A) Acció fantasmagòrica a distància B) Dualitat ona-partícula C) Entrellament quàntic D) Funció d'ona
A) Unitat d'energia quantificada. B) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament. C) Àrea superficial d'un sistema quàntic. D) Partícula elemental en el nucli atòmic.
A) Propietats d'un sistema que es poden mesurar. B) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. C) Conceptes teòrics que no es poden observar directament. D) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic.
A) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. B) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia. C) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. D) Augment de l'entrellament entre partícules.
A) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria. B) Prova la llei de conservació de l'energia. C) Determina la velocitat de la llum en el buit. D) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic.
A) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. B) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic. C) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics. D) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques.
A) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets. B) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats. C) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró. D) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa.
A) Moviment de partícules en un moviment cíclic. B) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. C) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial. D) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics.
A) Mitjançant el principi d'incertesa B) Ignorant la dualitat ona-partícula C) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries D) Utilitzant variables ocultes
A) El principi d'incertesa B) La teoria d'Einstein C) La constant de Planck D) El principi de Heisenberg
A) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe B) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac C) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell D) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose
A) El teorema de Planck B) La teoria de la relativitat d'Einstein C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) El teorema de Bell
A) Només mecànica clàssica. B) Aritmètica i geometria bàsiques. C) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. D) Només estadística.
A) Principi d'incertesa B) Principi de superposició C) Dualitat ona-partícula D) Col·lapse de l'estat quàntic
A) És unitaire. B) És comutatiu. C) És no determinista. D) És no lineal.
A) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada B) L'àtom d'hidrogen C) Una molècula biològica complexa D) L'àtom d'hèlium
A) [X̂, P̂] = iħ B) [X̂, P̂] = ħ C) [X̂, P̂] = -iħ D) [X̂, P̂] = 0
A) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2. B) ψ_A * ψ_B. C) ψ_A ⊗ ψ_B. D) ψ_A + ψ_B.
A) Matrius de densitat reduïdes. B) Vectors d'estat. C) Estats enllaçats. D) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal).
A) Matrius de densitat. B) Mesures de valors operadors positius (POVM). C) Estats enllaçats. D) Vectors d'estat.
A) La mecànica ondulatoria B) La formulació de l'integral de camí de Feynman C) La mecànica matricial D) La teoria de transformacions
A) Un principi d'acció B) Una magnitud conservada C) Qualsevol operador hermitià D) L'hamiltonià (H)
A) U(t) = e-iHt/ħ B) U(t) = iHt/ħ C) U(t) = Ht/ħ D) U(t) = eiHt/ħ
A) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) B) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a)) C) (1 / 2m) P² D) -(ℏ² / (2m)) d² / dx²
A) ℏk B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) (1/√(2π)) ∫ eikx dk D) e-ak² / 2
A) (1/√(2π)) ∫ eikx dk B) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² C) ψk, 0 D) e^(i(kx - ℏk²t / (2m)))
A) Als límits B) Fora de la caixa C) Tot l'espai D) Una regió determinada
A) Teoria de la pertorbació B) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació) C) Separació de variables D) Mètode variacional
A) Funcionament del desfasador de fase. B) Funcionament del divisor de feix. C) Detector. D) Font de fotons.
A) |α|² - |β|² = 1 B) |α| + |β| = 1 C) |α|² * |β|² = 1 D) |α|² + |β|² = 1
A) Espai de fases B) Espai euclidià C) Espai de Hilbert D) Espai de Minkowski
A) Operadors hermitics B) Matrius unitàries C) Valors propis D) Funcions d'ona
A) Superposició B) Decoherència C) Entrellament D) Quantificació
A) Experiment de Stern-Gerlach B) Experiment de la doble escletxa C) Dispersió de Rutherford D) Efecte fotoelèctric
A) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. B) Un gluó, que transporta la força nuclear forta. C) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble. D) El gravitó, que transporta la força gravitatòria.
A) Bucles de corda B) Camps quàntics C) Xarxes d'espín D) Ondes gravitatòries
A) 1925 B) 1803 C) 1900 D) 1859
A) Michael Faraday B) Julius Plücker C) Johann Wilhelm Hittorf D) Eugen Goldstein
A) Albert Einstein B) Gustav Kirchhoff C) Niels Bohr D) Max Planck
A) 1915 B) 1900 C) 1925 D) 1899
A) Max Born B) Niels Bohr C) Albert Einstein D) Erwin Schrödinger
A) Max Born B) Werner Heisenberg C) Louis de Broglie D) Erwin Schrödinger
A) 1923 B) 1926 C) 1930 D) 1925
A) El simposi de mecànica quàntica B) La cinquena conferència de Solvay C) El congrés internacional de física D) La primera conferència de Solvay
A) Michael Faraday B) Eugen Goldstein C) Julius Plücker D) J. J. Thomson
A) Max Born B) Pasqual Jordan C) Werner Heisenberg D) Arnold Sommerfeld
A) Moltes disciplines B) Relativitat general C) Termodinàmica D) Només la física clàssica |