Filosofia analítica - Prova
A) Ludwig Wittgenstein B) John Dewey C) David Chalmers D) Søren Kierkegaard
A) Gottlob Frege B) Jacques Derrida C) Friedrich Nietzsche D) Jean-Paul Sartre
A) Espiritualitat de la Nova Era B) Estructuralisme C) Positivisme lògic D) Nihilisme
A) Henri Bergson B) Friedrich Hayek C) David Hume D) Edmund Gettier
A) Simone Weil B) Michel de Montaigne C) Karl Marx D) Bertrand Russell
A) Grècia B) França C) Regne Unit D) Alemanya
A) Martin Heidegger B) Michel Foucault C) Ludwig Wittgenstein D) Simone de Beauvoir
A) Anglès B) Alemany C) Francès D) Llatí
A) Existencialisme B) Filosofia continental C) Filosofia analítica D) Fenomenologia
A) Llenguatge i significat B) Ètica i moralitat C) Estètica i art D) Metafísica i ontologia
A) Bertrand Russell B) Ludwig Wittgenstein C) Franz Brentano D) Gottlob Frege
A) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. B) L'intensitat d'un estat mental. C) Un judici ètic. D) Les propietats d'un fenomen físic.
A) Hegelianisme B) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong C) Existencialisme D) Positivisme lògic
A) W. V. O. Quine B) Wilfrid Sellars C) Saul Kripke D) Alexius Meinong
A) Realisme analític B) Empirisme lògic C) Idealismo continental D) Meinongianisme
A) G. E. Moore B) Kazimierz Twardowski C) Rudolf Carnap D) David Lewis
A) Alexius Meinong B) Franz Brentano C) Wilfrid Sellars D) Gottlob Frege
A) L'existència d'un fenomen físic. B) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. C) Una demostració matemàtica. D) Un principi ètic.
A) Construccions lògiques B) Objectes reals que no existeixen C) Fenòmens físics D) Observacions empíriques
A) Evidència empírica B) Existència intencional C) Presència física D) Coherència lògica
A) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. B) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència. C) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. D) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària.
A) Fenomenologia B) Empirisme C) Racionalisme D) Logicisme
A) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica) B) Les bases de l'aritmètica C) Filosofia de l'aritmètica D) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual)
A) Psicologisme B) Empirisme C) Logicisme D) Racionalisme
A) Richard Dedekind B) Gottlob Frege C) Georg Cantor D) Giuseppe Peano
A) La deducció transcendental. B) L'imperatiu categòric. C) La distinció entre analític i sintètic. D) El principi de context.
A) Dues estrelles diferents. B) El planeta Venus. C) Dos cossos celestials diferents. D) Una estrella del matí i una estrella del vespre.
A) F. H. Bradley B) William Hamilton C) Richard Whately D) George Boole
A) Richard Whately, George Boole B) F. H. Bradley, T. H. Green C) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce D) Bertrand Russell, G. E. Moore
A) Atomisme lògic B) Empirisme C) Pragmatisme D) Idealismo britànic
A) T. H. Green B) G. E. Moore C) F. H. Bradley D) Bertrand Russell
A) L'empirisme. B) L'hegelianisme, per ser massa obscur. C) L'atomisme lògic. D) El pragmatisme.
A) Realisme del sentit comú B) Relacions internes C) Holisme lògic D) Neohegelianisme
A) 1905 B) 1903 C) 1910 D) 1901
A) Conceptes abstractes B) Termes universals C) Descripcions definides dissimulades D) Demonstratius com "aquest" o "aquell"
A) El dimoni maligne de Descartes B) El paradoxa del mentider C) El segon problema de Frege D) Els paradoxes de Zenó
A) Teoria de la identitat B) Ambigüitat de l'abast C) Lògica predicativa D) Ambigüitat del quantificador
A) John Stuart Mill B) Gottlob Frege C) Alfred North Whitehead D) Ludwig Wittgenstein
A) La teoria dels tipus B) Metafísica del procés C) Filosofia del llenguatge ideal D) Atomisme lògic
A) El Tractatus B) Principia Mathematica C) Atomisme lògic D) Process and Reality
A) Mètode de taules de veritat. B) Lògica de predicats. C) Teoria dels tipus. D) Metafísica del procés.
A) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit. B) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. C) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. D) Resolen tots els problemes filosòfics.
A) "Logical Atomism". B) "Process and Reality". C) "Principia Mathematica". D) "Tractatus Logico-Philosophicus".
A) Hans Reichenbach B) Otto Neurath C) Moritz Schlick D) Rudolf Carnap
A) Moritz Schlick B) Hans Reichenbach C) Rudolf Carnap D) Friedrich Waismann
A) Ascens epistemològic B) Ascens lògic C) Ascens semàntic D) Ascens metafísic
A) Analysis B) Philosophical Review C) Mind D) Erkenntnis
A) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. B) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford. C) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. D) Va fugir als Estats Units.
A) Investigacions filosòfiques B) El llibre blau C) Tractatus logico-filosòfic D) Algunes observacions sobre la forma lògica
A) Piero Sraffa B) Frank Ramsey C) Rush Rhees D) John Wisdom
A) Frank Ramsey B) Piero Sraffa C) John Wisdom D) Ludwig Wittgenstein mateix
A) Realisme austríac B) Teories de les dades sensorials C) Teoria de les descripcions de Russell D) Dualisme cartesià
A) L'error de Descartes B) La teoria dels actes de parla d'Austin C) L'idealismo de Hägerström D) La premissa d'existència de Strawson
A) Teoria de les descripcions de Russell B) Realisme austríac C) Dualisme cartesià D) Teories de les dades sensorials
A) J.N. Findlay B) John Anderson C) Samuel Alexander D) David Lewis
A) David Lewis B) Karl Popper C) J.N. Findlay D) John Anderson
A) Karl Popper B) J.N. Findlay C) David Lewis D) John Anderson
A) Axel Hägerström B) Eino Kaila C) Georg Henrik von Wright D) Ernst Mally
A) Eino Kaila B) Ernst Mally C) Georg Henrik von Wright D) Axel Hägerström
A) Jin Yuelin B) Zhang Shenfu C) Tscha Hung D) Liang Qichao
A) 1956 B) 1945 C) 1920 D) Anys 70
A) Zhang Shenfu B) Liang Qichao C) Tscha Hung D) Hong Qian
A) Segona Guerra Mundial B) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 C) Revolució Cultural D) Pressió política comunista
A) Segona fase B) Primera fase C) Tercera fase D) Quarta fase
A) Empirisme B) Especulació metafísica C) Pragmatisme D) Positivisme lògic
A) Kant B) W. V. O. Quine C) Carnap D) Sellars
A) Wittgenstein B) Carnap C) Russell D) Sellars
A) Bertrand Russell. B) Willard Van Orman Quine. C) Saul Kripke. D) Ludwig Wittgenstein.
A) Lògica modal. B) Lògica deontològica. C) Lògica de predicats. D) Lògica quantificacional.
A) Ruth Barcan Marcus. B) Willard Van Orman Quine. C) Saul Kripke. D) Carnap.
A) Termes analítics. B) Descripcions flexibles. C) Designadors rígids. D) Construccions sintètiques.
A) Una sintaxi. B) Un sistema de proves. C) Una semàntica. D) Un algorisme.
A) Peter Van Inwagen B) David Lewis C) Stanisław Leśniewski D) Nelson Goodman
A) John Locke B) David Lewis C) Bernard Williams D) Derek Parfit
A) Una teoria semàntica. B) Una teoria de la redundància. C) Un element que porta la veritat. D) Un compromís ontològic.
A) El principi de raó suficient. B) La lògica temporal. C) L'argument de la conseqüència. D) El paradoxa del mentider.
A) Libertarianisme B) Perdurantisme C) Incompatibilisme D) Determinisme
A) Charlie Broad B) David Lewis C) John McTaggart D) Arthur Prior
A) Jan Łukasiewicz B) Graham Priest C) Edmund Gettier D) JC Beall
A) Quine B) Alvin Goldman C) Roderick Chisholm D) Michael Huemer
A) Epistemologia de les virtuts B) Coherentisme C) Conservadorisme fenomenal D) Teoria causal del coneixement
A) Roderick Chisholm B) Ernest Sosa C) Alvin Goldman D) Quine
A) Quine B) Roderick Chisholm C) Alvin Goldman D) Ernest Sosa
A) Coneixement sobre el coneixement B) Creença vera justificada C) El principi de raó suficient D) Pluralisme lògic
A) Centrar-se primer en els criteris metodològics B) Dubtar de l'existència del coneixement C) Aplicar principis de tancament al coneixement D) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?'
A) Nelson Goodman B) Wittgenstein C) Chisholm D) G. E. Moore
A) Wittgenstein B) Robert Nozick C) G. E. Moore D) Fred Dretske
A) Aplicar la inducció a problemes filosòfics B) Centrar-se en casos particulars de coneixement C) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement D) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?'
A) Elizabeth Anscombe B) R. M. Hare C) Philippa Foot D) G. E. Moore
A) Teoria de l'error B) Emotivisme C) Expressivisme D) Universalisme prescriptiu
A) Thomas Nagel B) John Rawls C) Robert Nozick D) Henry Sidgwick
A) El canvi emotivista. B) La revitalització deontològica. C) La ressurgència conseqüencialista. D) El 'gir aretàic'.
A) Alliberació animal (1975) B) La societat oberta i els seus enemics (1945) C) Anarquia, estat i utopia (1974) D) Una teoria de la justícia (1971)
A) "Llibertat negativa" B) "Llibertat positiva" C) "Justícia distributiva" D) "Llibertat restringida en la classe obrera"
A) Positivisme jurídic B) Drets dels animals C) Materialisme històric D) Liberalisme de mercat lliure
A) Positivisme jurídic B) Materialisme històric de Marx C) Llibertarianisme de mercat lliure D) Justícia distributiva igualitària liberal
A) Filosofia del llenguatge ordinari B) Marxisme analític C) Positivisme jurídic D) Liberalisme igualitari
A) Justícia distributiva B) Falta de llibertat en la classe obrera C) Autocontrol D) Absència de coerció
A) G. A. Cohen B) John Rawls C) Matthew Kramer D) Karl Popper |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc on es poden crear i avaluar proves matemàtiques i d'altres matèries.