A) Retorn de la inversió B) Inversió en oportunitats immobiliàries C) Índex d'ocupació de llogaters D) Tipus d'interès
A) Patrimoni net B) Revalorització C) Depreciació D) Amortització
A) Propietat d'inversió B) Terreny C) Habitatge principal D) Casa mòbil
A) Execució hipotecària B) Avaluació C) Traspàs D) Topografia
A) Tasa de capitalització B) Multiplicador del lloguer brut C) Índex de cobertura del deute D) Retorn sobre inversió en efectiu
A) Especulació B) Guany de capital C) Apalancament D) Augment del capital
A) Préstec amb tipus d'interès fix B) Préstec amb pagament només d'interessos C) Préstec amb tipus d'interès variable D) Préstec amb amortització diferida
A) 30% B) 20% C) 10% D) 5%
A) Anàlisi de mercat B) Gestió de carteres C) Modelització financera D) Valoració de béns immobles
A) Estudiar l'ús de terres agrícoles. B) Analitzar només les tendències econòmiques urbanes. C) Centrar-se exclusivament en els mercats immobiliaris residencials. D) Descriure i predir els patrons econòmics de l'oferta i la demanda.
A) Economia espacial. B) Finances. C) Economia urbana. D) Economia de l'habitatge.
A) Usuaris que viuen o utilitzen propietats per a negocis. B) Promotor immobiliari que construeix noves propietats. C) Propietaris que no ocupen les propietats que adquireixen. D) Inquilins que fan servir serveis d'habitatge.
A) Faciliten la compra i venda de béns immobles. B) Desenvolupen terrenys per a la construcció d'edificis. C) Ocupen propietats com a inquilins. D) Renoven propietats existents.
A) Durabilitat. B) Heterogeneïtat. C) Alts costos de transacció. D) Immobilitat.
A) Pel nombre d'edificis. B) Només basant-se en la ubicació. C) Utilitzant mesures de superfície terrestre. D) En termes d'unitats de servei.
A) Entre l'1,5% i el 6% del preu de compra. B) Fixat en el 20%, independentment de la ubicació. C) Menys de l'1% del preu de compra. D) Del 10% al 15% del preu de compra.
A) Degut a la seva durabilitat. B) A causa dels ràpids ajustaments del mercat. C) Perquè els béns immobiliaris són immòbils en termes de localització. D) A causa dels elevats costos de transacció.
A) Construcció immediata de noves propietats. B) Reducció dels costos de transacció. C) Productes que es transporten a noves ubicacions. D) Persones que es traslladen a habitatges.
A) El potencial de factors externs inherents a una determinada ubicació. B) Baixos costos de cerca. C) Uniformitat en els preus de les propietats. D) Disminució de la demanda d'habitatges en zones suburbanes.
A) Sector agrícola B) Sector de lloguer C) Sector de la fabricació D) Sector turístic
A) Famílies B) Individus C) Llar D) Comunitats
A) 10% B) 15% C) 31% D) 26%
A) 10.5 B) 3.5 C) 8.2 D) 6.0
A) Construint edificis de formigó de molts pisos. B) Reduint els costos de finançament i administratius. C) Utilitzant tècniques que requereixen més mà d'obra. D) Augmentant els costos de millora del terreny.
A) La disponibilitat d'electricitat i materials de construcció. B) L'elasticitat de la oferta en termes de preu. C) Regulacions sobre l'ús del sòl, com ara ordenances de zonificació. D) Els costos de màrqueting i administració.
A) 4% B) 15% C) 10% D) 7%
A) 31% B) 4% C) 26% D) 15%
A) 50% B) 75% C) 98% D) 25%
A) Compañies d'assegurances de vida B) Bancs comercials C) Institucions de dipòsits i préstecs D) Empreses de targetes de crèdit
A) Xifres dobles B) Xifres triples C) Xifres individuals D) Cap canvi significatiu
A) Habitatges unifamiliars B) Polígons industrials C) Immobles comercials D) Terrenys agrícoles
A) Una renúncia a totes les condicions del préstec. B) Una garantia personal per part de la família del deutor. C) Una execució immediata sobre tots els béns. D) Una pòlissa d'assegurança de crèdit.
A) Ciutats amb avenços tecnològics ràpids. B) Zones urbanes amb alta densitat de població. C) Regions que experimenten un creixement econòmic significatiu. D) Zones on els preus de l'habitatge han augmentat menys.
A) Existeix una relació inversa. B) El suport disminueix a mesura que els preus de l'habitatge disminueixen. C) No s'ha trobat cap relació significativa. D) Existeix una relació directament proporcional.
A) Les zones en declivi registren un 5% menys de vots a favor. B) No hi ha diferències en els patrons de votació. C) Les zones en declivi registren un 10% més de vots a favor. D) Les zones en auge registren un 10% més de vots a favor.
A) Cap de les classes: ni la classe afavorida ni la classe desavantatjada. B) Classe desavantatjada. C) Classe mitjana-alta. D) Classe afavorida.
A) 35,8% B) 50,4% C) 18,4% D) 65%
A) Noruega B) Suècia C) Dinamarca D) Finlàndia
A) Patrimoni B) Neoliberalisme C) Actiu D) Dret social
A) Suècia B) Dinamarca C) Hongria D) Irlanda
A) Reducció de la deduccibilitat dels interessos hipotecaris. B) Els creditors podien recuperar les propietats als deutors. C) Privatització de la política monetària. D) Augment dels programes d'habitatge públic.
A) Preus de l'habitatge més baixos. B) Els consumidors danesos es van endeutar molt. C) Augment de l'habitatge públic. D) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques.
A) Neoliberalisme B) Actiu C) Dret social D) Patrimoni
A) Dinamarca B) Hongria C) Irlanda D) Suècia
A) Neoliberalisme B) Dret social C) Actiu D) Patrimoni
A) Polítiques de productes hipotecaris més flexibles. B) Privatització de tots els bancs de propietat estatal. C) Reducció de la inversió estrangera en hipoteques. D) Augment dels programes d'habitatge públic.
A) Disminució de la inversió estrangera en hipoteques. B) Els bancs van començar a concedir préstecs basats en actius. C) Augment de l'habitatge públic. D) Reducció del deute de les llars.
A) 75%. B) 25%. C) 10%. D) 55%.
A) El model d'"inversió de convergència". B) El paradoxa de la propietat de l'habitatge. C) L'equilibri de la política social. D) L'efecte de 'doble palanca'. |