![]()
A) Descobridor del DNA B) Inventor del microscopi C) Pare de la taxonomia D) Fundador de la física quàntica
A) 1807 B) 1707 C) 1907 D) 1607
A) França B) Suècia C) Anglaterra D) Alemanya
A) Nomenclatura aleatòria B) Nomenclatura basada en el color C) Nomenclatura jeroglífica D) Nomenclatura binomial
A) Arquitectura B) Física nuclear C) Botànica D) Economia
A) Sota la Torre Eiffel B) A la Gran Muralla de la Xina C) A l'Everest D) A la catedral d'Uppsala
A) S'ha atragat amb un raïm B) Fulminat per un llam C) Caure d'un arbre D) Atrac
A) Species Plantarum B) Harry Potter i la pedra filosofal C) El Senyor dels Anells D) Guerra i pau
A) Família B) Gènere C) Espècie D) Regne
A) Taxonomia B) Meteorologia C) Astronomia D) Geologia
A) Carl de Linné B) Carl von Linné C) Carl el Gran de Suècia D) Sir Carl Linnaeus
A) Gothenburg B) Uppsala C) Råshult D) Estocolm
A) Nilsson B) Lind C) Ingemarsson D) Brodersonius
A) La paraula llatina per a 'arbre'. B) Un arbre de llimer gegant a la finca familiar. C) Una figura històrica anomenada Linnaeus. D) La seva flor preferida, un lirio.
A) Professor universitari B) Agricultor C) Metge D) Pastor luterà i botànic aficionat
A) Anys 1760 B) Anys 1750 C) Anys 1730 D) Anys 1740
A) Linné B) L. C) Linnaeus D) Linnæus
A) El donant genètic B) L'espècimen tipus C) L'ancestral evolutiu D) El principal investigador
A) Li llegia una història. B) Li donava una flor. C) Li explicava acudits. D) Li posava música.
A) Llibres i manuscrits B) Instruments mèdics C) Flors i els seus noms D) Mapes de Suècia
A) Nils B) Rothman C) Johan Telander D) Daniel Lannerus
A) Creia que Telander era més adequat per suprimir els talents d'un nen que per desenvolupar-los. B) Admirava Telander pels seus mètodes d'ensenyament. C) Considerava que Telander era un excel·lent mentor en botànica. D) Troba que Telander era una persona inspiradora i motivadora.
A) 1730 B) 1717 C) 1709 D) 1724
A) Se centraba exclusivament en el llatí i la teologia. B) Rarament estudiava, sovint anava al camp per buscar plantes. C) Complia diligentment totes les tasques escolars. D) Era un estudiant exemplar amb notes elevades.
A) Un botànic B) Un professor C) Un honest artesà de sabates D) Un metge
A) Un propietari rural local. B) El seu pare, Nils. C) Daniel Lannerus, el seu director. D) Johan Telander.
A) Artesania del calçat B) Matemàtiques C) Teologia D) Medicina
A) Eren indiferents al seu progrés. B) Creien que tenia un gran potencial. C) Pensaven que ja era un erudit reconegut. D) Deien que mai no es convertiria en un erudit.
A) Johan Telander B) Nils C) Rothman D) Daniel Lannerus
A) Kilian Stobæus B) Nils Rosén C) Sébastien Vaillant D) Olof Celsius
A) 1727 B) 1731 C) 1730 D) 1728
A) Kilian Stobæus B) Lars Roberg C) Nils Rosén D) Olof Celsius
A) Lars Roberg B) Olof Celsius C) Nils Rosén D) Kilian Stobæus
A) Kilian Stobæus B) Nils Rosén C) Lars Roberg D) Olof Rudbeck
A) 300 B) 500 C) 400 D) 200
A) El propi sistema de Linnaeus B) El sistema de Celsius C) El sistema de Rudbeck D) El sistema de Tournefort
A) Critica Botanica B) Praeludia Sponsaliorum Plantarum C) Genera Plantarum D) Adonis Uplandicus
A) Lars Roberg B) Olof Rudbeck C) Kilian Stobæus D) Nils Rosén
A) Rudbeck B) Celsius C) Kilian Stobæus D) Lars Roberg
A) Stenbrohult B) Uppsala C) Lund D) Skåne
A) Sir Hans Sloane B) Herman Boerhaave C) Johann Jacob Dillenius D) George Clifford III
A) Excursions botàniques que se celebraven tots els dissabtes durant l'estiu. B) Observacions astronòmiques durant la nit. C) Experiments químics al laboratori. D) Estudis zoològics durant l'hivern.
A) Uppsala B) Sävja C) Edeby D) Hammarby
A) Tenia quinze dies. B) Tenia un mes. C) Tenia tres anys. D) Tenia sis mesos.
A) Veni, vidi, vici B) Famam extendere factis C) Ad astra per aspera D) Carpe diem
A) La malària només apareixia en zones amb sòls rics en argila. B) La malària era un trastorn genètic. C) La malària es transmetia a través de la contaminació atmosfèrica. D) La malària era causada per aigua contaminada.
A) Systema Naturae B) Genera Plantarum C) Flora Lapponica D) Species Plantarum
A) Rosa B) Bellesborra C) Liri D) Margarida
A) Mandíbules de guineu B) La mosquità del gènere Anopheles C) Pells de serp D) Sols rics en argila
A) 300 B) 700 C) 1000 D) 561
A) Lovisa B) Sophia C) Elisabeth Christina D) Sara Elisabeth Moræa
A) 12 de maig de 1732 B) 15 de juny de 1733 C) 25 de desembre de 1731 D) 1 de gener de 1732
A) Maig de 1738 B) 24 de setembre de 1735 C) 18 d'octubre de 1737 D) Juliol de 1736
A) professor de botànica B) membre de l'Acadèmia de Ciències C) director de la Universitat d'Uppsala D) arxiatre, o metge principal
A) Hortus Cliffortianus B) Thesaurus Zeylanicus C) Systema Naturae D) Genera Plantarum
A) Johan Frederik Gronovius B) Herman Boerhaave C) George Clifford III D) Philip Miller
A) Sis mesos B) Tres mesos C) Dues setmanes D) Un any
A) Cliffortia B) Linnaea C) Nepenthes D) Dillenia
A) 1751 B) 1749 C) 1761 D) 1753
A) 10.000 quilòmetres B) Més de 2.000 quilòmetres C) 500 quilòmetres D) 5.000 quilòmetres
A) Sir Hans Sloane B) Herman Boerhaave C) Philip Miller D) George Clifford III
A) 1770 B) 1766 C) 1758 D) 1752
A) 1736 B) 1734 C) 1732 D) 1740
A) Anders Celsius B) Adolf Frederick C) Olof Söderberg D) Erik Gustaf Lidbeck
A) 1750 B) 1752 C) 1749 D) 1747
A) Scopolia B) Linnaea borealis C) Gärtneria D) Linnæa
A) 1770 B) 1761 C) 1749 D) 1753
A) Els suecs B) Els francesos C) Els alemanys D) Els lapons
A) Gotland B) Öland C) Västergötland D) Scania
A) 26 de juny de 1739 B) 28 de juny de 1741 C) 15 de maig de 1737 D) 12 de setembre de 1739
A) La primera edició B) La dotzena edició C) La desena edició D) La cinquena edició
A) Peter Artedi B) Claes Sohlberg C) L'alcalde d'Hamburg D) Nils Rosén
A) Aproximadament 100 B) 50 C) 200 D) 500
A) Fauna Suecica B) Wästgöta-Resa C) Flora Suecica D) Skånska Resa
A) 28 de juny de 1738 B) 15 de maig de 1737 C) 1 de juliol de 1740 D) 12 de setembre de 1739
A) Hartekamp B) Jamaica Botanical Garden C) Chelsea Physic Garden D) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford
A) Sophia B) Sara Magdalena C) Lovisa D) Elisabeth Christina
A) Baies B) Musgos C) Líquens D) Herbes
A) 1000 B) 500 C) 750 D) 935
A) Cliffortia B) Nepenthes C) Linnaea D) Dillenia
A) 250 B) 100 C) 50 D) 186
A) Philip Miller B) Herman Boerhaave C) George Clifford III D) Johann Jacob Dillenius
A) Skånska Resa B) Fauna Suecica C) Wästgöta-Resa D) Flora Suecica
A) Carl Friedrich von Gärtner B) Alexander von Humboldt C) Giovanni Antonio Scopoli D) Joseph Banks
A) Bibliotheca Botanica B) Hortus Cliffortianus C) Genera Plantarum D) Critica Botanica
A) Flora Suecica B) Öländska och Gothländska Resa C) Wästgöta-Resa D) Fauna Suecica
A) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford B) Jardí Botànic de Jamaica C) Jardí Botànic de Hartekamp D) Jardí Botànic de Chelsea
A) Philip Miller B) Herman Boerhaave C) Johan Frederik Gronovius D) George Clifford III
A) Augustin Pyramus de Candolle B) Gregor Mendel C) Joseph Dalton Hooker D) Charles Darwin
A) 1757 B) 1753 C) 1761 D) 1770
A) aigua alcalina B) aigua ferrosa C) aigua amb gas D) aigua sulfúrica
A) Vaccinium myrtillus B) Betula pendula C) Rosa canina D) Campanula serpyllifolia, posteriorment coneguda com a Linnaea borealis
A) Universitat d'Uppsala B) American Philosophical Society C) Linnean Society of London D) Reial Acadèmia Sueca de Ciències
A) 1741 B) 1765 C) 1738 D) 1750
A) Oxford B) Londres C) Amsterdam D) París
A) 1745 B) 1747 C) 1748 D) 1746
A) Hortus Cliffortianus B) Critica Botanica C) Genera Plantarum D) Systema Naturae
A) 1769 B) 1772 C) 1763 D) 1776
A) Una hidra amb set caps B) Un espècimen de planta únic C) Un fòssil antic D) Una espècie d'ocell rara
A) Estocolm B) Uppsala C) Falun D) Gothenburg |