A) Mantega i farina B) Blat de moro i blat C) Arròs i mongetes D) Patates i formatge
A) Itàlia B) Alemanya C) Espanya D) França
A) Triangle B) Quadrat C) Creixent D) Cercle
A) Melmelada de baies B) Natillas C) Pasta d'ametlla D) Xips de xocolata
A) francès B) alemany C) italià D) espanyol
A) Mantega B) Sucre C) Llet D) Ous
A) Cafè B) Suc C) refresc D) Aigua
A) Enfornar a una temperatura massa baixa B) Excés de treball de la massa C) No afegir prou sal D) Utilitza massa farina
A) Àustria B) Alemanya C) Itàlia D) França
A) 1850 B) 1860 C) 1845 D) 1838 o 1839
A) Amasat B) Repòs C) Fermentació D) Laminació
A) Sylvain Claudius Goy B) Marie-Antoine Carême C) Julia Child D) Auguste Escoffier
A) Confisseria B) Pastisseria C) Bollisseria D) Viennoiseria
A) 10–20% B) 50–60% C) 70–80% D) 30–40%
A) Edat Mitjana B) Renaixement C) Segle XIX D) Segle XX
A) París B) Marsella C) Lió D) Viena
A) Xoux B) Massa sabrossa C) Massa de fulla D) Brioche
A) No especificat B) All the Year Round C) Le Cuisinier françois D) Nouvelle Encyclopédie culinaire
A) Croissant House B) Viennoiseries Galore C) Boulangerie Viennoise D) Pastisseria Francesa
A) 1905 B) 1853 C) 1920 D) 1915
A) La batalla de Tours, l'any 732. B) El setge de Buda. C) El setge de Viena, l'any 1683. D) La batalla de Hastings, l'any 1066.
A) Marie-Antoine Carême B) Julia Child C) Auguste Escoffier D) Alfred Gottschalk
A) 1948 B) 1950 C) 1938 D) 1925
A) Budapest, el 1686 B) Constantinoble, el 1453 C) París, el 1870 D) Viena, el 1683
A) L'Estat Islàmic B) la Unió Europea C) l'OTAN D) les Nacions Unides
A) Gipfeli B) Laugencroissant C) Kipferl D) Pain au chocolat
A) Un croissant de tipus francès amb més mantega. B) Un croissant suís farcit amb xocolata. C) Un croissant americà farcit amb pernil i formatge. D) Un croissant cobert amb una capa de sosa càustica, popular al sud d'Alemanya.
A) Ay çöreği B) Cornetto C) Rogale świętomarcińskie D) Medialunes
A) Dia de Sant Martí B) Nit de Cap d'Any C) Pasqua D) Nadal
A) 19 °C (66 °F) B) 30 °C (86 °F) C) 15 °C (59 °F) D) 25 °C (77 °F)
A) 10% B) 12% C) 5% D) 7,5%
A) 16–50 B) 30–40 C) 60–100 D) 5–10
A) De 30 a 40 minuts B) De 5 a 15 minuts C) De 25 a 35 minuts D) De 10 a 20 minuts
A) 45 minuts a 25 °C (77 °F) B) 90 minuts a 35 °C (95 °F) C) 60 minuts a 31 °C (88 °F) D) 30 minuts a 40 °C (104 °F)
A) Rectangular B) En forma de mitja lluna C) Triangular D) Circular
A) De 200 a 230 °C (de 392 a 446 °F) B) De 140 a 170 °C (de 284 a 338 °F) C) De 150 a 180 °C (de 302 a 356 °F) D) De 165 a 205 °C (de 329 a 401 °F)
A) Rectangular B) Semcircular C) Triangular D) Circular
A) Brettanomyces bruxellensis B) Candida milleri C) Saccharomyces cerevisiae D) Lactobacillus bulgaricus
A) Fotosíntesi B) Respiració aeròbica C) Fermentació anaeròbica D) Fermentació alcohòlica
A) Es difon en les cel·les de gas ja existents que s'incorporen durant la mescla. B) Es dissol completament a la massa sense cap efecte. C) Reacciona amb la llevadura per produir més CO2. D) Crea noves bombolles de gas a la massa.
A) Augmenta la flexibilitat de la xarxa de gluten. B) Enforteix la xarxa de gluten. C) La gelatinització de l'almidó extrau aigua de la xarxa de gluten, disminuint la seva flexibilitat. D) No té cap efecte sobre la xarxa de gluten.
A) Un augment del greix a la massa redueix la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. B) El greix no té cap efecte en els croissants acabats de coure. C) El greix fa que el croissant sigui més elàstic. D) El greix augmenta la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. |