A) 7 de desembre de 1635 B) 4 de març de 1590 C) 15 de febrer de 1564 D) 23 de juny de 1612
A) El Caire, Egipte B) Atenes, Grècia C) Pisa, Itàlia D) Barcelona, Espanya
A) El mag de les matemàtiques B) El rei de l'astronomia C) El pare de la ciència moderna D) L'home del Renaixement
A) Johannes Kepler B) Nicolau Copèrnic C) Isaac Newton D) Aristòtil
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) El Missatger Estel·lar C) Cartes sobre les taques solars D) Sidereus Nuncius
A) 1599 B) 1632 C) 1678 D) 1645
A) Soldat B) Agricultor C) Astrònom, físic i enginyer D) Músic
A) Jardiner cap B) Bufó reial C) Músic de la cort D) Filòsof i matemàtic
A) 1582 B) 1567 C) 1655 D) 1610
A) 1605 B) 1633 C) 1648 D) 1621
A) Cinc B) Tres C) Sis D) Quatre
A) Vincenzo B) Giulia C) Michelangelo (o Michelagnolo) D) Borghini
A) Vuit B) Sis C) Dotze D) Deu
A) Escola Catedral de Florència B) Acadèmia del Ducat de Florència C) Universitat de Pisa D) Abadia de Vallombrosa
A) Muzio Tedaldi B) Vincenzo Galilei C) Jacopo Borghini D) Giulia Ammannati
A) Piano B) Flauta C) Lauta D) Violí
A) Galileo B) Galilei C) Bonaiuti D) Linceo
A) Marina Gamba B) Sestilia Bocchineri C) Galileo Bonaiuti D) Tommaso Caccini
A) Orde dominicà B) Basílica de Santa Croce C) Convent de San Matteo D) Accademia dei Lincei
A) Vincenzo B) Marina Gamba C) Tommaso Caccini D) Sestilia Bocchineri
A) Dos B) Quatre C) Tres D) Un
A) Germana Arcangela B) Galileo Bonaiuti C) Maria Celeste D) Livia
A) Casada B) Malalta C) Sa D) Reconeixuda legalment
A) Livia B) Sestilia Bocchineri C) Maria Celeste D) Marina Gamba
A) Vots religiosos. B) El seu naixement il·legítim. C) Les seves condicions de salut. D) Problemes financers amb les seves germanes.
A) Grau en filosofia B) Grau en teologia C) Grau en matemàtiques D) Grau en medicina
A) El flux de l'aigua en un riu. B) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac. C) La trajectòria de vol dels ocells. D) El moviment dels planetes en el cel nocturn.
A) Una balança hidrostàtica B) Una bomba d'aire C) Un baròmetre D) Un motor de vapor
A) Un disseny de telescopi. B) Un rellotge mecànic. C) Un sistema de climatització. D) Una bomba d'aigua accionada per cavalls.
A) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. B) Cigoli va ser mentor de Galileu. C) Van ser rivals en la investigació científica. D) Cigoli era estudiant de Galileu.
A) Un baròmetre B) Una màquina de vapor C) Un termoscopi D) Una bomba d'aire
A) Tycho Brahe B) Ottavio Brenzoni C) Hans Lippershey D) Kepler
A) Observant-la directament el 1604 B) Mitjançant Hans Lippershey C) De Tycho Brahe D) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni
A) Imatges amplificades i dretes. B) Imatges reduïdes. C) Imatges invertides. D) Imatges distorsionades.
A) 15 de gener de 1605 B) 25 d'agost de 1609 C) Març de 1610 D) 1608
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar) C) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) D) The Assayer (El provador)
A) Tycho Brahe B) Ottavio Brenzoni C) Hans Lippershey D) Galileo Galilei
A) Llunes jovianes B) Cossos cosmics C) Estrelles medicies D) Satèl·lits galileans
A) Thomas Harriot B) Simon Marius C) William Gilbert D) Aristòtil
A) El propi observatori de Galileu B) L'observatori de Harriot C) L'observatori de Christopher Clavius a Roma D) La Universitat de Bolonya
A) El mètode era massa complex per als mariners. B) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. C) Les llunes només es podien veure durant el dia. D) Observar les llunes resultava massa difícil.
A) Gener B) Juny C) Setembre D) Desembre
A) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe B) El geo-heliocentrisme de Capella C) El model ptolemaic D) L'heliocentrisme copernicà
A) Els planetes orbitaven directament el Sol. B) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. C) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. D) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes.
A) Auròres B) Planetes C) Cometes D) Llunes
A) Les llunes de Saturn van canviar de posició. B) El telescopi va tenir un mal funcionament. C) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra. D) Va pensar que el planeta havia desaparegut.
A) Johannes Fabricius B) El jesuita Christoph Scheiner C) Tycho Brahe D) Francesco Sizzi
A) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric. B) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi. C) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd. D) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava.
A) Discurs sobre els cometes B) L'Assaig (Il Saggiatore) C) Debat astronòmic D) Equilibri filosòfic
A) Les imprecisions de la física aristotèlica. B) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. C) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. D) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques.
A) Francesco Ingoli B) Benedetto Castelli C) El Papa Pau V D) El cardenal Bellarmino
A) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple. B) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. C) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII. D) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics.
A) Llums galileanes. B) Alba romana. C) Aurora boreal. D) Llums boreals.
A) René Descartes B) Vincenzo Viviani C) Sir Isaac Newton D) Johannes Kepler
A) Christiaan Huygens B) Vincenzo Viviani C) Johannes Kepler D) René Descartes
A) Dues noves ciències B) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món C) L'assaigador D) Sobre el moviment
A) Isocron B) Isotròpic C) Inelàstic D) Inercial
A) Galileo Galilei B) René Descartes C) Christiaan Huygens D) Johannes Kepler
A) Invariància galileana B) Mecànica newtoniana C) Mecànica quàntica D) Termodinàmica
A) Un experiment de laboratori. B) Una demostració matemàtica. C) Una observació astronòmica. D) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell.
A) Nicole Oresme B) Lucreti C) John Philoponus D) Domingo de Soto
A) John Philoponus B) Lucreti C) Nicole Oresme D) Domingo de Soto
A) Segle VI B) Segle XIV C) Segle XVI D) Segle XVII
A) John Philoponus B) Nicole Oresme C) Domingo de Soto D) Lucreti
A) 1492 B) 1609 C) 1638 D) 1586
A) Grote Markt B) Prinsenhof C) Dokkentoren D) Nieuwe Kerk
A) La teoria de la relativitat d'Einstein. B) Les lleis del moviment de Newton. C) Les lleis del moviment planetari de Kepler. D) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers.
A) Robert Hooke B) Isaac Newton C) Stillman Drake D) Albert Einstein
A) En una cambra de buit B) Des de la part superior de les muntanyes C) Utilitzant plans inclinats D) Sota l'aigua
A) 1835. B) 1758. C) 1992. D) 1718.
A) 1610 B) 1632 C) 2009 D) 1590
A) Francès B) Anglès C) Llatí D) Italià
A) 1606 B) 1638 C) 1610 D) 1623
A) 1649 B) 1793 C) 1861 D) Al voltant de 1750
A) 560 volums B) 500 volums C) 600 volums D) Almenys 598 volums |