A) Fotó B) Electró C) Protó D) Neutró
A) Niels Bohr B) Max Planck C) Louis de Broglie D) Erwin Schrödinger
A) Entrellament B) Superposició C) Efecte túnel D) Descoherència
A) Relativitat especial B) Astrofísica C) Mecànica quàntica D) Mecànica clàssica
A) Dualitat ona-partícula B) Túnel quàntic C) Superposició quàntica D) Entrellament quàntic
A) Equació de Schrödinger B) Equació d'Einstein C) Equació de Newton D) Equació de Planck
A) Bit B) Qubit C) Nibble D) Byte
A) Col·lapse de la funció d'ona B) Túnel quàntic C) Superposició quàntica D) Entrellament quàntic
A) Només a les magnituds astronòmiques. B) Només a les magnituds macroscòpiques. C) A la magnitud dels àtoms i per sota. D) Només a les magnituds microscòpiques òptiques.
A) Estats clàssics B) Estats macroscòpics C) Estats lligats D) Estats continus
A) El principi d'incertesa B) El principi de superposició C) El principi de correspondència D) La dualitat ona-partícula
A) Albert Einstein B) Erwin Schrödinger C) Max Planck D) Niels Bohr
A) Funció d'ona B) Hamiltonià C) Densitat de probabilitat D) Trajectòria clàssica
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) L'equació de Schrödinger C) La formulació de Dirac D) La regla de Born
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) La teoria d'Einstein C) El teorema de Bell D) El gat de Schrödinger
A) Estadística, probabilitat, combinatòria B) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul C) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups D) Geometria, trigonometria, lògica
A) Invalida el principi d'incertesa. B) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. C) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància. D) Demostra l'existència de variables ocultes.
A) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre B) L'article de 1905 d'Albert Einstein C) El model de l'àtom de Niels Bohr D) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger
A) Un estat propi B) Un estat mixt C) Un estat col·lapsat D) Un estat de superposició
A) L'estat transita a un estat mixt. B) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. C) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. D) L'estat roman sense canvis.
A) La seva naturalesa probabilística. B) La seva naturalesa determinista. C) La seva naturalesa lineal. D) La seva naturalesa contínua.
A) i B) ℏ (h-bar) C) H D) ψ
A) Unitària B) Diagonalitzable C) Ortogonal D) Hermítica
A) eiHt/ħ B) e-iHt/ħ C) eHt/ħ D) e-Ht/ħ
A) [X^, P^] = 0 B) [X^, P^] = -iℏ C) [X^, P^] = iℏ D) [X^, P^] = ℏ
A) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 C) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = AB - BA B) [A, B] = BA - AB C) [A, B] = A + B D) [A, B] = AB
A) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) -ℏ2 ∂/∂x B) -iℏ ∂/∂x C) iℏ ∂/∂x D) ℏ ∂/∂x
A) Una molècula amb molts electrons B) L'àtom de l'hèlium C) L'àtom d'hidrogen D) Un objecte macroscòpic
A) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. B) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió. C) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. D) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió.
A) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) B) ψ(t) = Hψ(0) C) ψ(t) = ℏψ(0) D) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0)
A) Productes tensorials. B) Espais de Hilbert compostos. C) Matrius de densitat reduïdes. D) Vectors d'estat.
A) Richard Feynman B) Werner Heisenberg C) Paul Dirac D) Erwin Schrödinger
A) La teoria de transformacions B) La mecànica matricial C) La formulació de l'integral de camí de Feynman D) La mecànica ondulatoria
A) L'operador unitari B) L'hamiltonià (H) C) La integral de camí D) La funció d'ona
A) Werner Heisenberg B) Paul Dirac C) Emmy Noether D) Erwin Schrödinger
A) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta. B) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. C) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten. D) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen.
A) Als extrems de la caixa. B) Una determinada regió. C) A tot arreu. D) Fora d'aquesta regió.
A) E_n = n²h² / (8mL²) B) E_n = h / (2π) C) E_n = ℏk² / (2m) D) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²)
A) Mètode de l'escala (o de l'ascensor) B) Mètode d'elements finits C) Formulació de l'integral de camí D) Mètode variacional
A) Detector B) Desfaser de fase C) Divisor de feix D) Font de fotons
A) Termodinàmica B) Astrofísica C) Física de l'estat sòlid D) Mecànica clàssica
A) Espai de configuracions B) Espai de Hilbert C) Espai de fases D) Espai euclidià
A) Funcions d'ona B) Valors propis C) Operadors hermitius D) Matrius unitàries
A) Superposició B) Quantificació C) Decoherència D) Classificació
A) Energia cinètica no relativista B) Energia cinètica relativista C) Energia tèrmica D) Energia potencial
A) Propietats clàssiques B) Expansió tèrmica C) Força gravitatòria D) Propietats mecàniques
A) La força nuclear forta B) Les interaccions gravitatòries C) La força nuclear feble D) La interacció electromagnètica
A) Mitjançant la gravetat newtoniana B) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic C) Amb les equacions de Maxwell D) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg
A) Experiment de la doble escletxa B) Experiment de Michelson-Morley C) Efecte fotoelèctric D) Experiment de Stern-Gerlach
A) El gravitó, que transmet la força gravitacional. B) El gluó, que transmet la força nuclear forta. C) El fotó, que transmet la força electromagnètica. D) El bosó W, que transmet la força nuclear feble.
A) Camps quàntics B) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín C) Cordes unidimensionals D) Partícules puntuals
A) Una corda B) Una espum de spin C) Un camp quàntic D) Una partícula
A) Mecànica quàntica relacional B) Interpretació de Copenhaguen C) Mecànica de Bohm D) Interpretació de molts mons
A) El principi d'incertesa d'Heisenberg B) El gat de Schrödinger C) Experiments de prova de Bell D) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen
A) Mecànica bohmiana B) Idees de tipus de Copenhaguen C) El determinisme d'Einstein D) Interpretació de molts mons
A) Interpretació de molts mons B) Mecànica quàntica relacional C) Mecànica bohmiana D) Interpretació de Copenhaguen
A) Gustav Kirchhoff B) J. J. Thomson C) Michael Faraday D) Thomas Young
A) El Simposi Mundial de Física B) La cinquena Conferència de Solvay C) El Congrés Internacional de Matemàtics D) La primera Conferència de Solvay |