A) Índex d'ocupació de llogaters B) Tipus d'interès C) Inversió en oportunitats immobiliàries D) Retorn de la inversió
A) Depreciació B) Patrimoni net C) Revalorització D) Amortització
A) Casa mòbil B) Terreny C) Propietat d'inversió D) Habitatge principal
A) Topografia B) Execució hipotecària C) Traspàs D) Avaluació
A) Multiplicador del lloguer brut B) Índex de cobertura del deute C) Tasa de capitalització D) Retorn sobre inversió en efectiu
A) Augment del capital B) Apalancament C) Guany de capital D) Especulació
A) Préstec amb tipus d'interès variable B) Préstec amb pagament només d'interessos C) Préstec amb tipus d'interès fix D) Préstec amb amortització diferida
A) 20% B) 10% C) 30% D) 5%
A) Valoració de béns immobles B) Anàlisi de mercat C) Gestió de carteres D) Modelització financera
A) Centrar-se exclusivament en els mercats immobiliaris residencials. B) Descriure i predir els patrons econòmics de l'oferta i la demanda. C) Analitzar només les tendències econòmiques urbanes. D) Estudiar l'ús de terres agrícoles.
A) Finances. B) Economia urbana. C) Economia de l'habitatge. D) Economia espacial.
A) Inquilins que fan servir serveis d'habitatge. B) Usuaris que viuen o utilitzen propietats per a negocis. C) Promotor immobiliari que construeix noves propietats. D) Propietaris que no ocupen les propietats que adquireixen.
A) Desenvolupen terrenys per a la construcció d'edificis. B) Faciliten la compra i venda de béns immobles. C) Ocupen propietats com a inquilins. D) Renoven propietats existents.
A) Heterogeneïtat. B) Immobilitat. C) Alts costos de transacció. D) Durabilitat.
A) Només basant-se en la ubicació. B) En termes d'unitats de servei. C) Utilitzant mesures de superfície terrestre. D) Pel nombre d'edificis.
A) Del 10% al 15% del preu de compra. B) Menys de l'1% del preu de compra. C) Entre l'1,5% i el 6% del preu de compra. D) Fixat en el 20%, independentment de la ubicació.
A) A causa dels elevats costos de transacció. B) A causa dels ràpids ajustaments del mercat. C) Degut a la seva durabilitat. D) Perquè els béns immobiliaris són immòbils en termes de localització.
A) Productes que es transporten a noves ubicacions. B) Construcció immediata de noves propietats. C) Reducció dels costos de transacció. D) Persones que es traslladen a habitatges.
A) Uniformitat en els preus de les propietats. B) El potencial de factors externs inherents a una determinada ubicació. C) Disminució de la demanda d'habitatges en zones suburbanes. D) Baixos costos de cerca.
A) Sector de lloguer B) Sector de la fabricació C) Sector turístic D) Sector agrícola
A) Individus B) Llar C) Comunitats D) Famílies
A) 31% B) 15% C) 26% D) 10%
A) 10.5 B) 3.5 C) 6.0 D) 8.2
A) Reduint els costos de finançament i administratius. B) Augmentant els costos de millora del terreny. C) Utilitzant tècniques que requereixen més mà d'obra. D) Construint edificis de formigó de molts pisos.
A) Regulacions sobre l'ús del sòl, com ara ordenances de zonificació. B) Els costos de màrqueting i administració. C) La disponibilitat d'electricitat i materials de construcció. D) L'elasticitat de la oferta en termes de preu.
A) 10% B) 15% C) 7% D) 4%
A) 26% B) 15% C) 31% D) 4%
A) 25% B) 50% C) 75% D) 98%
A) Compañies d'assegurances de vida B) Bancs comercials C) Institucions de dipòsits i préstecs D) Empreses de targetes de crèdit
A) Xifres dobles B) Cap canvi significatiu C) Xifres individuals D) Xifres triples
A) Immobles comercials B) Habitatges unifamiliars C) Terrenys agrícoles D) Polígons industrials
A) Una garantia personal per part de la família del deutor. B) Una execució immediata sobre tots els béns. C) Una renúncia a totes les condicions del préstec. D) Una pòlissa d'assegurança de crèdit.
A) Ciutats amb avenços tecnològics ràpids. B) Zones urbanes amb alta densitat de població. C) Zones on els preus de l'habitatge han augmentat menys. D) Regions que experimenten un creixement econòmic significatiu.
A) No s'ha trobat cap relació significativa. B) Existeix una relació inversa. C) Existeix una relació directament proporcional. D) El suport disminueix a mesura que els preus de l'habitatge disminueixen.
A) Les zones en declivi registren un 5% menys de vots a favor. B) Les zones en declivi registren un 10% més de vots a favor. C) Les zones en auge registren un 10% més de vots a favor. D) No hi ha diferències en els patrons de votació.
A) Classe mitjana-alta. B) Classe desavantatjada. C) Cap de les classes: ni la classe afavorida ni la classe desavantatjada. D) Classe afavorida.
A) 50,4% B) 35,8% C) 18,4% D) 65%
A) Finlàndia B) Dinamarca C) Noruega D) Suècia
A) Patrimoni B) Actiu C) Neoliberalisme D) Dret social
A) Irlanda B) Hongria C) Dinamarca D) Suècia
A) Augment dels programes d'habitatge públic. B) Els creditors podien recuperar les propietats als deutors. C) Privatització de la política monetària. D) Reducció de la deduccibilitat dels interessos hipotecaris.
A) Els consumidors danesos es van endeutar molt. B) Augment de l'habitatge públic. C) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. D) Preus de l'habitatge més baixos.
A) Actiu B) Dret social C) Patrimoni D) Neoliberalisme
A) Dinamarca B) Hongria C) Suècia D) Irlanda
A) Dret social B) Actiu C) Neoliberalisme D) Patrimoni
A) Polítiques de productes hipotecaris més flexibles. B) Privatització de tots els bancs de propietat estatal. C) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. D) Augment dels programes d'habitatge públic.
A) Augment de l'habitatge públic. B) Reducció del deute de les llars. C) Disminució de la inversió estrangera en hipoteques. D) Els bancs van començar a concedir préstecs basats en actius.
A) 55%. B) 25%. C) 75%. D) 10%.
A) L'efecte de 'doble palanca'. B) El model d'"inversió de convergència". C) El paradoxa de la propietat de l'habitatge. D) L'equilibri de la política social. |