![]()
A) Transporta la informació genètica de l'ADN al ribosoma. B) Estabilitza la informació genètica. C) Replica l'ADN. D) Tradueix les proteïnes al codi genètic.
A) Una enzim present al nucli. B) Un segment d'ADN que regula l'expressió gènica. C) Una seqüència de tres nucleòtids a l'ARN missatger que codifica per a un aminoàcid específic. D) Una subunitat proteica.
A) Reticle endoplasmàtic B) Nucli C) Mitocondris D) Aparato de Golgi
A) Molècula d'ARN petita involucrada en la síntesi de proteïnes. B) Molècula de DNA circular que es troba en els bacteris i que pot replicar-se de forma independent. C) Gran estructura proteica a la membrana cel·lular. D) Segment de DNA cromosòmic.
A) Clonació de gens B) PCR (Reacció en cadena de la polimerasa) C) Seqüenciació de DNA D) Electroforesi en gel
A) Transscriu l'ADN. B) Transporta els aminoàcids al ribosoma. C) Connecta l'ARN missatger (ARNm) amb els ribosomes. D) Estabilitza el codi genètic.
A) Traducció B) Replicació C) Mutació D) Transcripció
A) Topoisomerasa B) Ligasa C) ADN polimerasa D) Helicàsa
A) Rosalind Franklin B) Francis Crick C) El físic anglès William Astbury D) James Watson
A) 1869 B) 1962 C) 1953 D) 1945
A) James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins B) William Astbury, Rosalind Franklin i James Watson C) Gregor Mendel, Friedrich Miescher i Phoebus Levene D) Rosalind Franklin, Erwin Chargaff i Max Perutz
A) La regla de Chargaff. B) Les lleis de l'herència a través d'estudis sobre plantes de pebre. C) El descobriment de l'estructura de l'ADN. D) El model de la doble hèlix de l'ADN.
A) Francis Crick B) Phoebus Levene C) James Watson D) Erwin Chargaff
A) Genètica, bioquímica, física, matemàtiques i informàtica (bioinformàtica). B) Física, química i astronomia. C) Química, enginyeria i filosofia. D) Biologia, geologia i meteorologia.
A) James Watson B) Gregor Mendel C) Frederick Griffith D) Francis Crick
A) 1953 B) 1944 C) 1928 D) 1905
A) Transferència horitzontal de gens (THG) B) Recombinació genètica C) Mutació D) Transferència vertical de gens
A) Presenta una aparença de colònia rugosa. B) No té material genètic. C) Produeix toxines que maten l'hoste. D) La seva càpsula de polisacàrids impedeix que el sistema immunitari de l'hoste la reconegui.
A) Diferents tipus B) El mateix tipus C) Només un tipus comú D) Sense antígens
A) Salmonella typhimurium B) Escherichia coli C) Bacteriòfag D) Streptococcus pneumoniae
A) Sulfur radioactiu B) Fòsfor radioactiu C) Hidrogen radioactiu D) Carboni radioactiu
A) Batedora de cuina B) Espectrofotòmetre C) Microscopi D) Centrífuga
A) Transformació B) Conjugació C) Transducció D) Replicació
A) Replicació dispersiva B) Replicació no conservadora C) Replicació conservadora D) Replicació semiconservadora
A) Utilitzar tècniques de ciències de l'ordinador. B) Centrar-se en les substàncies químiques presents en els organismes vius. C) Predir mutacions genètiques. D) Estudiar les biomolècules 'des de zero'.
A) Anys 90 B) Anys 80 C) Anys 60 D) Anys 70
A) Transfecció B) Electroforesi en gel C) Reacció en cadena de la polimerasa (PCR) D) Clonatge molecular
A) Transducció B) Transformació C) Transfecció D) Conjugació
A) Electroforesi en gel bidimensional B) SDS-PAGE (electroforesi en gel de poliacrilamida amb dodecilsulfat de sodi) C) Electroforesi en gel d'agarosa D) Electroforesi en gel de poliacrilamida
A) PCR estàndard B) Clonatge molecular C) Electroforesi en gel D) Reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR)
A) Transformació B) Mutagènesi dirigida a un lloc mitjançant la PCR C) Electroforesi en gel D) Transfecció
A) PCR estàndard B) Electroforesis en gel C) Clonatge molecular D) PCR quantitativa
A) Transducció B) Transfecció C) Conjugació D) Transformació
A) SYBR Green B) Blau de metilè C) Bromur d'etidi D) Coomassie Brilliant Blue G-250
A) 620 nm B) 595 nm C) 700 nm D) 465 nm
A) Patricia Thomas B) Edwin Southern C) Kary Mullis D) Marion M. Bradford
A) Agents tampó alcalins forts, com el lauril sulfat de sodi (SDS). B) Clorur de magnesi. C) Etanol. D) Proteïnes.
A) Electroforesi B) Acció capilar C) Centrifugació D) Cromatografia
A) Electroforesi de gel de proteïnes (Western blot) B) Electroforesi de gel de proteïnes (Eastern blot) C) Microarrays D) Electroforesi de gel de proteïnes (Northern blot)
A) Fluorur de polivinil (PVDF) B) Nailó C) Nitrocèl·lulosa D) Xips de silici
A) ~50 micrometres de diàmetre B) ~100 micrometres de diàmetre C) ~500 micrometres de diàmetre D) ~200 micrometres de diàmetre
A) Fluorur de poliviniliden (PVDF) B) Cel·lulosa nitrada C) Xips de silici D) Membranes de niló
A) Western blotting B) Northern blotting C) Eastern blotting D) Microarrays
A) Hibridació d'ADN B) Anàlisi de punts de microarray C) Quimioluminescència D) Electroforesis d'ARN
A) La tècnica de Northern blotting analitza l'ARN, mentre que la de Western blotting analitza les proteïnes. B) La tècnica de Northern blotting utilitza anticossos, mentre que la de Western blotting no. C) La tècnica de Western blotting detecta modificacions post-traduccionals. D) La tècnica de Northern blotting s'utilitza per a l'anàlisi de l'expressió gènica.
A) 30–40 nucleòtids. B) 5–10 nucleòtids. C) 50–100 nucleòtids. D) 20–25 nucleòtids.
A) Utilitzant l'espectrometria de masses. B) Mesurant els canvis de pH. C) Mitjançant la radioactivitat o la fluorescència. D) Mitjançant la microscòpia electrònica.
A) Viscosimetria. B) Electroforesis en gel. C) Cristal·lografia de raigs X. D) Cromatografia. |