A) Llei de Hooke B) Segona llei de Newton C) Tercera llei de Newton D) Primera llei de Newton
A) Força normal B) Força gravitacional C) Força de fricció D) Força tangencial
A) Tercera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Llei de la inèrcia D) Primera llei de Newton
A) Massa B) Pes C) Inèrcia D) Força
A) Densitat B) Pes C) Massa D) Volum
A) Força angular B) Moment angular C) Acceleració angular D) Velocitat angular
A) Segona llei de Newton B) Tercera llei de Newton C) Llei de conservació de l'energia D) Primera llei de Newton
A) Parell B) Fricció C) Moment d'inèrcia D) Força
A) Moment angular B) Centre de massa C) Moment d'inèrcia D) Parell
A) Mecànica quàntica B) Mecànica teòrica C) Mecànica newtoniana D) Mecànica vectorial
A) Energia cinètica i energia potencial B) Força i acceleració C) Momentum i velocitat D) Desplaçament i temps
A) Albert Einstein a principis del segle XX. B) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment. C) Niels Bohr a finals del segle XIX. D) Isaac Newton al segle XVII.
A) Només utilitza quantitats vectorials. B) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència. C) Només s'aplica a forces no conservatives. D) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana.
A) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana B) La mecànica vectorial i la mecànica escalar C) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica D) La mecànica clàssica i la mecànica relativista
A) Transformada de Fourier B) Transformada de Laplace C) Transformada de wavelet D) Transformada de Legendre
A) Teorema de Gauss B) Teorema de Pascal C) Teorema de Fermat D) Teorema de Noether
A) Només per a la mecànica quàntica no relativista. B) Només en el context de la relativitat general. C) No, només és aplicable a sistemes clàssics. D) Sí, amb algunes modificacions.
A) Forces electromagnètiques. B) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. C) Forces inercials en sistemes de referència no inercials. D) Forces conservatives, com ara la gravetat.
A) Només són vàlids en coordenades cartesianes. B) Requereixen sistemes de coordenades específics. C) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. D) Canvien amb cada transformació de coordenades.
A) És irresoluble amb els mètodes actuals. B) No té cap estructura matemàtica. C) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. D) Només requereix solucions numèriques.
A) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. B) Centrant-se només en les quantitats vectorials. C) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. D) Tractant cada partícules com una unitat aïllada.
A) Tres B) Dues C) Una D) Quatre
A) Coordenades generalitzades B) Coordenades curvilínies C) Graus de llibertat D) Coordenades cartesianes
A) En la geometria del moviment. B) Ignorant-les. C) Mitjançant mètodes numèrics. D) Com a forces addicionals.
A) Sí, són el mateix. B) No. C) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. D) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ B) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ C) $\(\delta W=0\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$
A) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$ B) $\(F=ma\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\)
A) restriccions holonòmiques B) restriccions reonòmiques C) restriccions no holonòmiques D) restriccions escleronòmiques
A) independent del temps (escleronòmic) B) holonòmic C) no holonòmic D) dependent del temps (reonòmic)
A) escleronòmiques B) no holonòmiques C) reonòmiques D) holonòmiques
A) holonòmiques B) reonòmiques C) escleronòmiques D) no holonòmiques
A) no holonòmica B) escleronòmica C) reonòmica D) holonòmica
A) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques. B) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. C) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix. D) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no.
A) Les restriccions són scleronòmiques. B) Les restriccions són holonòmiques. C) Les restriccions no són holonòmiques. D) Les restriccions són reonòmiques.
A) La funció generadora ha de ser lineal. B) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis. C) Les coordenades i els moments han de ser independents. D) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat.
A) -∂R/∂ζ̇ B) -∂R/∂q C) +∂R/∂p D) +∂R/∂ζ
A) Un camp tensorial B) Un camp vectorial C) Un camp escalar D) El gradient de quatre dimensions
A) La densitat del camp de moment π_i. B) La derivada total ∂/∂. C) La integral sobre un volum V. D) La derivada variacional δ/δ.
A) N. B) 2N. C) 4N. D) N².
A) Estats quàntics B) Lleis de conservació C) Simetries discretes D) Cicles termodinàmics
A) Un moment angular B) Un vector de desplaçament C) Una velocitat constant D) Un paràmetre 's'
A) L'energia total B) Els moments conjugats C) La velocitat angular D) L'acceleració |