A) Blat de moro i blat B) Arròs i mongetes C) Mantega i farina D) Patates i formatge
A) Alemanya B) Itàlia C) Espanya D) França
A) Quadrat B) Creixent C) Triangle D) Cercle
A) Natillas B) Xips de xocolata C) Pasta d'ametlla D) Melmelada de baies
A) francès B) alemany C) italià D) espanyol
A) Mantega B) Ous C) Llet D) Sucre
A) refresc B) Cafè C) Aigua D) Suc
A) Utilitza massa farina B) Enfornar a una temperatura massa baixa C) Excés de treball de la massa D) No afegir prou sal
A) França B) Alemanya C) Itàlia D) Àustria
A) 1850 B) 1845 C) 1838 o 1839 D) 1860
A) Amasat B) Repòs C) Fermentació D) Laminació
A) Sylvain Claudius Goy B) Marie-Antoine Carême C) Julia Child D) Auguste Escoffier
A) Confisseria B) Viennoiseria C) Bollisseria D) Pastisseria
A) 70–80% B) 30–40% C) 50–60% D) 10–20%
A) Renaixement B) Segle XX C) Segle XIX D) Edat Mitjana
A) Marsella B) Lió C) París D) Viena
A) Brioche B) Massa de fulla C) Massa sabrossa D) Xoux
A) No especificat B) All the Year Round C) Nouvelle Encyclopédie culinaire D) Le Cuisinier françois
A) Pastisseria Francesa B) Boulangerie Viennoise C) Croissant House D) Viennoiseries Galore
A) 1915 B) 1920 C) 1905 D) 1853
A) El setge de Buda. B) El setge de Viena, l'any 1683. C) La batalla de Hastings, l'any 1066. D) La batalla de Tours, l'any 732.
A) Alfred Gottschalk B) Julia Child C) Auguste Escoffier D) Marie-Antoine Carême
A) 1925 B) 1950 C) 1938 D) 1948
A) Constantinoble, el 1453 B) Viena, el 1683 C) Budapest, el 1686 D) París, el 1870
A) L'Estat Islàmic B) l'OTAN C) les Nacions Unides D) la Unió Europea
A) Kipferl B) Pain au chocolat C) Gipfeli D) Laugencroissant
A) Un croissant cobert amb una capa de sosa càustica, popular al sud d'Alemanya. B) Un croissant de tipus francès amb més mantega. C) Un croissant suís farcit amb xocolata. D) Un croissant americà farcit amb pernil i formatge.
A) Cornetto B) Ay çöreği C) Medialunes D) Rogale świętomarcińskie
A) Nadal B) Pasqua C) Dia de Sant Martí D) Nit de Cap d'Any
A) 30 °C (86 °F) B) 19 °C (66 °F) C) 15 °C (59 °F) D) 25 °C (77 °F)
A) 10% B) 7,5% C) 12% D) 5%
A) 30–40 B) 16–50 C) 60–100 D) 5–10
A) De 5 a 15 minuts B) De 25 a 35 minuts C) De 30 a 40 minuts D) De 10 a 20 minuts
A) 60 minuts a 31 °C (88 °F) B) 45 minuts a 25 °C (77 °F) C) 30 minuts a 40 °C (104 °F) D) 90 minuts a 35 °C (95 °F)
A) En forma de mitja lluna B) Rectangular C) Triangular D) Circular
A) De 150 a 180 °C (de 302 a 356 °F) B) De 165 a 205 °C (de 329 a 401 °F) C) De 200 a 230 °C (de 392 a 446 °F) D) De 140 a 170 °C (de 284 a 338 °F)
A) Triangular B) Semcircular C) Circular D) Rectangular
A) Candida milleri B) Lactobacillus bulgaricus C) Brettanomyces bruxellensis D) Saccharomyces cerevisiae
A) Fermentació alcohòlica B) Fermentació anaeròbica C) Respiració aeròbica D) Fotosíntesi
A) Es difon en les cel·les de gas ja existents que s'incorporen durant la mescla. B) Es dissol completament a la massa sense cap efecte. C) Crea noves bombolles de gas a la massa. D) Reacciona amb la llevadura per produir més CO2.
A) Enforteix la xarxa de gluten. B) No té cap efecte sobre la xarxa de gluten. C) La gelatinització de l'almidó extrau aigua de la xarxa de gluten, disminuint la seva flexibilitat. D) Augmenta la flexibilitat de la xarxa de gluten.
A) El greix no té cap efecte en els croissants acabats de coure. B) El greix augmenta la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. C) Un augment del greix a la massa redueix la duresa de l'interior immediatament després de la cocció. D) El greix fa que el croissant sigui més elàstic. |