Filosofia analítica - Prova
A) Søren Kierkegaard B) David Chalmers C) John Dewey D) Ludwig Wittgenstein
A) Gottlob Frege B) Friedrich Nietzsche C) Jean-Paul Sartre D) Jacques Derrida
A) Espiritualitat de la Nova Era B) Estructuralisme C) Positivisme lògic D) Nihilisme
A) David Hume B) Friedrich Hayek C) Henri Bergson D) Edmund Gettier
A) Bertrand Russell B) Simone Weil C) Michel de Montaigne D) Karl Marx
A) França B) Grècia C) Regne Unit D) Alemanya
A) Ludwig Wittgenstein B) Martin Heidegger C) Michel Foucault D) Simone de Beauvoir
A) Llatí B) Anglès C) Alemany D) Francès
A) Fenomenologia B) Filosofia analítica C) Existencialisme D) Filosofia continental
A) Ètica i moralitat B) Estètica i art C) Llenguatge i significat D) Metafísica i ontologia
A) Gottlob Frege B) Franz Brentano C) Ludwig Wittgenstein D) Bertrand Russell
A) L'intensitat d'un estat mental. B) Les propietats d'un fenomen físic. C) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. D) Un judici ètic.
A) Positivisme lògic B) Existencialisme C) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong D) Hegelianisme
A) Wilfrid Sellars B) Alexius Meinong C) W. V. O. Quine D) Saul Kripke
A) Realisme analític B) Idealismo continental C) Meinongianisme D) Empirisme lògic
A) G. E. Moore B) Rudolf Carnap C) Kazimierz Twardowski D) David Lewis
A) Franz Brentano B) Wilfrid Sellars C) Gottlob Frege D) Alexius Meinong
A) Un principi ètic. B) L'existència d'un fenomen físic. C) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. D) Una demostració matemàtica.
A) Fenòmens físics B) Objectes reals que no existeixen C) Construccions lògiques D) Observacions empíriques
A) Existència intencional B) Coherència lògica C) Evidència empírica D) Presència física
A) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència. B) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. C) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. D) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària.
A) Empirisme B) Fenomenologia C) Logicisme D) Racionalisme
A) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) B) Filosofia de l'aritmètica C) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica) D) Les bases de l'aritmètica
A) Empirisme B) Psicologisme C) Racionalisme D) Logicisme
A) Giuseppe Peano B) Georg Cantor C) Richard Dedekind D) Gottlob Frege
A) L'imperatiu categòric. B) La deducció transcendental. C) La distinció entre analític i sintètic. D) El principi de context.
A) Una estrella del matí i una estrella del vespre. B) Dues estrelles diferents. C) Dos cossos celestials diferents. D) El planeta Venus.
A) F. H. Bradley B) Richard Whately C) William Hamilton D) George Boole
A) F. H. Bradley, T. H. Green B) Bertrand Russell, G. E. Moore C) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce D) Richard Whately, George Boole
A) Idealismo britànic B) Empirisme C) Pragmatisme D) Atomisme lògic
A) T. H. Green B) F. H. Bradley C) Bertrand Russell D) G. E. Moore
A) L'hegelianisme, per ser massa obscur. B) L'atomisme lògic. C) El pragmatisme. D) L'empirisme.
A) Holisme lògic B) Neohegelianisme C) Realisme del sentit comú D) Relacions internes
A) 1910 B) 1903 C) 1905 D) 1901
A) Descripcions definides dissimulades B) Demonstratius com "aquest" o "aquell" C) Termes universals D) Conceptes abstractes
A) El dimoni maligne de Descartes B) El paradoxa del mentider C) El segon problema de Frege D) Els paradoxes de Zenó
A) Ambigüitat del quantificador B) Teoria de la identitat C) Lògica predicativa D) Ambigüitat de l'abast
A) Alfred North Whitehead B) Gottlob Frege C) John Stuart Mill D) Ludwig Wittgenstein
A) Atomisme lògic B) Metafísica del procés C) La teoria dels tipus D) Filosofia del llenguatge ideal
A) Principia Mathematica B) El Tractatus C) Process and Reality D) Atomisme lògic
A) Lògica de predicats. B) Metafísica del procés. C) Teoria dels tipus. D) Mètode de taules de veritat.
A) Resolen tots els problemes filosòfics. B) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. C) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. D) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit.
A) "Logical Atomism". B) "Tractatus Logico-Philosophicus". C) "Principia Mathematica". D) "Process and Reality".
A) Rudolf Carnap B) Hans Reichenbach C) Moritz Schlick D) Otto Neurath
A) Rudolf Carnap B) Moritz Schlick C) Friedrich Waismann D) Hans Reichenbach
A) Ascens epistemològic B) Ascens semàntic C) Ascens lògic D) Ascens metafísic
A) Analysis B) Philosophical Review C) Mind D) Erkenntnis
A) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. B) Va fugir als Estats Units. C) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. D) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford.
A) Investigacions filosòfiques B) Tractatus logico-filosòfic C) Algunes observacions sobre la forma lògica D) El llibre blau
A) Piero Sraffa B) Frank Ramsey C) John Wisdom D) Rush Rhees
A) Frank Ramsey B) John Wisdom C) Piero Sraffa D) Ludwig Wittgenstein mateix
A) Teoria de les descripcions de Russell B) Dualisme cartesià C) Teories de les dades sensorials D) Realisme austríac
A) La teoria dels actes de parla d'Austin B) L'error de Descartes C) L'idealismo de Hägerström D) La premissa d'existència de Strawson
A) Realisme austríac B) Teories de les dades sensorials C) Teoria de les descripcions de Russell D) Dualisme cartesià
A) J.N. Findlay B) John Anderson C) Samuel Alexander D) David Lewis
A) J.N. Findlay B) John Anderson C) David Lewis D) Karl Popper
A) Karl Popper B) John Anderson C) David Lewis D) J.N. Findlay
A) Eino Kaila B) Axel Hägerström C) Ernst Mally D) Georg Henrik von Wright
A) Georg Henrik von Wright B) Ernst Mally C) Eino Kaila D) Axel Hägerström
A) Tscha Hung B) Liang Qichao C) Jin Yuelin D) Zhang Shenfu
A) Anys 70 B) 1945 C) 1956 D) 1920
A) Liang Qichao B) Hong Qian C) Zhang Shenfu D) Tscha Hung
A) Revolució Cultural B) Pressió política comunista C) Segona Guerra Mundial D) Reformes econòmiques de la dècada de 1970
A) Segona fase B) Quarta fase C) Tercera fase D) Primera fase
A) Positivisme lògic B) Empirisme C) Especulació metafísica D) Pragmatisme
A) Kant B) W. V. O. Quine C) Carnap D) Sellars
A) Carnap B) Russell C) Sellars D) Wittgenstein
A) Willard Van Orman Quine. B) Bertrand Russell. C) Saul Kripke. D) Ludwig Wittgenstein.
A) Lògica quantificacional. B) Lògica de predicats. C) Lògica deontològica. D) Lògica modal.
A) Willard Van Orman Quine. B) Carnap. C) Ruth Barcan Marcus. D) Saul Kripke.
A) Termes analítics. B) Descripcions flexibles. C) Designadors rígids. D) Construccions sintètiques.
A) Una sintaxi. B) Un sistema de proves. C) Un algorisme. D) Una semàntica.
A) Nelson Goodman B) Stanisław Leśniewski C) Peter Van Inwagen D) David Lewis
A) John Locke B) David Lewis C) Derek Parfit D) Bernard Williams
A) Un element que porta la veritat. B) Una teoria semàntica. C) Un compromís ontològic. D) Una teoria de la redundància.
A) La lògica temporal. B) El paradoxa del mentider. C) El principi de raó suficient. D) L'argument de la conseqüència.
A) Determinisme B) Perdurantisme C) Incompatibilisme D) Libertarianisme
A) Arthur Prior B) Charlie Broad C) John McTaggart D) David Lewis
A) Edmund Gettier B) Graham Priest C) Jan Łukasiewicz D) JC Beall
A) Michael Huemer B) Quine C) Alvin Goldman D) Roderick Chisholm
A) Conservadorisme fenomenal B) Epistemologia de les virtuts C) Coherentisme D) Teoria causal del coneixement
A) Alvin Goldman B) Quine C) Ernest Sosa D) Roderick Chisholm
A) Ernest Sosa B) Alvin Goldman C) Roderick Chisholm D) Quine
A) Creença vera justificada B) Coneixement sobre el coneixement C) Pluralisme lògic D) El principi de raó suficient
A) Centrar-se primer en els criteris metodològics B) Dubtar de l'existència del coneixement C) Aplicar principis de tancament al coneixement D) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?'
A) G. E. Moore B) Nelson Goodman C) Chisholm D) Wittgenstein
A) Robert Nozick B) G. E. Moore C) Fred Dretske D) Wittgenstein
A) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement B) Centrar-se en casos particulars de coneixement C) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?' D) Aplicar la inducció a problemes filosòfics
A) Elizabeth Anscombe B) Philippa Foot C) R. M. Hare D) G. E. Moore
A) Emotivisme B) Teoria de l'error C) Universalisme prescriptiu D) Expressivisme
A) Robert Nozick B) John Rawls C) Henry Sidgwick D) Thomas Nagel
A) El 'gir aretàic'. B) La ressurgència conseqüencialista. C) La revitalització deontològica. D) El canvi emotivista.
A) Una teoria de la justícia (1971) B) Alliberació animal (1975) C) Anarquia, estat i utopia (1974) D) La societat oberta i els seus enemics (1945)
A) "Llibertat negativa" B) "Llibertat restringida en la classe obrera" C) "Justícia distributiva" D) "Llibertat positiva"
A) Materialisme històric B) Drets dels animals C) Positivisme jurídic D) Liberalisme de mercat lliure
A) Materialisme històric de Marx B) Justícia distributiva igualitària liberal C) Positivisme jurídic D) Llibertarianisme de mercat lliure
A) Positivisme jurídic B) Filosofia del llenguatge ordinari C) Liberalisme igualitari D) Marxisme analític
A) Absència de coerció B) Justícia distributiva C) Falta de llibertat en la classe obrera D) Autocontrol
A) G. A. Cohen B) John Rawls C) Matthew Kramer D) Karl Popper |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc on es poden crear i avaluar proves matemàtiques i d'altres matèries.