Filosofia analítica - Prova
A) Ludwig Wittgenstein B) Søren Kierkegaard C) David Chalmers D) John Dewey
A) Jacques Derrida B) Jean-Paul Sartre C) Friedrich Nietzsche D) Gottlob Frege
A) Nihilisme B) Espiritualitat de la Nova Era C) Estructuralisme D) Positivisme lògic
A) Henri Bergson B) David Hume C) Edmund Gettier D) Friedrich Hayek
A) Karl Marx B) Simone Weil C) Michel de Montaigne D) Bertrand Russell
A) Alemanya B) Grècia C) Regne Unit D) França
A) Martin Heidegger B) Michel Foucault C) Ludwig Wittgenstein D) Simone de Beauvoir
A) Anglès B) Alemany C) Llatí D) Francès
A) Filosofia continental B) Filosofia analítica C) Fenomenologia D) Existencialisme
A) Metafísica i ontologia B) Ètica i moralitat C) Estètica i art D) Llenguatge i significat
A) Bertrand Russell B) Ludwig Wittgenstein C) Franz Brentano D) Gottlob Frege
A) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. B) L'intensitat d'un estat mental. C) Les propietats d'un fenomen físic. D) Un judici ètic.
A) Existencialisme B) Hegelianisme C) Positivisme lògic D) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong
A) Alexius Meinong B) Saul Kripke C) W. V. O. Quine D) Wilfrid Sellars
A) Empirisme lògic B) Idealismo continental C) Realisme analític D) Meinongianisme
A) David Lewis B) G. E. Moore C) Kazimierz Twardowski D) Rudolf Carnap
A) Franz Brentano B) Gottlob Frege C) Wilfrid Sellars D) Alexius Meinong
A) L'existència d'un fenomen físic. B) Un principi ètic. C) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. D) Una demostració matemàtica.
A) Construccions lògiques B) Fenòmens físics C) Objectes reals que no existeixen D) Observacions empíriques
A) Coherència lògica B) Presència física C) Existència intencional D) Evidència empírica
A) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària. B) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. C) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. D) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència.
A) Racionalisme B) Empirisme C) Fenomenologia D) Logicisme
A) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica) B) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) C) Les bases de l'aritmètica D) Filosofia de l'aritmètica
A) Logicisme B) Empirisme C) Racionalisme D) Psicologisme
A) Richard Dedekind B) Giuseppe Peano C) Georg Cantor D) Gottlob Frege
A) La deducció transcendental. B) La distinció entre analític i sintètic. C) El principi de context. D) L'imperatiu categòric.
A) Dos cossos celestials diferents. B) Una estrella del matí i una estrella del vespre. C) Dues estrelles diferents. D) El planeta Venus.
A) George Boole B) Richard Whately C) William Hamilton D) F. H. Bradley
A) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce B) F. H. Bradley, T. H. Green C) Bertrand Russell, G. E. Moore D) Richard Whately, George Boole
A) Atomisme lògic B) Pragmatisme C) Empirisme D) Idealismo britànic
A) Bertrand Russell B) F. H. Bradley C) G. E. Moore D) T. H. Green
A) El pragmatisme. B) L'hegelianisme, per ser massa obscur. C) L'empirisme. D) L'atomisme lògic.
A) Realisme del sentit comú B) Relacions internes C) Neohegelianisme D) Holisme lògic
A) 1901 B) 1903 C) 1905 D) 1910
A) Conceptes abstractes B) Descripcions definides dissimulades C) Termes universals D) Demonstratius com "aquest" o "aquell"
A) El dimoni maligne de Descartes B) El segon problema de Frege C) Els paradoxes de Zenó D) El paradoxa del mentider
A) Ambigüitat de l'abast B) Ambigüitat del quantificador C) Lògica predicativa D) Teoria de la identitat
A) Alfred North Whitehead B) Ludwig Wittgenstein C) Gottlob Frege D) John Stuart Mill
A) Atomisme lògic B) Metafísica del procés C) La teoria dels tipus D) Filosofia del llenguatge ideal
A) El Tractatus B) Principia Mathematica C) Process and Reality D) Atomisme lògic
A) Mètode de taules de veritat. B) Teoria dels tipus. C) Lògica de predicats. D) Metafísica del procés.
A) Resolen tots els problemes filosòfics. B) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. C) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. D) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit.
A) "Tractatus Logico-Philosophicus". B) "Logical Atomism". C) "Principia Mathematica". D) "Process and Reality".
A) Otto Neurath B) Rudolf Carnap C) Moritz Schlick D) Hans Reichenbach
A) Hans Reichenbach B) Rudolf Carnap C) Friedrich Waismann D) Moritz Schlick
A) Ascens lògic B) Ascens epistemològic C) Ascens semàntic D) Ascens metafísic
A) Mind B) Erkenntnis C) Analysis D) Philosophical Review
A) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford. B) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. C) Va fugir als Estats Units. D) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck.
A) Investigacions filosòfiques B) Tractatus logico-filosòfic C) Algunes observacions sobre la forma lògica D) El llibre blau
A) Piero Sraffa B) Rush Rhees C) Frank Ramsey D) John Wisdom
A) Piero Sraffa B) Ludwig Wittgenstein mateix C) John Wisdom D) Frank Ramsey
A) Teories de les dades sensorials B) Teoria de les descripcions de Russell C) Dualisme cartesià D) Realisme austríac
A) La premissa d'existència de Strawson B) L'idealismo de Hägerström C) La teoria dels actes de parla d'Austin D) L'error de Descartes
A) Dualisme cartesià B) Teoria de les descripcions de Russell C) Realisme austríac D) Teories de les dades sensorials
A) Samuel Alexander B) John Anderson C) David Lewis D) J.N. Findlay
A) John Anderson B) J.N. Findlay C) Karl Popper D) David Lewis
A) John Anderson B) J.N. Findlay C) David Lewis D) Karl Popper
A) Ernst Mally B) Axel Hägerström C) Georg Henrik von Wright D) Eino Kaila
A) Ernst Mally B) Georg Henrik von Wright C) Axel Hägerström D) Eino Kaila
A) Jin Yuelin B) Liang Qichao C) Tscha Hung D) Zhang Shenfu
A) 1920 B) 1945 C) Anys 70 D) 1956
A) Zhang Shenfu B) Tscha Hung C) Liang Qichao D) Hong Qian
A) Revolució Cultural B) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 C) Pressió política comunista D) Segona Guerra Mundial
A) Quarta fase B) Tercera fase C) Segona fase D) Primera fase
A) Positivisme lògic B) Especulació metafísica C) Pragmatisme D) Empirisme
A) Carnap B) W. V. O. Quine C) Sellars D) Kant
A) Wittgenstein B) Carnap C) Sellars D) Russell
A) Saul Kripke. B) Willard Van Orman Quine. C) Ludwig Wittgenstein. D) Bertrand Russell.
A) Lògica modal. B) Lògica deontològica. C) Lògica de predicats. D) Lògica quantificacional.
A) Ruth Barcan Marcus. B) Carnap. C) Saul Kripke. D) Willard Van Orman Quine.
A) Construccions sintètiques. B) Designadors rígids. C) Descripcions flexibles. D) Termes analítics.
A) Un algorisme. B) Una sintaxi. C) Un sistema de proves. D) Una semàntica.
A) Stanisław Leśniewski B) David Lewis C) Peter Van Inwagen D) Nelson Goodman
A) Derek Parfit B) David Lewis C) Bernard Williams D) John Locke
A) Una teoria de la redundància. B) Un compromís ontològic. C) Un element que porta la veritat. D) Una teoria semàntica.
A) La lògica temporal. B) L'argument de la conseqüència. C) El paradoxa del mentider. D) El principi de raó suficient.
A) Perdurantisme B) Determinisme C) Libertarianisme D) Incompatibilisme
A) Arthur Prior B) Charlie Broad C) John McTaggart D) David Lewis
A) Graham Priest B) Jan Łukasiewicz C) JC Beall D) Edmund Gettier
A) Alvin Goldman B) Quine C) Michael Huemer D) Roderick Chisholm
A) Conservadorisme fenomenal B) Coherentisme C) Teoria causal del coneixement D) Epistemologia de les virtuts
A) Ernest Sosa B) Alvin Goldman C) Quine D) Roderick Chisholm
A) Roderick Chisholm B) Ernest Sosa C) Alvin Goldman D) Quine
A) Coneixement sobre el coneixement B) El principi de raó suficient C) Creença vera justificada D) Pluralisme lògic
A) Centrar-se primer en els criteris metodològics B) Dubtar de l'existència del coneixement C) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?' D) Aplicar principis de tancament al coneixement
A) Wittgenstein B) Nelson Goodman C) G. E. Moore D) Chisholm
A) Robert Nozick B) G. E. Moore C) Fred Dretske D) Wittgenstein
A) Centrar-se en casos particulars de coneixement B) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement C) Aplicar la inducció a problemes filosòfics D) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?'
A) Elizabeth Anscombe B) Philippa Foot C) R. M. Hare D) G. E. Moore
A) Teoria de l'error B) Expressivisme C) Emotivisme D) Universalisme prescriptiu
A) Robert Nozick B) John Rawls C) Henry Sidgwick D) Thomas Nagel
A) El 'gir aretàic'. B) La ressurgència conseqüencialista. C) La revitalització deontològica. D) El canvi emotivista.
A) Anarquia, estat i utopia (1974) B) Alliberació animal (1975) C) La societat oberta i els seus enemics (1945) D) Una teoria de la justícia (1971)
A) "Llibertat positiva" B) "Justícia distributiva" C) "Llibertat negativa" D) "Llibertat restringida en la classe obrera"
A) Materialisme històric B) Liberalisme de mercat lliure C) Drets dels animals D) Positivisme jurídic
A) Positivisme jurídic B) Llibertarianisme de mercat lliure C) Materialisme històric de Marx D) Justícia distributiva igualitària liberal
A) Liberalisme igualitari B) Positivisme jurídic C) Filosofia del llenguatge ordinari D) Marxisme analític
A) Justícia distributiva B) Autocontrol C) Absència de coerció D) Falta de llibertat en la classe obrera
A) Matthew Kramer B) G. A. Cohen C) Karl Popper D) John Rawls |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc on es poden crear i avaluar proves matemàtiques i d'altres matèries.