Christiaan Huygens
A) 1682 B) 1749 C) 1596 D) 1629
A) Lluna B) Planeta C) Asteroides D) Cometa
A) 1655 B) 1700 C) 1750 D) 1802
A) Relotge de sol B) Relotge de vela C) Clessidra D) Rellotge de pèndol
A) 1673 B) 1802 C) 1700 D) 1756
A) Casquets polars de gel B) Canals C) Valls D) Volcans
A) Vènus B) Saturn C) Júpiter D) Març
A) CERN B) UNESCO C) Royal Society D) NASA
A) Max Planck B) Thomas Young C) Michael Faraday D) Niels Bohr
A) Mecànica Celestial B) Nit Estrellada C) Les llunes galileanes D) Systema Saturnium
A) Alemanya B) França C) Països Baixos D) Anglaterra
A) El descobridor de la gravetat B) L'inventor del càlcul C) El creador de la taula periòdica D) Una figura clau de la Revolució Científica
A) Alemanya B) França C) Països Baixos D) Anglaterra
A) 1673 B) 1657 C) 1665 D) 1689
A) Isaac II Thuret B) Johannes Kepler C) Galileu Galilei D) René Descartes
A) Traité de la Lumière B) Horologium Oscillatorium C) Van Rekeningh in Spelen van Gluck D) De Motu Corporum ex Percussione
A) Teoria corpuscular de la llum B) Teoria quàntica de la llum C) Teoria de la relativitat de la llum D) Teoria ondulatòria de la llum
A) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones. B) Les lleis del moviment de Newton. C) Les equacions de Maxwell. D) La teoria de la relativitat d'Einstein.
A) Ull de mira de Kepler B) Ull de mira de Huygens C) Ull de mira newtonià D) Ull de mira de Galileu
A) Frans van Schooten B) Galileu Galilei C) René Descartes D) Isaac Newton
A) Col·lisió elàstica B) Termodinàmica C) Electromagnetisme D) Força gravitacional
A) René Descartes i Marin Mersenne B) Albert Einstein i Niels Bohr C) Galileu Galilei i Johannes Kepler D) Isaac Newton i Albert Einstein
A) Artista B) Metge C) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange D) Matemàtic
A) El seu avi matern B) El seu avi patern C) Un científic famós D) Un polític influent
A) Divuit B) Quinzena C) Setze D) Disset
A) André Rivet B) John Pell C) Frans van Schooten Jr. D) Johann Henryk Dauber
A) Johann Henryk Dauber B) Frans van Schooten Jr. C) John Pell D) André Rivet
A) Una guerra amb Anglaterra. B) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. C) Va començar el primer període sense estatmajor. D) La Casa d'Orange va recuperar el poder.
A) Holandès o anglès B) Francès o llatí C) Espanyol o portuguès D) Alemany o italià
A) 1666 B) 1648 C) 1655 D) 1673
A) Euclides B) Pitagòries C) Arquímedes D) Aristòtil
A) Hipèrbola B) Catenària C) El·lipse D) Paràbola
A) Ismael Boulliau B) Pierre de Fermat C) Claude Mylon D) Gottfried Leibniz
A) Grégoire de Saint-Vincent B) René Descartes C) Isaac Newton D) Blaise Pascal
A) Ajustació justa B) Temperament igual C) Temperament meàntic D) Ajustament pitagòric
A) 1675 B) 1680 C) 1654 D) 1660
A) Residència d'Amsterdam B) Casa de Leiden C) Hofwijck D) Villa parisenca
A) Marin Mersenne B) Pierre de Carcavi C) Claude Mylon D) Ismael Boulliau
A) Pierre de Fermat B) Blaise Pascal C) Isaac Newton D) René Descartes
A) A través de reunions personals B) Publicant en revistes C) En conferències públiques D) Mitjançant cartes
A) 1698 B) 1695 C) 1700 D) 1689
A) Adriaen Hanneman B) Pierre Bourguignon C) Caspar Netscher D) Bernard Vaillant
A) Molla helicoïdal B) Molla fusiforme C) Molla de palanca D) Molla cicloïdal
A) Ignace-Gaston Pardies B) Rasmus Bartholin C) Ole Christensen Rømer D) Isaac Newton
A) Termodinàmica B) Física matemàtica moderna C) Mecànica quàntica D) Astrofísica
A) Johannes Kepler B) Galileu Galilei C) Robert Hooke D) Isaac Newton
A) Hipòtesi de Boyle B) Invariància galileana C) Filosofia cartesiana D) Mecànica newtoniana
A) Torsió B) Força centrífuga C) Camp magnètic D) Força gravitatòria
A) Principia B) Dioptrica C) Tractatus D) Opticks
A) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. B) Ignorar les dades empíriques. C) Evitar la complexitat matemàtica. D) Generar nous coneixements sobre el món.
A) Nicolas Fouquet B) Lluís XIV C) François-Michel le Tellier D) Jean-Baptiste Colbert
A) La Bíblia ho recolza explícitament. B) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa. C) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega. D) Contradice les ensenyances bíbliques.
A) Fraccions contínues B) Geometria algebraica C) Trigonometria D) Càlcul
A) 1675 B) 1668 C) 1669 D) 1656
A) 1821 B) 1801 C) 1819 D) 1678
A) Els experiments de Newton tenien errors. B) Les idees de Newton eren metafísiques. C) Les teories de Newton eren incompletes. D) Les matemàtiques de Newton eren sòlides.
A) 1659 B) 1667 C) 1686 D) 1673
A) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses B) Aproximacions numèriques C) Observacions empíriques sense proves D) Arguments filosòfics
A) Aigua B) Oxigen C) Dióxid de carboni D) Metà
A) Saturn B) Vènus C) Marte D) Júpiter
A) Robert Hooke B) René Descartes C) Isaac Newton D) Christiaan Huygens
A) El seu estat civil és desconegut. B) Estava prometut, però mai es va casar. C) Va tenir diversos matrimonis. D) Mai es va casar.
A) 1657 B) 1675 C) 1663 D) 1689
A) El càlcul de Newton B) Les tècniques infinitesimals de Fermat C) La teoria de nombres de Gauss D) Els mètodes d'Euler
A) Sirius és tan lluminós com el Sol. B) Sirius està més a prop que la Lluna. C) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari. D) Sirius no té planetes que l'orbitin.
A) Lentes el·líptiques B) Lentes parabòliques C) Lentes hiperbòliques D) Lentes esfèriques
A) Reverb B) Flanging C) Eco D) Resonància
A) 1690 B) 1669 C) 1704 D) 1678
A) 1703 B) 1655 C) 1675 D) 1662
A) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. B) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents. C) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència. D) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi.
A) Guillaume de l'Hôpital B) Albert Einstein C) Gottfried Wilhelm Leibniz D) Els Bernoulli
A) Reduir la fricció. B) Augmentar el parell. C) Millorar la durabilitat. D) Sincronitzar el balancí.
A) Les lleis de Newton B) Les lleis de Boyle C) Les lleis de Leibniz D) Les lleis de Descartes
A) 1686 B) 1659 C) 1673 D) 1703
A) Roma B) Londres C) Amsterdam D) París
A) 1675 B) 1659 C) 1662 D) 1703
A) Isaac Newton B) Jean-Baptiste Colbert C) René Descartes D) Robert Boyle
A) Académie des sciences B) Universitat de Leiden C) Acadèmia de Montmor D) Royal Society de Londres
A) Philosophical Transactions of the Royal Society B) Acta Eruditorum C) Journal des Sçavans D) Le Journal de Physique
A) Young B) Arago C) Newton D) Fresnel
A) Amsterdam B) Leida C) Londres D) París
A) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) B) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada C) Mecanisme de remuntatge amb ancla D) Mecanisme de remuntatge cilíndric
A) Llanternatge màgic B) Microscopi C) Telescopi D) Baròmetre
A) F_c = m / (ω * r) B) F_c = m * ω² * r C) F_c = m + ω² + r D) F_c = m - ω² * r
A) Alexander Bruce B) Lodewijk Huygens C) Sir Robert Moray D) Jean Richer
A) 1659 B) 1703 C) 2006 D) 1675
A) Millorar la precisió dels rellotges de sol. B) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos. C) Crear una màquina de moviment perpetu. D) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament.
A) Els mons celestials descoberts B) Especulacions celestials C) La teoria còsmica D) Móns universals
A) Catedral de Notre-Dame, París B) Abadia de Westminster, Londres C) Grote Kerk, La Haia D) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà
A) Isaac Newton B) Gottfried Wilhelm Leibniz C) Michael Faraday D) Els Bernoulli
A) Acció a distància B) Construccions teòriques C) Acció de contacte D) Interacció metafísica
A) 43x B) 50x C) 60x D) 30x
A) Newton B) Galileo C) Leibniz D) Kepler
A) Acció a distància. B) Sistemes metafísics. C) Construccions teòriques. D) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica.
A) 1693 B) 1675 C) 1684 D) 1651
A) Iapetus B) Tità C) Rea D) Encelà
A) El motor de pólvora B) La turbina hidràulica C) El motor elèctric D) El motor de vapor
A) Hipèrbola B) Ciculoide C) El·lipse D) Paràbola
A) Isaac Newton B) Christiaan Huygens C) Ignace-Gaston Pardies D) Rasmus Bartholin
A) Spinoza B) Isaac Newton C) Galileu Galilei D) Robert Boyle |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc per crear proves matemàtiques i d'altres matèries.