A) París B) Amsterdam C) Roma D) Londres
A) 1662 B) 1675 C) 1659 D) 1703
A) Jean-Baptiste Colbert B) Isaac Newton C) René Descartes D) Robert Boyle
A) Universitat de Leiden B) Royal Society de Londres C) Académie des sciences D) Acadèmia de Montmor
A) Philosophical Transactions of the Royal Society B) Le Journal de Physique C) Journal des Sçavans D) Acta Eruditorum
A) Fresnel B) Arago C) Young D) Newton
A) Londres B) París C) Leida D) Amsterdam
A) Mecanisme de remuntatge cilíndric B) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) C) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada D) Mecanisme de remuntatge amb ancla
A) Microscopi B) Telescopi C) Llanternatge màgic D) Baròmetre
A) F_c = m * ω² * r B) F_c = m + ω² + r C) F_c = m - ω² * r D) F_c = m / (ω * r)
A) Lodewijk Huygens B) Jean Richer C) Sir Robert Moray D) Alexander Bruce
A) 1703 B) 1675 C) 1659 D) 2006
A) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos. B) Crear una màquina de moviment perpetu. C) Millorar la precisió dels rellotges de sol. D) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament.
A) Especulacions celestials B) Móns universals C) La teoria còsmica D) Els mons celestials descoberts
A) Abadia de Westminster, Londres B) Grote Kerk, La Haia C) Catedral de Notre-Dame, París D) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà
A) Els Bernoulli B) Michael Faraday C) Gottfried Wilhelm Leibniz D) Isaac Newton
A) Acció de contacte B) Construccions teòriques C) Acció a distància D) Interacció metafísica
A) 43x B) 60x C) 50x D) 30x
A) Galileo B) Newton C) Kepler D) Leibniz
A) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica. B) Sistemes metafísics. C) Acció a distància. D) Construccions teòriques.
A) 1675 B) 1651 C) 1684 D) 1693
A) Rea B) Tità C) Iapetus D) Encelà
A) El motor de vapor B) El motor elèctric C) El motor de pólvora D) La turbina hidràulica
A) Paràbola B) Hipèrbola C) Ciculoide D) El·lipse
A) Isaac Newton B) Christiaan Huygens C) Ignace-Gaston Pardies D) Rasmus Bartholin
A) Galileu Galilei B) Isaac Newton C) Spinoza D) Robert Boyle |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.