A) Patates i formatge B) Mantega i farina C) Arròs i mongetes D) Blat de moro i blat
A) Espanya B) Itàlia C) Alemanya D) França
A) Quadrat B) Triangle C) Cercle D) Creixent
A) Pasta d'ametlla B) Melmelada de baies C) Natillas D) Xips de xocolata
A) espanyol B) italià C) francès D) alemany
A) Mantega B) Ous C) Sucre D) Llet
A) Cafè B) Suc C) Aigua D) refresc
A) Utilitza massa farina B) Excés de treball de la massa C) Enfornar a una temperatura massa baixa D) No afegir prou sal
A) Alemanya B) França C) Itàlia D) Àustria
A) 1860 B) 1850 C) 1845 D) 1838 o 1839
A) Laminació B) Repòs C) Fermentació D) Amasat
A) Marie-Antoine Carême B) Sylvain Claudius Goy C) Auguste Escoffier D) Julia Child
A) Pastisseria B) Bollisseria C) Viennoiseria D) Confisseria
A) 50–60% B) 10–20% C) 30–40% D) 70–80%
A) Renaixement B) Segle XIX C) Edat Mitjana D) Segle XX
A) Viena B) Lió C) París D) Marsella
A) Massa de fulla B) Xoux C) Massa sabrossa D) Brioche
A) All the Year Round B) Nouvelle Encyclopédie culinaire C) Le Cuisinier françois D) No especificat
A) Boulangerie Viennoise B) Croissant House C) Viennoiseries Galore D) Pastisseria Francesa
A) 1905 B) 1853 C) 1915 D) 1920
A) El setge de Viena, l'any 1683. B) El setge de Buda. C) La batalla de Hastings, l'any 1066. D) La batalla de Tours, l'any 732.
A) Marie-Antoine Carême B) Alfred Gottschalk C) Julia Child D) Auguste Escoffier
A) 1938 B) 1925 C) 1948 D) 1950
A) París, el 1870 B) Constantinoble, el 1453 C) Viena, el 1683 D) Budapest, el 1686
A) l'OTAN B) les Nacions Unides C) la Unió Europea D) L'Estat Islàmic
A) Kipferl B) Pain au chocolat C) Gipfeli D) Laugencroissant
A) Un croissant de tipus francès amb més mantega. B) Un croissant cobert amb una capa de sosa càustica, popular al sud d'Alemanya. C) Un croissant americà farcit amb pernil i formatge. D) Un croissant suís farcit amb xocolata.
A) Cornetto B) Rogale świętomarcińskie C) Medialunes D) Ay çöreği
A) Pasqua B) Nadal C) Dia de Sant Martí D) Nit de Cap d'Any
A) 25 °C (77 °F) B) 15 °C (59 °F) C) 30 °C (86 °F) D) 19 °C (66 °F)
A) 12% B) 7,5% C) 10% D) 5%
A) 60–100 B) 5–10 C) 16–50 D) 30–40
A) De 25 a 35 minuts B) De 5 a 15 minuts C) De 10 a 20 minuts D) De 30 a 40 minuts
A) 60 minuts a 31 °C (88 °F) B) 45 minuts a 25 °C (77 °F) C) 30 minuts a 40 °C (104 °F) D) 90 minuts a 35 °C (95 °F)
A) Circular B) Triangular C) Rectangular D) En forma de mitja lluna
A) De 150 a 180 °C (de 302 a 356 °F) B) De 140 a 170 °C (de 284 a 338 °F) C) De 200 a 230 °C (de 392 a 446 °F) D) De 165 a 205 °C (de 329 a 401 °F)
A) Triangular B) Semcircular C) Rectangular D) Circular
A) Saccharomyces cerevisiae B) Brettanomyces bruxellensis C) Lactobacillus bulgaricus D) Candida milleri
A) Fermentació anaeròbica B) Fotosíntesi C) Respiració aeròbica D) Fermentació alcohòlica
A) Crea noves bombolles de gas a la massa. B) Es difon en les cel·les de gas ja existents que s'incorporen durant la mescla. C) Reacciona amb la llevadura per produir més CO2. D) Es dissol completament a la massa sense cap efecte.
A) No té cap efecte sobre la xarxa de gluten. B) La gelatinització de l'almidó extrau aigua de la xarxa de gluten, disminuint la seva flexibilitat. C) Augmenta la flexibilitat de la xarxa de gluten. D) Enforteix la xarxa de gluten.
A) El greix no té cap efecte en els croissants acabats de coure. B) Un augment del greix a la massa redueix la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. C) El greix augmenta la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. D) El greix fa que el croissant sigui més elàstic. |