A) Oceà Pacífic B) Oceà Àrtic C) Oceà Atlàntic D) Oceà Índic
A) Gris B) Blau C) Blanc D) Negre
A) Sons de lladres B) Xiulets i clics C) Sons de rugit D) Sons de ronronament
A) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica. B) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits. C) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells. D) Predació, sobrepesca i canvi climàtic.
A) Ecolocalització B) Atrapada C) Perseguir D) Observació visual
A) Crustacis B) Peixos C) Foces D) Plantes
A) Dos B) Quatre C) Tres D) Un
A) L'oïda B) La visió C) L'olfacte D) El gust
A) Phocoenidae B) Monodontidae C) Delphinidae D) Balaenopteridae
A) Aleta dorsal gran B) Aletes a les aletes C) Absència d'una aleta dorsal D) Cos hidrodinàmic
A) Grasa B) Meló C) Colt D) Aleta
A) 5,5 m (18 peus) B) 10 m (33 peus) C) 3 m (10 peus) D) 7 m (23 peus)
A) 700 m (2.300 peus) B) 100 m (330 peus) C) 500 m (1.640 peus) D) 1.000 m (3.280 peus)
A) Depredadors naturals B) Contaminació C) Canvi climàtic D) Sobrepesca
A) Prop de ser considerada com a amenaçada B) Extinta C) De menor preocupació D) En perill d'extinció
A) Cook Inlet, a l'Alaska B) Oceà Àrtic C) Mar de Bering D) Mar de Chukotka
A) Foques B) Dòlphins C) Óssos polars D) Tiburons
A) 50 animals B) 2 animals C) 10 animals D) 20 animals
A) Alga marina. B) Només peix. C) Planctó. D) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments.
A) No se les considera balenes. B) No estan en perill d'extinció. C) No se les caça. D) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986.
A) Badia d'Hudson, sector occidental B) Badia d'Hudson, sector oriental C) Badia d'Hudson, sector nord D) Badia d'Hudson, sector sud
A) Anglès B) Grec C) Rus D) Llatí
A) Canari marí B) Delfí C) Balena blanca D) Balena blanca
A) Llatí B) Anglès C) Grec D) Rus
A) Cantant marí B) Cantant de balenes C) Ocell oceànic D) Cànari marí
A) Sisem B) Xiulet C) Grit D) Rugit
A) Blanc B) Sense ales C) Aleta D) Delfí
A) Aleta B) Blanc C) Delfí D) Sense ales
A) Charles Darwin B) Carl Linnaeus C) Peter Simon Pallas D) Gregor Mendel
A) Mysticeti B) Pinnípeds C) Cetàcia D) Odontoceti
A) Marsopa B) Delfí C) Balena blanca D) Narval
A) Antecessor comú compartit. B) Similitud en la seqüència genòmica. C) Ossos fòssils trobats a Vermont. D) Un crani amb característiques intermèdies.
A) 90% B) 97,87% C) 85% D) 95%
A) Casatia thermophila B) Bohaskaia monodontoides C) Monodon monoceros D) Denebola brachycephala
A) Miocè superior B) Miocè inferior C) Pliocè inferior D) Pliocè superior
A) Baixa Califòrnia B) Vermont, Estats Units C) Virginia D) Charlotte, Vermont
A) Fòssil d'ammonita B) La balena de Charlotte C) Fòssil de trilobita D) Fòssil de dinosaure
A) Fins a 50 anys. B) Fins a 30 anys. C) Fins a 70 o 80 anys. D) Fins a 100 anys.
A) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida. B) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles. C) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles. D) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles.
A) Fins a 10 cm. B) Fins a 5 cm. C) Fins a 15 cm. D) Fins a 20 cm.
A) En modificant la seva temperatura corporal. B) En contraient els músculs del coll. C) En bufant aire al voltant dels seus sinus. D) En utilitzant les seves dents.
A) Expandint la zona meloniforme. B) Obrent la seva boca. C) Movent la seva cua. D) Contretant la capa muscular.
A) Pell fina i flexible. B) Ossos similars als dels braços humans. C) Teixit connectiu dur, dens i fibrós. D) Cartilago tou.
A) Llengua B) Orelles C) Mandíbula inferior D) Nas
A) Cons B) Fíbres C) Bastons D) Cílies
A) La ignoren. B) S'acosten a la font de la sang. C) Mostren un comportament d'alerta típic. D) Nugen ràpidament.
A) Detecten diferents sabors. B) Milloren la visió. C) Regulen la temperatura corporal. D) Milloren l'audició.
A) Camp de visió ampli B) Sense camp de visió C) Camp de visió curt D) Camp de visió il·limitat
A) Milling B) Submergència en grup C) Salt de grup D) Enjambre
A) Comportament alimentari B) Comportament durant el son C) Comportament substitutori D) Comportament agressiu
A) Peticions B) Famílies C) Grups D) Guarderies
A) 600 metres B) 700 metres C) Més de 900 metres D) 500 metres
A) Gambes B) Amfípodes C) Pols D) Gusanos echiúridos
A) Balenes blaves B) Balenes gegantes C) Orcades D) Balenes borincanes
A) Durant els mesos de primavera B) Durant els mesos d'estiu C) Durant la temporada de reproducció D) Durant els mesos d'hivern
A) 28% B) 35% C) 25% D) 30%
A) Durant els primers dos anys. B) Durant els primers tres mesos. C) Durant els primers sis mesos. D) Durant el primer any.
A) Alimentació diürna B) Migració nocturna C) Cura parental compartida D) Caça solitària
A) Dentició inusual B) Peus palmídeus C) Pell estriat D) Defenses llargues
A) Alimentació per filtració B) Alimentació a la superfície C) Caça a les aigües mitjanes D) Caça al fons marí
A) Un investigador canadenc B) Un investigador americà C) Un investigador rus D) Un investigador japonès
A) Cop de cua B) Expulsió d'aire per la fosa C) Palmada amb l'aleta D) Clap de mandíbula
A) 6.000 quilòmetres B) 9.000 quilòmetres C) 3.000 quilòmetres D) 12.000 quilòmetres
A) Ocians oberts B) Fosses oceàniques profundes C) Estuaris fluvials D) Capes de gel polar
A) 55.000 individus B) 14.500 individus C) Entre 3.400 i 3.800 individus D) 1.151 individus
A) Sud-oest de Groenlàndia B) Mar de Bering Oriental C) Ulbansky D) Àrtic canadenc oriental
A) 39 individus B) 152 individus C) 62 individus D) 17 individus
A) Mar de Chukotka oriental B) Estuari de Cook C) Badia de Bristol D) Llocs del nord del Canadà
A) Equació de la densitat de població B) Equació de la capacitat de suport C) Equació del potencial de remoció biològica D) Equació del rendiment sostenible màxim
A) La pell B) Les dents C) Les vèrtebres D) La carn
A) Les vèrtebres B) La pell (muktuk) C) Les dents D) La carn
A) 21.400 individus B) 14.500 individus C) 889 individus D) 55.000 individus
A) 17 individus B) 152 individus C) 62 individus D) 39 individus
A) 549 individus B) 1.500 individus C) 2.500 individus D) 4.000 individus
A) Alquitran de carbó B) Vaselina C) Oli vegetal D) Petroli mineral
A) 1938 B) 1950 C) 1925 D) 1940
A) Els anys 70 B) Els anys 40 C) Els anys 50 D) Els anys 60
A) Pour la suite du monde B) Le Monde des Cétacés C) La Chasse au Beluga D) Les Océans de l'Est
A) 1200 kg. B) 935 kg. C) 800 kg. D) 500 kg.
A) 27%. B) 10%. C) 50%. D) 5%.
A) 10 km. B) 200 km. C) 50 km. D) 100 km.
A) Anisakis simplex B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Papil·lomavirus D) Sarcocystis
A) Estats Units B) Xina C) Rússia D) Noruega
A) Vèrtebres lumbars B) Vèrtebres cervicals no fusionades C) Vèrtebres toràciques D) Vèrtebres cervicals fusionades
A) Ruby B) Naluark C) Little White D) Little Grey
A) 2018 B) 1992 C) 2006 D) 2016
A) Merlin Entertainments B) SeaWorld C) Blackstone Group D) Whale and Dolphin Conservation
A) Contracaecum B) Sarcocystis C) Erysipelothrix rhusiopathiae D) Anisakis simplex
A) Ruby B) Little Grey C) Little White D) Naluark
A) Armada soviètica B) Armada dels Estats Units C) Armada canadenca D) Armada russa
A) Erysipelothrix rhusiopathiae B) Protozous ciliats C) Papil·lomavirus D) Herpesvirus
A) Hadwenius seymouri B) Leucasiella arctica C) Anisakis simplex D) Pharurus pallasii
A) Naluark B) No especificat C) Ruby D) Little White
A) Leucasiella arctica B) Anisakis simplex C) Hadwenius seymouri D) Pharurus pallasii
A) Hadwenius seymouri B) Anisakis simplex C) Leucasiella arctica D) Pharurus pallasii
A) Tocar les balenes blanques. B) Alimentar les balenes blanques. C) Perseguir les balenes blanques. D) Mantenir les embarcacions a una distància segura.
A) Port de Charlottetown B) Riu Sant Lluís C) Estuari del Tàmesi D) Badia de Hudson
A) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges B) Volar distàncies curtes C) Canviar de color D) Imitar l'expressió humana
A) De mínim risc B) En perill C) Vulnerable D) En perill crític
A) Reducció de la depredació per part de les orques. B) Menys trànsit marítim. C) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. D) Condicions de gel més estables. |