A) Protó B) Fotó C) Neutró D) Electró
A) Max Planck B) Louis de Broglie C) Erwin Schrödinger D) Niels Bohr
A) Descoherència B) Superposició C) Efecte túnel D) Entrellament
A) Mecànica clàssica B) Mecànica quàntica C) Relativitat especial D) Astrofísica
A) Dualitat ona-partícula B) Superposició quàntica C) Entrellament quàntic D) Túnel quàntic
A) Equació de Schrödinger B) Equació d'Einstein C) Equació de Newton D) Equació de Planck
A) Qubit B) Byte C) Nibble D) Bit
A) Superposició quàntica B) Col·lapse de la funció d'ona C) Entrellament quàntic D) Túnel quàntic
A) A la magnitud dels àtoms i per sota. B) Només a les magnituds microscòpiques òptiques. C) Només a les magnituds astronòmiques. D) Només a les magnituds macroscòpiques.
A) Estats macroscòpics B) Estats lligats C) Estats continus D) Estats clàssics
A) La dualitat ona-partícula B) El principi de correspondència C) El principi de superposició D) El principi d'incertesa
A) Albert Einstein B) Erwin Schrödinger C) Niels Bohr D) Max Planck
A) Densitat de probabilitat B) Trajectòria clàssica C) Funció d'ona D) Hamiltonià
A) La regla de Born B) L'equació de Schrödinger C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) La formulació de Dirac
A) El gat de Schrödinger B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) El teorema de Bell D) La teoria d'Einstein
A) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul B) Estadística, probabilitat, combinatòria C) Geometria, trigonometria, lògica D) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups
A) Demostra l'existència de variables ocultes. B) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. C) Invalida el principi d'incertesa. D) No permet enviar senyals més ràpid que la llum.
A) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre B) El model de l'àtom de Niels Bohr C) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger D) L'article de 1905 d'Albert Einstein
A) Un estat de superposició B) Un estat col·lapsat C) Un estat mixt D) Un estat propi
A) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. B) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. C) L'estat roman sense canvis. D) L'estat transita a un estat mixt.
A) La seva naturalesa lineal. B) La seva naturalesa contínua. C) La seva naturalesa determinista. D) La seva naturalesa probabilística.
A) ℏ (h-bar) B) i C) ψ D) H
A) Diagonalitzable B) Unitària C) Ortogonal D) Hermítica
A) eiHt/ħ B) e-Ht/ħ C) eHt/ħ D) e-iHt/ħ
A) [X^, P^] = 0 B) [X^, P^] = -iℏ C) [X^, P^] = ℏ D) [X^, P^] = iℏ
A) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 C) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 D) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = AB - BA B) [A, B] = BA - AB C) [A, B] = AB D) [A, B] = A + B
A) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) -ℏ2 ∂/∂x B) ℏ ∂/∂x C) -iℏ ∂/∂x D) iℏ ∂/∂x
A) Una molècula amb molts electrons B) L'àtom de l'hèlium C) Un objecte macroscòpic D) L'àtom d'hidrogen
A) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió. B) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. C) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. D) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió.
A) ψ(t) = ℏψ(0) B) ψ(t) = Hψ(0) C) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) D) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0)
A) Matrius de densitat reduïdes. B) Espais de Hilbert compostos. C) Vectors d'estat. D) Productes tensorials.
A) Richard Feynman B) Erwin Schrödinger C) Werner Heisenberg D) Paul Dirac
A) La mecànica matricial B) La formulació de l'integral de camí de Feynman C) La teoria de transformacions D) La mecànica ondulatoria
A) L'operador unitari B) La integral de camí C) L'hamiltonià (H) D) La funció d'ona
A) Erwin Schrödinger B) Paul Dirac C) Emmy Noether D) Werner Heisenberg
A) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. B) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen. C) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. D) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta.
A) Una determinada regió. B) Fora d'aquesta regió. C) A tot arreu. D) Als extrems de la caixa.
A) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²) B) E_n = ℏk² / (2m) C) E_n = h / (2π) D) E_n = n²h² / (8mL²)
A) Mètode d'elements finits B) Mètode de l'escala (o de l'ascensor) C) Mètode variacional D) Formulació de l'integral de camí
A) Detector B) Desfaser de fase C) Divisor de feix D) Font de fotons
A) Termodinàmica B) Física de l'estat sòlid C) Mecànica clàssica D) Astrofísica
A) Espai de Hilbert B) Espai de fases C) Espai de configuracions D) Espai euclidià
A) Matrius unitàries B) Operadors hermitius C) Funcions d'ona D) Valors propis
A) Quantificació B) Classificació C) Decoherència D) Superposició
A) Energia tèrmica B) Energia potencial C) Energia cinètica no relativista D) Energia cinètica relativista
A) Força gravitatòria B) Propietats clàssiques C) Propietats mecàniques D) Expansió tèrmica
A) La força nuclear feble B) Les interaccions gravitatòries C) La interacció electromagnètica D) La força nuclear forta
A) Mitjançant la gravetat newtoniana B) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic C) Amb les equacions de Maxwell D) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg
A) Efecte fotoelèctric B) Experiment de la doble escletxa C) Experiment de Michelson-Morley D) Experiment de Stern-Gerlach
A) El fotó, que transmet la força electromagnètica. B) El gravitó, que transmet la força gravitacional. C) El gluó, que transmet la força nuclear forta. D) El bosó W, que transmet la força nuclear feble.
A) Cordes unidimensionals B) Partícules puntuals C) Camps quàntics D) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín
A) Una partícula B) Una corda C) Un camp quàntic D) Una espum de spin
A) Mecànica de Bohm B) Interpretació de Copenhaguen C) Mecànica quàntica relacional D) Interpretació de molts mons
A) El gat de Schrödinger B) Experiments de prova de Bell C) El principi d'incertesa d'Heisenberg D) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen
A) Idees de tipus de Copenhaguen B) El determinisme d'Einstein C) Interpretació de molts mons D) Mecànica bohmiana
A) Mecànica bohmiana B) Interpretació de Copenhaguen C) Interpretació de molts mons D) Mecànica quàntica relacional
A) J. J. Thomson B) Gustav Kirchhoff C) Michael Faraday D) Thomas Young
A) El Congrés Internacional de Matemàtics B) La primera Conferència de Solvay C) El Simposi Mundial de Física D) La cinquena Conferència de Solvay |