A) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. B) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs. C) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. D) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució.
A) Generar nombres aleatòris. B) Trobar solucions exactes a equacions. C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. D) Comprovar hipòtesis estadístiques.
A) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. B) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. C) Modelatge de sistemes físics. D) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
A) Predir tendències futures. B) Trobar els autovalors de les matrius. C) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. D) Generar matrius aleatòries.
A) Mètode secant B) Eliminació gaussiana C) Mètode de Runge-Kutta D) Mètode de Newton
A) Interpolació de Lagrange B) Mètode de Newton C) Eliminació gaussiana D) Mètode de Runge-Kutta
A) Mètode de Newton B) Descens de gradient C) Mètode de bisecció D) Mètode de falsa posició
A) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. B) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. C) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. D) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat.
A) Segle XIX. B) Segle XX. C) Segle XVIII. D) Segle XXI.
A) Reducció de la disponibilitat de dades. B) Progressos en la manipulació simbòlica. C) Disminució dels costos computacionals. D) Augment de la potència de càlcul.
A) Mecànica celeste. B) Electromagnetisme. C) Física quàntica. D) Termodinàmica.
A) Demostracions matemàtiques discretes. B) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. C) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. D) Models purament teòrics sense càlculs.
A) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. B) La matemàtica discreta proporciona la base. C) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. D) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica.
A) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. B) Càlculs aritmètics bàsics. C) Simulacions d'esdeveniments discretos. D) Tècniques de manipulació simbòlica.
A) Per a l'anàlisi actuarial. B) Per desenvolupar models discrets. C) Per realitzar càlculs simbòlics. D) Per simular fenòmens quàntics.
A) Euler i Gauss B) Newton i Lagrange C) John von Neumann i Herman Goldstine D) Whittaker i Stegun
A) 2000 B) 1947 C) 1912 D) 1985
A) Llistes de fórmules B) Taules d'interpolació C) Llibres mecànics D) Ordenadors electrònics
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) A causa del treball d'E. T. Whittaker. C) Perquè hi ha un ordinador disponible. D) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals.
A) Una prova de convergència que implica el residu. B) El nombre de passos realitzats. C) La magnitud de la primera estimació. D) La precisió de les operacions aritmètiques.
A) 3x² + 4 B) 3x³ − 24 C) x³ - 8 D) 3x + 4 = 28
A) a = 1, b = 2 B) a = 2, b = 5 C) a = -1, b = 4 D) a = 0, b = 3
A) Exactament 0 B) Més gran que 1 C) Igual a 0,5 D) Menor que 0,2
A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. B) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. C) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.
A) Mètode simplex B) Compressió d'imatges espectrals C) Integració de Monte Carlo D) Anàlisi de components principals
A) Mètodes de Monte Carlo B) Graelles disperses C) Quadratura gaussiana D) Fórmules de Newton-Cotes
A) Integració de Monte Carlo B) Mètode simplex C) Regla de Simpson D) Reixetes disperses
A) Biblioteca Científica GNU B) Biblioteques NAG C) Biblioteca IMSL D) Repositori Netlib
A) Aritmètica de precisió arbitrària B) Aritmètica de punt fix C) Aritmètica de punt flotant D) Aritmètica binària
A) MATLAB B) Excel C) Julia D) Scilab
A) Digital Library of Mathematical Functions B) Enciclopèdia de Matemàtiques C) Journal on Numerical Analysis (SINUM) D) Numerische Mathematik
A) R B) Python C) C++ D) MATLAB |