A) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida. B) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte. C) Quantitat total d'un producte consumit. D) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte.
A) Economia austríaca B) Economia keynesiana C) Escola de Chicago d'economia D) Corba de Phillips
A) Preveure les tendències del mercat. B) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. C) Estudiar dades econòmiques històriques. D) Dissenyar polítiques econòmiques.
A) Representar gràficament dades econòmiques. B) Analitzar tendències històriques. C) Preveure la demanda futura. D) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions.
A) Cost dels recursos utilitzats en la producció. B) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. C) Preu d'un producte en un mercat competitiu. D) Cost total de producció.
A) Elasticitat de la demanda B) Elasticitat creuada de preus C) Efecte de la renda D) Equilibri de mercat
A) Distribució equitativa de la riquesa. B) Eliminació de la pobresa. C) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva. D) Màxima utilitat total per a tots els individus.
A) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. B) Corba que indica la utilitat marginal creixent. C) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. D) Corba que mostra només una opció òptima.
A) Gottfried Achenwall B) Johann Heinrich von Thünen C) Sir William Petty D) John Maynard Keynes
A) Càlcul econòmic B) Aritmètica política C) Economia matemàtica D) Anàlisi estadística
A) Johann Heinrich von Thünen B) John Maynard Keynes C) W.S. Jevons D) Sir William Petty
A) W.S. Jevons B) Gottfried Achenwall C) Robert Heilbroner D) Friedrich Hayek
A) Teòrica B) Matemàtica C) Empírica D) Qualitativa
A) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons B) Cap de les opcions anteriors C) Gottfried Achenwall, Sir William Petty D) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek
A) Àlgebra matricial B) Mètodes algebraics C) Càlcul diferencial D) Teoria dels jocs
A) Johann Heinrich von Thünen B) Gottfried Achenwall C) Sir William Petty D) W.S. Jevons
A) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter B) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill C) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth D) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson
A) Pel cost de producció de cada venedor. B) Per la regulació governamental. C) Per la corba de demanda individual de cada venedor. D) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors.
A) Equilibri walrasià B) Eficiència de Pareto C) Eficiència de Kaldor-Hicks D) Equilibri de Nash
A) Acceptat i celebrat immediatament B) Implementat immediatament en les polítiques C) Ignorat durant dècades D) Rebut totalment negativament i sense consideració
A) Tres B) Cinc C) Quatre D) Dos
A) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament. B) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà. C) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent. D) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin.
A) Cinc B) Dos C) Tres D) Quatre
A) 1905 B) 1878 C) 1924 D) 1881
A) Utilitat marginal B) Cost d'oportunitat C) Utilitarisme D) Càlcul de la felicitat
A) Harold Hotelling B) Jeremy Bentham C) Edwin Robert Anderson Seligman D) Arthur Lyon Bowley
A) Jeremy Bentham B) Harold Hotelling C) Edwin Robert Anderson Seligman D) Arthur Lyon Bowley
A) John von Neumann B) Alfred Marshall C) Vilfredo Pareto D) Paul Samuelson
A) Equilibri walrasià B) Hipòtesi de la mà invisible C) Eficiència de Pareto D) Estàtica comparada
A) Model d'equilibri de Von Neumann B) Teorema del punt fix de Brouwer C) Principi de Le Chatelier D) Eficiència de Pareto
A) Conjunts convexos B) Teoria de grafs C) Programació lineal D) Càlcul diferencial
A) Wassily Leontief B) Leonid Kantorovich C) Von Neumann D) Paul Samuelson
A) Tecnologies de von Neumann B) Tècniques de programació lineal C) Models d'Arrow-Debreu D) Tecnologies de Leontief
A) Macroeconomia B) Economia d'insumptes i productes C) Microeconomia D) Teoria de l'equilibri general
A) Anys 50 B) Anys 40 C) Anys 30 D) Anys 60
A) Guerra Freda B) Pont aeri de Berlín (1948) C) Crisi dels míssils de Cuba D) Primera Guerra Mundial
A) Resoldre h_j(x) B) Maximitzar f(x) C) Igualar g_i(x) D) Minimitzar f(x)
A) Funcions no còncaves B) Funcions còncaves poliedrícies C) Funcions quadràtiques D) Funcions lineals
A) Matemàtiques pures B) Física C) Economia D) Investigació operativa
A) Càlcul variacional B) Anàlisi funcional C) Teoria del control òptim D) Teoria dels punts fixos
A) Programació dinàmica B) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia C) Conjunts convexos i teoria de punts fixos D) Teoria del control òptim
A) "Funcions òptimes" B) "Equilibris de mercat" C) "Valoracions determinades objectivament" D) "Variables econòmiques"
A) John Harsanyi B) Oskar Morgenstern C) John Nash D) Reinhard Selten
A) 1994 B) 1965 C) 1951 D) 1944
A) 1994 B) 2010 C) 1985 D) 2001
A) Càlcul aplicat a l'economia B) Economia computacional basada en agents C) Enginyeria computacional automatitzada D) Econometria computacional avançada
A) A mitjans dels anys 2000. B) A finals dels anys 70. C) A principis dels anys 80. D) Cap als anys 90.
A) Sistemes adaptatius complexos B) Economia quàntica C) Finances conductuals D) Mecànica clàssica
A) Trygve Haavelmo B) Henry L. Moore C) Nicholas Kaldor D) Ragnar Frisch
A) The American Economic Review B) Quarterly Journal of Economics C) Econometrica D) Journal of Political Economy
A) Ragnar Frisch B) Trygve Haavelmo C) Nicholas Kaldor D) Henry L. Moore
A) Institut Nacional de Recerca Econòmica B) Societat d'Econometria C) Comissió Cowles D) Associació Econòmica Americana
A) Henry L. Moore B) Ragnar Frisch C) Nicholas Kaldor D) Trygve Haavelmo
A) Dinàmic B) Estàtic C) Empíric D) Probabilístic
A) 1892 B) 1933 C) 1944 D) 1925
A) 20% B) 15% C) 10% D) 5,8%
A) Alfred Marshall B) John Maynard Keynes C) Adam Smith D) Milton Friedman
A) Matemàtiques B) Estadística C) Programació D) Econometria
A) Teoria econòmica bàsica. B) Càlculs aritmètics senzills. C) Estudis de recerca qualitativa. D) Problemes econòmics amb moltes variables.
A) L'escola de Chicago B) L'escola keynesiana C) Les escoles neoclàssiques D) L'escola austríaca
A) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. B) "Totes les hipòtesis són irrealistes." C) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. D) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. |