A) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. B) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. C) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. D) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
A) Trobar solucions exactes a equacions. B) Generar nombres aleatòris. C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. D) Comprovar hipòtesis estadístiques.
A) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. B) Modelatge de sistemes físics. C) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. D) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions.
A) Predir tendències futures. B) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. C) Generar matrius aleatòries. D) Trobar els autovalors de les matrius.
A) Mètode de Newton B) Mètode de Runge-Kutta C) Eliminació gaussiana D) Mètode secant
A) Interpolació de Lagrange B) Mètode de Runge-Kutta C) Eliminació gaussiana D) Mètode de Newton
A) Mètode de falsa posició B) Mètode de bisecció C) Mètode de Newton D) Descens de gradient
A) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. B) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. C) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. D) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat.
A) Segle XX. B) Segle XIX. C) Segle XXI. D) Segle XVIII.
A) Reducció de la disponibilitat de dades. B) Disminució dels costos computacionals. C) Augment de la potència de càlcul. D) Progressos en la manipulació simbòlica.
A) Mecànica celeste. B) Termodinàmica. C) Física quàntica. D) Electromagnetisme.
A) Demostracions matemàtiques discretes. B) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. C) Models purament teòrics sense càlculs. D) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats.
A) La matemàtica discreta proporciona la base. B) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. C) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. D) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible.
A) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. B) Càlculs aritmètics bàsics. C) Simulacions d'esdeveniments discretos. D) Tècniques de manipulació simbòlica.
A) Per desenvolupar models discrets. B) Per simular fenòmens quàntics. C) Per a l'anàlisi actuarial. D) Per realitzar càlculs simbòlics.
A) Newton i Lagrange B) Whittaker i Stegun C) John von Neumann i Herman Goldstine D) Euler i Gauss
A) 1985 B) 2000 C) 1912 D) 1947
A) Taules d'interpolació B) Llibres mecànics C) Llistes de fórmules D) Ordenadors electrònics
A) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. B) Perquè hi ha un ordinador disponible. C) A causa del treball d'E. T. Whittaker. D) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox.
A) Una prova de convergència que implica el residu. B) La magnitud de la primera estimació. C) La precisió de les operacions aritmètiques. D) El nombre de passos realitzats.
A) 3x + 4 = 28 B) 3x³ − 24 C) x³ - 8 D) 3x² + 4
A) a = -1, b = 4 B) a = 1, b = 2 C) a = 2, b = 5 D) a = 0, b = 3
A) Igual a 0,5 B) Més gran que 1 C) Menor que 0,2 D) Exactament 0
A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. B) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. C) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1. D) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions.
A) Compressió d'imatges espectrals B) Anàlisi de components principals C) Integració de Monte Carlo D) Mètode simplex
A) Graelles disperses B) Fórmules de Newton-Cotes C) Mètodes de Monte Carlo D) Quadratura gaussiana
A) Regla de Simpson B) Reixetes disperses C) Mètode simplex D) Integració de Monte Carlo
A) Biblioteques NAG B) Biblioteca IMSL C) Repositori Netlib D) Biblioteca Científica GNU
A) Aritmètica de punt flotant B) Aritmètica binària C) Aritmètica de punt fix D) Aritmètica de precisió arbitrària
A) Scilab B) Excel C) Julia D) MATLAB
A) Journal on Numerical Analysis (SINUM) B) Digital Library of Mathematical Functions C) Numerische Mathematik D) Enciclopèdia de Matemàtiques
A) Python B) MATLAB C) R D) C++ |