Christiaan Huygens
A) 1682 B) 1749 C) 1596 D) 1629
A) Asteroides B) Cometa C) Planeta D) Lluna
A) 1655 B) 1750 C) 1700 D) 1802
A) Relotge de vela B) Clessidra C) Rellotge de pèndol D) Relotge de sol
A) 1756 B) 1700 C) 1802 D) 1673
A) Valls B) Volcans C) Casquets polars de gel D) Canals
A) Març B) Saturn C) Júpiter D) Vènus
A) CERN B) UNESCO C) Royal Society D) NASA
A) Niels Bohr B) Max Planck C) Thomas Young D) Michael Faraday
A) Les llunes galileanes B) Mecànica Celestial C) Nit Estrellada D) Systema Saturnium
A) Anglaterra B) Països Baixos C) Alemanya D) França
A) El descobridor de la gravetat B) L'inventor del càlcul C) El creador de la taula periòdica D) Una figura clau de la Revolució Científica
A) Països Baixos B) França C) Alemanya D) Anglaterra
A) 1673 B) 1689 C) 1665 D) 1657
A) Isaac II Thuret B) Johannes Kepler C) René Descartes D) Galileu Galilei
A) Traité de la Lumière B) Van Rekeningh in Spelen van Gluck C) De Motu Corporum ex Percussione D) Horologium Oscillatorium
A) Teoria ondulatòria de la llum B) Teoria de la relativitat de la llum C) Teoria quàntica de la llum D) Teoria corpuscular de la llum
A) Les equacions de Maxwell. B) Les lleis del moviment de Newton. C) La teoria de la relativitat d'Einstein. D) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones.
A) Ull de mira newtonià B) Ull de mira de Galileu C) Ull de mira de Kepler D) Ull de mira de Huygens
A) Isaac Newton B) René Descartes C) Frans van Schooten D) Galileu Galilei
A) Termodinàmica B) Electromagnetisme C) Força gravitacional D) Col·lisió elàstica
A) Isaac Newton i Albert Einstein B) René Descartes i Marin Mersenne C) Galileu Galilei i Johannes Kepler D) Albert Einstein i Niels Bohr
A) Artista B) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange C) Metge D) Matemàtic
A) El seu avi patern B) El seu avi matern C) Un polític influent D) Un científic famós
A) Disset B) Quinzena C) Setze D) Divuit
A) André Rivet B) Johann Henryk Dauber C) John Pell D) Frans van Schooten Jr.
A) Johann Henryk Dauber B) John Pell C) André Rivet D) Frans van Schooten Jr.
A) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. B) La Casa d'Orange va recuperar el poder. C) Va començar el primer període sense estatmajor. D) Una guerra amb Anglaterra.
A) Alemany o italià B) Holandès o anglès C) Espanyol o portuguès D) Francès o llatí
A) 1673 B) 1655 C) 1666 D) 1648
A) Arquímedes B) Pitagòries C) Aristòtil D) Euclides
A) Paràbola B) Catenària C) Hipèrbola D) El·lipse
A) Claude Mylon B) Gottfried Leibniz C) Ismael Boulliau D) Pierre de Fermat
A) Isaac Newton B) Blaise Pascal C) Grégoire de Saint-Vincent D) René Descartes
A) Ajustament pitagòric B) Temperament meàntic C) Ajustació justa D) Temperament igual
A) 1675 B) 1660 C) 1680 D) 1654
A) Hofwijck B) Villa parisenca C) Residència d'Amsterdam D) Casa de Leiden
A) Ismael Boulliau B) Claude Mylon C) Pierre de Carcavi D) Marin Mersenne
A) Pierre de Fermat B) Blaise Pascal C) René Descartes D) Isaac Newton
A) A través de reunions personals B) Mitjançant cartes C) Publicant en revistes D) En conferències públiques
A) 1698 B) 1695 C) 1700 D) 1689
A) Pierre Bourguignon B) Bernard Vaillant C) Caspar Netscher D) Adriaen Hanneman
A) Molla cicloïdal B) Molla fusiforme C) Molla de palanca D) Molla helicoïdal
A) Rasmus Bartholin B) Ole Christensen Rømer C) Ignace-Gaston Pardies D) Isaac Newton
A) Mecànica quàntica B) Astrofísica C) Termodinàmica D) Física matemàtica moderna
A) Galileu Galilei B) Robert Hooke C) Johannes Kepler D) Isaac Newton
A) Mecànica newtoniana B) Hipòtesi de Boyle C) Invariància galileana D) Filosofia cartesiana
A) Torsió B) Camp magnètic C) Força centrífuga D) Força gravitatòria
A) Opticks B) Principia C) Tractatus D) Dioptrica
A) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. B) Generar nous coneixements sobre el món. C) Evitar la complexitat matemàtica. D) Ignorar les dades empíriques.
A) Jean-Baptiste Colbert B) François-Michel le Tellier C) Nicolas Fouquet D) Lluís XIV
A) Contradice les ensenyances bíbliques. B) La Bíblia ho recolza explícitament. C) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega. D) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa.
A) Fraccions contínues B) Càlcul C) Trigonometria D) Geometria algebraica
A) 1656 B) 1668 C) 1669 D) 1675
A) 1819 B) 1821 C) 1801 D) 1678
A) Les teories de Newton eren incompletes. B) Els experiments de Newton tenien errors. C) Les matemàtiques de Newton eren sòlides. D) Les idees de Newton eren metafísiques.
A) 1686 B) 1659 C) 1673 D) 1667
A) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses B) Observacions empíriques sense proves C) Aproximacions numèriques D) Arguments filosòfics
A) Metà B) Dióxid de carboni C) Aigua D) Oxigen
A) Marte B) Vènus C) Júpiter D) Saturn
A) Robert Hooke B) Isaac Newton C) Christiaan Huygens D) René Descartes
A) Mai es va casar. B) Va tenir diversos matrimonis. C) Estava prometut, però mai es va casar. D) El seu estat civil és desconegut.
A) 1663 B) 1657 C) 1689 D) 1675
A) La teoria de nombres de Gauss B) Les tècniques infinitesimals de Fermat C) El càlcul de Newton D) Els mètodes d'Euler
A) Sirius està més a prop que la Lluna. B) Sirius és tan lluminós com el Sol. C) Sirius no té planetes que l'orbitin. D) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari.
A) Lentes hiperbòliques B) Lentes parabòliques C) Lentes esfèriques D) Lentes el·líptiques
A) Flanging B) Eco C) Reverb D) Resonància
A) 1678 B) 1669 C) 1690 D) 1704
A) 1655 B) 1662 C) 1703 D) 1675
A) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi. B) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. C) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència. D) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents.
A) Els Bernoulli B) Guillaume de l'Hôpital C) Albert Einstein D) Gottfried Wilhelm Leibniz
A) Millorar la durabilitat. B) Reduir la fricció. C) Augmentar el parell. D) Sincronitzar el balancí.
A) Les lleis de Newton B) Les lleis de Descartes C) Les lleis de Leibniz D) Les lleis de Boyle
A) 1686 B) 1703 C) 1659 D) 1673
A) Roma B) Londres C) París D) Amsterdam
A) 1659 B) 1703 C) 1675 D) 1662
A) René Descartes B) Jean-Baptiste Colbert C) Isaac Newton D) Robert Boyle
A) Acadèmia de Montmor B) Royal Society de Londres C) Académie des sciences D) Universitat de Leiden
A) Journal des Sçavans B) Acta Eruditorum C) Le Journal de Physique D) Philosophical Transactions of the Royal Society
A) Young B) Newton C) Fresnel D) Arago
A) París B) Londres C) Amsterdam D) Leida
A) Mecanisme de remuntatge amb ancla B) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada C) Mecanisme de remuntatge cilíndric D) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge)
A) Baròmetre B) Telescopi C) Llanternatge màgic D) Microscopi
A) F_c = m - ω² * r B) F_c = m * ω² * r C) F_c = m + ω² + r D) F_c = m / (ω * r)
A) Sir Robert Moray B) Lodewijk Huygens C) Alexander Bruce D) Jean Richer
A) 1675 B) 1659 C) 1703 D) 2006
A) Millorar la precisió dels rellotges de sol. B) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament. C) Crear una màquina de moviment perpetu. D) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos.
A) La teoria còsmica B) Especulacions celestials C) Móns universals D) Els mons celestials descoberts
A) Abadia de Westminster, Londres B) Catedral de Notre-Dame, París C) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà D) Grote Kerk, La Haia
A) Gottfried Wilhelm Leibniz B) Michael Faraday C) Els Bernoulli D) Isaac Newton
A) Acció de contacte B) Acció a distància C) Interacció metafísica D) Construccions teòriques
A) 30x B) 43x C) 50x D) 60x
A) Leibniz B) Newton C) Kepler D) Galileo
A) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica. B) Construccions teòriques. C) Sistemes metafísics. D) Acció a distància.
A) 1684 B) 1675 C) 1651 D) 1693
A) Iapetus B) Encelà C) Rea D) Tità
A) El motor de vapor B) El motor elèctric C) El motor de pólvora D) La turbina hidràulica
A) Hipèrbola B) El·lipse C) Paràbola D) Ciculoide
A) Ignace-Gaston Pardies B) Christiaan Huygens C) Isaac Newton D) Rasmus Bartholin
A) Isaac Newton B) Spinoza C) Robert Boyle D) Galileu Galilei |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.