A) 1995 B) 1985 C) 2000 D) 1990
A) Roscosmos B) ISRO C) NASA D) ESA
A) Reflector B) De ràdio C) Refràctor D) Infraroig
A) Panells solars B) Mirall principal C) Antenes D) Mòdul de control
A) Fissures al mirall B) Avaria de subministrament elèctric C) Aberració esfèrica D) Pèrdua de contacte amb la Terra
A) Centre de Vol Espacial Goddard B) Centre Espacial Kennedy C) Centre Espacial Johnson D) Centre de Recerca Ames
A) 3 metres B) 5 metres C) 1 metre D) 2,4 metres
A) Isaac Newton B) Albert Einstein C) Edwin Hubble D) Galileu Galilei
A) Imatge digital B) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) C) Òptica de rajos X D) Tecnologia làser
A) Només llum visible. B) Ultraviolat, visible i infraroig proper. C) Microones i ones de ràdio. D) Infraroig, raigs X i raigs gamma.
A) STS-31, el 1990 B) STS-135, el 2011 C) STS-61, el 1993 D) STS-125, el 2009
A) Cinc B) Set C) Sis D) Tres
A) Edwin Hubble B) Hermann Oberth C) Nancy Grace Roman D) Lyman Spitzer
A) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. B) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica. C) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada. D) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible.
A) 1946 B) 1975 C) 1983 D) 1962
A) Lyman Spitzer B) Edwin Hubble C) Hermann Oberth D) Nancy Grace Roman
A) 2001 B) 1979 C) 1983 D) 1990
A) Observacions de raigs gamma de forats negres. B) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. C) Imatges de rajos X de la Lluna. D) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic.
A) El programa OAO B) El programa GTE C) El programa Hubble D) El programa de l'ESA
A) 1974 B) 1977 C) 1983 D) 1970
A) 36 milions de dòlars B) 5 milions de dòlars C) No es va aprovar cap finançament. D) 100 milions de dòlars
A) 1974 B) 1978 C) 1983 D) 1990
A) La teoria de la relativitat. B) L'estructura de l'ADN. C) L'existència de forats negres. D) L'univers s'està expandint.
A) El 50% B) Almenys el 15% C) El 10% D) El 25%
A) Kodak B) Centre de Vol Espacial Goddard C) Perkin-Elmer D) Lockheed
A) 1 micròmetre B) 10 nanòmetres C) 100 nanòmetres D) 500 nanòmetres
A) Kodak B) Perkin-Elmer C) Lockheed D) Itek
A) 5 mm B) 10 mm C) 25 mm D) 50 mm
A) Setembre de 1986 B) Octubre de 1984 C) Abril de 1985 D) Març de 1986
A) 65 nm B) 25 nm C) 100 nm D) 50 nm
A) Dióxid de silici B) Nitret de titani C) Fluorur de magnesi D) Òxid d'alumini
A) 1.5 milions de dòlars B) 900 milions de dòlars C) 1.175 milions de dòlars D) 750 milions de dòlars
A) Octubre de 1984 B) Març de 1986 C) Abril de 1985 D) Setembre de 1986
A) Al·liatge de titani B) Fibra de carboni C) Grafí-epoxi D) Alumini
A) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments. B) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua. C) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel. D) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament.
A) Un nou sistema de refrigeració. B) Hardware de comunicació millorat. C) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387. D) Mòduls de memòria addicionals.
A) Westinghouse NSSC-1. B) Processador Intel 80386. C) Hughes Aircraft CDP1802CD D) Microprocessador RCA 1802.
A) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory) B) Centre de vol espacial Goddard C) Agència Espacial Europea D) Universitat de Wisconsin-Madison
A) Imatgeria òptica d'alta resolució B) Espectroscòpia ultraviolada C) Observacions en infraroig D) Fotometria de llum visible
A) Quatre B) Vuit C) Dotze D) Setze
A) Sensores d'infrarojos B) Tubos fotomultiplicadors C) Dispositius de comptatge de fotons D) Dispositius de transferència de càrrega (CCD)
A) Dins dels 0.0003 segons d'arc. B) Dins d'1 segon d'arc. C) Dins dels 0.01 segons d'arc. D) Dins dels 0.001 segons d'arc.
A) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) B) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) C) Sensores de guia fina (FGS) D) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC)
A) 12 B) 96 C) 48 D) 24
A) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) B) Càmera per a objectes febles (FOC) C) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) D) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC)
A) 350 quilòmetres (217 milles) B) 1000 quilòmetres (621 milles) C) 540 quilòmetres (340 milles) D) 700 quilòmetres (435 milles)
A) 70° B) Al voltant de 50° C) 30° D) 90°
A) El desastre del transbordador Challenger B) Retards en la fabricació de components C) Problemes tècnics amb el telescopi D) Reduccions en el pressupost de la NASA
A) STS-28 B) STS-41-C C) STS-26 D) STS-31
A) ACS B) COSTAR C) NICMOS D) STIS
A) Sensores de guia fina B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Càmera avançada per a estudis D) Càmera de camp ampli 3 (WFC3)
A) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison B) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian C) Museu Dornier, Alemanya D) Centre Espacial Johnson de la NASA
A) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat. B) Substituir tots els instruments. C) Reduir la mida del telescopi. D) Eliminar la necessitat de programari terrestre.
A) Sensor de guia precisa B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Càmera per a objectes febles (FOC) D) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial
A) Sensor de guia precisa B) Espectrògraf d'objectes febles (FOS) C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Càmera de camp ampli 3
A) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució. B) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. C) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. D) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra.
A) Edwin Hubble B) Lew Allen C) Carl Sagan D) Neil Armstrong
A) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. B) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. C) El programari del telescopi tenia errors. D) El mirall no estava prou polit.
A) El correctiu nul reflector fet a mida. B) Simulacions per ordinador. C) Mesures manuals. D) Correctius nuls refractius convencionals.
A) -1.01390 ± 0.0002 B) -1.00230 C) -0.90000 D) -1.50000
A) Atlantis B) Endeavour C) Discovery D) Columbia
A) Fotòmetre d'alta velocitat B) Panells solars C) Giroscopis D) WF/PC
A) Set B) Deu C) Cinc D) Tres
A) 31 de desembre de 1993 B) 13 de gener de 1994 C) 14 de febrer de 1994 D) 1 de març de 1994
A) Neil Armstrong B) Story Musgrave C) Buzz Aldrin D) Yuri Gagarin
A) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. B) Registrador d'estat sòlid. C) Noves mantilles d'aïllament tèrmic. D) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK).
A) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat. B) Va instal·lar nous panells solars. C) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades. D) Va substituir el seu mirall principal.
A) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades. B) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. C) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble. D) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst.
A) Imatge ultraviolada B) Observació amb rajos X C) Detecció d'ones de ràdio D) Lente gravitacional
A) Observatori de rajos X Chandra B) Telescopi espacial Kepler C) Telescopi espacial Spitzer D) Telescopi espacial James Webb
A) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. B) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors. C) Observacions d'estrelles joves. D) Imatges en llum ultraviolada.
A) 2006 B) 2010 C) 1998 D) 2020
A) Més de 200 B) Menys de 50 C) Al voltant de 500 D) Exactament 100
A) 50% B) 75% C) 90% D) 100%
A) Vint B) Dos C) Una dotzena D) Cinc
A) 828 òrbites. B) 500 òrbites. C) 1000 òrbites. D) 195 òrbites.
A) 500 òrbites. B) 1000 òrbites. C) 195 òrbites. D) 828 òrbites.
A) Mensualment B) Cada dos anys C) Cada dos anys D) Aproximadament anualment
A) Tot el cicle B) La meitat del temps del telescopi C) Cap assignació específica D) Només unes poques hores
A) Estudi de forats negres B) Anàlisi del clima terrestre C) Observació d'exoplanetes D) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada"
A) A principis dels anys 2000. B) A principis dels anys 80. C) A mitjans dels anys 90. D) A finals dels anys 70.
A) Matèria fosca B) Flux quàntic C) Energia fosca D) Radiació còsmica
A) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable B) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia C) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11 D) Un nou tipus de forat negre
A) Ganymedes B) Io C) Europa D) Cal·listo
A) Plutó B) Sedna C) Eris D) 486958 Arrokoth
A) 2022 B) 2015 C) 2019 D) 2018
A) La mateixa que la de les altres cometes conegudes B) El doble de la massa C) Cinquanta vegades la massa D) Deu vegades la massa
A) Matèria fosca B) Quàsars C) Discos protoplanetaris (proplyds) D) Forats negres
A) Galàxia del Remolí B) Galàxia del Sombrero C) Galàxia d'Andròmeda D) MACS 2129-1
A) Sirius B) Rigel C) Earendel D) Betelgeuse
A) Al voltant de 10.000 B) Aproximadament 15.000 C) Gairebé 30.000 D) Més de 22.000
A) Astrofísica de ràdio B) Interferometria amb màscara d'obertura C) Espectroscòpia D) Imatgeria de raigs X
A) Es degraden ràpidament a causa de la radiació. B) Requereixen un reemplaçament freqüent. C) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. D) No es veuen afectades per les condicions de buit.
A) Memòria flash B) Emmagatzematge de dades en estat sòlid C) Discos òptics D) Unitats de cinta magnètica
A) Immediatament després de la seva recollida B) Vint-quatre mesos C) Dotze mesos D) Sis mesos
A) Format JPEG B) Format TIFF C) Format PNG D) Format FITS
A) Groc vibrant B) Verd clar C) Blau fosc D) Vermell fosc
A) El director de l'STScI. B) Administradors de la NASA. C) Qualsevol astrònom. D) L'investigador principal (IP).
A) Calibratge manual B) Millora de la imatge C) Procés de reducció automatitzat D) Compressió de dades
A) Processament posterior amb intel·ligència artificial. B) Sensores d'imatge a color directes. C) Ús d'un únic filtre de banda ampla. D) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. |