A) 7 de desembre de 1635 B) 4 de març de 1590 C) 15 de febrer de 1564 D) 23 de juny de 1612
A) El Caire, Egipte B) Barcelona, Espanya C) Atenes, Grècia D) Pisa, Itàlia
A) El pare de la ciència moderna B) El rei de l'astronomia C) L'home del Renaixement D) El mag de les matemàtiques
A) Nicolau Copèrnic B) Isaac Newton C) Johannes Kepler D) Aristòtil
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) Cartes sobre les taques solars C) El Missatger Estel·lar D) Sidereus Nuncius
A) 1678 B) 1632 C) 1645 D) 1599
A) Astrònom, físic i enginyer B) Músic C) Soldat D) Agricultor
A) Filòsof i matemàtic B) Bufó reial C) Músic de la cort D) Jardiner cap
A) 1582 B) 1610 C) 1567 D) 1655
A) 1605 B) 1633 C) 1648 D) 1621
A) Tres B) Sis C) Cinc D) Quatre
A) Borghini B) Vincenzo C) Michelangelo (o Michelagnolo) D) Giulia
A) Sis B) Deu C) Dotze D) Vuit
A) Abadia de Vallombrosa B) Escola Catedral de Florència C) Acadèmia del Ducat de Florència D) Universitat de Pisa
A) Jacopo Borghini B) Vincenzo Galilei C) Muzio Tedaldi D) Giulia Ammannati
A) Lauta B) Piano C) Violí D) Flauta
A) Linceo B) Galilei C) Galileo D) Bonaiuti
A) Marina Gamba B) Tommaso Caccini C) Galileo Bonaiuti D) Sestilia Bocchineri
A) Orde dominicà B) Accademia dei Lincei C) Convent de San Matteo D) Basílica de Santa Croce
A) Sestilia Bocchineri B) Vincenzo C) Marina Gamba D) Tommaso Caccini
A) Un B) Dos C) Tres D) Quatre
A) Germana Arcangela B) Maria Celeste C) Galileo Bonaiuti D) Livia
A) Reconeixuda legalment B) Malalta C) Casada D) Sa
A) Sestilia Bocchineri B) Marina Gamba C) Livia D) Maria Celeste
A) Vots religiosos. B) El seu naixement il·legítim. C) Les seves condicions de salut. D) Problemes financers amb les seves germanes.
A) Grau en medicina B) Grau en filosofia C) Grau en teologia D) Grau en matemàtiques
A) La trajectòria de vol dels ocells. B) El flux de l'aigua en un riu. C) El moviment dels planetes en el cel nocturn. D) La sincronització constant d'un llumbrera oscil·lant amb el seu ritme cardíac.
A) Un motor de vapor B) Un baròmetre C) Una balança hidrostàtica D) Una bomba d'aire
A) Un disseny de telescopi. B) Un rellotge mecànic. C) Un sistema de climatització. D) Una bomba d'aigua accionada per cavalls.
A) Van ser rivals en la investigació científica. B) Van iniciar una amistat que va durar tota la vida. C) Cigoli era estudiant de Galileu. D) Cigoli va ser mentor de Galileu.
A) Un termoscopi B) Una bomba d'aire C) Una màquina de vapor D) Un baròmetre
A) Hans Lippershey B) Tycho Brahe C) Kepler D) Ottavio Brenzoni
A) A través d'una carta d'Ottavio Brenzoni B) Mitjançant Hans Lippershey C) Observant-la directament el 1604 D) De Tycho Brahe
A) Imatges reduïdes. B) Imatges distorsionades. C) Imatges amplificades i dretes. D) Imatges invertides.
A) 25 d'agost de 1609 B) 15 de gener de 1605 C) Març de 1610 D) 1608
A) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món B) De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) C) Sidereus Nuncius (Missatger Estel·lar) D) The Assayer (El provador)
A) Tycho Brahe B) Galileo Galilei C) Ottavio Brenzoni D) Hans Lippershey
A) Estrelles medicies B) Satèl·lits galileans C) Llunes jovianes D) Cossos cosmics
A) Aristòtil B) Simon Marius C) William Gilbert D) Thomas Harriot
A) L'observatori de Christopher Clavius a Roma B) L'observatori de Harriot C) La Universitat de Bolonya D) El propi observatori de Galileu
A) Les llunes només es podien veure durant el dia. B) El mètode era massa complex per als mariners. C) Els vaixells no estaven equipats amb telescopis. D) Observar les llunes resultava massa difícil.
A) Setembre B) Juny C) Desembre D) Gener
A) El model ptolemaic B) El geo-heliocentrisme de Tycho Brahe C) L'heliocentrisme copernicà D) El geo-heliocentrisme de Capella
A) Els planetes tenien òrbites el·líptiques. B) Els planetes orbitaven directament el Sol. C) Les òrbites dels planetes no intersectaven la superfície esfèrica que contenia el Sol. D) Els planetes orbitaven la Terra en cercles perfectes.
A) Planetes B) Cometes C) Auròres D) Llunes
A) El telescopi va tenir un mal funcionament. B) Les llunes de Saturn van canviar de posició. C) Va pensar que el planeta havia desaparegut. D) Els anells van reaparèixer després d'estar orientats directament cap a la Terra.
A) Tycho Brahe B) Francesco Sizzi C) El jesuita Christoph Scheiner D) Johannes Fabricius
A) Perquè demostraven que les estrelles eren molt més grans del que s'esperava. B) Perquè les dimensions més petites feien que l'argument sobre les paral·laxes anuals indetectables fos menys absurd. C) Perquè mostraven que les estrelles no tenien paral·laxi. D) Perquè confirmaven el model geoheliocèntric.
A) Equilibri filosòfic B) Discurs sobre els cometes C) Debat astronòmic D) L'Assaig (Il Saggiatore)
A) La influència de les fases lunars en les corrents oceàniques. B) Les imprecisions de la física aristotèlica. C) Una demostració física que donava suport al sistema copernicà. D) L'impacte de les erupcions solars en l'atmosfera terrestre.
A) Francesco Ingoli B) El Papa Pau V C) Benedetto Castelli D) El cardenal Bellarmino
A) El personatge de Simplicio, que defensava el geocentrisme, sovint semblava ximple. B) L'obra va ser dedicada al Papa Urbà VIII. C) Va incloure atacs personals contra els estudiosos aristotèlics. D) Galileu va expressar explícitament el seu suport al heliocentrisme en el prefaci.
A) Llums galileanes. B) Alba romana. C) Aurora boreal. D) Llums boreals.
A) René Descartes B) Johannes Kepler C) Vincenzo Viviani D) Sir Isaac Newton
A) Vincenzo Viviani B) René Descartes C) Johannes Kepler D) Christiaan Huygens
A) L'assaigador B) Sobre el moviment C) Dues noves ciències D) Diàleg sobre els dos principals sistemes del món
A) Inelàstic B) Isotròpic C) Inercial D) Isocron
A) Christiaan Huygens B) Johannes Kepler C) René Descartes D) Galileo Galilei
A) Mecànica quàntica B) Invariància galileana C) Mecànica newtoniana D) Termodinàmica
A) Una observació astronòmica. B) Un experiment de laboratori. C) Una demostració matemàtica. D) Un experiment mental que involucra una cabina d'un vaixell.
A) Lucreti B) Nicole Oresme C) Domingo de Soto D) John Philoponus
A) Domingo de Soto B) Nicole Oresme C) Lucreti D) John Philoponus
A) Segle XVII B) Segle XVI C) Segle XIV D) Segle VI
A) Nicole Oresme B) John Philoponus C) Lucreti D) Domingo de Soto
A) 1586 B) 1492 C) 1609 D) 1638
A) Prinsenhof B) Nieuwe Kerk C) Dokkentoren D) Grote Markt
A) La teoria de la relativitat d'Einstein. B) Les lleis del moviment de Newton. C) Les lleis del moviment planetari de Kepler. D) L'ensenyament d'Aristòtil que els objectes més pesants cauen més ràpid que els més lleugers.
A) Robert Hooke B) Albert Einstein C) Isaac Newton D) Stillman Drake
A) En una cambra de buit B) Sota l'aigua C) Des de la part superior de les muntanyes D) Utilitzant plans inclinats
A) 1758. B) 1718. C) 1835. D) 1992.
A) 1610 B) 1590 C) 2009 D) 1632
A) Anglès B) Italià C) Francès D) Llatí
A) 1606 B) 1610 C) 1623 D) 1638
A) Al voltant de 1750 B) 1649 C) 1861 D) 1793
A) Almenys 598 volums B) 600 volums C) 560 volums D) 500 volums |