A) Protó B) Fotó C) Electró D) Neutró
A) Louis de Broglie B) Niels Bohr C) Max Planck D) Erwin Schrödinger
A) Descoherència B) Superposició C) Efecte túnel D) Entrellament
A) Mecànica clàssica B) Astrofísica C) Relativitat especial D) Mecànica quàntica
A) Dualitat ona-partícula B) Entrellament quàntic C) Superposició quàntica D) Túnel quàntic
A) Equació d'Einstein B) Equació de Newton C) Equació de Planck D) Equació de Schrödinger
A) Bit B) Qubit C) Byte D) Nibble
A) Entrellament quàntic B) Col·lapse de la funció d'ona C) Superposició quàntica D) Túnel quàntic
A) Només a les magnituds microscòpiques òptiques. B) Només a les magnituds astronòmiques. C) A la magnitud dels àtoms i per sota. D) Només a les magnituds macroscòpiques.
A) Estats continus B) Estats lligats C) Estats macroscòpics D) Estats clàssics
A) El principi de superposició B) El principi de correspondència C) La dualitat ona-partícula D) El principi d'incertesa
A) Albert Einstein B) Erwin Schrödinger C) Niels Bohr D) Max Planck
A) Funció d'ona B) Trajectòria clàssica C) Densitat de probabilitat D) Hamiltonià
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) La regla de Born C) La formulació de Dirac D) L'equació de Schrödinger
A) La teoria d'Einstein B) El gat de Schrödinger C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) El teorema de Bell
A) Topologia algebraica, teoria de nombres, càlcul B) Estadística, probabilitat, combinatòria C) Geometria, trigonometria, lògica D) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups
A) No permet enviar senyals més ràpid que la llum. B) Invalida el principi d'incertesa. C) Demostra l'existència de variables ocultes. D) Permet la comunicació instantània a qualsevol distància.
A) La solució de Max Planck per a la radiació del cos negre B) El model de l'àtom de Niels Bohr C) L'article de 1905 d'Albert Einstein D) L'equació d'ones d'Erwin Schrödinger
A) Un estat col·lapsat B) Un estat mixt C) Un estat de superposició D) Un estat propi
A) L'estat col·lapsa a l'autovector corresponent o al projector normalitzat. B) L'estat transita a un estat mixt. C) L'estat roman sense canvis. D) L'estat esdevé ortogonal a la seva forma anterior.
A) La seva naturalesa lineal. B) La seva naturalesa determinista. C) La seva naturalesa contínua. D) La seva naturalesa probabilística.
A) i B) ψ C) ℏ (h-bar) D) H
A) Ortogonal B) Unitària C) Hermítica D) Diagonalitzable
A) e-iHt/ħ B) e-Ht/ħ C) eHt/ħ D) eiHt/ħ
A) [X^, P^] = -iℏ B) [X^, P^] = 0 C) [X^, P^] = ℏ D) [X^, P^] = iℏ
A) σ_X σ_P ≤ ℏ/2 B) σ_X σ_P ≥ ℏ/2 C) σ_X + σ_P ≥ ℏ/2 D) σ_X / σ_P ≥ ℏ/2
A) [A, B] = A + B B) [A, B] = AB C) [A, B] = BA - AB D) [A, B] = AB - BA
A) σ_A σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| B) σ_A / σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩| C) σ_A σ_B ≤ (1/2) |⟨[A, B]⟩| D) σ_A + σ_B ≥ (1/2) |⟨[A, B]⟩|
A) -ℏ2 ∂/∂x B) -iℏ ∂/∂x C) iℏ ∂/∂x D) ℏ ∂/∂x
A) L'àtom d'hidrogen B) L'àtom de l'hèlium C) Un objecte macroscòpic D) Una molècula amb molts electrons
A) Cap de les dues es pot mesurar amb precisió. B) És impossible conèixer amb precisió arbitrària ambdues magnituds simultàniament. C) És possible mesurar amb precisió ambdues magnituds al mateix temps. D) Només cal que una d'elles es mesuri amb precisió.
A) ψ(t) = ℏψ(0) B) ψ(t) = Hψ(0) C) ψ(t) = e-iHt/ℏ ψ(0) D) ψ(t) = eiHt/ℏ ψ(0)
A) Productes tensorials. B) Espais de Hilbert compostos. C) Matrius de densitat reduïdes. D) Vectors d'estat.
A) Erwin Schrödinger B) Werner Heisenberg C) Richard Feynman D) Paul Dirac
A) La teoria de transformacions B) La mecànica ondulatoria C) La mecànica matricial D) La formulació de l'integral de camí de Feynman
A) L'operador unitari B) La integral de camí C) L'hamiltonià (H) D) La funció d'ona
A) Erwin Schrödinger B) Werner Heisenberg C) Paul Dirac D) Emmy Noether
A) L'amplitud en la posició disminueix, però l'amplitud en el moment augmenta. B) No hi ha cap canvi en cap de les dues amplituds. C) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment disminueixen. D) Tant l'amplitud en la posició com l'amplitud en el moment augmenten.
A) Fora d'aquesta regió. B) Una determinada regió. C) Als extrems de la caixa. D) A tot arreu.
A) E_n = (ℏ²π²n²) / (2mL²) B) E_n = n²h² / (8mL²) C) E_n = ℏk² / (2m) D) E_n = h / (2π)
A) Mètode de l'escala (o de l'ascensor) B) Mètode variacional C) Mètode d'elements finits D) Formulació de l'integral de camí
A) Font de fotons B) Divisor de feix C) Desfaser de fase D) Detector
A) Mecànica clàssica B) Termodinàmica C) Física de l'estat sòlid D) Astrofísica
A) Espai euclidià B) Espai de Hilbert C) Espai de fases D) Espai de configuracions
A) Valors propis B) Funcions d'ona C) Operadors hermitius D) Matrius unitàries
A) Superposició B) Quantificació C) Decoherència D) Classificació
A) Energia cinètica relativista B) Energia potencial C) Energia tèrmica D) Energia cinètica no relativista
A) Propietats clàssiques B) Expansió tèrmica C) Propietats mecàniques D) Força gravitatòria
A) La interacció electromagnètica B) La força nuclear feble C) Les interaccions gravitatòries D) La força nuclear forta
A) Mitjançant la gravetat newtoniana B) Amb les equacions de Maxwell C) Utilitzant un potencial de Coulomb clàssic D) Aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg
A) Efecte fotoelèctric B) Experiment de Michelson-Morley C) Experiment de la doble escletxa D) Experiment de Stern-Gerlach
A) El gravitó, que transmet la força gravitacional. B) El gluó, que transmet la força nuclear forta. C) El fotó, que transmet la força electromagnètica. D) El bosó W, que transmet la força nuclear feble.
A) Bucle tancats anomenats xarxes d'espín B) Cordes unidimensionals C) Camps quàntics D) Partícules puntuals
A) Una espum de spin B) Una partícula C) Una corda D) Un camp quàntic
A) Interpretació de Copenhaguen B) Mecànica quàntica relacional C) Interpretació de molts mons D) Mecànica de Bohm
A) Experiments de prova de Bell B) Paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen C) El gat de Schrödinger D) El principi d'incertesa d'Heisenberg
A) Interpretació de molts mons B) Idees de tipus de Copenhaguen C) El determinisme d'Einstein D) Mecànica bohmiana
A) Mecànica bohmiana B) Interpretació de Copenhaguen C) Mecànica quàntica relacional D) Interpretació de molts mons
A) J. J. Thomson B) Thomas Young C) Gustav Kirchhoff D) Michael Faraday
A) El Simposi Mundial de Física B) La cinquena Conferència de Solvay C) La primera Conferència de Solvay D) El Congrés Internacional de Matemàtics |