A) 1995 B) 1990 C) 1985 D) 2000
A) Roscosmos B) NASA C) ESA D) ISRO
A) De ràdio B) Refràctor C) Infraroig D) Reflector
A) Panells solars B) Antenes C) Mirall principal D) Mòdul de control
A) Pèrdua de contacte amb la Terra B) Avaria de subministrament elèctric C) Aberració esfèrica D) Fissures al mirall
A) Centre Espacial Johnson B) Centre de Vol Espacial Goddard C) Centre de Recerca Ames D) Centre Espacial Kennedy
A) 5 metres B) 1 metre C) 2,4 metres D) 3 metres
A) Galileu Galilei B) Isaac Newton C) Edwin Hubble D) Albert Einstein
A) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) B) Imatge digital C) Òptica de rajos X D) Tecnologia làser
A) Ultraviolat, visible i infraroig proper. B) Microones i ones de ràdio. C) Infraroig, raigs X i raigs gamma. D) Només llum visible.
A) STS-125, el 2009 B) STS-135, el 2011 C) STS-31, el 1990 D) STS-61, el 1993
A) Set B) Tres C) Sis D) Cinc
A) Edwin Hubble B) Nancy Grace Roman C) Hermann Oberth D) Lyman Spitzer
A) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. B) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica. C) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada. D) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible.
A) 1975 B) 1983 C) 1962 D) 1946
A) Nancy Grace Roman B) Lyman Spitzer C) Hermann Oberth D) Edwin Hubble
A) 2001 B) 1990 C) 1983 D) 1979
A) Imatges de rajos X de la Lluna. B) Observacions de raigs gamma de forats negres. C) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. D) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic.
A) El programa OAO B) El programa de l'ESA C) El programa Hubble D) El programa GTE
A) 1977 B) 1970 C) 1974 D) 1983
A) 5 milions de dòlars B) 100 milions de dòlars C) 36 milions de dòlars D) No es va aprovar cap finançament.
A) 1990 B) 1978 C) 1974 D) 1983
A) L'univers s'està expandint. B) L'estructura de l'ADN. C) L'existència de forats negres. D) La teoria de la relativitat.
A) El 25% B) El 50% C) Almenys el 15% D) El 10%
A) Perkin-Elmer B) Centre de Vol Espacial Goddard C) Kodak D) Lockheed
A) 500 nanòmetres B) 10 nanòmetres C) 100 nanòmetres D) 1 micròmetre
A) Kodak B) Lockheed C) Itek D) Perkin-Elmer
A) 10 mm B) 5 mm C) 25 mm D) 50 mm
A) Març de 1986 B) Octubre de 1984 C) Setembre de 1986 D) Abril de 1985
A) 50 nm B) 100 nm C) 65 nm D) 25 nm
A) Dióxid de silici B) Òxid d'alumini C) Nitret de titani D) Fluorur de magnesi
A) 750 milions de dòlars B) 1.5 milions de dòlars C) 900 milions de dòlars D) 1.175 milions de dòlars
A) Març de 1986 B) Setembre de 1986 C) Abril de 1985 D) Octubre de 1984
A) Fibra de carboni B) Alumini C) Al·liatge de titani D) Grafí-epoxi
A) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua. B) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament. C) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments. D) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel.
A) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387. B) Hardware de comunicació millorat. C) Un nou sistema de refrigeració. D) Mòduls de memòria addicionals.
A) Westinghouse NSSC-1. B) Microprocessador RCA 1802. C) Processador Intel 80386. D) Hughes Aircraft CDP1802CD
A) Universitat de Wisconsin-Madison B) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory) C) Agència Espacial Europea D) Centre de vol espacial Goddard
A) Fotometria de llum visible B) Imatgeria òptica d'alta resolució C) Observacions en infraroig D) Espectroscòpia ultraviolada
A) Vuit B) Dotze C) Quatre D) Setze
A) Sensores d'infrarojos B) Dispositius de comptatge de fotons C) Tubos fotomultiplicadors D) Dispositius de transferència de càrrega (CCD)
A) Dins dels 0.001 segons d'arc. B) Dins d'1 segon d'arc. C) Dins dels 0.01 segons d'arc. D) Dins dels 0.0003 segons d'arc.
A) Sensores de guia fina (FGS) B) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) C) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) D) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP)
A) 48 B) 12 C) 96 D) 24
A) Càmera per a objectes febles (FOC) B) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) C) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) D) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS)
A) 1000 quilòmetres (621 milles) B) 540 quilòmetres (340 milles) C) 350 quilòmetres (217 milles) D) 700 quilòmetres (435 milles)
A) Al voltant de 50° B) 30° C) 70° D) 90°
A) Reduccions en el pressupost de la NASA B) Retards en la fabricació de components C) Problemes tècnics amb el telescopi D) El desastre del transbordador Challenger
A) STS-31 B) STS-28 C) STS-41-C D) STS-26
A) COSTAR B) STIS C) NICMOS D) ACS
A) Càmera de camp ampli 3 (WFC3) B) Sensores de guia fina C) Càmera avançada per a estudis D) Espectrògraf d'orígens còsmics
A) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison B) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian C) Centre Espacial Johnson de la NASA D) Museu Dornier, Alemanya
A) Reduir la mida del telescopi. B) Substituir tots els instruments. C) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat. D) Eliminar la necessitat de programari terrestre.
A) Càmera per a objectes febles (FOC) B) Sensor de guia precisa C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial
A) Sensor de guia precisa B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Espectrògraf d'objectes febles (FOS) D) Càmera de camp ampli 3
A) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. B) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra. C) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. D) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució.
A) Edwin Hubble B) Carl Sagan C) Neil Armstrong D) Lew Allen
A) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. B) El programari del telescopi tenia errors. C) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. D) El mirall no estava prou polit.
A) Correctius nuls refractius convencionals. B) Mesures manuals. C) Simulacions per ordinador. D) El correctiu nul reflector fet a mida.
A) -1.00230 B) -0.90000 C) -1.01390 ± 0.0002 D) -1.50000
A) Discovery B) Atlantis C) Columbia D) Endeavour
A) Panells solars B) Fotòmetre d'alta velocitat C) WF/PC D) Giroscopis
A) Cinc B) Tres C) Set D) Deu
A) 14 de febrer de 1994 B) 1 de març de 1994 C) 13 de gener de 1994 D) 31 de desembre de 1993
A) Neil Armstrong B) Story Musgrave C) Buzz Aldrin D) Yuri Gagarin
A) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK). B) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. C) Noves mantilles d'aïllament tèrmic. D) Registrador d'estat sòlid.
A) Va substituir el seu mirall principal. B) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades. C) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat. D) Va instal·lar nous panells solars.
A) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades. B) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. C) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst. D) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble.
A) Observació amb rajos X B) Detecció d'ones de ràdio C) Lente gravitacional D) Imatge ultraviolada
A) Observatori de rajos X Chandra B) Telescopi espacial James Webb C) Telescopi espacial Kepler D) Telescopi espacial Spitzer
A) Imatges en llum ultraviolada. B) Observacions d'estrelles joves. C) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. D) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors.
A) 2020 B) 1998 C) 2006 D) 2010
A) Més de 200 B) Exactament 100 C) Menys de 50 D) Al voltant de 500
A) 50% B) 100% C) 90% D) 75%
A) Una dotzena B) Vint C) Dos D) Cinc
A) 1000 òrbites. B) 828 òrbites. C) 500 òrbites. D) 195 òrbites.
A) 195 òrbites. B) 500 òrbites. C) 828 òrbites. D) 1000 òrbites.
A) Cada dos anys B) Cada dos anys C) Mensualment D) Aproximadament anualment
A) Tot el cicle B) Només unes poques hores C) Cap assignació específica D) La meitat del temps del telescopi
A) Anàlisi del clima terrestre B) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada" C) Observació d'exoplanetes D) Estudi de forats negres
A) A finals dels anys 70. B) A principis dels anys 80. C) A principis dels anys 2000. D) A mitjans dels anys 90.
A) Energia fosca B) Radiació còsmica C) Matèria fosca D) Flux quàntic
A) Un nou tipus de forat negre B) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11 C) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia D) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable
A) Cal·listo B) Io C) Ganymedes D) Europa
A) Eris B) Sedna C) Plutó D) 486958 Arrokoth
A) 2015 B) 2019 C) 2018 D) 2022
A) La mateixa que la de les altres cometes conegudes B) El doble de la massa C) Deu vegades la massa D) Cinquanta vegades la massa
A) Matèria fosca B) Quàsars C) Forats negres D) Discos protoplanetaris (proplyds)
A) Galàxia d'Andròmeda B) Galàxia del Sombrero C) MACS 2129-1 D) Galàxia del Remolí
A) Sirius B) Earendel C) Rigel D) Betelgeuse
A) Aproximadament 15.000 B) Al voltant de 10.000 C) Gairebé 30.000 D) Més de 22.000
A) Interferometria amb màscara d'obertura B) Espectroscòpia C) Astrofísica de ràdio D) Imatgeria de raigs X
A) Es degraden ràpidament a causa de la radiació. B) Requereixen un reemplaçament freqüent. C) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. D) No es veuen afectades per les condicions de buit.
A) Emmagatzematge de dades en estat sòlid B) Unitats de cinta magnètica C) Discos òptics D) Memòria flash
A) Dotze mesos B) Immediatament després de la seva recollida C) Sis mesos D) Vint-quatre mesos
A) Format JPEG B) Format PNG C) Format FITS D) Format TIFF
A) Vermell fosc B) Groc vibrant C) Blau fosc D) Verd clar
A) El director de l'STScI. B) Qualsevol astrònom. C) Administradors de la NASA. D) L'investigador principal (IP).
A) Calibratge manual B) Procés de reducció automatitzat C) Compressió de dades D) Millora de la imatge
A) Sensores d'imatge a color directes. B) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. C) Ús d'un únic filtre de banda ampla. D) Processament posterior amb intel·ligència artificial. |