A) Un llenguatge de programació per a la computació quàntica. B) Un tipus d'algoritme de xifrat. C) Un bit clàssic utilitzat en la computació convencional. D) Una unitat bàsica d'informació quàntica.
A) La superposició clàssica implica ones físiques. B) La superposició quàntica només s'aplica als estats de fotons. C) La superposició quàntica permet que els qubits estiguin en múltiples estats simultàniament. D) La superposició clàssica és més estable.
A) AES B) Diffie-Hellman C) RSA D) SHA-256
A) Millor rendiment en la resolució de problemes purament matemàtics. B) Major velocitat en el processament de grans conjunts de dades. C) Augment lineal de la velocitat per a tots els algorismes. D) Augment exponencial de la velocitat per a alguns algorismes.
A) Entrellament quàntic B) Interferència quàntica C) Paral·lelisme quàntic D) Superposició quàntica
A) L'algorisme de Bernstein-Vazirani B) L'algorisme de Grover C) L'algorisme de Deutsch D) L'algorisme de Shor
A) Confiant en solucions de xifrat basades en maquinari. B) Utilitzant algorismes de xifrat clàssics amb xarxes quàntiques. C) Aprofitant els principis de la mecànica quàntica per a l'intercanvi de claus. D) Canviant contínuament les claus de xifrat a un ritme ràpid.
A) Criptografia que funciona en xarxes quàntiques. B) Criptografia que només els ordinadors quàntics poden desxifrar. C) Criptografia utilitzada després d'una encriptació quàntica exitosa. D) Criptografia dissenyada per ser segura contra atacs quàntics. |