A) Fotó B) Electró C) Neutró D) Protó
A) Louis de Broglie B) Niels Bohr C) Erwin Schrödinger D) Max Planck
A) Superposició B) Efecte túnel C) Descoherència D) Entrellament
A) Astrofísica B) Mecànica clàssica C) Mecànica quàntica D) Relativitat especial
A) Superposició quàntica B) Dualitat ona-partícula C) Túnel quàntic D) Entrellament quàntic
A) Equació d'Einstein B) Equació de Schrödinger C) Equació de Planck D) Equació de Newton
A) Qubit B) Bit C) Nibble D) Byte
A) Túnel quàntic B) Entrellament quàntic C) Col·lapse de la funció d'ona D) Superposició quàntica
A) A la magnitud dels àtoms i per sota. B) Només a les magnituds macroscòpiques. C) Només a les magnituds astronòmiques. D) Només a les magnituds microscòpiques òptiques.
A) Estats continus B) Estats macroscòpics C) Estats clàssics D) Estats lligats
A) El principi d'incertesa B) La dualitat ona-partícula C) El principi de superposició D) El principi de correspondència
A) Albert Einstein B) Erwin Schrödinger C) Max Planck D) Niels Bohr
A) Hamiltonià B) Densitat de probabilitat C) Trajectòria clàssica D) Funció d'ona
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) La regla de Born C) La formulació de Dirac D) L'equació de Schrödinger
A) El teorema de Bell B) La teoria d'Einstein C) El gat de Schrödinger D) El principi d'incertesa de Heisenberg
A) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul B) Geometria, trigonometria, lògica C) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups D) Estadística, probabilitat, combinatòria
A) Demostra l'existència de variables ocultes. B) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. C) Invalida el principi d'incertesa. D) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància.
A) El model de l'àtom de Niels Bohr B) L'article de 1905 d'Albert Einstein C) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre D) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger
A) Un estat propi B) Un estat col·lapsat C) Un estat de superposició D) Un estat mixt
A) L'estat transita a un estat mixt. B) L'estat roman sense canvis. C) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior. D) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat.
A) La seva naturalesa lineal. B) La seva naturalesa contínua. C) La seva naturalesa probabilística. D) La seva naturalesa determinista.
A) H B) i C) ℏ (h-bar) D) ψ
A) Hermítica B) Diagonalitzable C) Unitària D) Ortogonal
A) e-iHt/ħ B) eHt/ħ C) e-Ht/ħ D) eiHt/ħ
A) [X^, P^] = ℏ B) [X^, P^] = 0 C) [X^, P^] = iℏ D) [X^, P^] = -iℏ
A) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2 B) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2 C) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X σ_P ≤ ℏ/2
A) [A, B] = AB - BA B) [A, B] = BA - AB C) [A, B] = AB D) [A, B] = A + B
A) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) iℏ ∂/∂x B) -iℏ ∂/∂x C) ℏ ∂/∂x D) -ℏ2 ∂/∂x
A) Un objecte macroscòpic B) Una molècula amb molts electrons C) L'àtom d'hidrogen D) L'àtom de l'hèlium
A) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. B) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió. C) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. D) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió.
A) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0) B) ψ(t) = ℏψ(0) C) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) D) ψ(t) = Hψ(0)
A) Vectors d'estat. B) Productes tensorials. C) Espais de Hilbert compostos. D) Matrius de densitat reduïdes.
A) Richard Feynman B) Werner Heisenberg C) Erwin Schrödinger D) Paul Dirac
A) La teoria de transformacions B) La mecànica ondulatoria C) La formulació de l'integral de camí de Feynman D) La mecànica matricial
A) La funció d'ona B) La integral de camí C) L'operador unitari D) L'hamiltonià (H)
A) Erwin Schrödinger B) Werner Heisenberg C) Paul Dirac D) Emmy Noether
A) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen. B) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. C) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta. D) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten.
A) Fora d'aquesta regió. B) A tot arreu. C) Als extrems de la caixa. D) Una determinada regió.
A) E_n = h / (2π) B) E_n = ℏk² / (2m) C) E_n = n²h² / (8mL²) D) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²)
A) Mètode d'elements finits B) Mètode de l'escala (o de l'ascensor) C) Formulació de l'integral de camí D) Mètode variacional
A) Divisor de feix B) Detector C) Font de fotons D) Desfaser de fase
A) Física de l'estat sòlid B) Termodinàmica C) Astrofísica D) Mecànica clàssica
A) Espai de fases B) Espai euclidià C) Espai de Hilbert D) Espai de configuracions
A) Matrius unitàries B) Funcions d'ona C) Valors propis D) Operadors hermitius
A) Classificació B) Decoherència C) Superposició D) Quantificació
A) Energia tèrmica B) Energia cinètica no relativista C) Energia cinètica relativista D) Energia potencial
A) Expansió tèrmica B) Força gravitatòria C) Propietats clàssiques D) Propietats mecàniques
A) La força nuclear feble B) La força nuclear forta C) La interacció electromagnètica D) Les interaccions gravitatòries
A) Mitjançant la gravetat newtoniana B) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg C) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic D) Amb les equacions de Maxwell
A) Efecte fotoelèctric B) Experiment de Stern-Gerlach C) Experiment de Michelson-Morley D) Experiment de la doble escletxa
A) El fotó, que transmet la força electromagnètica. B) El bosó W, que transmet la força nuclear feble. C) El gluó, que transmet la força nuclear forta. D) El gravitó, que transmet la força gravitacional.
A) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín B) Partícules puntuals C) Camps quàntics D) Cordes unidimensionals
A) Una corda B) Una espum de spin C) Un camp quàntic D) Una partícula
A) Interpretació de molts mons B) Mecànica quàntica relacional C) Mecànica de Bohm D) Interpretació de Copenhaguen
A) El principi d'incertesa d'Heisenberg B) El gat de Schrödinger C) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen D) Experiments de prova de Bell
A) Interpretació de molts mons B) Idees de tipus de Copenhaguen C) Mecànica bohmiana D) El determinisme d'Einstein
A) Mecànica quàntica relacional B) Interpretació de Copenhaguen C) Mecànica bohmiana D) Interpretació de molts mons
A) Michael Faraday B) Gustav Kirchhoff C) Thomas Young D) J. J. Thomson
A) La cinquena Conferència de Solvay B) El Congrés Internacional de Matemàtics C) El Simposi Mundial de Física D) La primera Conferència de Solvay |