A) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. B) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. C) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. D) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
A) Comprovar hipòtesis estadístiques. B) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. C) Generar nombres aleatòris. D) Trobar solucions exactes a equacions.
A) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. B) Modelatge de sistemes físics. C) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. D) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
A) Predir tendències futures. B) Trobar els autovalors de les matrius. C) Generar matrius aleatòries. D) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient.
A) Eliminació gaussiana B) Mètode de Newton C) Mètode de Runge-Kutta D) Mètode secant
A) Eliminació gaussiana B) Interpolació de Lagrange C) Mètode de Newton D) Mètode de Runge-Kutta
A) Descens de gradient B) Mètode de bisecció C) Mètode de Newton D) Mètode de falsa posició
A) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. B) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. C) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. D) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
A) Segle XIX. B) Segle XXI. C) Segle XX. D) Segle XVIII.
A) Reducció de la disponibilitat de dades. B) Disminució dels costos computacionals. C) Progressos en la manipulació simbòlica. D) Augment de la potència de càlcul.
A) Electromagnetisme. B) Mecànica celeste. C) Física quàntica. D) Termodinàmica.
A) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. B) Demostracions matemàtiques discretes. C) Models purament teòrics sense càlculs. D) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats.
A) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. B) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. C) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. D) La matemàtica discreta proporciona la base.
A) Càlculs aritmètics bàsics. B) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. C) Simulacions d'esdeveniments discretos. D) Tècniques de manipulació simbòlica.
A) Per simular fenòmens quàntics. B) Per desenvolupar models discrets. C) Per a l'anàlisi actuarial. D) Per realitzar càlculs simbòlics.
A) Whittaker i Stegun B) Euler i Gauss C) John von Neumann i Herman Goldstine D) Newton i Lagrange
A) 1985 B) 1912 C) 2000 D) 1947
A) Ordenadors electrònics B) Llibres mecànics C) Taules d'interpolació D) Llistes de fórmules
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) Perquè hi ha un ordinador disponible. C) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. D) A causa del treball d'E. T. Whittaker.
A) La magnitud de la primera estimació. B) La precisió de les operacions aritmètiques. C) El nombre de passos realitzats. D) Una prova de convergència que implica el residu.
A) 3x³ − 24 B) 3x² + 4 C) 3x + 4 = 28 D) x³ - 8
A) a = 0, b = 3 B) a = 2, b = 5 C) a = 1, b = 2 D) a = -1, b = 4
A) Igual a 0,5 B) Més gran que 1 C) Menor que 0,2 D) Exactament 0
A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. B) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. C) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.
A) Integració de Monte Carlo B) Mètode simplex C) Compressió d'imatges espectrals D) Anàlisi de components principals
A) Fórmules de Newton-Cotes B) Mètodes de Monte Carlo C) Quadratura gaussiana D) Graelles disperses
A) Regla de Simpson B) Integració de Monte Carlo C) Reixetes disperses D) Mètode simplex
A) Biblioteca IMSL B) Biblioteca Científica GNU C) Repositori Netlib D) Biblioteques NAG
A) Aritmètica binària B) Aritmètica de punt fix C) Aritmètica de precisió arbitrària D) Aritmètica de punt flotant
A) Excel B) Scilab C) Julia D) MATLAB
A) Journal on Numerical Analysis (SINUM) B) Numerische Mathematik C) Enciclopèdia de Matemàtiques D) Digital Library of Mathematical Functions
A) R B) MATLAB C) C++ D) Python |