A) John Smith B) Robert Johnson C) David A. Huffman D) Alice Jones
A) Codificació de longitud fixa B) Codificació de longitud variable C) Codificació ASCII D) Codificació binària
A) Símbols que comencen amb la lletra A B) Símbols rars C) Símbols freqüents D) Símbols amb índexs imparells
A) Un codi que utilitza només els símbols 0 i 1. B) Un codi que comença amb el mateix símbol. C) Un codi en què cap paraula de codi és un prefix d'una altra. D) Un codi amb paraules de codi de la mateixa longitud.
A) Arbre equilibrat B) Arbre complet C) Arbre binari òptim D) Arbre perfecte
A) Proporció de compressió B) Velocitat d'encriptació C) Nombre de símbols D) Consum de memòria
A) O(n log n) B) O(n) C) O(n2) D) O(log n)
A) Construir una llista enllaçada B) Assignar codis binàries als símbols C) Calcular les freqüències dels símbols D) Comprimir les dades
A) Símbol amb el nom més llarg B) Símbol més freqüent C) Símbol menys freqüent D) Símbol amb un nombre primer
A) Heap binari B) Llista enllaçada C) Pila D) Cua
A) Codis sufixos B) Codis prefixos C) Codis postfixos D) Codis infixos
A) 1952 B) 1955 C) 1960 D) 1949
A) Codificació aritmètica B) Codificació per longitud de seqüència C) Codificació Lempel-Ziv-Welch (LZW) D) Codificació Shannon-Fano
A) h(a_i) = -log₂ (w_i) B) h(a_i) = 2w_i C) h(a_i) = w_i * log₂ (w_i) D) h(a_i) = log₂ (1 / w_i)
A) H(A) = -∑(w_i > 0) w_i * log₂(w_i) B) H(A) = ∑(w_i > 0) log₂(w_i) C) H(A) = ∑(w_i > 0) w_i / log₂(w_i) D) H(A) = ∑(w_i > 0) h(a_i) / w_i
A) Contribueix negativament a l'entropia. B) És igual al contingut informatiu del símbol. C) Zero, ja que el límit de w * log₂(w) quan w s'acosta a 0 des de valors positius és 0. D) És igual a l'invers del seu pes.
A) Un node fulla B) Un node intern C) Seguint el fill dret D) Seguint el fill esquerre
A) Fila de prioritats B) Fila C) Pila D) Array
A) Una B) Dos C) Quatre D) Tres
A) A les dues cues simultàniament B) A cap de les cues C) A la primera cua D) A la segona cua
A) Seleccionant aleatòriament nodes de qualsevol de les dues files. B) Només enfilant nodes amb pesos únics. C) Ordenant ambdues files per pes després de cada inserció. D) Mantenint els pesos inicials a la primera fila i els pesos combinats a la segona fila.
A) Seleccioneu l'element de la segona fila. B) Elimineu ambdós elements i comenceu de nou. C) Seleccioneu l'element de la primera fila. D) Seleccioneu un element aleatòriament de qualsevol de les dues files.
A) Es converteixen en nodes arrel. B) Es combinen per formar un nou node intern. C) Es eliminen de l'arbre. D) Romanen com a nodes fulla.
A) Màquines de fax. B) Compressió d'arxius d'àudio. C) Codificació d'imatges per a pàgines web. D) Compressió de text en processadors de text.
A) Problemes relacionats amb l'ordenació de dades. B) Minimitzar la longitud màxima del camí ponderat, entre altres coses. C) Problemes que no impliquen pesos. D) Només problemes relacionats amb la compressió.
A) L'algorisme de Huffman binari. B) L'algorisme de Huffman per plantilles. C) L'algorisme de Huffman adaptatiu. D) L'algorisme de fusió de paquets.
A) Alan Turing. B) T. C. Hu. C) Richard M. Karp. D) Adriano Garsia.
A) La representació binària. B) L'ordre alfabètic. C) La freqüència d'aparició. D) El cost de la transmissió.
A) Universitat de Harvard B) MIT C) Universitat de Stanford D) Universitat de Princeton
A) No cal emmagatzemar informació addicional. B) El text original ha de ser emmagatzemat juntament amb la versió comprimida. C) Una clau de xifrat ha d'acompanyar les dades comprimides. D) Cal emmagatzemar una taula de freqüències amb el text comprimit. |