A) David A. Huffman B) Robert Johnson C) Alice Jones D) John Smith
A) Codificació de longitud fixa B) Codificació de longitud variable C) Codificació ASCII D) Codificació binària
A) Símbols rars B) Símbols amb índexs imparells C) Símbols freqüents D) Símbols que comencen amb la lletra A
A) Un codi en què cap paraula de codi és un prefix d'una altra. B) Un codi que utilitza només els símbols 0 i 1. C) Un codi amb paraules de codi de la mateixa longitud. D) Un codi que comença amb el mateix símbol.
A) Arbre complet B) Arbre equilibrat C) Arbre perfecte D) Arbre binari òptim
A) Nombre de símbols B) Proporció de compressió C) Consum de memòria D) Velocitat d'encriptació
A) O(log n) B) O(n log n) C) O(n2) D) O(n)
A) Construir una llista enllaçada B) Calcular les freqüències dels símbols C) Assignar codis binàries als símbols D) Comprimir les dades
A) Símbol amb un nombre primer B) Símbol més freqüent C) Símbol menys freqüent D) Símbol amb el nom més llarg
A) Llista enllaçada B) Pila C) Heap binari D) Cua
A) Codis infixos B) Codis prefixos C) Codis postfixos D) Codis sufixos
A) 1952 B) 1960 C) 1949 D) 1955
A) Codificació per longitud de seqüència B) Codificació Lempel-Ziv-Welch (LZW) C) Codificació Shannon-Fano D) Codificació aritmètica
A) h(a_i) = 2w_i B) h(a_i) = -log₂ (w_i) C) h(a_i) = log₂ (1 / w_i) D) h(a_i) = w_i * log₂ (w_i)
A) H(A) = ∑(w_i > 0) h(a_i) / w_i B) H(A) = -∑(w_i > 0) w_i * log₂(w_i) C) H(A) = ∑(w_i > 0) log₂(w_i) D) H(A) = ∑(w_i > 0) w_i / log₂(w_i)
A) Zero, ja que el límit de w * log₂(w) quan w s'acosta a 0 des de valors positius és 0. B) És igual al contingut informatiu del símbol. C) Contribueix negativament a l'entropia. D) És igual a l'invers del seu pes.
A) Un node fulla B) Seguint el fill dret C) Un node intern D) Seguint el fill esquerre
A) Array B) Fila de prioritats C) Pila D) Fila
A) Tres B) Quatre C) Una D) Dos
A) A les dues cues simultàniament B) A la primera cua C) A la segona cua D) A cap de les cues
A) Només enfilant nodes amb pesos únics. B) Seleccionant aleatòriament nodes de qualsevol de les dues files. C) Ordenant ambdues files per pes després de cada inserció. D) Mantenint els pesos inicials a la primera fila i els pesos combinats a la segona fila.
A) Seleccioneu l'element de la primera fila. B) Seleccioneu un element aleatòriament de qualsevol de les dues files. C) Seleccioneu l'element de la segona fila. D) Elimineu ambdós elements i comenceu de nou.
A) Es converteixen en nodes arrel. B) Es combinen per formar un nou node intern. C) Romanen com a nodes fulla. D) Es eliminen de l'arbre.
A) Codificació d'imatges per a pàgines web. B) Compressió de text en processadors de text. C) Màquines de fax. D) Compressió d'arxius d'àudio.
A) Només problemes relacionats amb la compressió. B) Problemes relacionats amb l'ordenació de dades. C) Problemes que no impliquen pesos. D) Minimitzar la longitud màxima del camí ponderat, entre altres coses.
A) L'algorisme de Huffman adaptatiu. B) L'algorisme de Huffman per plantilles. C) L'algorisme de Huffman binari. D) L'algorisme de fusió de paquets.
A) Richard M. Karp. B) T. C. Hu. C) Alan Turing. D) Adriano Garsia.
A) L'ordre alfabètic. B) El cost de la transmissió. C) La freqüència d'aparició. D) La representació binària.
A) Universitat de Princeton B) MIT C) Universitat de Stanford D) Universitat de Harvard
A) Cal emmagatzemar una taula de freqüències amb el text comprimit. B) El text original ha de ser emmagatzemat juntament amb la versió comprimida. C) Una clau de xifrat ha d'acompanyar les dades comprimides. D) No cal emmagatzemar informació addicional. |