A) Dualitat ona-partícula B) Funció d'ona C) Acció fantasmagòrica a distància D) Entrellament quàntic
A) Unitat d'energia quantificada. B) Àrea superficial d'un sistema quàntic. C) Partícula elemental en el nucli atòmic. D) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament.
A) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. B) Conceptes teòrics que no es poden observar directament. C) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic. D) Propietats d'un sistema que es poden mesurar.
A) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia. B) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. C) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. D) Augment de l'entrellament entre partícules.
A) Determina la velocitat de la llum en el buit. B) Prova la llei de conservació de l'energia. C) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic. D) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria.
A) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. B) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics. C) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic. D) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques.
A) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats. B) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró. C) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa. D) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets.
A) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics. B) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial. C) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. D) Moviment de partícules en un moviment cíclic.
A) Utilitzant variables ocultes B) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries C) Ignorant la dualitat ona-partícula D) Mitjançant el principi d'incertesa
A) El principi d'incertesa B) La constant de Planck C) El principi de Heisenberg D) La teoria d'Einstein
A) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe B) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell C) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac D) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose
A) El teorema de Planck B) La teoria de la relativitat d'Einstein C) El teorema de Bell D) El principi d'incertesa de Heisenberg
A) Aritmètica i geometria bàsiques. B) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. C) Només mecànica clàssica. D) Només estadística.
A) Principi d'incertesa B) Dualitat ona-partícula C) Principi de superposició D) Col·lapse de l'estat quàntic
A) És no lineal. B) És no determinista. C) És unitaire. D) És comutatiu.
A) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada B) L'àtom d'hidrogen C) L'àtom d'hèlium D) Una molècula biològica complexa
A) [X̂, P̂] = iħ B) [X̂, P̂] = 0 C) [X̂, P̂] = ħ D) [X̂, P̂] = -iħ
A) ψ_A + ψ_B. B) ψ_A ⊗ ψ_B. C) ψ_A * ψ_B. D) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2.
A) Matrius de densitat reduïdes. B) Estats enllaçats. C) Vectors d'estat. D) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal).
A) Estats enllaçats. B) Matrius de densitat. C) Vectors d'estat. D) Mesures de valors operadors positius (POVM).
A) La mecànica matricial B) La teoria de transformacions C) La mecànica ondulatoria D) La formulació de l'integral de camí de Feynman
A) Una magnitud conservada B) Un principi d'acció C) L'hamiltonià (H) D) Qualsevol operador hermitià
A) U(t) = eiHt/ħ B) U(t) = iHt/ħ C) U(t) = Ht/ħ D) U(t) = e-iHt/ħ
A) (1 / 2m) P² B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) D) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a))
A) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² B) (1/√(2π)) ∫ eikx dk C) ℏk D) e-ak² / 2
A) ψk, 0 B) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² C) (1/√(2π)) ∫ eikx dk D) e^(i(kx - ℏk²t / (2m)))
A) Una regió determinada B) Tot l'espai C) Fora de la caixa D) Als límits
A) Separació de variables B) Teoria de la pertorbació C) Mètode variacional D) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació)
A) Font de fotons. B) Funcionament del desfasador de fase. C) Detector. D) Funcionament del divisor de feix.
A) |α|² - |β|² = 1 B) |α| + |β| = 1 C) |α|² * |β|² = 1 D) |α|² + |β|² = 1
A) Espai de Minkowski B) Espai de Hilbert C) Espai euclidià D) Espai de fases
A) Valors propis B) Funcions d'ona C) Operadors hermitics D) Matrius unitàries
A) Quantificació B) Entrellament C) Decoherència D) Superposició
A) Dispersió de Rutherford B) Experiment de Stern-Gerlach C) Experiment de la doble escletxa D) Efecte fotoelèctric
A) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. B) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble. C) Un gluó, que transporta la força nuclear forta. D) El gravitó, que transporta la força gravitatòria.
A) Camps quàntics B) Ondes gravitatòries C) Xarxes d'espín D) Bucles de corda
A) 1803 B) 1859 C) 1925 D) 1900
A) Johann Wilhelm Hittorf B) Eugen Goldstein C) Michael Faraday D) Julius Plücker
A) Gustav Kirchhoff B) Albert Einstein C) Max Planck D) Niels Bohr
A) 1899 B) 1900 C) 1915 D) 1925
A) Erwin Schrödinger B) Niels Bohr C) Max Born D) Albert Einstein
A) Louis de Broglie B) Erwin Schrödinger C) Max Born D) Werner Heisenberg
A) 1923 B) 1925 C) 1930 D) 1926
A) La primera conferència de Solvay B) El simposi de mecànica quàntica C) El congrés internacional de física D) La cinquena conferència de Solvay
A) Eugen Goldstein B) Julius Plücker C) J. J. Thomson D) Michael Faraday
A) Werner Heisenberg B) Arnold Sommerfeld C) Pasqual Jordan D) Max Born
A) Termodinàmica B) Només la física clàssica C) Relativitat general D) Moltes disciplines |