A) Índex d'ocupació de llogaters B) Retorn de la inversió C) Inversió en oportunitats immobiliàries D) Tipus d'interès
A) Amortització B) Revalorització C) Depreciació D) Patrimoni net
A) Propietat d'inversió B) Habitatge principal C) Casa mòbil D) Terreny
A) Topografia B) Traspàs C) Avaluació D) Execució hipotecària
A) Multiplicador del lloguer brut B) Índex de cobertura del deute C) Tasa de capitalització D) Retorn sobre inversió en efectiu
A) Apalancament B) Guany de capital C) Augment del capital D) Especulació
A) Préstec amb tipus d'interès fix B) Préstec amb amortització diferida C) Préstec amb pagament només d'interessos D) Préstec amb tipus d'interès variable
A) 30% B) 10% C) 5% D) 20%
A) Valoració de béns immobles B) Anàlisi de mercat C) Modelització financera D) Gestió de carteres
A) Analitzar només les tendències econòmiques urbanes. B) Estudiar l'ús de terres agrícoles. C) Centrar-se exclusivament en els mercats immobiliaris residencials. D) Descriure i predir els patrons econòmics de l'oferta i la demanda.
A) Economia de l'habitatge. B) Economia urbana. C) Economia espacial. D) Finances.
A) Propietaris que no ocupen les propietats que adquireixen. B) Promotor immobiliari que construeix noves propietats. C) Usuaris que viuen o utilitzen propietats per a negocis. D) Inquilins que fan servir serveis d'habitatge.
A) Desenvolupen terrenys per a la construcció d'edificis. B) Ocupen propietats com a inquilins. C) Renoven propietats existents. D) Faciliten la compra i venda de béns immobles.
A) Durabilitat. B) Heterogeneïtat. C) Immobilitat. D) Alts costos de transacció.
A) Pel nombre d'edificis. B) Utilitzant mesures de superfície terrestre. C) Només basant-se en la ubicació. D) En termes d'unitats de servei.
A) Del 10% al 15% del preu de compra. B) Menys de l'1% del preu de compra. C) Fixat en el 20%, independentment de la ubicació. D) Entre l'1,5% i el 6% del preu de compra.
A) Degut a la seva durabilitat. B) A causa dels ràpids ajustaments del mercat. C) Perquè els béns immobiliaris són immòbils en termes de localització. D) A causa dels elevats costos de transacció.
A) Persones que es traslladen a habitatges. B) Construcció immediata de noves propietats. C) Productes que es transporten a noves ubicacions. D) Reducció dels costos de transacció.
A) Uniformitat en els preus de les propietats. B) El potencial de factors externs inherents a una determinada ubicació. C) Baixos costos de cerca. D) Disminució de la demanda d'habitatges en zones suburbanes.
A) Sector agrícola B) Sector de la fabricació C) Sector de lloguer D) Sector turístic
A) Comunitats B) Famílies C) Individus D) Llar
A) 26% B) 10% C) 15% D) 31%
A) 10.5 B) 3.5 C) 8.2 D) 6.0
A) Construint edificis de formigó de molts pisos. B) Augmentant els costos de millora del terreny. C) Reduint els costos de finançament i administratius. D) Utilitzant tècniques que requereixen més mà d'obra.
A) L'elasticitat de la oferta en termes de preu. B) Els costos de màrqueting i administració. C) Regulacions sobre l'ús del sòl, com ara ordenances de zonificació. D) La disponibilitat d'electricitat i materials de construcció.
A) 7% B) 4% C) 15% D) 10%
A) 4% B) 15% C) 26% D) 31%
A) 50% B) 25% C) 98% D) 75%
A) Compañies d'assegurances de vida B) Empreses de targetes de crèdit C) Bancs comercials D) Institucions de dipòsits i préstecs
A) Xifres triples B) Cap canvi significatiu C) Xifres individuals D) Xifres dobles
A) Terrenys agrícoles B) Habitatges unifamiliars C) Polígons industrials D) Immobles comercials
A) Una pòlissa d'assegurança de crèdit. B) Una execució immediata sobre tots els béns. C) Una garantia personal per part de la família del deutor. D) Una renúncia a totes les condicions del préstec.
A) Regions que experimenten un creixement econòmic significatiu. B) Zones urbanes amb alta densitat de població. C) Ciutats amb avenços tecnològics ràpids. D) Zones on els preus de l'habitatge han augmentat menys.
A) No s'ha trobat cap relació significativa. B) Existeix una relació inversa. C) Existeix una relació directament proporcional. D) El suport disminueix a mesura que els preus de l'habitatge disminueixen.
A) Les zones en declivi registren un 10% més de vots a favor. B) Les zones en auge registren un 10% més de vots a favor. C) No hi ha diferències en els patrons de votació. D) Les zones en declivi registren un 5% menys de vots a favor.
A) Classe mitjana-alta. B) Cap de les classes: ni la classe afavorida ni la classe desavantatjada. C) Classe desavantatjada. D) Classe afavorida.
A) 65% B) 18,4% C) 50,4% D) 35,8%
A) Finlàndia B) Dinamarca C) Suècia D) Noruega
A) Actiu B) Dret social C) Patrimoni D) Neoliberalisme
A) Irlanda B) Suècia C) Dinamarca D) Hongria
A) Augment dels programes d'habitatge públic. B) Privatització de la política monetària. C) Reducció de la deduccibilitat dels interessos hipotecaris. D) Els creditors podien recuperar les propietats als deutors.
A) Augment de l'habitatge públic. B) Els consumidors danesos es van endeutar molt. C) Preus de l'habitatge més baixos. D) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques.
A) Actiu B) Dret social C) Neoliberalisme D) Patrimoni
A) Irlanda B) Dinamarca C) Hongria D) Suècia
A) Patrimoni B) Neoliberalisme C) Dret social D) Actiu
A) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. B) Augment dels programes d'habitatge públic. C) Privatització de tots els bancs de propietat estatal. D) Polítiques de productes hipotecaris més flexibles.
A) Reducció del deute de les llars. B) Augment de l'habitatge públic. C) Disminució de la inversió estrangera en hipoteques. D) Els bancs van començar a concedir préstecs basats en actius.
A) 55%. B) 10%. C) 25%. D) 75%.
A) L'efecte de 'doble palanca'. B) El model d'"inversió de convergència". C) El paradoxa de la propietat de l'habitatge. D) L'equilibri de la política social. |