A) Arròs i mongetes B) Blat de moro i blat C) Patates i formatge D) Mantega i farina
A) Itàlia B) França C) Espanya D) Alemanya
A) Creixent B) Triangle C) Quadrat D) Cercle
A) Pasta d'ametlla B) Melmelada de baies C) Xips de xocolata D) Natillas
A) italià B) francès C) espanyol D) alemany
A) Sucre B) Ous C) Llet D) Mantega
A) Aigua B) Cafè C) Suc D) refresc
A) Utilitza massa farina B) Excés de treball de la massa C) No afegir prou sal D) Enfornar a una temperatura massa baixa
A) Itàlia B) Alemanya C) Àustria D) França
A) 1850 B) 1838 o 1839 C) 1860 D) 1845
A) Fermentació B) Repòs C) Laminació D) Amasat
A) Sylvain Claudius Goy B) Julia Child C) Auguste Escoffier D) Marie-Antoine Carême
A) Pastisseria B) Bollisseria C) Confisseria D) Viennoiseria
A) 70–80% B) 10–20% C) 50–60% D) 30–40%
A) Edat Mitjana B) Segle XIX C) Segle XX D) Renaixement
A) Marsella B) Lió C) París D) Viena
A) Massa de fulla B) Massa sabrossa C) Brioche D) Xoux
A) All the Year Round B) No especificat C) Le Cuisinier françois D) Nouvelle Encyclopédie culinaire
A) Croissant House B) Pastisseria Francesa C) Viennoiseries Galore D) Boulangerie Viennoise
A) 1920 B) 1915 C) 1853 D) 1905
A) El setge de Viena, l'any 1683. B) El setge de Buda. C) La batalla de Hastings, l'any 1066. D) La batalla de Tours, l'any 732.
A) Julia Child B) Alfred Gottschalk C) Auguste Escoffier D) Marie-Antoine Carême
A) 1950 B) 1925 C) 1948 D) 1938
A) Constantinoble, el 1453 B) Viena, el 1683 C) París, el 1870 D) Budapest, el 1686
A) L'Estat Islàmic B) l'OTAN C) la Unió Europea D) les Nacions Unides
A) Gipfeli B) Kipferl C) Laugencroissant D) Pain au chocolat
A) Un croissant cobert amb una capa de sosa càustica, popular al sud d'Alemanya. B) Un croissant de tipus francès amb més mantega. C) Un croissant americà farcit amb pernil i formatge. D) Un croissant suís farcit amb xocolata.
A) Medialunes B) Rogale świętomarcińskie C) Ay çöreği D) Cornetto
A) Pasqua B) Nit de Cap d'Any C) Nadal D) Dia de Sant Martí
A) 19 °C (66 °F) B) 25 °C (77 °F) C) 30 °C (86 °F) D) 15 °C (59 °F)
A) 7,5% B) 5% C) 10% D) 12%
A) 5–10 B) 16–50 C) 30–40 D) 60–100
A) De 10 a 20 minuts B) De 25 a 35 minuts C) De 5 a 15 minuts D) De 30 a 40 minuts
A) 45 minuts a 25 °C (77 °F) B) 90 minuts a 35 °C (95 °F) C) 30 minuts a 40 °C (104 °F) D) 60 minuts a 31 °C (88 °F)
A) Circular B) En forma de mitja lluna C) Rectangular D) Triangular
A) De 140 a 170 °C (de 284 a 338 °F) B) De 165 a 205 °C (de 329 a 401 °F) C) De 150 a 180 °C (de 302 a 356 °F) D) De 200 a 230 °C (de 392 a 446 °F)
A) Circular B) Semcircular C) Triangular D) Rectangular
A) Brettanomyces bruxellensis B) Saccharomyces cerevisiae C) Candida milleri D) Lactobacillus bulgaricus
A) Fermentació anaeròbica B) Respiració aeròbica C) Fotosíntesi D) Fermentació alcohòlica
A) Es difon en les cel·les de gas ja existents que s'incorporen durant la mescla. B) Reacciona amb la llevadura per produir més CO2. C) Crea noves bombolles de gas a la massa. D) Es dissol completament a la massa sense cap efecte.
A) Augmenta la flexibilitat de la xarxa de gluten. B) La gelatinització de l'almidó extrau aigua de la xarxa de gluten, disminuint la seva flexibilitat. C) No té cap efecte sobre la xarxa de gluten. D) Enforteix la xarxa de gluten.
A) El greix augmenta la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. B) El greix no té cap efecte en els croissants acabats de coure. C) El greix fa que el croissant sigui més elàstic. D) Un augment del greix a la massa redueix la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. |