A) Oceà Pacífic B) Oceà Àrtic C) Oceà Atlàntic D) Oceà Índic
A) Negre B) Blanc C) Blau D) Gris
A) Sons de rugit B) Xiulets i clics C) Sons de ronronament D) Sons de lladres
A) Abocaments de petroli, caça i col·lisions amb vaixells. B) Predació, sobrepesca i canvi climàtic. C) Contaminació, degradació de l'hàbitat i contaminació acústica. D) Trastornaments genètics, malalties infeccioses i paràsits.
A) Atrapada B) Observació visual C) Ecolocalització D) Perseguir
A) Plantes B) Peixos C) Crustacis D) Foces
A) Quatre B) Un C) Dos D) Tres
A) La visió B) El gust C) L'olfacte D) L'oïda
A) Balaenopteridae B) Monodontidae C) Delphinidae D) Phocoenidae
A) Aletes a les aletes B) Aleta dorsal gran C) Absència d'una aleta dorsal D) Cos hidrodinàmic
A) Grasa B) Meló C) Colt D) Aleta
A) 7 m (23 peus) B) 3 m (10 peus) C) 5,5 m (18 peus) D) 10 m (33 peus)
A) 1.000 m (3.280 peus) B) 100 m (330 peus) C) 500 m (1.640 peus) D) 700 m (2.300 peus)
A) Contaminació B) Depredadors naturals C) Sobrepesca D) Canvi climàtic
A) En perill d'extinció B) Prop de ser considerada com a amenaçada C) De menor preocupació D) Extinta
A) Mar de Bering B) Cook Inlet, a l'Alaska C) Oceà Àrtic D) Mar de Chukotka
A) Foques B) Tiburons C) Dòlphins D) Óssos polars
A) 20 animals B) 50 animals C) 2 animals D) 10 animals
A) Només peix. B) Alga marina. C) S'alimenten d'una gran varietat d'aliments. D) Planctó.
A) La caça de balenes per part dels pobles indígenes està exempta de la moratòria del 1986. B) No estan en perill d'extinció. C) No se les considera balenes. D) No se les caça.
A) Badia d'Hudson, sector nord B) Badia d'Hudson, sector occidental C) Badia d'Hudson, sector oriental D) Badia d'Hudson, sector sud
A) Anglès B) Rus C) Llatí D) Grec
A) Balena blanca B) Delfí C) Balena blanca D) Canari marí
A) Llatí B) Anglès C) Rus D) Grec
A) Cànari marí B) Cantant marí C) Ocell oceànic D) Cantant de balenes
A) Sisem B) Rugit C) Xiulet D) Grit
A) Sense ales B) Delfí C) Aleta D) Blanc
A) Delfí B) Sense ales C) Blanc D) Aleta
A) Charles Darwin B) Gregor Mendel C) Peter Simon Pallas D) Carl Linnaeus
A) Odontoceti B) Mysticeti C) Cetàcia D) Pinnípeds
A) Delfí B) Balena blanca C) Marsopa D) Narval
A) Antecessor comú compartit. B) Un crani amb característiques intermèdies. C) Similitud en la seqüència genòmica. D) Ossos fòssils trobats a Vermont.
A) 97,87% B) 95% C) 85% D) 90%
A) Casatia thermophila B) Bohaskaia monodontoides C) Denebola brachycephala D) Monodon monoceros
A) Pliocè inferior B) Pliocè superior C) Miocè superior D) Miocè inferior
A) Vermont, Estats Units B) Charlotte, Vermont C) Virginia D) Baixa Califòrnia
A) Fòssil d'ammonita B) Fòssil de trilobita C) La balena de Charlotte D) Fòssil de dinosaure
A) Fins a 30 anys. B) Fins a 50 anys. C) Fins a 70 o 80 anys. D) Fins a 100 anys.
A) Els mascles són un 25% més llargs que les femelles. B) Els mascles són un 50% més llargs que les femelles. C) Les femelles són un 25% més llargues que els mascles. D) Els mascles i les femelles tenen la mateixa mida.
A) Fins a 15 cm. B) Fins a 5 cm. C) Fins a 20 cm. D) Fins a 10 cm.
A) En utilitzant les seves dents. B) En modificant la seva temperatura corporal. C) En bufant aire al voltant dels seus sinus. D) En contraient els músculs del coll.
A) Obrent la seva boca. B) Expandint la zona meloniforme. C) Movent la seva cua. D) Contretant la capa muscular.
A) Cartilago tou. B) Pell fina i flexible. C) Ossos similars als dels braços humans. D) Teixit connectiu dur, dens i fibrós.
A) Llengua B) Mandíbula inferior C) Orelles D) Nas
A) Bastons B) Fíbres C) Cons D) Cílies
A) Nugen ràpidament. B) La ignoren. C) Mostren un comportament d'alerta típic. D) S'acosten a la font de la sang.
A) Milloren l'audició. B) Detecten diferents sabors. C) Regulen la temperatura corporal. D) Milloren la visió.
A) Camp de visió il·limitat B) Camp de visió curt C) Sense camp de visió D) Camp de visió ampli
A) Submergència en grup B) Milling C) Salt de grup D) Enjambre
A) Comportament alimentari B) Comportament substitutori C) Comportament agressiu D) Comportament durant el son
A) Guarderies B) Famílies C) Peticions D) Grups
A) Més de 900 metres B) 500 metres C) 700 metres D) 600 metres
A) Gambes B) Pols C) Gusanos echiúridos D) Amfípodes
A) Balenes gegantes B) Orcades C) Balenes blaves D) Balenes borincanes
A) Durant els mesos de primavera B) Durant la temporada de reproducció C) Durant els mesos d'estiu D) Durant els mesos d'hivern
A) 28% B) 35% C) 30% D) 25%
A) Durant els primers dos anys. B) Durant el primer any. C) Durant els primers sis mesos. D) Durant els primers tres mesos.
A) Caça solitària B) Cura parental compartida C) Migració nocturna D) Alimentació diürna
A) Defenses llargues B) Peus palmídeus C) Dentició inusual D) Pell estriat
A) Alimentació per filtració B) Caça al fons marí C) Alimentació a la superfície D) Caça a les aigües mitjanes
A) Un investigador japonès B) Un investigador canadenc C) Un investigador americà D) Un investigador rus
A) Expulsió d'aire per la fosa B) Cop de cua C) Palmada amb l'aleta D) Clap de mandíbula
A) 6.000 quilòmetres B) 9.000 quilòmetres C) 3.000 quilòmetres D) 12.000 quilòmetres
A) Ocians oberts B) Estuaris fluvials C) Fosses oceàniques profundes D) Capes de gel polar
A) 1.151 individus B) Entre 3.400 i 3.800 individus C) 14.500 individus D) 55.000 individus
A) Sud-oest de Groenlàndia B) Mar de Bering Oriental C) Ulbansky D) Àrtic canadenc oriental
A) 39 individus B) 62 individus C) 17 individus D) 152 individus
A) Badia de Bristol B) Mar de Chukotka oriental C) Estuari de Cook D) Llocs del nord del Canadà
A) Equació de la densitat de població B) Equació de la capacitat de suport C) Equació del rendiment sostenible màxim D) Equació del potencial de remoció biològica
A) La carn B) Les dents C) La pell D) Les vèrtebres
A) Les vèrtebres B) La pell (muktuk) C) La carn D) Les dents
A) 55.000 individus B) 889 individus C) 14.500 individus D) 21.400 individus
A) 62 individus B) 152 individus C) 39 individus D) 17 individus
A) 2.500 individus B) 1.500 individus C) 549 individus D) 4.000 individus
A) Petroli mineral B) Vaselina C) Alquitran de carbó D) Oli vegetal
A) 1925 B) 1940 C) 1938 D) 1950
A) Els anys 60 B) Els anys 40 C) Els anys 70 D) Els anys 50
A) La Chasse au Beluga B) Pour la suite du monde C) Les Océans de l'Est D) Le Monde des Cétacés
A) 500 kg. B) 800 kg. C) 1200 kg. D) 935 kg.
A) 50%. B) 10%. C) 5%. D) 27%.
A) 10 km. B) 100 km. C) 200 km. D) 50 km.
A) Anisakis simplex B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Sarcocystis D) Papil·lomavirus
A) Rússia B) Noruega C) Estats Units D) Xina
A) Vèrtebres toràciques B) Vèrtebres cervicals no fusionades C) Vèrtebres lumbars D) Vèrtebres cervicals fusionades
A) Naluark B) Ruby C) Little Grey D) Little White
A) 1992 B) 2018 C) 2016 D) 2006
A) Whale and Dolphin Conservation B) Blackstone Group C) Merlin Entertainments D) SeaWorld
A) Contracaecum B) Erysipelothrix rhusiopathiae C) Sarcocystis D) Anisakis simplex
A) Little White B) Little Grey C) Naluark D) Ruby
A) Armada canadenca B) Armada russa C) Armada soviètica D) Armada dels Estats Units
A) Herpesvirus B) Protozous ciliats C) Erysipelothrix rhusiopathiae D) Papil·lomavirus
A) Anisakis simplex B) Hadwenius seymouri C) Leucasiella arctica D) Pharurus pallasii
A) Naluark B) Little White C) Ruby D) No especificat
A) Hadwenius seymouri B) Pharurus pallasii C) Anisakis simplex D) Leucasiella arctica
A) Anisakis simplex B) Pharurus pallasii C) Hadwenius seymouri D) Leucasiella arctica
A) Perseguir les balenes blanques. B) Mantenir les embarcacions a una distància segura. C) Alimentar les balenes blanques. D) Tocar les balenes blanques.
A) Estuari del Tàmesi B) Riu Sant Lluís C) Port de Charlottetown D) Badia de Hudson
A) Imitar l'expressió humana B) Canviar de color C) Volar distàncies curtes D) Nadar més ràpid que les balenes blanques salvatges
A) De mínim risc B) Vulnerable C) En perill crític D) En perill
A) Augment de l'accés humà que pertorba els hàbitats. B) Condicions de gel més estables. C) Menys trànsit marítim. D) Reducció de la depredació per part de les orques. |