A) 1985 B) 1990 C) 2000 D) 1995
A) ISRO B) NASA C) ESA D) Roscosmos
A) Refràctor B) De ràdio C) Reflector D) Infraroig
A) Mirall principal B) Antenes C) Panells solars D) Mòdul de control
A) Fissures al mirall B) Aberració esfèrica C) Avaria de subministrament elèctric D) Pèrdua de contacte amb la Terra
A) Centre Espacial Kennedy B) Centre de Recerca Ames C) Centre de Vol Espacial Goddard D) Centre Espacial Johnson
A) 2,4 metres B) 5 metres C) 1 metre D) 3 metres
A) Isaac Newton B) Albert Einstein C) Edwin Hubble D) Galileu Galilei
A) Tecnologia làser B) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) C) Imatge digital D) Òptica de rajos X
A) Microones i ones de ràdio. B) Només llum visible. C) Ultraviolat, visible i infraroig proper. D) Infraroig, raigs X i raigs gamma.
A) STS-61, el 1993 B) STS-125, el 2009 C) STS-135, el 2011 D) STS-31, el 1990
A) Cinc B) Sis C) Set D) Tres
A) Lyman Spitzer B) Hermann Oberth C) Edwin Hubble D) Nancy Grace Roman
A) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. B) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada. C) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica. D) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible.
A) 1975 B) 1983 C) 1962 D) 1946
A) Edwin Hubble B) Lyman Spitzer C) Hermann Oberth D) Nancy Grace Roman
A) 2001 B) 1979 C) 1990 D) 1983
A) Imatges de rajos X de la Lluna. B) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic. C) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. D) Observacions de raigs gamma de forats negres.
A) El programa de l'ESA B) El programa OAO C) El programa GTE D) El programa Hubble
A) 1977 B) 1983 C) 1970 D) 1974
A) No es va aprovar cap finançament. B) 5 milions de dòlars C) 100 milions de dòlars D) 36 milions de dòlars
A) 1974 B) 1990 C) 1978 D) 1983
A) L'univers s'està expandint. B) L'estructura de l'ADN. C) L'existència de forats negres. D) La teoria de la relativitat.
A) El 25% B) Almenys el 15% C) El 10% D) El 50%
A) Lockheed B) Kodak C) Perkin-Elmer D) Centre de Vol Espacial Goddard
A) 10 nanòmetres B) 1 micròmetre C) 100 nanòmetres D) 500 nanòmetres
A) Kodak B) Lockheed C) Perkin-Elmer D) Itek
A) 50 mm B) 5 mm C) 10 mm D) 25 mm
A) Març de 1986 B) Abril de 1985 C) Octubre de 1984 D) Setembre de 1986
A) 25 nm B) 100 nm C) 50 nm D) 65 nm
A) Nitret de titani B) Fluorur de magnesi C) Dióxid de silici D) Òxid d'alumini
A) 1.175 milions de dòlars B) 900 milions de dòlars C) 1.5 milions de dòlars D) 750 milions de dòlars
A) Abril de 1985 B) Setembre de 1986 C) Març de 1986 D) Octubre de 1984
A) Al·liatge de titani B) Grafí-epoxi C) Alumini D) Fibra de carboni
A) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua. B) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments. C) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament. D) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel.
A) Hardware de comunicació millorat. B) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387. C) Un nou sistema de refrigeració. D) Mòduls de memòria addicionals.
A) Westinghouse NSSC-1. B) Microprocessador RCA 1802. C) Hughes Aircraft CDP1802CD D) Processador Intel 80386.
A) Universitat de Wisconsin-Madison B) Centre de vol espacial Goddard C) Agència Espacial Europea D) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory)
A) Imatgeria òptica d'alta resolució B) Observacions en infraroig C) Fotometria de llum visible D) Espectroscòpia ultraviolada
A) Dotze B) Quatre C) Setze D) Vuit
A) Sensores d'infrarojos B) Tubos fotomultiplicadors C) Dispositius de comptatge de fotons D) Dispositius de transferència de càrrega (CCD)
A) Dins d'1 segon d'arc. B) Dins dels 0.01 segons d'arc. C) Dins dels 0.0003 segons d'arc. D) Dins dels 0.001 segons d'arc.
A) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) B) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) C) Sensores de guia fina (FGS) D) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC)
A) 96 B) 48 C) 12 D) 24
A) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) B) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) C) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) D) Càmera per a objectes febles (FOC)
A) 350 quilòmetres (217 milles) B) 700 quilòmetres (435 milles) C) 1000 quilòmetres (621 milles) D) 540 quilòmetres (340 milles)
A) 70° B) 90° C) Al voltant de 50° D) 30°
A) Retards en la fabricació de components B) Reduccions en el pressupost de la NASA C) Problemes tècnics amb el telescopi D) El desastre del transbordador Challenger
A) STS-41-C B) STS-26 C) STS-31 D) STS-28
A) ACS B) STIS C) COSTAR D) NICMOS
A) Càmera avançada per a estudis B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Càmera de camp ampli 3 (WFC3) D) Sensores de guia fina
A) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison B) Museu Dornier, Alemanya C) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian D) Centre Espacial Johnson de la NASA
A) Substituir tots els instruments. B) Reduir la mida del telescopi. C) Eliminar la necessitat de programari terrestre. D) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat.
A) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial B) Càmera per a objectes febles (FOC) C) Sensor de guia precisa D) Espectrògraf d'orígens còsmics
A) Càmera de camp ampli 3 B) Sensor de guia precisa C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Espectrògraf d'objectes febles (FOS)
A) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. B) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. C) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra. D) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució.
A) Edwin Hubble B) Lew Allen C) Carl Sagan D) Neil Armstrong
A) El programari del telescopi tenia errors. B) El mirall no estava prou polit. C) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. D) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament.
A) Simulacions per ordinador. B) Correctius nuls refractius convencionals. C) El correctiu nul reflector fet a mida. D) Mesures manuals.
A) -1.50000 B) -0.90000 C) -1.01390 ± 0.0002 D) -1.00230
A) Endeavour B) Columbia C) Discovery D) Atlantis
A) Giroscopis B) WF/PC C) Fotòmetre d'alta velocitat D) Panells solars
A) Tres B) Set C) Deu D) Cinc
A) 13 de gener de 1994 B) 1 de març de 1994 C) 14 de febrer de 1994 D) 31 de desembre de 1993
A) Buzz Aldrin B) Neil Armstrong C) Story Musgrave D) Yuri Gagarin
A) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK). B) Registrador d'estat sòlid. C) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. D) Noves mantilles d'aïllament tèrmic.
A) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat. B) Va instal·lar nous panells solars. C) Va substituir el seu mirall principal. D) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades.
A) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades. B) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. C) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble. D) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst.
A) Observació amb rajos X B) Detecció d'ones de ràdio C) Imatge ultraviolada D) Lente gravitacional
A) Telescopi espacial Spitzer B) Telescopi espacial Kepler C) Telescopi espacial James Webb D) Observatori de rajos X Chandra
A) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors. B) Imatges en llum ultraviolada. C) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. D) Observacions d'estrelles joves.
A) 2010 B) 2006 C) 1998 D) 2020
A) Exactament 100 B) Menys de 50 C) Al voltant de 500 D) Més de 200
A) 75% B) 50% C) 90% D) 100%
A) Vint B) Dos C) Cinc D) Una dotzena
A) 195 òrbites. B) 1000 òrbites. C) 828 òrbites. D) 500 òrbites.
A) 1000 òrbites. B) 195 òrbites. C) 828 òrbites. D) 500 òrbites.
A) Cada dos anys B) Cada dos anys C) Aproximadament anualment D) Mensualment
A) Tot el cicle B) Només unes poques hores C) Cap assignació específica D) La meitat del temps del telescopi
A) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada" B) Anàlisi del clima terrestre C) Estudi de forats negres D) Observació d'exoplanetes
A) A finals dels anys 70. B) A principis dels anys 2000. C) A principis dels anys 80. D) A mitjans dels anys 90.
A) Energia fosca B) Flux quàntic C) Radiació còsmica D) Matèria fosca
A) Un nou tipus de forat negre B) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable C) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia D) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11
A) Io B) Europa C) Cal·listo D) Ganymedes
A) Plutó B) 486958 Arrokoth C) Eris D) Sedna
A) 2022 B) 2018 C) 2015 D) 2019
A) La mateixa que la de les altres cometes conegudes B) Deu vegades la massa C) Cinquanta vegades la massa D) El doble de la massa
A) Quàsars B) Matèria fosca C) Forats negres D) Discos protoplanetaris (proplyds)
A) Galàxia del Remolí B) Galàxia del Sombrero C) MACS 2129-1 D) Galàxia d'Andròmeda
A) Rigel B) Betelgeuse C) Sirius D) Earendel
A) Gairebé 30.000 B) Al voltant de 10.000 C) Aproximadament 15.000 D) Més de 22.000
A) Imatgeria de raigs X B) Astrofísica de ràdio C) Interferometria amb màscara d'obertura D) Espectroscòpia
A) Es degraden ràpidament a causa de la radiació. B) No es veuen afectades per les condicions de buit. C) Requereixen un reemplaçament freqüent. D) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga.
A) Discos òptics B) Memòria flash C) Emmagatzematge de dades en estat sòlid D) Unitats de cinta magnètica
A) Vint-quatre mesos B) Sis mesos C) Dotze mesos D) Immediatament després de la seva recollida
A) Format PNG B) Format TIFF C) Format JPEG D) Format FITS
A) Vermell fosc B) Verd clar C) Blau fosc D) Groc vibrant
A) Qualsevol astrònom. B) Administradors de la NASA. C) L'investigador principal (IP). D) El director de l'STScI.
A) Procés de reducció automatitzat B) Calibratge manual C) Compressió de dades D) Millora de la imatge
A) Ús d'un únic filtre de banda ampla. B) Processament posterior amb intel·ligència artificial. C) Sensores d'imatge a color directes. D) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. |