A) Segona llei de Newton B) Primera llei de Newton C) Tercera llei de Newton D) Llei de Hooke
A) Força de fricció B) Força tangencial C) Força normal D) Força gravitacional
A) Segona llei de Newton B) Llei de la inèrcia C) Primera llei de Newton D) Tercera llei de Newton
A) Força B) Massa C) Inèrcia D) Pes
A) Massa B) Volum C) Pes D) Densitat
A) Velocitat angular B) Força angular C) Acceleració angular D) Moment angular
A) Llei de conservació de l'energia B) Primera llei de Newton C) Segona llei de Newton D) Tercera llei de Newton
A) Moment d'inèrcia B) Parell C) Fricció D) Força
A) Centre de massa B) Moment angular C) Parell D) Moment d'inèrcia
A) Mecànica newtoniana B) Mecànica quàntica C) Mecànica teòrica D) Mecànica vectorial
A) Momentum i velocitat B) Energia cinètica i energia potencial C) Desplaçament i temps D) Força i acceleració
A) Isaac Newton al segle XVII. B) Molts científics i matemàtics durant el segle XVIII i posteriorment. C) Albert Einstein a principis del segle XX. D) Niels Bohr a finals del segle XIX.
A) Introdueix nous conceptes de la física que van més enllà de la mecànica newtoniana. B) Només utilitza quantitats vectorials. C) Només s'aplica a forces no conservatives. D) Permet resoldre problemes complexos amb una major eficiència.
A) La mecànica clàssica i la mecànica relativista B) La mecànica newtoniana i la mecànica quàntica C) La mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana D) La mecànica vectorial i la mecànica escalar
A) Transformada de wavelet B) Transformada de Legendre C) Transformada de Fourier D) Transformada de Laplace
A) Teorema de Pascal B) Teorema de Noether C) Teorema de Gauss D) Teorema de Fermat
A) No, només és aplicable a sistemes clàssics. B) Només en el context de la relativitat general. C) Sí, amb algunes modificacions. D) Només per a la mecànica quàntica no relativista.
A) Forces electromagnètiques. B) Forces conservatives, com ara la gravetat. C) Forces no conservatives i disipatives, com ara la fricció. D) Forces inercials en sistemes de referència no inercials.
A) Romanen invariants sota la transformació de coordenades. B) Canvien amb cada transformació de coordenades. C) Requereixen sistemes de coordenades específics. D) Només són vàlids en coordenades cartesianes.
A) És irresoluble amb els mètodes actuals. B) Només requereix solucions numèriques. C) Té una solució senzilla que involucra paràmetres. D) No té cap estructura matemàtica.
A) Tractant cada partícules com una unitat aïllada. B) Ignorant completament les condicions cinemàtiques. C) Utilitzant una única funció que conté implícitament totes les forces que actuen sobre i dins del sistema. D) Centrant-se només en les quantitats vectorials.
A) Tres B) Dues C) Una D) Quatre
A) Coordenades cartesianes B) Graus de llibertat C) Coordenades curvilínies D) Coordenades generalitzades
A) Mitjançant mètodes numèrics. B) Ignorant-les. C) Com a forces addicionals. D) En la geometria del moviment.
A) Les coordenades curvilínies són un tipus de coordenades generalitzades. B) Les coordenades generalitzades són un subconjunt de coordenades curvilínies. C) No. D) Sí, són el mateix.
A) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}+\delta \mathbf {q}\)$ B) $\(\delta W=0\)$ C) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} =0\,\)$ D) $\(\delta W={\boldsymbol {\mathcal {Q}}}\cdot \delta \mathbf {q} = 1\,\)$
A) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=({\mathcal {Q}}_{1},{\mathcal {Q}}_{2},\dots ,{\mathcal {Q}}_{N})\)$ B) $\(\boldsymbol {\mathcal {Q}}=m\cdot a\)$ C) $\(\boldsymbol {\mathcal {P}}=(p1,p2,\dots ,p_N)\)$ D) $\(F=ma\)$
A) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(\mathbf {\dot {q}} )\) B) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\) C) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}\left({\frac {\partial T}{\partial \mathbf {\dot {q}} }}\right)-{\frac {\partial T}{\partial \mathbf {q} }}\,\) D) \({\boldsymbol {\mathcal {Q}}}={\frac {d}{dt}}(T)\)
A) restriccions reonòmiques B) restriccions holonòmiques C) restriccions no holonòmiques D) restriccions escleronòmiques
A) no holonòmic B) holonòmic C) independent del temps (escleronòmic) D) dependent del temps (reonòmic)
A) holonòmiques B) escleronòmiques C) no holonòmiques D) reonòmiques
A) reonòmiques B) escleronòmiques C) no holonòmiques D) holonòmiques
A) no holonòmica B) holonòmica C) escleronòmica D) reonòmica
A) No hi ha cap diferència; ambdós termes signifiquen el mateix. B) Les restriccions scleronòmiques són independents del temps, mentre que les reonòmiques depenen del temps. C) Les restriccions scleronòmiques depenen de q(t), mentre que les reonòmiques no. D) Totes dues són tipus de restriccions no holonòmiques.
A) Les restriccions són holonòmiques. B) Les restriccions són reonòmiques. C) Les restriccions no són holonòmiques. D) Les restriccions són scleronòmiques.
A) Les coordenades i els moments han de ser independents. B) La funció generadora ha de ser lineal. C) El corxet de Poisson {Qi, Pi} ha de ser igual a la unitat. D) L'hamiltonià ha de romandre sense canvis.
A) +∂R/∂p B) +∂R/∂ζ C) -∂R/∂ζ̇ D) -∂R/∂q
A) Un camp tensorial B) El gradient de quatre dimensions C) Un camp escalar D) Un camp vectorial
A) La integral sobre un volum V. B) La derivada variacional δ/δ. C) La densitat del camp de moment π_i. D) La derivada total ∂/∂.
A) N². B) 2N. C) 4N. D) N.
A) Lleis de conservació B) Estats quàntics C) Cicles termodinàmics D) Simetries discretes
A) Un vector de desplaçament B) Un paràmetre 's' C) Una velocitat constant D) Un moment angular
A) L'energia total B) L'acceleració C) Els moments conjugats D) La velocitat angular |