A) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte. B) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte. C) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida. D) Quantitat total d'un producte consumit.
A) Economia keynesiana B) Corba de Phillips C) Economia austríaca D) Escola de Chicago d'economia
A) Preveure les tendències del mercat. B) Estudiar dades econòmiques històriques. C) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. D) Dissenyar polítiques econòmiques.
A) Preveure la demanda futura. B) Representar gràficament dades econòmiques. C) Analitzar tendències històriques. D) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions.
A) Preu d'un producte en un mercat competitiu. B) Cost total de producció. C) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. D) Cost dels recursos utilitzats en la producció.
A) Efecte de la renda B) Elasticitat creuada de preus C) Equilibri de mercat D) Elasticitat de la demanda
A) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva. B) Eliminació de la pobresa. C) Distribució equitativa de la riquesa. D) Màxima utilitat total per a tots els individus.
A) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. B) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. C) Corba que indica la utilitat marginal creixent. D) Corba que mostra només una opció òptima.
A) Gottfried Achenwall B) Johann Heinrich von Thünen C) John Maynard Keynes D) Sir William Petty
A) Càlcul econòmic B) Economia matemàtica C) Aritmètica política D) Anàlisi estadística
A) W.S. Jevons B) Sir William Petty C) John Maynard Keynes D) Johann Heinrich von Thünen
A) Gottfried Achenwall B) Robert Heilbroner C) Friedrich Hayek D) W.S. Jevons
A) Matemàtica B) Teòrica C) Empírica D) Qualitativa
A) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons B) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek C) Cap de les opcions anteriors D) Gottfried Achenwall, Sir William Petty
A) Càlcul diferencial B) Mètodes algebraics C) Àlgebra matricial D) Teoria dels jocs
A) W.S. Jevons B) Johann Heinrich von Thünen C) Sir William Petty D) Gottfried Achenwall
A) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth B) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter C) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill D) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson
A) Per la regulació governamental. B) Pel cost de producció de cada venedor. C) Per la corba de demanda individual de cada venedor. D) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors.
A) Eficiència de Pareto B) Equilibri walrasià C) Eficiència de Kaldor-Hicks D) Equilibri de Nash
A) Implementat immediatament en les polítiques B) Rebut totalment negativament i sense consideració C) Acceptat i celebrat immediatament D) Ignorat durant dècades
A) Cinc B) Quatre C) Tres D) Dos
A) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà. B) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin. C) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament. D) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent.
A) Cinc B) Dos C) Tres D) Quatre
A) 1878 B) 1881 C) 1924 D) 1905
A) Utilitat marginal B) Càlcul de la felicitat C) Utilitarisme D) Cost d'oportunitat
A) Arthur Lyon Bowley B) Harold Hotelling C) Jeremy Bentham D) Edwin Robert Anderson Seligman
A) Arthur Lyon Bowley B) Edwin Robert Anderson Seligman C) Jeremy Bentham D) Harold Hotelling
A) Paul Samuelson B) Vilfredo Pareto C) Alfred Marshall D) John von Neumann
A) Eficiència de Pareto B) Equilibri walrasià C) Estàtica comparada D) Hipòtesi de la mà invisible
A) Model d'equilibri de Von Neumann B) Principi de Le Chatelier C) Teorema del punt fix de Brouwer D) Eficiència de Pareto
A) Conjunts convexos B) Càlcul diferencial C) Programació lineal D) Teoria de grafs
A) Paul Samuelson B) Von Neumann C) Wassily Leontief D) Leonid Kantorovich
A) Tecnologies de von Neumann B) Tècniques de programació lineal C) Tecnologies de Leontief D) Models d'Arrow-Debreu
A) Teoria de l'equilibri general B) Macroeconomia C) Economia d'insumptes i productes D) Microeconomia
A) Anys 50 B) Anys 60 C) Anys 40 D) Anys 30
A) Primera Guerra Mundial B) Guerra Freda C) Pont aeri de Berlín (1948) D) Crisi dels míssils de Cuba
A) Resoldre h_j(x) B) Maximitzar f(x) C) Igualar g_i(x) D) Minimitzar f(x)
A) Funcions no còncaves B) Funcions còncaves poliedrícies C) Funcions quadràtiques D) Funcions lineals
A) Economia B) Investigació operativa C) Física D) Matemàtiques pures
A) Teoria dels punts fixos B) Anàlisi funcional C) Càlcul variacional D) Teoria del control òptim
A) Programació dinàmica B) Conjunts convexos i teoria de punts fixos C) Teoria del control òptim D) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia
A) "Variables econòmiques" B) "Valoracions determinades objectivament" C) "Equilibris de mercat" D) "Funcions òptimes"
A) John Nash B) Reinhard Selten C) John Harsanyi D) Oskar Morgenstern
A) 1965 B) 1994 C) 1951 D) 1944
A) 2001 B) 1994 C) 2010 D) 1985
A) Càlcul aplicat a l'economia B) Economia computacional basada en agents C) Econometria computacional avançada D) Enginyeria computacional automatitzada
A) A mitjans dels anys 2000. B) A principis dels anys 80. C) A finals dels anys 70. D) Cap als anys 90.
A) Economia quàntica B) Finances conductuals C) Mecànica clàssica D) Sistemes adaptatius complexos
A) Trygve Haavelmo B) Ragnar Frisch C) Nicholas Kaldor D) Henry L. Moore
A) The American Economic Review B) Journal of Political Economy C) Econometrica D) Quarterly Journal of Economics
A) Ragnar Frisch B) Trygve Haavelmo C) Henry L. Moore D) Nicholas Kaldor
A) Comissió Cowles B) Institut Nacional de Recerca Econòmica C) Associació Econòmica Americana D) Societat d'Econometria
A) Ragnar Frisch B) Trygve Haavelmo C) Henry L. Moore D) Nicholas Kaldor
A) Probabilístic B) Estàtic C) Dinàmic D) Empíric
A) 1944 B) 1933 C) 1892 D) 1925
A) 10% B) 5,8% C) 20% D) 15%
A) Milton Friedman B) John Maynard Keynes C) Alfred Marshall D) Adam Smith
A) Estadística B) Matemàtiques C) Econometria D) Programació
A) Càlculs aritmètics senzills. B) Problemes econòmics amb moltes variables. C) Teoria econòmica bàsica. D) Estudis de recerca qualitativa.
A) L'escola austríaca B) L'escola keynesiana C) Les escoles neoclàssiques D) L'escola de Chicago
A) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. B) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. C) "Totes les hipòtesis són irrealistes." D) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. |