A) 1990 B) 1985 C) 2000 D) 1995
A) NASA B) ESA C) ISRO D) Roscosmos
A) Reflector B) De ràdio C) Infraroig D) Refràctor
A) Panells solars B) Mirall principal C) Antenes D) Mòdul de control
A) Pèrdua de contacte amb la Terra B) Fissures al mirall C) Aberració esfèrica D) Avaria de subministrament elèctric
A) Centre de Vol Espacial Goddard B) Centre de Recerca Ames C) Centre Espacial Johnson D) Centre Espacial Kennedy
A) 3 metres B) 2,4 metres C) 1 metre D) 5 metres
A) Galileu Galilei B) Albert Einstein C) Isaac Newton D) Edwin Hubble
A) Imatge digital B) Tecnologia làser C) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) D) Òptica de rajos X
A) Microones i ones de ràdio. B) Ultraviolat, visible i infraroig proper. C) Només llum visible. D) Infraroig, raigs X i raigs gamma.
A) STS-31, el 1990 B) STS-61, el 1993 C) STS-135, el 2011 D) STS-125, el 2009
A) Sis B) Cinc C) Set D) Tres
A) Edwin Hubble B) Nancy Grace Roman C) Lyman Spitzer D) Hermann Oberth
A) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible. B) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. C) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada. D) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica.
A) 1962 B) 1946 C) 1983 D) 1975
A) Hermann Oberth B) Nancy Grace Roman C) Edwin Hubble D) Lyman Spitzer
A) 1983 B) 1979 C) 1990 D) 2001
A) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. B) Imatges de rajos X de la Lluna. C) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic. D) Observacions de raigs gamma de forats negres.
A) El programa OAO B) El programa de l'ESA C) El programa Hubble D) El programa GTE
A) 1983 B) 1970 C) 1974 D) 1977
A) 100 milions de dòlars B) No es va aprovar cap finançament. C) 5 milions de dòlars D) 36 milions de dòlars
A) 1974 B) 1983 C) 1990 D) 1978
A) L'univers s'està expandint. B) L'estructura de l'ADN. C) La teoria de la relativitat. D) L'existència de forats negres.
A) El 25% B) Almenys el 15% C) El 50% D) El 10%
A) Lockheed B) Perkin-Elmer C) Kodak D) Centre de Vol Espacial Goddard
A) 100 nanòmetres B) 10 nanòmetres C) 500 nanòmetres D) 1 micròmetre
A) Kodak B) Perkin-Elmer C) Lockheed D) Itek
A) 5 mm B) 50 mm C) 10 mm D) 25 mm
A) Abril de 1985 B) Març de 1986 C) Octubre de 1984 D) Setembre de 1986
A) 50 nm B) 25 nm C) 65 nm D) 100 nm
A) Òxid d'alumini B) Dióxid de silici C) Fluorur de magnesi D) Nitret de titani
A) 1.175 milions de dòlars B) 1.5 milions de dòlars C) 900 milions de dòlars D) 750 milions de dòlars
A) Octubre de 1984 B) Abril de 1985 C) Març de 1986 D) Setembre de 1986
A) Grafí-epoxi B) Alumini C) Al·liatge de titani D) Fibra de carboni
A) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel. B) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua. C) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments. D) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament.
A) Un nou sistema de refrigeració. B) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387. C) Mòduls de memòria addicionals. D) Hardware de comunicació millorat.
A) Hughes Aircraft CDP1802CD B) Processador Intel 80386. C) Westinghouse NSSC-1. D) Microprocessador RCA 1802.
A) Agència Espacial Europea B) Centre de vol espacial Goddard C) Universitat de Wisconsin-Madison D) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory)
A) Espectroscòpia ultraviolada B) Imatgeria òptica d'alta resolució C) Fotometria de llum visible D) Observacions en infraroig
A) Vuit B) Quatre C) Dotze D) Setze
A) Dispositius de transferència de càrrega (CCD) B) Sensores d'infrarojos C) Dispositius de comptatge de fotons D) Tubos fotomultiplicadors
A) Dins dels 0.001 segons d'arc. B) Dins d'1 segon d'arc. C) Dins dels 0.0003 segons d'arc. D) Dins dels 0.01 segons d'arc.
A) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) B) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) C) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) D) Sensores de guia fina (FGS)
A) 96 B) 48 C) 24 D) 12
A) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) B) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) C) Càmera per a objectes febles (FOC) D) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS)
A) 350 quilòmetres (217 milles) B) 1000 quilòmetres (621 milles) C) 540 quilòmetres (340 milles) D) 700 quilòmetres (435 milles)
A) 90° B) 70° C) 30° D) Al voltant de 50°
A) Reduccions en el pressupost de la NASA B) Retards en la fabricació de components C) El desastre del transbordador Challenger D) Problemes tècnics amb el telescopi
A) STS-41-C B) STS-31 C) STS-28 D) STS-26
A) COSTAR B) STIS C) ACS D) NICMOS
A) Càmera de camp ampli 3 (WFC3) B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Sensores de guia fina D) Càmera avançada per a estudis
A) Centre Espacial Johnson de la NASA B) Museu Dornier, Alemanya C) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison D) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian
A) Eliminar la necessitat de programari terrestre. B) Reduir la mida del telescopi. C) Substituir tots els instruments. D) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat.
A) Sensor de guia precisa B) Càmera per a objectes febles (FOC) C) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial D) Espectrògraf d'orígens còsmics
A) Espectrògraf d'orígens còsmics B) Sensor de guia precisa C) Espectrògraf d'objectes febles (FOS) D) Càmera de camp ampli 3
A) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. B) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. C) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució. D) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra.
A) Lew Allen B) Carl Sagan C) Edwin Hubble D) Neil Armstrong
A) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. B) El programari del telescopi tenia errors. C) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. D) El mirall no estava prou polit.
A) Correctius nuls refractius convencionals. B) Mesures manuals. C) El correctiu nul reflector fet a mida. D) Simulacions per ordinador.
A) -1.01390 ± 0.0002 B) -1.00230 C) -1.50000 D) -0.90000
A) Endeavour B) Atlantis C) Columbia D) Discovery
A) Fotòmetre d'alta velocitat B) WF/PC C) Panells solars D) Giroscopis
A) Deu B) Tres C) Cinc D) Set
A) 1 de març de 1994 B) 31 de desembre de 1993 C) 13 de gener de 1994 D) 14 de febrer de 1994
A) Buzz Aldrin B) Yuri Gagarin C) Neil Armstrong D) Story Musgrave
A) Registrador d'estat sòlid. B) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. C) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK). D) Noves mantilles d'aïllament tèrmic.
A) Va instal·lar nous panells solars. B) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades. C) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat. D) Va substituir el seu mirall principal.
A) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst. B) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble. C) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. D) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades.
A) Imatge ultraviolada B) Lente gravitacional C) Observació amb rajos X D) Detecció d'ones de ràdio
A) Telescopi espacial Spitzer B) Observatori de rajos X Chandra C) Telescopi espacial James Webb D) Telescopi espacial Kepler
A) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. B) Observacions d'estrelles joves. C) Imatges en llum ultraviolada. D) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors.
A) 2020 B) 1998 C) 2010 D) 2006
A) Més de 200 B) Menys de 50 C) Exactament 100 D) Al voltant de 500
A) 90% B) 50% C) 100% D) 75%
A) Cinc B) Dos C) Vint D) Una dotzena
A) 500 òrbites. B) 195 òrbites. C) 828 òrbites. D) 1000 òrbites.
A) 828 òrbites. B) 1000 òrbites. C) 195 òrbites. D) 500 òrbites.
A) Aproximadament anualment B) Mensualment C) Cada dos anys D) Cada dos anys
A) La meitat del temps del telescopi B) Tot el cicle C) Cap assignació específica D) Només unes poques hores
A) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada" B) Observació d'exoplanetes C) Anàlisi del clima terrestre D) Estudi de forats negres
A) A principis dels anys 80. B) A principis dels anys 2000. C) A finals dels anys 70. D) A mitjans dels anys 90.
A) Matèria fosca B) Energia fosca C) Flux quàntic D) Radiació còsmica
A) Un nou tipus de forat negre B) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable C) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11 D) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia
A) Ganymedes B) Io C) Europa D) Cal·listo
A) Sedna B) Eris C) Plutó D) 486958 Arrokoth
A) 2019 B) 2015 C) 2022 D) 2018
A) El doble de la massa B) Cinquanta vegades la massa C) Deu vegades la massa D) La mateixa que la de les altres cometes conegudes
A) Forats negres B) Quàsars C) Matèria fosca D) Discos protoplanetaris (proplyds)
A) MACS 2129-1 B) Galàxia d'Andròmeda C) Galàxia del Remolí D) Galàxia del Sombrero
A) Rigel B) Sirius C) Earendel D) Betelgeuse
A) Aproximadament 15.000 B) Gairebé 30.000 C) Al voltant de 10.000 D) Més de 22.000
A) Astrofísica de ràdio B) Espectroscòpia C) Interferometria amb màscara d'obertura D) Imatgeria de raigs X
A) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. B) No es veuen afectades per les condicions de buit. C) Requereixen un reemplaçament freqüent. D) Es degraden ràpidament a causa de la radiació.
A) Discos òptics B) Memòria flash C) Emmagatzematge de dades en estat sòlid D) Unitats de cinta magnètica
A) Vint-quatre mesos B) Sis mesos C) Dotze mesos D) Immediatament després de la seva recollida
A) Format JPEG B) Format PNG C) Format FITS D) Format TIFF
A) Groc vibrant B) Verd clar C) Vermell fosc D) Blau fosc
A) El director de l'STScI. B) Administradors de la NASA. C) L'investigador principal (IP). D) Qualsevol astrònom.
A) Millora de la imatge B) Compressió de dades C) Procés de reducció automatitzat D) Calibratge manual
A) Processament posterior amb intel·ligència artificial. B) Ús d'un únic filtre de banda ampla. C) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. D) Sensores d'imatge a color directes. |