A) John Smith B) Alice Jones C) Robert Johnson D) David A. Huffman
A) Codificació binària B) Codificació de longitud variable C) Codificació ASCII D) Codificació de longitud fixa
A) Símbols amb índexs imparells B) Símbols rars C) Símbols que comencen amb la lletra A D) Símbols freqüents
A) Un codi que comença amb el mateix símbol. B) Un codi en què cap paraula de codi és un prefix d'una altra. C) Un codi amb paraules de codi de la mateixa longitud. D) Un codi que utilitza només els símbols 0 i 1.
A) Arbre binari òptim B) Arbre complet C) Arbre perfecte D) Arbre equilibrat
A) Consum de memòria B) Nombre de símbols C) Velocitat d'encriptació D) Proporció de compressió
A) O(n) B) O(n log n) C) O(log n) D) O(n2)
A) Comprimir les dades B) Assignar codis binàries als símbols C) Calcular les freqüències dels símbols D) Construir una llista enllaçada
A) Símbol amb el nom més llarg B) Símbol més freqüent C) Símbol amb un nombre primer D) Símbol menys freqüent
A) Llista enllaçada B) Pila C) Cua D) Heap binari
A) Codis infixos B) Codis postfixos C) Codis prefixos D) Codis sufixos
A) 1952 B) 1960 C) 1955 D) 1949
A) Codificació Shannon-Fano B) Codificació Lempel-Ziv-Welch (LZW) C) Codificació aritmètica D) Codificació per longitud de seqüència
A) h(a_i) = -log₂ (w_i) B) h(a_i) = log₂ (1 / w_i) C) h(a_i) = 2w_i D) h(a_i) = w_i * log₂ (w_i)
A) H(A) = ∑(w_i > 0) h(a_i) / w_i B) H(A) = ∑(w_i > 0) w_i / log₂(w_i) C) H(A) = ∑(w_i > 0) log₂(w_i) D) H(A) = -∑(w_i > 0) w_i * log₂(w_i)
A) És igual a l'invers del seu pes. B) Zero, ja que el límit de w * log₂(w) quan w s'acosta a 0 des de valors positius és 0. C) És igual al contingut informatiu del símbol. D) Contribueix negativament a l'entropia.
A) Seguint el fill esquerre B) Seguint el fill dret C) Un node fulla D) Un node intern
A) Array B) Fila de prioritats C) Pila D) Fila
A) Quatre B) Una C) Tres D) Dos
A) A la segona cua B) A cap de les cues C) A les dues cues simultàniament D) A la primera cua
A) Ordenant ambdues files per pes després de cada inserció. B) Seleccionant aleatòriament nodes de qualsevol de les dues files. C) Només enfilant nodes amb pesos únics. D) Mantenint els pesos inicials a la primera fila i els pesos combinats a la segona fila.
A) Elimineu ambdós elements i comenceu de nou. B) Seleccioneu l'element de la primera fila. C) Seleccioneu l'element de la segona fila. D) Seleccioneu un element aleatòriament de qualsevol de les dues files.
A) Es eliminen de l'arbre. B) Es converteixen en nodes arrel. C) Romanen com a nodes fulla. D) Es combinen per formar un nou node intern.
A) Codificació d'imatges per a pàgines web. B) Màquines de fax. C) Compressió d'arxius d'àudio. D) Compressió de text en processadors de text.
A) Només problemes relacionats amb la compressió. B) Problemes que no impliquen pesos. C) Minimitzar la longitud màxima del camí ponderat, entre altres coses. D) Problemes relacionats amb l'ordenació de dades.
A) L'algorisme de Huffman binari. B) L'algorisme de fusió de paquets. C) L'algorisme de Huffman adaptatiu. D) L'algorisme de Huffman per plantilles.
A) T. C. Hu. B) Adriano Garsia. C) Richard M. Karp. D) Alan Turing.
A) La representació binària. B) L'ordre alfabètic. C) La freqüència d'aparició. D) El cost de la transmissió.
A) Universitat de Stanford B) Universitat de Princeton C) MIT D) Universitat de Harvard
A) El text original ha de ser emmagatzemat juntament amb la versió comprimida. B) Cal emmagatzemar una taula de freqüències amb el text comprimit. C) No cal emmagatzemar informació addicional. D) Una clau de xifrat ha d'acompanyar les dades comprimides. |