A) Primera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Llei de Hooke D) Tercera llei de Newton
A) Força gravitacional B) Força de fricció C) Força normal D) Força tangencial
A) Tercera llei de Newton B) Llei de la inèrcia C) Primera llei de Newton D) Segona llei de Newton
A) Inèrcia B) Força C) Massa D) Pes
A) Massa B) Densitat C) Pes D) Volum
A) Velocitat angular B) Acceleració angular C) Força angular D) Moment angular
A) Tercera llei de Newton B) Primera llei de Newton C) Segona llei de Newton D) Llei de conservació de l'energia
A) Força B) Fricció C) Moment d'inèrcia D) Parell
A) Moment d'inèrcia B) Parell C) Centre de massa D) Moment angular
A) Mecànica vectorial B) Mecànica quàntica C) Mecànica teòrica D) Mecànica newtoniana
A) Energia cinètica i energia potencial B) Momentum i velocitat C) Desplaçament i temps D) Força i acceleració
A) Isaac Newton al segle XVII. B) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment. C) Niels Bohr a finals del segle XIX. D) Albert Einstein a principis del segle XX.
A) Només s'aplica a forces no conservatives. B) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. C) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència. D) Només utilitza quantitats vectorials.
A) La mecànica clàssica i la mecànica relativista B) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana C) La mecànica vectorial i la mecànica escalar D) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica
A) Transformada de wavelet B) Transformada de Fourier C) Transformada de Legendre D) Transformada de Laplace
A) Teorema de Gauss B) Teorema de Noether C) Teorema de Pascal D) Teorema de Fermat
A) Només per a la mecànica quàntica no relativista. B) No, només és aplicable a sistemes clàssics. C) Sí, amb algunes modificacions. D) Només en el context de la relativitat general.
A) Forces electromagnètiques. B) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. C) Forces conservatives, com ara la gravetat. D) Forces inercials en sistemes de referència no inercials.
A) Requereixen sistemes de coordenades específics. B) Només són vàlids en coordenades cartesianes. C) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. D) Canvien amb cada transformació de coordenades.
A) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. B) No té cap estructura matemàtica. C) És irresoluble amb els mètodes actuals. D) Només requereix solucions numèriques.
A) Centrant-se només en les quantitats vectorials. B) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. C) Tractant cada partícules com una unitat aïllada. D) Ignorant completament les condicions cinemàtiques.
A) Dues B) Quatre C) Tres D) Una
A) Coordenades cartesianes B) Coordenades generalitzades C) Graus de llibertat D) Coordenades curvilínies
A) Mitjançant mètodes numèrics. B) Com a forces addicionals. C) En la geometria del moviment. D) Ignorant-les.
A) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades. B) Sí, són el mateix. C) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. D) No.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ B) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ C) $\(\delta W=0\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$
A) $\(F=ma\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\)
A) restriccions holonòmiques B) restriccions escleronòmiques C) restriccions reonòmiques D) restriccions no holonòmiques
A) independent del temps (escleronòmic) B) dependent del temps (reonòmic) C) holonòmic D) no holonòmic
A) no holonòmiques B) holonòmiques C) escleronòmiques D) reonòmiques
A) holonòmiques B) no holonòmiques C) escleronòmiques D) reonòmiques
A) no holonòmica B) escleronòmica C) holonòmica D) reonòmica
A) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix. B) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques. C) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. D) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps.
A) Les restriccions són reonòmiques. B) Les restriccions són scleronòmiques. C) Les restriccions no són holonòmiques. D) Les restriccions són holonòmiques.
A) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. B) Les coordenades i els moments han de ser independents. C) La funció generadora ha de ser lineal. D) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis.
A) -∂R/∂q B) +∂R/∂ζ C) -∂R/∂ζ̇ D) +∂R/∂p
A) Un camp escalar B) Un camp vectorial C) El gradient de quatre dimensions D) Un camp tensorial
A) La densitat del camp de moment π_i. B) La integral sobre un volum V. C) La derivada total ∂/∂. D) La derivada variacional δ/δ.
A) 4N. B) N². C) N. D) 2N.
A) Estats quàntics B) Cicles termodinàmics C) Lleis de conservació D) Simetries discretes
A) Un moment angular B) Una velocitat constant C) Un paràmetre 's' D) Un vector de desplaçament
A) La velocitat angular B) L'acceleració C) L'energia total D) Els moments conjugats |