A) Llei de Hooke B) Segona llei de Newton C) Tercera llei de Newton D) Primera llei de Newton
A) Força normal B) Força de fricció C) Força tangencial D) Força gravitacional
A) Llei de la inèrcia B) Segona llei de Newton C) Primera llei de Newton D) Tercera llei de Newton
A) Massa B) Inèrcia C) Força D) Pes
A) Densitat B) Pes C) Volum D) Massa
A) Acceleració angular B) Velocitat angular C) Força angular D) Moment angular
A) Tercera llei de Newton B) Segona llei de Newton C) Primera llei de Newton D) Llei de conservació de l'energia
A) Fricció B) Parell C) Moment d'inèrcia D) Força
A) Moment d'inèrcia B) Moment angular C) Parell D) Centre de massa
A) Mecànica newtoniana B) Mecànica vectorial C) Mecànica teòrica D) Mecànica quàntica
A) Desplaçament i temps B) Força i acceleració C) Momentum i velocitat D) Energia cinètica i energia potencial
A) Albert Einstein a principis del segle XX. B) Niels Bohr a finals del segle XIX. C) Isaac Newton al segle XVII. D) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment.
A) Només utilitza quantitats vectorials. B) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. C) Només s'aplica a forces no conservatives. D) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència.
A) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica B) La mecànica clàssica i la mecànica relativista C) La mecànica vectorial i la mecànica escalar D) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana
A) Transformada de Fourier B) Transformada de wavelet C) Transformada de Legendre D) Transformada de Laplace
A) Teorema de Pascal B) Teorema de Noether C) Teorema de Gauss D) Teorema de Fermat
A) Només per a la mecànica quàntica no relativista. B) Sí, amb algunes modificacions. C) No, només és aplicable a sistemes clàssics. D) Només en el context de la relativitat general.
A) Forces inercials en sistemes de referència no inercials. B) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. C) Forces electromagnètiques. D) Forces conservatives, com ara la gravetat.
A) Només són vàlids en coordenades cartesianes. B) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. C) Requereixen sistemes de coordenades específics. D) Canvien amb cada transformació de coordenades.
A) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. B) És irresoluble amb els mètodes actuals. C) No té cap estructura matemàtica. D) Només requereix solucions numèriques.
A) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. B) Centrant-se només en les quantitats vectorials. C) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. D) Tractant cada partícules com una unitat aïllada.
A) Tres B) Quatre C) Una D) Dues
A) Coordenades cartesianes B) Coordenades curvilínies C) Coordenades generalitzades D) Graus de llibertat
A) Com a forces addicionals. B) Mitjançant mètodes numèrics. C) En la geometria del moviment. D) Ignorant-les.
A) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades. B) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. C) No. D) Sí, són el mateix.
A) $\(\delta W=0\)$ B) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$
A) $\(F=ma\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ D) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\)
A) restriccions escleronòmiques B) restriccions reonòmiques C) restriccions holonòmiques D) restriccions no holonòmiques
A) holonòmic B) no holonòmic C) independent del temps (escleronòmic) D) dependent del temps (reonòmic)
A) holonòmiques B) escleronòmiques C) reonòmiques D) no holonòmiques
A) reonòmiques B) holonòmiques C) no holonòmiques D) escleronòmiques
A) holonòmica B) reonòmica C) no holonòmica D) escleronòmica
A) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques. B) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. C) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. D) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix.
A) Les restriccions són reonòmiques. B) Les restriccions són scleronòmiques. C) Les restriccions són holonòmiques. D) Les restriccions no són holonòmiques.
A) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis. B) Les coordenades i els moments han de ser independents. C) La funció generadora ha de ser lineal. D) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat.
A) -∂R/∂q B) -∂R/∂ζ̇ C) +∂R/∂ζ D) +∂R/∂p
A) El gradient de quatre dimensions B) Un camp escalar C) Un camp vectorial D) Un camp tensorial
A) La derivada variacional δ/δ. B) La integral sobre un volum V. C) La derivada total ∂/∂. D) La densitat del camp de moment π_i.
A) 4N. B) N. C) N². D) 2N.
A) Cicles termodinàmics B) Simetries discretes C) Lleis de conservació D) Estats quàntics
A) Una velocitat constant B) Un moment angular C) Un vector de desplaçament D) Un paràmetre 's'
A) Els moments conjugats B) L'acceleració C) La velocitat angular D) L'energia total |