A) Preu de l'última unitat d'un producte adquirida. B) Quantitat total d'un producte consumit. C) Satisfacció total obtinguda al consumir un producte. D) Satisfacció addicional obtinguda al consumir una unitat més d'un producte.
A) Economia austríaca B) Corba de Phillips C) Economia keynesiana D) Escola de Chicago d'economia
A) Analitzar les interaccions estratègiques entre agents racionals que prenen decisions. B) Estudiar dades econòmiques històriques. C) Preveure les tendències del mercat. D) Dissenyar polítiques econòmiques.
A) Optimitzar l'assignació de recursos tenint en compte les restriccions. B) Representar gràficament dades econòmiques. C) Analitzar tendències històriques. D) Preveure la demanda futura.
A) Preu d'un producte en un mercat competitiu. B) Cost total de producció. C) El valor de la millor alternativa que es deixa de banda per prendre una decisió concreta. D) Cost dels recursos utilitzats en la producció.
A) Elasticitat creuada de preus B) Elasticitat de la demanda C) Equilibri de mercat D) Efecte de la renda
A) Asignació de recursos en la qual cap individu pot millorar la seva situació sense que un altre individual empitjor la seva. B) Eliminació de la pobresa. C) Màxima utilitat total per a tots els individus. D) Distribució equitativa de la riquesa.
A) Corba que representa la utilitat marginal decreixent. B) Totes les combinacions de béns que proporcionen el mateix nivell d'utilitat a un consumidor. C) Corba que indica la utilitat marginal creixent. D) Corba que mostra només una opció òptima.
A) Johann Heinrich von Thünen B) John Maynard Keynes C) Sir William Petty D) Gottfried Achenwall
A) Economia matemàtica B) Aritmètica política C) Anàlisi estadística D) Càlcul econòmic
A) Johann Heinrich von Thünen B) W.S. Jevons C) Sir William Petty D) John Maynard Keynes
A) Gottfried Achenwall B) Robert Heilbroner C) W.S. Jevons D) Friedrich Hayek
A) Empírica B) Qualitativa C) Teòrica D) Matemàtica
A) Johann Heinrich von Thünen, W.S. Jevons B) Cap de les opcions anteriors C) Gottfried Achenwall, Sir William Petty D) John Maynard Keynes, Robert Heilbroner, Friedrich Hayek
A) Teoria dels jocs B) Càlcul diferencial C) Mètodes algebraics D) Àlgebra matricial
A) Sir William Petty B) Gottfried Achenwall C) W.S. Jevons D) Johann Heinrich von Thünen
A) Karl Marx, Friedrich Hayek i Joseph Schumpeter B) Adam Smith, David Ricardo i John Stuart Mill C) Augustin Cournot, Léon Walras i Francis Ysidro Edgeworth D) John Maynard Keynes, Milton Friedman i Paul Samuelson
A) Per la quantitat total oferida per ambdós venedors. B) Pel cost de producció de cada venedor. C) Per la corba de demanda individual de cada venedor. D) Per la regulació governamental.
A) Eficiència de Kaldor-Hicks B) Eficiència de Pareto C) Equilibri walrasià D) Equilibri de Nash
A) Ignorat durant dècades B) Rebut totalment negativament i sense consideració C) Acceptat i celebrat immediatament D) Implementat immediatament en les polítiques
A) Dos B) Tres C) Cinc D) Quatre
A) Si n-1 mercats arriben a l'equilibri, el n-èsim mercat també ho farà. B) Només un mercat ha de tenir equilibri perquè els altres també ho aconsegueixin. C) Els mercats no poden assolir l'equilibri de forma independent. D) Tots els mercats han d'arribar a l'equilibri simultàniament.
A) Quatre B) Cinc C) Dos D) Tres
A) 1878 B) 1924 C) 1905 D) 1881
A) Utilitat marginal B) Cost d'oportunitat C) Utilitarisme D) Càlcul de la felicitat
A) Arthur Lyon Bowley B) Edwin Robert Anderson Seligman C) Harold Hotelling D) Jeremy Bentham
A) Arthur Lyon Bowley B) Harold Hotelling C) Jeremy Bentham D) Edwin Robert Anderson Seligman
A) Vilfredo Pareto B) Paul Samuelson C) Alfred Marshall D) John von Neumann
A) Equilibri walrasià B) Hipòtesi de la mà invisible C) Eficiència de Pareto D) Estàtica comparada
A) Principi de Le Chatelier B) Model d'equilibri de Von Neumann C) Teorema del punt fix de Brouwer D) Eficiència de Pareto
A) Programació lineal B) Conjunts convexos C) Càlcul diferencial D) Teoria de grafs
A) Wassily Leontief B) Leonid Kantorovich C) Von Neumann D) Paul Samuelson
A) Models d'Arrow-Debreu B) Tecnologies de von Neumann C) Tecnologies de Leontief D) Tècniques de programació lineal
A) Macroeconomia B) Economia d'insumptes i productes C) Microeconomia D) Teoria de l'equilibri general
A) Anys 30 B) Anys 50 C) Anys 60 D) Anys 40
A) Pont aeri de Berlín (1948) B) Guerra Freda C) Primera Guerra Mundial D) Crisi dels míssils de Cuba
A) Maximitzar f(x) B) Resoldre h_j(x) C) Minimitzar f(x) D) Igualar g_i(x)
A) Funcions quadràtiques B) Funcions còncaves poliedrícies C) Funcions lineals D) Funcions no còncaves
A) Economia B) Investigació operativa C) Matemàtiques pures D) Física
A) Teoria del control òptim B) Anàlisi funcional C) Càlcul variacional D) Teoria dels punts fixos
A) Mètodes d'anàlisi funcional, incloent-hi la topologia B) Programació dinàmica C) Teoria del control òptim D) Conjunts convexos i teoria de punts fixos
A) "Valoracions determinades objectivament" B) "Variables econòmiques" C) "Funcions òptimes" D) "Equilibris de mercat"
A) John Harsanyi B) Reinhard Selten C) John Nash D) Oskar Morgenstern
A) 1965 B) 1951 C) 1944 D) 1994
A) 1994 B) 1985 C) 2001 D) 2010
A) Econometria computacional avançada B) Economia computacional basada en agents C) Enginyeria computacional automatitzada D) Càlcul aplicat a l'economia
A) A mitjans dels anys 2000. B) A finals dels anys 70. C) Cap als anys 90. D) A principis dels anys 80.
A) Economia quàntica B) Finances conductuals C) Sistemes adaptatius complexos D) Mecànica clàssica
A) Trygve Haavelmo B) Henry L. Moore C) Ragnar Frisch D) Nicholas Kaldor
A) Econometrica B) Quarterly Journal of Economics C) The American Economic Review D) Journal of Political Economy
A) Henry L. Moore B) Nicholas Kaldor C) Ragnar Frisch D) Trygve Haavelmo
A) Comissió Cowles B) Associació Econòmica Americana C) Societat d'Econometria D) Institut Nacional de Recerca Econòmica
A) Trygve Haavelmo B) Nicholas Kaldor C) Ragnar Frisch D) Henry L. Moore
A) Empíric B) Dinàmic C) Estàtic D) Probabilístic
A) 1925 B) 1892 C) 1933 D) 1944
A) 10% B) 5,8% C) 15% D) 20%
A) Milton Friedman B) Adam Smith C) Alfred Marshall D) John Maynard Keynes
A) Matemàtiques B) Econometria C) Estadística D) Programació
A) Teoria econòmica bàsica. B) Estudis de recerca qualitativa. C) Càlculs aritmètics senzills. D) Problemes econòmics amb moltes variables.
A) L'escola austríaca B) L'escola de Chicago C) L'escola keynesiana D) Les escoles neoclàssiques
A) Les hipòtesis no són rellevants per al rendiment del model. B) "Totes les hipòtesis són irrealistes." C) Les hipòtesis sempre han de coincidir amb la realitat. D) Els models no s'han de jutjar pel seu rendiment predictiu. |