Mecànica quàntica - Qüestionari
A) Acció fantasmagòrica a distància B) Dualitat ona-partícula C) Entrellament quàntic D) Funció d'ona
A) Unitat d'energia quantificada. B) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament. C) Àrea superficial d'un sistema quàntic. D) Partícula elemental en el nucli atòmic.
A) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic. B) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. C) Propietats d'un sistema que es poden mesurar. D) Conceptes teòrics que no es poden observar directament.
A) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia. B) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. C) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. D) Augment de l'entrellament entre partícules.
A) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic. B) Determina la velocitat de la llum en el buit. C) Prova la llei de conservació de l'energia. D) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria.
A) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic. B) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics. C) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. D) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques.
A) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats. B) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró. C) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets. D) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa.
A) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. B) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics. C) Moviment de partícules en un moviment cíclic. D) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial.
A) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries B) Utilitzant variables ocultes C) Mitjançant el principi d'incertesa D) Ignorant la dualitat ona-partícula
A) El principi d'incertesa B) La teoria d'Einstein C) La constant de Planck D) El principi de Heisenberg
A) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose B) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell C) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac D) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe
A) El teorema de Bell B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) La teoria de la relativitat d'Einstein D) El teorema de Planck
A) Només mecànica clàssica. B) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. C) Només estadística. D) Aritmètica i geometria bàsiques.
A) Principi de superposició B) Dualitat ona-partícula C) Col·lapse de l'estat quàntic D) Principi d'incertesa
A) És no lineal. B) És unitaire. C) És comutatiu. D) És no determinista.
A) Una molècula biològica complexa B) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada C) L'àtom d'hèlium D) L'àtom d'hidrogen
A) [X̂, P̂] = ħ B) [X̂, P̂] = iħ C) [X̂, P̂] = 0 D) [X̂, P̂] = -iħ
A) ψ_A + ψ_B. B) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2. C) ψ_A * ψ_B. D) ψ_A ⊗ ψ_B.
A) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal). B) Estats enllaçats. C) Vectors d'estat. D) Matrius de densitat reduïdes.
A) Mesures de valors operadors positius (POVM). B) Vectors d'estat. C) Matrius de densitat. D) Estats enllaçats.
A) La formulació de l'integral de camí de Feynman B) La mecànica matricial C) La teoria de transformacions D) La mecànica ondulatoria
A) Una magnitud conservada B) L'hamiltonià (H) C) Qualsevol operador hermitià D) Un principi d'acció
A) U(t) = eiHt/ħ B) U(t) = e-iHt/ħ C) U(t) = iHt/ħ D) U(t) = Ht/ħ
A) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a)) B) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) C) (1 / 2m) P² D) -(ℏ² / (2m)) d² / dx²
A) (1/√(2π)) ∫ eikx dk B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) ℏk D) e-ak² / 2
A) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² B) e^(i(kx - ℏk²t / (2m))) C) (1/√(2π)) ∫ eikx dk D) ψk, 0
A) Una regió determinada B) Tot l'espai C) Als límits D) Fora de la caixa
A) Separació de variables B) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació) C) Mètode variacional D) Teoria de la pertorbació
A) Funcionament del divisor de feix. B) Font de fotons. C) Funcionament del desfasador de fase. D) Detector.
A) |α|² + |β|² = 1 B) |α|² - |β|² = 1 C) |α|² * |β|² = 1 D) |α| + |β| = 1
A) Espai de Minkowski B) Espai euclidià C) Espai de fases D) Espai de Hilbert
A) Operadors hermitics B) Valors propis C) Matrius unitàries D) Funcions d'ona
A) Entrellament B) Quantificació C) Superposició D) Decoherència
A) Dispersió de Rutherford B) Experiment de la doble escletxa C) Efecte fotoelèctric D) Experiment de Stern-Gerlach
A) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. B) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble. C) Un gluó, que transporta la força nuclear forta. D) El gravitó, que transporta la força gravitatòria.
A) Camps quàntics B) Ondes gravitatòries C) Xarxes d'espín D) Bucles de corda
A) 1803 B) 1900 C) 1925 D) 1859
A) Johann Wilhelm Hittorf B) Julius Plücker C) Michael Faraday D) Eugen Goldstein
A) Max Planck B) Gustav Kirchhoff C) Albert Einstein D) Niels Bohr
A) 1900 B) 1899 C) 1915 D) 1925
A) Niels Bohr B) Albert Einstein C) Max Born D) Erwin Schrödinger
A) Werner Heisenberg B) Max Born C) Erwin Schrödinger D) Louis de Broglie
A) 1926 B) 1930 C) 1923 D) 1925
A) La cinquena conferència de Solvay B) El congrés internacional de física C) El simposi de mecànica quàntica D) La primera conferència de Solvay
A) Julius Plücker B) J. J. Thomson C) Eugen Goldstein D) Michael Faraday
A) Max Born B) Pasqual Jordan C) Werner Heisenberg D) Arnold Sommerfeld
A) Relativitat general B) Termodinàmica C) Només la física clàssica D) Moltes disciplines |
Prova creada amb That Quiz —
on es fan proves de matemàtiques i altres matèries.