A) Galictis B) Bassaricyon C) Saimiri D) Procyon
A) Àfrica B) Austràlia C) Àsia D) Amèrica del Sud
A) Mamífer B) Ocell C) Rèptil D) Amfibi
A) Canidae B) Felidae C) Ursidae D) Procionidae
A) Insectes B) Fruits C) Carn D) Peix
A) Pol·linitzador B) Descomposador C) Depredador superior D) Dispersor de llavors
A) Codi Morse B) Vocalitzacions i marcatge amb olors C) Llenguatge de signes D) Telepatia
A) 3 B) 5 C) 4 D) 6
A) 6 B) 4 C) 2 D) 8
A) Guineu americana B) Olingo C) Pinho de cua roja D) Coatimundi
A) Costa Rica B) Panamà C) Colòmbia D) Nicaràgua
A) William More Gabb B) Carl Linnaeus C) Alexander von Humboldt D) Charles Darwin
A) Les potes posteriors són notablement més llargues. B) Ambdós tenen la mateixa longitud. C) Les potes anteriors són notablement més llargues. D) Estan connectades per una membrana interdigital.
A) Marró fosc B) Beix clar a grogós C) Gris-marró D) Negre
A) Tres parells B) Quatre parells C) Un parell D) Dos parells
A) Per sobre dels 3.000 metres. B) De 1.000 a uns 2.000 metres. C) Des del nivell del mar fins a 500 metres. D) De 500 a 1.000 metres.
A) Regulen la temperatura corporal. B) Atreuen a les parelles. C) Marquen el territori amb senyals visuals. D) Alliberen un producte químic de mal oló quan estan en perill.
A) No té cap pelatge. B) Anells subtils de pelatge més fosc al llarg de la seva longitud. C) Totalment negra. D) Completament blanca.
A) Costa Rica B) Panamà C) Hondures D) Nicaràgua
A) De 20 a 30 centímetres B) De 50 a 60 centímetres C) De 36 a 42 centímetres D) De 10 a 15 centímetres
A) Vermell intens B) Pelut C) Llis i sense pèl D) Amb taques negres
A) Curt i arrodonit, amb ulls relativament grans B) Plà, sense característiques distintives C) Allargat i estret, amb ulls petits D) Apunyit, com un bec
A) Groc B) Marró fosc C) Blanc D) Negre
A) Primavera B) Hivern C) Estació seca D) Estació plujosa
A) Terrestre: passa la major part del temps a terra. B) Aeri: planeja entre els arbres. C) Fossorial: excava caus per protegir-se. D) Arboreal: passa gran part del temps als arbres.
A) La cua no és prensil, però pot servir d'equilibri. B) La cua és prensil, com la dels kinkajous. C) La cua és més curta i s'utilitza per excavar. D) La cua és més llarga i de colors més vibrants.
A) Un rugit fort B) Un gemec profund C) Un xiulet agut D) "Whey-chuck" o "wey-toll"
A) A la primavera. B) A l'hivern. C) Durant la temporada seca. D) Durant la temporada de pluges. |