A) 4 de març de 1590 B) 7 de desembre de 1635 C) 23 de juny de 1612 D) 15 de febrer de 1564
A) Atenes, Grècia B) Barcelona, Espanya C) El Caire, Egipte D) Pisa, Itàlia
A) El rei de l'astronomia B) L'home del Renaixement C) El pare de la ciència moderna D) El mag de les matemàtiques
A) Aristòtil B) Nicolau Copèrnic C) Johannes Kepler D) Isaac Newton
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) El Missatger Estel·lar C) Cartes sobre les taques solars D) Sidereus Nuncius
A) 1599 B) 1645 C) 1678 D) 1632
A) Músic B) Astrònom, físic i enginyer C) Agricultor D) Soldat
A) Músic de la cort B) Filòsof i matemàtic C) Jardiner cap D) Bufó reial
A) 1582 B) 1610 C) 1567 D) 1655
A) 1648 B) 1633 C) 1605 D) 1621
A) Tres B) Quatre C) Cinc D) Sis
A) Michelangelo (o Michelagnolo) B) Borghini C) Giulia D) Vincenzo
A) Deu B) Sis C) Dotze D) Vuit
A) Escola Catedral de Florència B) Universitat de Pisa C) Abadia de Vallombrosa D) Acadèmia del Ducat de Florència
A) Vincenzo Galilei B) Giulia Ammannati C) Muzio Tedaldi D) Jacopo Borghini
A) Flauta B) Piano C) Lauta D) Violí
A) Linceo B) Galilei C) Bonaiuti D) Galileo
A) Galileo Bonaiuti B) Sestilia Bocchineri C) Tommaso Caccini D) Marina Gamba
A) Accademia dei Lincei B) Basílica de Santa Croce C) Convent de San Matteo D) Orde dominicà
A) Marina Gamba B) Sestilia Bocchineri C) Vincenzo D) Tommaso Caccini
A) Tres B) Dos C) Un D) Quatre
A) Germana Arcangela B) Galileo Bonaiuti C) Livia D) Maria Celeste
A) Reconeixuda legalment B) Malalta C) Sa D) Casada
A) Sestilia Bocchineri B) Marina Gamba C) Maria Celeste D) Livia
A) Les seves condicions de salut. B) Vots religiosos. C) Problemes financers amb les seves germanes. D) El seu naixement il·legítim.
A) Grau en medicina B) Grau en filosofia C) Grau en teologia D) Grau en matemàtiques
A) El flux de l'aigua en un riu. B) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac. C) El moviment dels planetes en el cel nocturn. D) La trajectòria de vol dels ocells.
A) Un baròmetre B) Un motor de vapor C) Una bomba d'aire D) Una balança hidrostàtica
A) Un rellotge mecànic. B) Un disseny de telescopi. C) Un sistema de climatització. D) Una bomba d'aigua accionada per cavalls.
A) Cigoli va ser mentor de Galileu. B) Cigoli era estudiant de Galileu. C) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. D) Van ser rivals en la investigació científica.
A) Una màquina de vapor B) Un baròmetre C) Un termoscopi D) Una bomba d'aire
A) Ottavio Brenzoni B) Tycho Brahe C) Hans Lippershey D) Kepler
A) Mitjançant Hans Lippershey B) Observant-la directament el 1604 C) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni D) De Tycho Brahe
A) Imatges distorsionades. B) Imatges amplificades i dretes. C) Imatges invertides. D) Imatges reduïdes.
A) 15 de gener de 1605 B) 25 d'agost de 1609 C) Març de 1610 D) 1608
A) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar) B) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) C) The Assayer (El provador) D) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món
A) Ottavio Brenzoni B) Hans Lippershey C) Galileo Galilei D) Tycho Brahe
A) Satèl·lits galileans B) Estrelles medicies C) Cossos cosmics D) Llunes jovianes
A) William Gilbert B) Simon Marius C) Aristòtil D) Thomas Harriot
A) L'observatori de Harriot B) El propi observatori de Galileu C) L'observatori de Christopher Clavius a Roma D) La Universitat de Bolonya
A) El mètode era massa complex per als mariners. B) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. C) Observar les llunes resultava massa difícil. D) Les llunes només es podien veure durant el dia.
A) Setembre B) Desembre C) Gener D) Juny
A) El geo-heliocentrisme de Capella B) El model ptolemaic C) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe D) L'heliocentrisme copernicà
A) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. B) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. C) Els planetes orbitaven directament el Sol. D) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes.
A) Auròres B) Cometes C) Llunes D) Planetes
A) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra. B) El telescopi va tenir un mal funcionament. C) Va pensar que el planeta havia desaparegut. D) Les llunes de Saturn van canviar de posició.
A) El jesuita Christoph Scheiner B) Tycho Brahe C) Francesco Sizzi D) Johannes Fabricius
A) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. B) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric. C) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd. D) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi.
A) L'Assaig (Il Saggiatore) B) Debat astronòmic C) Equilibri filosòfic D) Discurs sobre els cometes
A) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques. B) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. C) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre. D) Les imprecisions de la física aristotèlica.
A) Francesco Ingoli B) El cardenal Bellarmino C) El Papa Pau V D) Benedetto Castelli
A) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII. B) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics. C) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci. D) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple.
A) Alba romana. B) Llums galileanes. C) Llums boreals. D) Aurora boreal.
A) René Descartes B) Sir Isaac Newton C) Vincenzo Viviani D) Johannes Kepler
A) René Descartes B) Johannes Kepler C) Vincenzo Viviani D) Christiaan Huygens
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) Sobre el moviment C) L'assaigador D) Dues noves ciències
A) Inelàstic B) Isocron C) Isotròpic D) Inercial
A) René Descartes B) Christiaan Huygens C) Galileo Galilei D) Johannes Kepler
A) Mecànica newtoniana B) Invariància galileana C) Termodinàmica D) Mecànica quàntica
A) Una demostració matemàtica. B) Una observació astronòmica. C) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell. D) Un experiment de laboratori.
A) Nicole Oresme B) John Philoponus C) Lucreti D) Domingo de Soto
A) Domingo de Soto B) John Philoponus C) Lucreti D) Nicole Oresme
A) Segle VI B) Segle XVI C) Segle XIV D) Segle XVII
A) John Philoponus B) Domingo de Soto C) Lucreti D) Nicole Oresme
A) 1609 B) 1586 C) 1492 D) 1638
A) Dokkentoren B) Grote Markt C) Nieuwe Kerk D) Prinsenhof
A) Les lleis del moviment planetari de Kepler. B) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers. C) Les lleis del moviment de Newton. D) La teoria de la relativitat d'Einstein.
A) Stillman Drake B) Isaac Newton C) Albert Einstein D) Robert Hooke
A) Sota l'aigua B) Utilitzant plans inclinats C) En una cambra de buit D) Des de la part superior de les muntanyes
A) 1992. B) 1758. C) 1835. D) 1718.
A) 1590 B) 1632 C) 2009 D) 1610
A) Francès B) Italià C) Llatí D) Anglès
A) 1610 B) 1638 C) 1606 D) 1623
A) 1649 B) 1861 C) 1793 D) Al voltant de 1750
A) 600 volums B) Almenys 598 volums C) 560 volums D) 500 volums |