A) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte. B) Quantitat total d'un producte consumit. C) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida. D) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte.
A) Escola de Chicago d'economia B) Economia austríaca C) Corba de Phillips D) Economia keynesiana
A) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. B) Estudiar dades econòmiques històriques. C) Dissenyar polítiques econòmiques. D) Preveure les tendències del mercat.
A) Representar gràficament dades econòmiques. B) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions. C) Analitzar tendències històriques. D) Preveure la demanda futura.
A) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. B) Cost dels recursos utilitzats en la producció. C) Preu d'un producte en un mercat competitiu. D) Cost total de producció.
A) Elasticitat de la demanda B) Efecte de la renda C) Elasticitat creuada de preus D) Equilibri de mercat
A) Eliminació de la pobresa. B) Distribució equitativa de la riquesa. C) Màxima utilitat total per a tots els individus. D) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva.
A) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. B) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. C) Corba que indica la utilitat marginal creixent. D) Corba que mostra només una opció òptima.
A) Gottfried Achenwall B) Sir William Petty C) John Maynard Keynes D) Johann Heinrich von Thünen
A) Càlcul econòmic B) Anàlisi estadística C) Economia matemàtica D) Aritmètica política
A) W.S. Jevons B) John Maynard Keynes C) Sir William Petty D) Johann Heinrich von Thünen
A) Gottfried Achenwall B) Robert Heilbroner C) Friedrich Hayek D) W.S. Jevons
A) Matemàtica B) Empírica C) Qualitativa D) Teòrica
A) Cap de les opcions anteriors B) Gottfried Achenwall, Sir William Petty C) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons D) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek
A) Mètodes algebraics B) Àlgebra matricial C) Càlcul diferencial D) Teoria dels jocs
A) Gottfried Achenwall B) Johann Heinrich von Thünen C) Sir William Petty D) W.S. Jevons
A) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill B) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson C) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter D) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth
A) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors. B) Per la corba de demanda individual de cada venedor. C) Per la regulació governamental. D) Pel cost de producció de cada venedor.
A) Equilibri walrasià B) Eficiència de Kaldor-Hicks C) Equilibri de Nash D) Eficiència de Pareto
A) Ignorat durant dècades B) Acceptat i celebrat immediatament C) Rebut totalment negativament i sense consideració D) Implementat immediatament en les polítiques
A) Quatre B) Cinc C) Tres D) Dos
A) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament. B) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent. C) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin. D) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà.
A) Tres B) Quatre C) Dos D) Cinc
A) 1881 B) 1905 C) 1924 D) 1878
A) Utilitat marginal B) Utilitarisme C) Cost d'oportunitat D) Càlcul de la felicitat
A) Harold Hotelling B) Jeremy Bentham C) Edwin Robert Anderson Seligman D) Arthur Lyon Bowley
A) Jeremy Bentham B) Arthur Lyon Bowley C) Edwin Robert Anderson Seligman D) Harold Hotelling
A) Alfred Marshall B) Vilfredo Pareto C) Paul Samuelson D) John von Neumann
A) Hipòtesi de la mà invisible B) Equilibri walrasià C) Estàtica comparada D) Eficiència de Pareto
A) Teorema del punt fix de Brouwer B) Eficiència de Pareto C) Model d'equilibri de Von Neumann D) Principi de Le Chatelier
A) Programació lineal B) Càlcul diferencial C) Conjunts convexos D) Teoria de grafs
A) Wassily Leontief B) Von Neumann C) Paul Samuelson D) Leonid Kantorovich
A) Tècniques de programació lineal B) Tecnologies de von Neumann C) Models d'Arrow-Debreu D) Tecnologies de Leontief
A) Teoria de l'equilibri general B) Economia d'insumptes i productes C) Microeconomia D) Macroeconomia
A) Anys 50 B) Anys 40 C) Anys 30 D) Anys 60
A) Crisi dels míssils de Cuba B) Primera Guerra Mundial C) Pont aeri de Berlín (1948) D) Guerra Freda
A) Resoldre h_j(x) B) Maximitzar f(x) C) Igualar g_i(x) D) Minimitzar f(x)
A) Funcions quadràtiques B) Funcions no còncaves C) Funcions còncaves poliedrícies D) Funcions lineals
A) Física B) Investigació operativa C) Matemàtiques pures D) Economia
A) Teoria del control òptim B) Anàlisi funcional C) Teoria dels punts fixos D) Càlcul variacional
A) Teoria del control òptim B) Programació dinàmica C) Conjunts convexos i teoria de punts fixos D) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia
A) "Variables econòmiques" B) "Equilibris de mercat" C) "Valoracions determinades objectivament" D) "Funcions òptimes"
A) John Harsanyi B) Oskar Morgenstern C) Reinhard Selten D) John Nash
A) 1951 B) 1944 C) 1994 D) 1965
A) 1994 B) 1985 C) 2010 D) 2001
A) Càlcul aplicat a l'economia B) Enginyeria computacional automatitzada C) Econometria computacional avançada D) Economia computacional basada en agents
A) A finals dels anys 70. B) Cap als anys 90. C) A mitjans dels anys 2000. D) A principis dels anys 80.
A) Sistemes adaptatius complexos B) Mecànica clàssica C) Finances conductuals D) Economia quàntica
A) Henry L. Moore B) Ragnar Frisch C) Trygve Haavelmo D) Nicholas Kaldor
A) The American Economic Review B) Econometrica C) Journal of Political Economy D) Quarterly Journal of Economics
A) Henry L. Moore B) Nicholas Kaldor C) Ragnar Frisch D) Trygve Haavelmo
A) Associació Econòmica Americana B) Societat d'Econometria C) Comissió Cowles D) Institut Nacional de Recerca Econòmica
A) Henry L. Moore B) Trygve Haavelmo C) Ragnar Frisch D) Nicholas Kaldor
A) Estàtic B) Dinàmic C) Probabilístic D) Empíric
A) 1925 B) 1933 C) 1892 D) 1944
A) 10% B) 5,8% C) 20% D) 15%
A) Alfred Marshall B) Milton Friedman C) John Maynard Keynes D) Adam Smith
A) Estadística B) Matemàtiques C) Econometria D) Programació
A) Teoria econòmica bàsica. B) Problemes econòmics amb moltes variables. C) Estudis de recerca qualitativa. D) Càlculs aritmètics senzills.
A) L'escola de Chicago B) L'escola keynesiana C) Les escoles neoclàssiques D) L'escola austríaca
A) "Totes les hipòtesis són irrealistes." B) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. C) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. D) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. |