Filosofia analítica - Qüestionari
A) John Dewey B) Søren Kierkegaard C) David Chalmers D) Ludwig Wittgenstein
A) Gottlob Frege B) Friedrich Nietzsche C) Jean-Paul Sartre D) Jacques Derrida
A) Estructuralisme B) Positivisme lògic C) Nihilisme D) Espiritualitat de la Nova Era
A) David Hume B) Edmund Gettier C) Friedrich Hayek D) Henri Bergson
A) Simone Weil B) Bertrand Russell C) Karl Marx D) Michel de Montaigne
A) Regne Unit B) França C) Alemanya D) Grècia
A) Martin Heidegger B) Simone de Beauvoir C) Michel Foucault D) Ludwig Wittgenstein
A) Llatí B) Francès C) Alemany D) Anglès
A) Fenomenologia B) Filosofia analítica C) Filosofia continental D) Existencialisme
A) Estètica i art B) Metafísica i ontologia C) Llenguatge i significat D) Ètica i moralitat
A) Ludwig Wittgenstein B) Franz Brentano C) Gottlob Frege D) Bertrand Russell
A) Les propietats d'un fenomen físic. B) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. C) Un judici ètic. D) L'intensitat d'un estat mental.
A) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong B) Existencialisme C) Positivisme lògic D) Hegelianisme
A) Alexius Meinong B) Saul Kripke C) W. V. O. Quine D) Wilfrid Sellars
A) Empirisme lògic B) Realisme analític C) Meinongianisme D) Idealismo continental
A) Kazimierz Twardowski B) David Lewis C) G. E. Moore D) Rudolf Carnap
A) Wilfrid Sellars B) Gottlob Frege C) Alexius Meinong D) Franz Brentano
A) Una demostració matemàtica. B) L'existència d'un fenomen físic. C) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. D) Un principi ètic.
A) Fenòmens físics B) Objectes reals que no existeixen C) Construccions lògiques D) Observacions empíriques
A) Evidència empírica B) Coherència lògica C) Presència física D) Existència intencional
A) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència. B) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. C) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. D) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària.
A) Racionalisme B) Logicisme C) Empirisme D) Fenomenologia
A) Les bases de l'aritmètica B) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) C) Filosofia de l'aritmètica D) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica)
A) Psicologisme B) Logicisme C) Empirisme D) Racionalisme
A) Gottlob Frege B) Giuseppe Peano C) Richard Dedekind D) Georg Cantor
A) La distinció entre analític i sintètic. B) La deducció transcendental. C) El principi de context. D) L'imperatiu categòric.
A) Dues estrelles diferents. B) El planeta Venus. C) Dos cossos celestials diferents. D) Una estrella del matí i una estrella del vespre.
A) F. H. Bradley B) Richard Whately C) William Hamilton D) George Boole
A) F. H. Bradley, T. H. Green B) Bertrand Russell, G. E. Moore C) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce D) Richard Whately, George Boole
A) Pragmatisme B) Atomisme lògic C) Empirisme D) Idealismo britànic
A) F. H. Bradley B) T. H. Green C) Bertrand Russell D) G. E. Moore
A) L'empirisme. B) L'hegelianisme, per ser massa obscur. C) El pragmatisme. D) L'atomisme lògic.
A) Neohegelianisme B) Relacions internes C) Holisme lògic D) Realisme del sentit comú
A) 1901 B) 1910 C) 1905 D) 1903
A) Termes universals B) Conceptes abstractes C) Descripcions definides dissimulades D) Demonstratius com "aquest" o "aquell"
A) Els paradoxes de Zenó B) El dimoni maligne de Descartes C) El paradoxa del mentider D) El segon problema de Frege
A) Lògica predicativa B) Ambigüitat del quantificador C) Teoria de la identitat D) Ambigüitat de l'abast
A) Ludwig Wittgenstein B) John Stuart Mill C) Alfred North Whitehead D) Gottlob Frege
A) Atomisme lògic B) Metafísica del procés C) Filosofia del llenguatge ideal D) La teoria dels tipus
A) El Tractatus B) Process and Reality C) Principia Mathematica D) Atomisme lògic
A) Metafísica del procés. B) Mètode de taules de veritat. C) Teoria dels tipus. D) Lògica de predicats.
A) Resolen tots els problemes filosòfics. B) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. C) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit. D) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic.
A) "Logical Atomism". B) "Principia Mathematica". C) "Tractatus Logico-Philosophicus". D) "Process and Reality".
A) Moritz Schlick B) Otto Neurath C) Rudolf Carnap D) Hans Reichenbach
A) Rudolf Carnap B) Moritz Schlick C) Friedrich Waismann D) Hans Reichenbach
A) Ascens semàntic B) Ascens lògic C) Ascens epistemològic D) Ascens metafísic
A) Analysis B) Mind C) Philosophical Review D) Erkenntnis
A) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. B) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. C) Va fugir als Estats Units. D) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford.
A) Tractatus logico-filosòfic B) Investigacions filosòfiques C) El llibre blau D) Algunes observacions sobre la forma lògica
A) Frank Ramsey B) Piero Sraffa C) Rush Rhees D) John Wisdom
A) Piero Sraffa B) Frank Ramsey C) Ludwig Wittgenstein mateix D) John Wisdom
A) Dualisme cartesià B) Realisme austríac C) Teories de les dades sensorials D) Teoria de les descripcions de Russell
A) L'error de Descartes B) La premissa d'existència de Strawson C) La teoria dels actes de parla d'Austin D) L'idealismo de Hägerström
A) Dualisme cartesià B) Teoria de les descripcions de Russell C) Teories de les dades sensorials D) Realisme austríac
A) Samuel Alexander B) David Lewis C) John Anderson D) J.N. Findlay
A) David Lewis B) John Anderson C) J.N. Findlay D) Karl Popper
A) J.N. Findlay B) David Lewis C) Karl Popper D) John Anderson
A) Georg Henrik von Wright B) Axel Hägerström C) Ernst Mally D) Eino Kaila
A) Ernst Mally B) Axel Hägerström C) Georg Henrik von Wright D) Eino Kaila
A) Liang Qichao B) Jin Yuelin C) Tscha Hung D) Zhang Shenfu
A) 1945 B) 1920 C) Anys 70 D) 1956
A) Liang Qichao B) Tscha Hung C) Hong Qian D) Zhang Shenfu
A) Pressió política comunista B) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 C) Revolució Cultural D) Segona Guerra Mundial
A) Quarta fase B) Tercera fase C) Segona fase D) Primera fase
A) Empirisme B) Positivisme lògic C) Pragmatisme D) Especulació metafísica
A) Sellars B) W. V. O. Quine C) Carnap D) Kant
A) Sellars B) Wittgenstein C) Carnap D) Russell
A) Saul Kripke. B) Willard Van Orman Quine. C) Bertrand Russell. D) Ludwig Wittgenstein.
A) Lògica modal. B) Lògica deontològica. C) Lògica quantificacional. D) Lògica de predicats.
A) Willard Van Orman Quine. B) Ruth Barcan Marcus. C) Saul Kripke. D) Carnap.
A) Construccions sintètiques. B) Termes analítics. C) Descripcions flexibles. D) Designadors rígids.
A) Un sistema de proves. B) Una sintaxi. C) Un algorisme. D) Una semàntica.
A) Nelson Goodman B) Peter Van Inwagen C) David Lewis D) Stanisław Leśniewski
A) David Lewis B) John Locke C) Derek Parfit D) Bernard Williams
A) Un compromís ontològic. B) Una teoria semàntica. C) Una teoria de la redundància. D) Un element que porta la veritat.
A) El paradoxa del mentider. B) El principi de raó suficient. C) L'argument de la conseqüència. D) La lògica temporal.
A) Incompatibilisme B) Perdurantisme C) Determinisme D) Libertarianisme
A) David Lewis B) John McTaggart C) Charlie Broad D) Arthur Prior
A) Edmund Gettier B) Jan Łukasiewicz C) JC Beall D) Graham Priest
A) Michael Huemer B) Roderick Chisholm C) Alvin Goldman D) Quine
A) Conservadorisme fenomenal B) Teoria causal del coneixement C) Epistemologia de les virtuts D) Coherentisme
A) Roderick Chisholm B) Ernest Sosa C) Quine D) Alvin Goldman
A) Quine B) Ernest Sosa C) Alvin Goldman D) Roderick Chisholm
A) Coneixement sobre el coneixement B) El principi de raó suficient C) Creença vera justificada D) Pluralisme lògic
A) Dubtar de l'existència del coneixement B) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?' C) Aplicar principis de tancament al coneixement D) Centrar-se primer en els criteris metodològics
A) Nelson Goodman B) G. E. Moore C) Chisholm D) Wittgenstein
A) Wittgenstein B) Fred Dretske C) G. E. Moore D) Robert Nozick
A) Aplicar la inducció a problemes filosòfics B) Centrar-se en casos particulars de coneixement C) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement D) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?'
A) Philippa Foot B) G. E. Moore C) R. M. Hare D) Elizabeth Anscombe
A) Universalisme prescriptiu B) Expressivisme C) Emotivisme D) Teoria de l'error
A) Henry Sidgwick B) John Rawls C) Robert Nozick D) Thomas Nagel
A) La ressurgència conseqüencialista. B) El 'gir aretàic'. C) La revitalització deontològica. D) El canvi emotivista.
A) Anarquia, estat i utopia (1974) B) Una teoria de la justícia (1971) C) Alliberació animal (1975) D) La societat oberta i els seus enemics (1945)
A) "Justícia distributiva" B) "Llibertat negativa" C) "Llibertat restringida en la classe obrera" D) "Llibertat positiva"
A) Positivisme jurídic B) Drets dels animals C) Liberalisme de mercat lliure D) Materialisme històric
A) Positivisme jurídic B) Llibertarianisme de mercat lliure C) Materialisme històric de Marx D) Justícia distributiva igualitària liberal
A) Positivisme jurídic B) Filosofia del llenguatge ordinari C) Liberalisme igualitari D) Marxisme analític
A) Absència de coerció B) Autocontrol C) Justícia distributiva D) Falta de llibertat en la classe obrera
A) Karl Popper B) G. A. Cohen C) Matthew Kramer D) John Rawls |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc on es poden crear i avaluar proves matemàtiques i d'altres matèries.