A) Tradueix les proteïnes al codi genètic. B) Transporta la informació genètica de l'ADN al ribosoma. C) Replica l'ADN. D) Estabilitza la informació genètica.
A) Una enzim present al nucli. B) Un segment d'ADN que regula l'expressió gènica. C) Una seqüència de tres nucleòtids a l'ARN missatger que codifica per a un aminoàcid específic. D) Una subunitat proteica.
A) Reticle endoplasmàtic B) Mitocondris C) Aparato de Golgi D) Nucli
A) Gran estructura proteica a la membrana cel·lular. B) Molècula d'ARN petita involucrada en la síntesi de proteïnes. C) Molècula de DNA circular que es troba en els bacteris i que pot replicar-se de forma independent. D) Segment de DNA cromosòmic.
A) Electroforesi en gel B) Clonació de gens C) PCR (Reacció en cadena de la polimerasa) D) Seqüenciació de DNA
A) Connecta l'ARN missatger (ARNm) amb els ribosomes. B) Transporta els aminoàcids al ribosoma. C) Estabilitza el codi genètic. D) Transscriu l'ADN.
A) Replicació B) Traducció C) Mutació D) Transcripció
A) Helicàsa B) ADN polimerasa C) Topoisomerasa D) Ligasa
A) Rosalind Franklin B) James Watson C) Francis Crick D) El físic anglès William Astbury
A) 1953 B) 1962 C) 1869 D) 1945
A) William Astbury, Rosalind Franklin i James Watson B) Rosalind Franklin, Erwin Chargaff i Max Perutz C) Gregor Mendel, Friedrich Miescher i Phoebus Levene D) James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins
A) La regla de Chargaff. B) Les lleis de l'herència a través d'estudis sobre plantes de pebre. C) El model de la doble hèlix de l'ADN. D) El descobriment de l'estructura de l'ADN.
A) Francis Crick B) James Watson C) Erwin Chargaff D) Phoebus Levene
A) Biologia, geologia i meteorologia. B) Química, enginyeria i filosofia. C) Física, química i astronomia. D) Genètica, bioquímica, física, matemàtiques i informàtica (bioinformàtica).
A) Gregor Mendel B) James Watson C) Francis Crick D) Frederick Griffith
A) 1905 B) 1944 C) 1953 D) 1928
A) Mutació B) Recombinació genètica C) Transferència horitzontal de gens (THG) D) Transferència vertical de gens
A) No té material genètic. B) Presenta una aparença de colònia rugosa. C) La seva càpsula de polisacàrids impedeix que el sistema immunitari de l'hoste la reconegui. D) Produeix toxines que maten l'hoste.
A) Sense antígens B) Només un tipus comú C) Diferents tipus D) El mateix tipus
A) Streptococcus pneumoniae B) Bacteriòfag C) Salmonella typhimurium D) Escherichia coli
A) Hidrogen radioactiu B) Carboni radioactiu C) Sulfur radioactiu D) Fòsfor radioactiu
A) Microscopi B) Espectrofotòmetre C) Centrífuga D) Batedora de cuina
A) Conjugació B) Transducció C) Transformació D) Replicació
A) Replicació conservadora B) Replicació semiconservadora C) Replicació dispersiva D) Replicació no conservadora
A) Utilitzar tècniques de ciències de l'ordinador. B) Centrar-se en les substàncies químiques presents en els organismes vius. C) Estudiar les biomolècules 'des de zero'. D) Predir mutacions genètiques.
A) Anys 80 B) Anys 90 C) Anys 60 D) Anys 70
A) Clonatge molecular B) Reacció en cadena de la polimerasa (PCR) C) Electroforesi en gel D) Transfecció
A) Transformació B) Transducció C) Conjugació D) Transfecció
A) SDS-PAGE (electroforesi en gel de poliacrilamida amb dodecilsulfat de sodi) B) Electroforesi en gel bidimensional C) Electroforesi en gel de poliacrilamida D) Electroforesi en gel d'agarosa
A) Reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR) B) PCR estàndard C) Electroforesi en gel D) Clonatge molecular
A) Transformació B) Transfecció C) Mutagènesi dirigida a un lloc mitjançant la PCR D) Electroforesi en gel
A) Clonatge molecular B) PCR quantitativa C) Electroforesis en gel D) PCR estàndard
A) Transformació B) Conjugació C) Transducció D) Transfecció
A) SYBR Green B) Coomassie Brilliant Blue G-250 C) Blau de metilè D) Bromur d'etidi
A) 465 nm B) 595 nm C) 700 nm D) 620 nm
A) Marion M. Bradford B) Edwin Southern C) Patricia Thomas D) Kary Mullis
A) Agents tampó alcalins forts, com el lauril sulfat de sodi (SDS). B) Clorur de magnesi. C) Etanol. D) Proteïnes.
A) Centrifugació B) Acció capilar C) Electroforesi D) Cromatografia
A) Electroforesi de gel de proteïnes (Eastern blot) B) Electroforesi de gel de proteïnes (Western blot) C) Microarrays D) Electroforesi de gel de proteïnes (Northern blot)
A) Nitrocèl·lulosa B) Xips de silici C) Nailó D) Fluorur de polivinil (PVDF)
A) ~200 micrometres de diàmetre B) ~50 micrometres de diàmetre C) ~100 micrometres de diàmetre D) ~500 micrometres de diàmetre
A) Membranes de niló B) Cel·lulosa nitrada C) Fluorur de poliviniliden (PVDF) D) Xips de silici
A) Western blotting B) Northern blotting C) Microarrays D) Eastern blotting
A) Anàlisi de punts de microarray B) Electroforesis d'ARN C) Quimioluminescència D) Hibridació d'ADN
A) La tècnica de Western blotting detecta modificacions post-traduccionals. B) La tècnica de Northern blotting analitza l'ARN, mentre que la de Western blotting analitza les proteïnes. C) La tècnica de Northern blotting utilitza anticossos, mentre que la de Western blotting no. D) La tècnica de Northern blotting s'utilitza per a l'anàlisi de l'expressió gènica.
A) 20–25 nucleòtids. B) 30–40 nucleòtids. C) 50–100 nucleòtids. D) 5–10 nucleòtids.
A) Utilitzant l'espectrometria de masses. B) Mitjançant la microscòpia electrònica. C) Mitjançant la radioactivitat o la fluorescència. D) Mesurant els canvis de pH.
A) Cromatografia. B) Cristal·lografia de raigs X. C) Viscosimetria. D) Electroforesis en gel. |