A) Oceà Pacífic B) Oceà Índic C) Oceà Àrtic D) Oceà Atlàntic
A) Negre B) Blanc C) Blau D) Gris
A) Sons de ronronament B) Sons de lladres C) Sons de rugit D) Xiulets i clics
A) Predació, sobrepesca i canvi climàtic. B) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica. C) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits. D) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells.
A) Perseguir B) Observació visual C) Ecolocalització D) Atrapada
A) Foces B) Plantes C) Peixos D) Crustacis
A) Dos B) Quatre C) Un D) Tres
A) L'oïda B) L'olfacte C) La visió D) El gust
A) Delphinidae B) Monodontidae C) Balaenopteridae D) Phocoenidae
A) Absència d'una aleta dorsal B) Aleta dorsal gran C) Cos hidrodinàmic D) Aletes a les aletes
A) Aleta B) Meló C) Colt D) Grasa
A) 10 m (33 peus) B) 5,5 m (18 peus) C) 7 m (23 peus) D) 3 m (10 peus)
A) 100 m (330 peus) B) 500 m (1.640 peus) C) 700 m (2.300 peus) D) 1.000 m (3.280 peus)
A) Canvi climàtic B) Sobrepesca C) Contaminació D) Depredadors naturals
A) En perill d'extinció B) Extinta C) Prop de ser considerada com a amenaçada D) De menor preocupació
A) Cook Inlet, a l'Alaska B) Oceà Àrtic C) Mar de Bering D) Mar de Chukotka
A) Óssos polars B) Foques C) Dòlphins D) Tiburons
A) 2 animals B) 50 animals C) 10 animals D) 20 animals
A) Planctó. B) Només peix. C) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments. D) Alga marina.
A) No estan en perill d'extinció. B) No se les caça. C) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986. D) No se les considera balenes.
A) Badia d'Hudson, sector sud B) Badia d'Hudson, sector nord C) Badia d'Hudson, sector occidental D) Badia d'Hudson, sector oriental
A) Grec B) Llatí C) Anglès D) Rus
A) Delfí B) Balena blanca C) Balena blanca D) Canari marí
A) Anglès B) Llatí C) Grec D) Rus
A) Ocell oceànic B) Cantant de balenes C) Cànari marí D) Cantant marí
A) Sisem B) Rugit C) Grit D) Xiulet
A) Aleta B) Delfí C) Blanc D) Sense ales
A) Aleta B) Delfí C) Sense ales D) Blanc
A) Peter Simon Pallas B) Gregor Mendel C) Carl Linnaeus D) Charles Darwin
A) Cetàcia B) Odontoceti C) Pinnípeds D) Mysticeti
A) Narval B) Balena blanca C) Marsopa D) Delfí
A) Un crani amb característiques intermèdies. B) Antecessor comú compartit. C) Ossos fòssils trobats a Vermont. D) Similitud en la seqüència genòmica.
A) 90% B) 97,87% C) 85% D) 95%
A) Denebola brachycephala B) Bohaskaia monodontoides C) Casatia thermophila D) Monodon monoceros
A) Pliocè inferior B) Miocè inferior C) Pliocè superior D) Miocè superior
A) Charlotte, Vermont B) Vermont, Estats Units C) Baixa Califòrnia D) Virginia
A) La balena de Charlotte B) Fòssil d'ammonita C) Fòssil de dinosaure D) Fòssil de trilobita
A) Fins a 30 anys. B) Fins a 70 o 80 anys. C) Fins a 100 anys. D) Fins a 50 anys.
A) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles. B) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles. C) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida. D) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles.
A) Fins a 20 cm. B) Fins a 10 cm. C) Fins a 15 cm. D) Fins a 5 cm.
A) En bufant aire al voltant dels seus sinus. B) En utilitzant les seves dents. C) En modificant la seva temperatura corporal. D) En contraient els músculs del coll.
A) Contretant la capa muscular. B) Movent la seva cua. C) Obrent la seva boca. D) Expandint la zona meloniforme.
A) Cartilago tou. B) Ossos similars als dels braços humans. C) Teixit connectiu dur, dens i fibrós. D) Pell fina i flexible.
A) Nas B) Orelles C) Llengua D) Mandíbula inferior
A) Fíbres B) Bastons C) Cons D) Cílies
A) Nugen ràpidament. B) S'acosten a la font de la sang. C) Mostren un comportament d'alerta típic. D) La ignoren.
A) Detecten diferents sabors. B) Milloren la visió. C) Milloren l'audició. D) Regulen la temperatura corporal.
A) Camp de visió ampli B) Sense camp de visió C) Camp de visió il·limitat D) Camp de visió curt
A) Salt de grup B) Submergència en grup C) Enjambre D) Milling
A) Comportament alimentari B) Comportament substitutori C) Comportament durant el son D) Comportament agressiu
A) Grups B) Peticions C) Famílies D) Guarderies
A) 500 metres B) 700 metres C) Més de 900 metres D) 600 metres
A) Gambes B) Pols C) Gusanos echiúridos D) Amfípodes
A) Balenes gegantes B) Balenes blaves C) Balenes borincanes D) Orcades
A) Durant els mesos d'hivern B) Durant els mesos d'estiu C) Durant els mesos de primavera D) Durant la temporada de reproducció
A) 30% B) 28% C) 35% D) 25%
A) Durant els primers tres mesos. B) Durant els primers dos anys. C) Durant el primer any. D) Durant els primers sis mesos.
A) Caça solitària B) Cura parental compartida C) Migració nocturna D) Alimentació diürna
A) Defenses llargues B) Pell estriat C) Dentició inusual D) Peus palmídeus
A) Caça al fons marí B) Caça a les aigües mitjanes C) Alimentació a la superfície D) Alimentació per filtració
A) Un investigador canadenc B) Un investigador americà C) Un investigador japonès D) Un investigador rus
A) Expulsió d'aire per la fosa B) Cop de cua C) Palmada amb l'aleta D) Clap de mandíbula
A) 12.000 quilòmetres B) 6.000 quilòmetres C) 3.000 quilòmetres D) 9.000 quilòmetres
A) Ocians oberts B) Estuaris fluvials C) Capes de gel polar D) Fosses oceàniques profundes
A) Entre 3.400 i 3.800 individus B) 1.151 individus C) 14.500 individus D) 55.000 individus
A) Sud-oest de Groenlàndia B) Ulbansky C) Mar de Bering Oriental D) Àrtic canadenc oriental
A) 62 individus B) 39 individus C) 152 individus D) 17 individus
A) Badia de Bristol B) Estuari de Cook C) Mar de Chukotka oriental D) Llocs del nord del Canadà
A) Equació de la capacitat de suport B) Equació del rendiment sostenible màxim C) Equació del potencial de remoció biològica D) Equació de la densitat de població
A) La pell B) Les vèrtebres C) La carn D) Les dents
A) La carn B) Les dents C) La pell (muktuk) D) Les vèrtebres
A) 21.400 individus B) 55.000 individus C) 14.500 individus D) 889 individus
A) 17 individus B) 152 individus C) 39 individus D) 62 individus
A) 1.500 individus B) 4.000 individus C) 549 individus D) 2.500 individus
A) Oli vegetal B) Vaselina C) Petroli mineral D) Alquitran de carbó
A) 1950 B) 1938 C) 1925 D) 1940
A) Els anys 50 B) Els anys 70 C) Els anys 60 D) Els anys 40
A) Pour la suite du monde B) Les Océans de l'Est C) La Chasse au Beluga D) Le Monde des Cétacés
A) 935 kg. B) 800 kg. C) 500 kg. D) 1200 kg.
A) 50%. B) 5%. C) 27%. D) 10%.
A) 100 km. B) 50 km. C) 200 km. D) 10 km.
A) Erysipelothrix rhusiopathiae B) Sarcocystis C) Papil·lomavirus D) Anisakis simplex
A) Estats Units B) Rússia C) Xina D) Noruega
A) Vèrtebres toràciques B) Vèrtebres cervicals no fusionades C) Vèrtebres cervicals fusionades D) Vèrtebres lumbars
A) Little White B) Naluark C) Little Grey D) Ruby
A) 2016 B) 2006 C) 1992 D) 2018
A) SeaWorld B) Merlin Entertainments C) Whale and Dolphin Conservation D) Blackstone Group
A) Sarcocystis B) Contracaecum C) Erysipelothrix rhusiopathiae D) Anisakis simplex
A) Little White B) Little Grey C) Naluark D) Ruby
A) Armada canadenca B) Armada russa C) Armada soviètica D) Armada dels Estats Units
A) Papil·lomavirus B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Herpesvirus D) Protozous ciliats
A) Anisakis simplex B) Leucasiella arctica C) Pharurus pallasii D) Hadwenius seymouri
A) No especificat B) Little White C) Ruby D) Naluark
A) Anisakis simplex B) Leucasiella arctica C) Hadwenius seymouri D) Pharurus pallasii
A) Anisakis simplex B) Leucasiella arctica C) Hadwenius seymouri D) Pharurus pallasii
A) Perseguir les balenes blanques. B) Mantenir les embarcacions a una distància segura. C) Tocar les balenes blanques. D) Alimentar les balenes blanques.
A) Riu Sant Lluís B) Port de Charlottetown C) Badia de Hudson D) Estuari del Tàmesi
A) Imitar l'expressió humana B) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges C) Volar distàncies curtes D) Canviar de color
A) De mínim risc B) Vulnerable C) En perill crític D) En perill
A) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. B) Reducció de la depredació per part de les orques. C) Condicions de gel més estables. D) Menys trànsit marítim. |