A) Dualitat ona-partícula B) Entrellament quàntic C) Acció fantasmagòrica a distància D) Funció d'ona
A) Partícula elemental en el nucli atòmic. B) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament. C) Àrea superficial d'un sistema quàntic. D) Unitat d'energia quantificada.
A) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. B) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic. C) Propietats d'un sistema que es poden mesurar. D) Conceptes teòrics que no es poden observar directament.
A) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. B) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia. C) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. D) Augment de l'entrellament entre partícules.
A) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic. B) Determina la velocitat de la llum en el buit. C) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria. D) Prova la llei de conservació de l'energia.
A) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. B) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic. C) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques. D) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics.
A) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats. B) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets. C) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa. D) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró.
A) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial. B) Moviment de partícules en un moviment cíclic. C) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. D) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics.
A) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries B) Utilitzant variables ocultes C) Ignorant la dualitat ona-partícula D) Mitjançant el principi d'incertesa
A) El principi de Heisenberg B) El principi d'incertesa C) La teoria d'Einstein D) La constant de Planck
A) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell B) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac C) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose D) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe
A) La teoria de la relativitat d'Einstein B) El teorema de Planck C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) El teorema de Bell
A) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. B) Aritmètica i geometria bàsiques. C) Només mecànica clàssica. D) Només estadística.
A) Dualitat ona-partícula B) Principi de superposició C) Principi d'incertesa D) Col·lapse de l'estat quàntic
A) És no determinista. B) És unitaire. C) És no lineal. D) És comutatiu.
A) L'àtom d'hèlium B) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada C) Una molècula biològica complexa D) L'àtom d'hidrogen
A) [X̂, P̂] = -iħ B) [X̂, P̂] = iħ C) [X̂, P̂] = ħ D) [X̂, P̂] = 0
A) ψ_A * ψ_B. B) ψ_A + ψ_B. C) ψ_A ⊗ ψ_B. D) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2.
A) Estats enllaçats. B) Matrius de densitat reduïdes. C) Vectors d'estat. D) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal).
A) Mesures de valors operadors positius (POVM). B) Matrius de densitat. C) Estats enllaçats. D) Vectors d'estat.
A) La formulació de l'integral de camí de Feynman B) La mecànica ondulatoria C) La mecànica matricial D) La teoria de transformacions
A) Una magnitud conservada B) L'hamiltonià (H) C) Qualsevol operador hermitià D) Un principi d'acció
A) U(t) = iHt/ħ B) U(t) = e-iHt/ħ C) U(t) = eiHt/ħ D) U(t) = Ht/ħ
A) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) (1 / 2m) P² D) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a))
A) ℏk B) (1/√(2π)) ∫ eikx dk C) e-ak² / 2 D) -(ℏ² / (2m)) d² / dx²
A) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² B) e^(i(kx - ℏk²t / (2m))) C) ψk, 0 D) (1/√(2π)) ∫ eikx dk
A) Una regió determinada B) Tot l'espai C) Fora de la caixa D) Als límits
A) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació) B) Mètode variacional C) Separació de variables D) Teoria de la pertorbació
A) Funcionament del divisor de feix. B) Detector. C) Font de fotons. D) Funcionament del desfasador de fase.
A) |α|² + |β|² = 1 B) |α| + |β| = 1 C) |α|² * |β|² = 1 D) |α|² - |β|² = 1
A) Espai de Minkowski B) Espai de Hilbert C) Espai euclidià D) Espai de fases
A) Funcions d'ona B) Valors propis C) Matrius unitàries D) Operadors hermitics
A) Quantificació B) Entrellament C) Decoherència D) Superposició
A) Experiment de Stern-Gerlach B) Efecte fotoelèctric C) Dispersió de Rutherford D) Experiment de la doble escletxa
A) Un gluó, que transporta la força nuclear forta. B) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. C) El gravitó, que transporta la força gravitatòria. D) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble.
A) Xarxes d'espín B) Camps quàntics C) Bucles de corda D) Ondes gravitatòries
A) 1925 B) 1900 C) 1859 D) 1803
A) Michael Faraday B) Julius Plücker C) Eugen Goldstein D) Johann Wilhelm Hittorf
A) Gustav Kirchhoff B) Max Planck C) Albert Einstein D) Niels Bohr
A) 1925 B) 1915 C) 1900 D) 1899
A) Erwin Schrödinger B) Albert Einstein C) Max Born D) Niels Bohr
A) Louis de Broglie B) Werner Heisenberg C) Max Born D) Erwin Schrödinger
A) 1930 B) 1926 C) 1923 D) 1925
A) La primera conferència de Solvay B) La cinquena conferència de Solvay C) El congrés internacional de física D) El simposi de mecànica quàntica
A) J. J. Thomson B) Julius Plücker C) Eugen Goldstein D) Michael Faraday
A) Pasqual Jordan B) Arnold Sommerfeld C) Werner Heisenberg D) Max Born
A) Relativitat general B) Termodinàmica C) Només la física clàssica D) Moltes disciplines |