A) Alemanya B) Itàlia C) Espanya D) França
A) Wurmberg B) Brocken C) Hexentanzplatz D) Rosstrappe
A) Bosc de Białowieża B) Selva amazònica C) Parc Nacional de Harz D) Bosque Negre
A) Esquí B) Surf C) Escalada en roca D) Senderisme
A) Blancaneus B) La Ventafocs C) Hansel i Gretel D) Rapunzel
A) Karl Marx B) Friedrich Nietzsche C) Heinrich Heine D) Johann Wolfgang von Goethe
A) Granit B) Basalt C) Arenisca D) Caliza
A) Arcs de l'iris dobles B) Arc de l'iris C) Aureoles boreals D) Espectre de Brocken
A) Erfurt B) Halberstadt C) Quedlinburg D) Goslar
A) De la paraula alemanya mitjana 'Hart' o 'Hardt' (bosc en una collina). B) Un nom cèltic. C) Un terme anglès antic per a 'montanya'. D) Una paraula llatina que significa 'altiplà'.
A) Turíngia, amb la serralada d'Acker-Bruchberg com el punt més alt. B) Baixa Saxònia, amb el pic de Wurmberg com el més alt, amb 971 metres. C) Nordhausen, amb el pic d'Achtermannshöhe com el més alt. D) Saxònia-Anhalt, amb el pic de Brocken com el més alt.
A) 200 quilòmetres (124 milles) B) 50 quilòmetres (31 milles) C) 75 quilòmetres (47 milles) D) 110 quilòmetres (68 milles)
A) 50 quilòmetres (31 milles) B) 35 quilòmetres (22 milles) C) 20 quilòmetres (12 milles) D) 45 quilòmetres (28 milles)
A) Descendeix gradualment cap a la zona circumdant. B) Té boscos de fulles cadúques intercalats amb prats. C) És una zona més elevada i presenta boscos de pi. D) Permet l'agricultura en les seves altiplanacions.
A) Menys de 100.000 persones B) Aproximadament 600.000 persones C) Aproximadament 300.000 persones D) Més d'1 milió de persones
A) Harz i Mansfeld-Südharz B) Nordhausen C) Goslar i Göttingen D) Salzgitter
A) Wurmberg (971 m) B) Heinrichshöhe (1.044 m) C) Königsberg (1.023 m) D) Cresta d'Acker-Bruchberg (927 m)
A) Boscos de pi. B) Boscos de coníferes. C) Boscos pluvials. D) Boscos de fulla caduca intercalats amb prats.
A) 3.000 quilòmetres quadrats (1.160 km²) B) 2.226 quilòmetres quadrats (859 km²) C) 1.500 quilòmetres quadrats (580 km²) D) 4.500 quilòmetres quadrats (1.740 km²)
A) Dotze rius B) Quindret rius C) Vuit rius D) Deu rius
A) Per formar estanys de muntanya com l'Oderteich. B) Per a la pesca recreativa. C) Com a atractius turístics. D) Per crear llacs artificials.
A) El Bode B) L'Oker C) L'Innerste D) El Wipper
A) El Bode B) El Leine C) El Wipper D) L'Oker
A) L'Oker B) El Bode C) L'Innerste D) El Wipper
A) L'Oder B) El Bode C) El Leine D) El Wipper
A) El costat oriental. B) El costat exposat al vent. C) El costat sud. D) El costat protegit del vent.
A) Precipitacions regulars B) Fred amb fortes nevades C) Sec i àrid D) Calent i humit
A) Era cenozoica B) Era mesozoica C) Era precàmbrica D) Era paleozoica
A) Marbre B) Arenisca C) Rocles pobres en elements bàsics D) Cal·lària
A) Vall de la Selke B) Vall del Weser C) Vall de l'Oker D) Canyó del Bode
A) Període Quaternari B) Període Juràssic C) Període Terciari D) Període Cretaci
A) Marbre B) Caliza C) Granit D) Areniscoses
A) La formació de la primera cadena de muntanyes. B) Els moviments de levatació més importants durant la fase sub-hercínica. C) L'aparició dels primers dinosaures. D) L'extinció de la vida marina.
A) Dipòsits de marbre B) Dipòsits de granit C) Dipòsits de pedra arenosa D) Dipòsits de pedra calcària
A) Capa superficial de la regió de Gießen-Harz, pertanyent a la zona Rhenohercínica B) Altiplà escandinau C) Zona de falles alpines D) Escut Bàltic
A) Valls amb fons plans B) Conques circulars C) Valls amples de forma en U D) Valls llargues i estretes de forma en V
A) Àlber de Scots (Ulmus glabra) B) Roure anglès (Quercus robur) C) Aurons (Acer pseudoplatanus) D) Faig (Fagus sylvatica)
A) Boscos de faig amb herba de melic. B) Boscos de faig amb herba de llengua de gos. C) Boscos de pi. D) Boscos mixtos.
A) Boscos de roure B) Boscos mixtos C) Boscos de faig D) Boscos de pi
A) Faig anglès (Quercus robur) B) Freixera (Fraxinus excelsior) C) Àlber de l'elm escocès (Ulmus glabra) D) Betulla carpàtica (Betula pubescens subsp. carpatica)
A) Boscos de la zona de 'Colin' B) Boscos de les capçaleres de riu C) Boscos de pi de turbera D) Boscos de ribera
A) Faig B) Plataner C) Pi D) Àlber de Scots
A) Phellinus viticola B) Tricholomopsis decora C) Herba Melic D) Sphagnum sp.
A) Boscos de pi B) Boscos mixtos C) Boscos de faig D) Zona de Colin
A) Musgos esfègnics (Sphagnum spp.) B) Arbres de fulla caduca C) Herbes altes D) Arbusts coníferes
A) Sphagnum papillosum B) Sphagnum fallax C) Sphagnum magellanicum D) Sphagnum cuspidatum
A) Mirtil·lo (Vaccinium myrtillus) B) Bru (Calluna vulgaris) C) Arriba de vaca (Vaccinium vitis-idaea) D) Romero de turbera (Andromeda polifolia)
A) Groc vibrant B) Verd C) Vermellós D) Lila
A) Arriball silvestre B) Arç blanc C) Arrudí negre D) Arriball (Vaccinium oxicoccus)
A) Als trams més baixos. B) Als marges de la turbera. C) Als turons més secs. D) A les zones encharcades.
A) Grosulla (Vaccinium myrtillus) B) Drosera rotundifolia (rosari de fulles arrodonides) C) Arriba (Arctostaphylos uva-ursi) D) Erica amb fulles en creu (Erica quadriflora)
A) Sphagnum papillosum B) Sphagnum cuspidatum C) Sphagnum fallax D) Sphagnum magellanicum
A) Una planta de l'era glaciar B) Un arbust comú C) Una planta herbàcia amb flors D) Un arbre alt
A) El gaig (Tetrao urogallus) B) L'aufraga (Falco peregrinus) C) El gat salvatge europeu (Felis silvestris) D) El cigne negre (Ciconia nigra)
A) Forats de pic negre en faigs vells B) Tundra oberta C) Boscos de pi amb vegetació densa D) Boscos de pi humíd
A) El pitet (Glaucidium passerinum) B) El til·la cendrós (Motacilla cinerea) C) La libèl·lula daurada (Cordulegaster boltoni) D) El merla torc (Turdus torquatus)
A) El linx. B) El gat salvatge europeu (Felis silvestris). C) El senglar. D) El cérvol roig.
A) El milaneta (Motacilla cinerea) B) El xaloc (Cinclus cinclus) C) El troglodita de collar (Turdus torquatus) D) L'aufraga (Falco peregrinus)
A) El gat salvatge europeu (Felis silvestris) B) El til·la cendrós (Motacilla cinerea) C) L'aufraga (Falco peregrinus) D) El cérvol roig
A) Enthephria caesiata B) Cordulegaster boltoni C) Calopteryx virgo D) Gnophos sordarius
A) El torc-riu (Turdus torquatus) B) El cuer-riu (Cinclus cinclus) C) El pic negre (Dryocopus martius) D) L'ermell (Tetrao urogallus)
A) El senglar B) La cabra d'altiplà (mouflon) C) El gat salvatge europeu (Felis silvestris) D) El cérvol roig
A) El cigne negre (Ciconia nigra) B) L'ausell pelegrí (Falco peregrinus) C) El rossinyol alpí (Turdus torquatus) D) El gaig (Tetrao urogallus)
A) La libèl·lula de l'anell daurat (Cordulegaster boltoni) B) La libèl·lula esmeralda alpina (Somatochlora alpestris) C) La nimfa bella (Calopteryx virgo) D) La libèl·lula subàrtica (Aeshna subarctica)
A) El búfal reial (Aegolius funereus) B) L'aufraga (Falco peregrinus) C) El pic negre (Dryocopus martius) D) L'erilla (Tetrao urogallus)
A) El búfal roig (Aegolius funereus) B) El gat salvatge europeu (Felis silvestris) C) L'erma (Tetrao urogallus) D) El cigne negre (Ciconia nigra)
A) El gaig (Tetrao urogallus) B) El gat salvatge europeu (Felis silvestris) C) El pic negre (Dryocopus martius) D) L'aus africà (Falco peregrinus)
A) 814 B) 852 C) 1224 D) 968
A) Homo sapiens B) Neandertals C) Homo erectus D) Celtes
A) El Codi d'Hammurabi B) Les Dotze Taules Romanes C) El Sachsenspiegel (Mirall Saxó) D) La Carta Magna
A) Carlemany B) Eike von Repkow C) Lluís el Pietós D) Federic Barbaroja
A) La indústria de la mineria de plata. B) La ramaderia extensiva. C) La tala de boscos. D) El turisme.
A) Rudolph Augustus, Flora del Brocken B) Albert Peter, Flors alpines C) Hermann Löns, Natura de Harz D) Johannes Thal, Silva hercynia
A) 1718 B) 1705 C) 1588 D) 1668
A) Rudolph Augustus B) Albert Peter C) Comte Christian Ernest D) Un miner resident
A) 421 B) 200 C) 750 D) 1000
A) 1705 B) 1818 C) 1920 D) 23 de març de 1798
A) L'any 1852 B) Al voltant de l'any 1920 C) L'any 1798 D) L'any 1668
A) Camp de concentració d'Ellrich. B) KZ Dora, prop de Nordhausen. C) Mittelbau-Dora, prop de Blankenburg. D) Buchenwald, prop d'Ilfeld.
A) 1 d'abril de 1945. B) 7 de maig de 1945. C) 8 de maig de 1945. D) 15 de juny de 1945.
A) 1989 B) 2007 C) 1990 D) 1975
A) La frontera va ser oberta oficialment per al turisme. B) Es va inaugurar un nou camí de senderisme. C) Els primers excursionistes van entrar en una gran zona militar prohibida. D) Es van reprendre les activitats mineres.
A) Antracita. B) Minerals de plom amb plata. C) Xist de coure. D) Potassa.
A) Plom B) Xist de coure C) Barita D) Plata
A) Mansfeld B) Goslar C) Elbingerode D) Bad Grund
A) 1988 B) 1992 C) 2007 D) 2010
A) Bad Lauterberg B) Mansfeld C) Goslar D) Elbingerode
A) Servei del Parc Nacional B) Förderverein Loipenverbund Harz C) Harzer Verkehrsverband (HVV) D) Bergwacht Harz
A) Natació B) Ciclisme C) Esquí D) Senderisme
A) Braunlage B) Goslar C) Wernigerode D) Thale
A) Esquí de freestyle B) Esquí alpí C) Esquí nòrdic D) Esquí de fons
A) Carses de bicicleta de muntanya B) Competicions internacionals d'hivern C) Esdeveniments nacionals de senderisme D) Concursos d'escalada en roca
A) Senderisme B) Ciclisme C) Caminada nòrdica D) Esquí
A) Ciclisme de muntanya B) Esports aquàtics C) Escalada en roca D) Esports d'hivern
A) 50 B) 75 C) 62 D) 40
A) Torfhaus B) Wernigerode C) Goslar D) Hahnenklee
A) Nordhausen B) Thale C) Wernigerode D) Altenau
A) Brocken B) Hexentanzplatz C) Wurmberg D) Roßtrappe
A) Cova de St. Andreasberg B) Cova de formacions càrstiques de Netzkater C) Cova de Baumann D) Cova de Clausthal-Zellerfeld
A) Mina de Lange Wand B) Mina de Rammelsberg C) Mina de Samson D) Mina de Büchenberg |