Filosofia analítica - Prova
A) John Dewey B) Ludwig Wittgenstein C) David Chalmers D) Søren Kierkegaard
A) Jean-Paul Sartre B) Gottlob Frege C) Friedrich Nietzsche D) Jacques Derrida
A) Estructuralisme B) Nihilisme C) Positivisme lògic D) Espiritualitat de la Nova Era
A) Edmund Gettier B) David Hume C) Friedrich Hayek D) Henri Bergson
A) Simone Weil B) Bertrand Russell C) Karl Marx D) Michel de Montaigne
A) Regne Unit B) França C) Grècia D) Alemanya
A) Michel Foucault B) Ludwig Wittgenstein C) Simone de Beauvoir D) Martin Heidegger
A) Llatí B) Alemany C) Francès D) Anglès
A) Existencialisme B) Filosofia continental C) Fenomenologia D) Filosofia analítica
A) Llenguatge i significat B) Metafísica i ontologia C) Ètica i moralitat D) Estètica i art
A) Bertrand Russell B) Franz Brentano C) Gottlob Frege D) Ludwig Wittgenstein
A) Un judici ètic. B) Les propietats d'un fenomen físic. C) L'intensitat d'un estat mental. D) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte.
A) Positivisme lògic B) Existencialisme C) Hegelianisme D) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong
A) Alexius Meinong B) W. V. O. Quine C) Wilfrid Sellars D) Saul Kripke
A) Realisme analític B) Meinongianisme C) Idealismo continental D) Empirisme lògic
A) Kazimierz Twardowski B) David Lewis C) Rudolf Carnap D) G. E. Moore
A) Wilfrid Sellars B) Gottlob Frege C) Franz Brentano D) Alexius Meinong
A) Un principi ètic. B) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. C) Una demostració matemàtica. D) L'existència d'un fenomen físic.
A) Observacions empíriques B) Objectes reals que no existeixen C) Construccions lògiques D) Fenòmens físics
A) Existència intencional B) Evidència empírica C) Presència física D) Coherència lògica
A) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. B) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. C) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària. D) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència.
A) Empirisme B) Racionalisme C) Fenomenologia D) Logicisme
A) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) B) Filosofia de l'aritmètica C) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica) D) Les bases de l'aritmètica
A) Racionalisme B) Logicisme C) Empirisme D) Psicologisme
A) Richard Dedekind B) Giuseppe Peano C) Georg Cantor D) Gottlob Frege
A) El principi de context. B) L'imperatiu categòric. C) La distinció entre analític i sintètic. D) La deducció transcendental.
A) Una estrella del matí i una estrella del vespre. B) Dos cossos celestials diferents. C) El planeta Venus. D) Dues estrelles diferents.
A) George Boole B) Richard Whately C) William Hamilton D) F. H. Bradley
A) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce B) F. H. Bradley, T. H. Green C) Richard Whately, George Boole D) Bertrand Russell, G. E. Moore
A) Idealismo britànic B) Pragmatisme C) Atomisme lògic D) Empirisme
A) Bertrand Russell B) F. H. Bradley C) G. E. Moore D) T. H. Green
A) El pragmatisme. B) L'atomisme lògic. C) L'hegelianisme, per ser massa obscur. D) L'empirisme.
A) Neohegelianisme B) Holisme lògic C) Realisme del sentit comú D) Relacions internes
A) 1901 B) 1910 C) 1903 D) 1905
A) Descripcions definides dissimulades B) Demonstratius com "aquest" o "aquell" C) Termes universals D) Conceptes abstractes
A) El segon problema de Frege B) Els paradoxes de Zenó C) El paradoxa del mentider D) El dimoni maligne de Descartes
A) Ambigüitat de l'abast B) Lògica predicativa C) Teoria de la identitat D) Ambigüitat del quantificador
A) Gottlob Frege B) John Stuart Mill C) Alfred North Whitehead D) Ludwig Wittgenstein
A) Metafísica del procés B) Filosofia del llenguatge ideal C) Atomisme lògic D) La teoria dels tipus
A) El Tractatus B) Principia Mathematica C) Atomisme lògic D) Process and Reality
A) Teoria dels tipus. B) Lògica de predicats. C) Mètode de taules de veritat. D) Metafísica del procés.
A) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. B) Resolen tots els problemes filosòfics. C) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. D) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit.
A) "Principia Mathematica". B) "Process and Reality". C) "Logical Atomism". D) "Tractatus Logico-Philosophicus".
A) Moritz Schlick B) Otto Neurath C) Hans Reichenbach D) Rudolf Carnap
A) Friedrich Waismann B) Moritz Schlick C) Hans Reichenbach D) Rudolf Carnap
A) Ascens metafísic B) Ascens epistemològic C) Ascens lògic D) Ascens semàntic
A) Mind B) Philosophical Review C) Analysis D) Erkenntnis
A) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. B) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford. C) Va fugir als Estats Units. D) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck.
A) Tractatus logico-filosòfic B) Investigacions filosòfiques C) Algunes observacions sobre la forma lògica D) El llibre blau
A) Piero Sraffa B) John Wisdom C) Rush Rhees D) Frank Ramsey
A) Ludwig Wittgenstein mateix B) John Wisdom C) Frank Ramsey D) Piero Sraffa
A) Dualisme cartesià B) Teories de les dades sensorials C) Realisme austríac D) Teoria de les descripcions de Russell
A) L'error de Descartes B) La premissa d'existència de Strawson C) La teoria dels actes de parla d'Austin D) L'idealismo de Hägerström
A) Teoria de les descripcions de Russell B) Dualisme cartesià C) Teories de les dades sensorials D) Realisme austríac
A) J.N. Findlay B) Samuel Alexander C) John Anderson D) David Lewis
A) David Lewis B) J.N. Findlay C) John Anderson D) Karl Popper
A) Karl Popper B) John Anderson C) J.N. Findlay D) David Lewis
A) Axel Hägerström B) Eino Kaila C) Ernst Mally D) Georg Henrik von Wright
A) Axel Hägerström B) Ernst Mally C) Eino Kaila D) Georg Henrik von Wright
A) Jin Yuelin B) Liang Qichao C) Tscha Hung D) Zhang Shenfu
A) 1920 B) 1945 C) 1956 D) Anys 70
A) Tscha Hung B) Zhang Shenfu C) Liang Qichao D) Hong Qian
A) Segona Guerra Mundial B) Pressió política comunista C) Revolució Cultural D) Reformes econòmiques de la dècada de 1970
A) Tercera fase B) Primera fase C) Quarta fase D) Segona fase
A) Empirisme B) Especulació metafísica C) Positivisme lògic D) Pragmatisme
A) Sellars B) Carnap C) W. V. O. Quine D) Kant
A) Wittgenstein B) Russell C) Sellars D) Carnap
A) Bertrand Russell. B) Saul Kripke. C) Ludwig Wittgenstein. D) Willard Van Orman Quine.
A) Lògica modal. B) Lògica de predicats. C) Lògica quantificacional. D) Lògica deontològica.
A) Ruth Barcan Marcus. B) Willard Van Orman Quine. C) Carnap. D) Saul Kripke.
A) Designadors rígids. B) Termes analítics. C) Construccions sintètiques. D) Descripcions flexibles.
A) Una semàntica. B) Un algorisme. C) Un sistema de proves. D) Una sintaxi.
A) David Lewis B) Peter Van Inwagen C) Stanisław Leśniewski D) Nelson Goodman
A) Bernard Williams B) Derek Parfit C) John Locke D) David Lewis
A) Un element que porta la veritat. B) Un compromís ontològic. C) Una teoria semàntica. D) Una teoria de la redundància.
A) L'argument de la conseqüència. B) El paradoxa del mentider. C) La lògica temporal. D) El principi de raó suficient.
A) Perdurantisme B) Libertarianisme C) Determinisme D) Incompatibilisme
A) Charlie Broad B) Arthur Prior C) David Lewis D) John McTaggart
A) Jan Łukasiewicz B) Edmund Gettier C) Graham Priest D) JC Beall
A) Roderick Chisholm B) Michael Huemer C) Alvin Goldman D) Quine
A) Epistemologia de les virtuts B) Coherentisme C) Conservadorisme fenomenal D) Teoria causal del coneixement
A) Alvin Goldman B) Quine C) Ernest Sosa D) Roderick Chisholm
A) Quine B) Alvin Goldman C) Ernest Sosa D) Roderick Chisholm
A) El principi de raó suficient B) Creença vera justificada C) Coneixement sobre el coneixement D) Pluralisme lògic
A) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?' B) Aplicar principis de tancament al coneixement C) Dubtar de l'existència del coneixement D) Centrar-se primer en els criteris metodològics
A) G. E. Moore B) Wittgenstein C) Nelson Goodman D) Chisholm
A) G. E. Moore B) Fred Dretske C) Robert Nozick D) Wittgenstein
A) Centrar-se en casos particulars de coneixement B) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement C) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?' D) Aplicar la inducció a problemes filosòfics
A) Elizabeth Anscombe B) G. E. Moore C) Philippa Foot D) R. M. Hare
A) Universalisme prescriptiu B) Teoria de l'error C) Emotivisme D) Expressivisme
A) Henry Sidgwick B) John Rawls C) Thomas Nagel D) Robert Nozick
A) El canvi emotivista. B) La revitalització deontològica. C) La ressurgència conseqüencialista. D) El 'gir aretàic'.
A) La societat oberta i els seus enemics (1945) B) Una teoria de la justícia (1971) C) Anarquia, estat i utopia (1974) D) Alliberació animal (1975)
A) "Llibertat restringida en la classe obrera" B) "Llibertat positiva" C) "Llibertat negativa" D) "Justícia distributiva"
A) Liberalisme de mercat lliure B) Drets dels animals C) Materialisme històric D) Positivisme jurídic
A) Llibertarianisme de mercat lliure B) Materialisme històric de Marx C) Positivisme jurídic D) Justícia distributiva igualitària liberal
A) Positivisme jurídic B) Filosofia del llenguatge ordinari C) Liberalisme igualitari D) Marxisme analític
A) Justícia distributiva B) Absència de coerció C) Falta de llibertat en la classe obrera D) Autocontrol
A) Karl Popper B) John Rawls C) Matthew Kramer D) G. A. Cohen |
Prova creada amb That Quiz —
el lloc on es poden crear i avaluar proves matemàtiques i d'altres matèries.