A) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. B) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. C) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs. D) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions.
A) Generar nombres aleatòris. B) Trobar solucions exactes a equacions. C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. D) Comprovar hipòtesis estadístiques.
A) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. B) Modelatge de sistemes físics. C) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. D) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.
A) Generar matrius aleatòries. B) Predir tendències futures. C) Trobar els autovalors de les matrius. D) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient.
A) Mètode secant B) Mètode de Newton C) Mètode de Runge-Kutta D) Eliminació gaussiana
A) Eliminació gaussiana B) Mètode de Runge-Kutta C) Interpolació de Lagrange D) Mètode de Newton
A) Descens de gradient B) Mètode de bisecció C) Mètode de Newton D) Mètode de falsa posició
A) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. B) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. C) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. D) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
A) Segle XXI. B) Segle XIX. C) Segle XVIII. D) Segle XX.
A) Progressos en la manipulació simbòlica. B) Augment de la potència de càlcul. C) Reducció de la disponibilitat de dades. D) Disminució dels costos computacionals.
A) Termodinàmica. B) Mecànica celeste. C) Electromagnetisme. D) Física quàntica.
A) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. B) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. C) Demostracions matemàtiques discretes. D) Models purament teòrics sense càlculs.
A) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. B) La matemàtica discreta proporciona la base. C) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. D) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica.
A) Càlculs aritmètics bàsics. B) Simulacions d'esdeveniments discretos. C) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. D) Tècniques de manipulació simbòlica.
A) Per desenvolupar models discrets. B) Per realitzar càlculs simbòlics. C) Per a l'anàlisi actuarial. D) Per simular fenòmens quàntics.
A) Newton i Lagrange B) Euler i Gauss C) Whittaker i Stegun D) John von Neumann i Herman Goldstine
A) 1912 B) 1947 C) 1985 D) 2000
A) Ordenadors electrònics B) Taules d'interpolació C) Llistes de fórmules D) Llibres mecànics
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. C) A causa del treball d'E. T. Whittaker. D) Perquè hi ha un ordinador disponible.
A) La magnitud de la primera estimació. B) Una prova de convergència que implica el residu. C) La precisió de les operacions aritmètiques. D) El nombre de passos realitzats.
A) x³ - 8 B) 3x² + 4 C) 3x³ − 24 D) 3x + 4 = 28
A) a = 1, b = 2 B) a = 0, b = 3 C) a = -1, b = 4 D) a = 2, b = 5
A) Més gran que 1 B) Menor que 0,2 C) Exactament 0 D) Igual a 0,5
A) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1. C) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. D) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero.
A) Compressió d'imatges espectrals B) Integració de Monte Carlo C) Anàlisi de components principals D) Mètode simplex
A) Mètodes de Monte Carlo B) Quadratura gaussiana C) Fórmules de Newton-Cotes D) Graelles disperses
A) Mètode simplex B) Regla de Simpson C) Reixetes disperses D) Integració de Monte Carlo
A) Biblioteca Científica GNU B) Biblioteques NAG C) Repositori Netlib D) Biblioteca IMSL
A) Aritmètica de punt flotant B) Aritmètica de precisió arbitrària C) Aritmètica binària D) Aritmètica de punt fix
A) Julia B) MATLAB C) Excel D) Scilab
A) Journal on Numerical Analysis (SINUM) B) Digital Library of Mathematical Functions C) Enciclopèdia de Matemàtiques D) Numerische Mathematik
A) R B) MATLAB C) Python D) C++ |