A) Galileu Galilei B) Albert Einstein C) Isaac Newton D) Stephen Hawking
A) 100.000.000 metres per segon B) 1.000.000.000 metres per segon C) 299.792.458 metres per segon D) 500.000.000 metres per segon
A) Velocitat de la llum B) Temps C) Massa D) Longitud
A) Energia potencial B) Conservació del moment C) Equivalència massa-energia D) Força i acceleració
A) Vacu quantum B) Plasma C) Èter luminífer D) Matèria fosca
A) Disminueix. B) Augmenta. C) Esdevé zero. D) Roman constant.
A) Dimensions alternatives. B) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. C) Entrellament quàntic. D) Viatge espacial a través del temps.
A) Llei de la inèrcia B) Principi de relativitat C) Entrellaçament quàntic D) Llei de conservació de l'energia
A) Albert Einstein B) James Clerk Maxwell C) Isaac Newton D) Galileu Galilei
A) 1915 B) 1895 C) 1905 D) 1925
A) Depenen de l'acceleració. B) Canvien amb la velocitat. C) Són invariants (idèntiques). D) Varien en funció de la posició de l'observador.
A) Funcionen més ràpidament. B) S'aturen. C) Els rellotges en moviment funcionen més lentament. D) Funcionen igual.
A) Desapareixen. B) Es produeixen en moments diferents. C) El seu ordre s'inverteix. D) Romanen simultanis.
A) Nivell de postgrau B) Nivell universitari C) Nivell de batxillerat D) Nivell d'educació primària
A) E=m/c² B) E=c/m² C) E=mc D) E=mc²
A) Geometria lorentziana B) Geometria newtoniana C) Geometria galileana D) Geometria euclidiana
A) m B) L C) E D) c
A) Transformació euclidiana B) Transformació galileana C) Transformació de Lorentz D) Transformació newtoniana
A) Mecànica newtoniana B) Correccions relativistes C) Geometria euclidiana D) Transformació galileana
A) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. B) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents. C) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. D) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre.
A) La contracció de la longitud queda anul·lada. B) No es produeix dilatació del temps. C) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors. D) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat.
A) Geometria newtoniana B) Geometria galileana C) Geometria lorentziana D) Geometria euclidiana
A) 1887 B) 1905 C) 1632 D) 1864
A) Experiment de FitzGerald-Lorentz B) Article de 1905 d'Einstein C) Experiment de Michelson-Morley D) Experiment de Maxwell
A) 1915 B) 1907 C) 1887 D) 1864
A) Mitjançant mesures d'acceleració. B) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència. C) Utilitzant només coordenades espacials. D) Observant canvis en la velocitat.
A) La velocitat de la llum. B) Un sistema de referència. C) L'acceleració. D) Un esdeveniment.
A) James Clerk Maxwell. B) Albert Einstein. C) Isaac Newton. D) Henri Poincaré.
A) Diagrames de Minkowski B) Diagrames d'Einstein C) Diagrames galileans D) Diagrames newtonians
A) L'eix ct B) Ambdós eixos són verticals C) L'eix x D) Cap dels eixos és vertical
A) arcsin(β) B) arctan(β) C) arccos(β) D) arcsec(β)
A) Dilatació del temps. B) Equivalència massa-energia. C) Contracció de Lorentz. D) L'efecte Sagnac.
A) En línia recta, cap amunt i cap avall. B) Com si es movessin per un camí en zig-zag. C) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència. D) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c).
A) Isaac Newton. B) Niels Bohr. C) Paul Langevin. D) Albert Einstein.
A) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. B) El bessó que està en repòs no rep cap senyal. C) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. D) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep.
A) Transformació de Lorentz B) Addició relativista de velocitats C) Contracció de la longitud D) Dilatació del temps
A) Δx' = Δx / γ B) Δx = Δx' * γ C) Δt' = Δt / γ D) Δx' = Δx * γ
A) Δt' ≠ 0 B) Δx' ≠ 0 C) Δx = γΔx' D) Δt' = 0
A) La rotació de Thomas ofereix una solució. B) Només contracció de la longitud. C) Efectes de dilatació del temps. D) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum.
A) És el resultat de l'aberració de la llum. B) No es preveu cap desplaçament. C) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum. D) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter.
A) Arrastre parcial de l'èter B) Arrastre complet de l'èter C) Correcció per retard de la llum D) Aberració relativista de la llum
A) La freqüència depèn del medi. B) La freqüència rebuda disminueix. C) La freqüència rebuda roman sense canvis. D) La freqüència rebuda augmenta.
A) 3,1 segons B) 2 segons C) 1,5 segons D) 4 segons
A) 5 anys B) 6,5 anys C) 12 anys D) 10 anys
A) 80.000 anys B) 58.000 anys C) 40.000 anys D) 100.000 anys
A) 150.000 anys B) 148.000 anys C) 200.000 anys D) 100.000 anys
A) γ és independent de la rapidesa. B) γ = sin(φ). C) γ = cosh(φ). D) γ = tanh(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃. B) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. C) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→). D) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→).
A) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum). B) Només tipus de temps i tipus espacials. C) Depèn exclusivament dels components espacials. D) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars.
A) Termodinàmica B) Mecànica quàntica C) Propagació d'ones D) Relativitat general
A) Potencial de Coulomb B) Potencial newtonià C) Potencial gravitacional D) Potencial de Liénard-Wiechert
A) L'equació de Schrödinger B) L'equació de Klein-Gordon C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) L'equació de Dirac
A) 1905 B) 2005 C) 1923 D) 1964
A) Princeton University Press B) Nauka, Moscou C) University of California Press D) TU Delft OPEN Books
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L. B) Rindler, Wolfgang C) Darrigol, Olivier D) Wolf, Peter; Petit, Gerard
A) Zur Elektrodynamik bewegter Körper B) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment C) Relativitat: la teoria especial i la teoria general D) El significat de la relativitat
A) Scholarpedia B) Physics Letters C) Isis D) Physical Review A
A) Harvey R. Brown B) Sergey Stepanov C) Paul Tipler D) Lawrence Sklar
A) El món relativista B) Mecànica i relativitat C) Física moderna (4a edició) D) Mecànica clàssica i relativitat especial
A) Rindler, Wolfgang B) Alvager, T.; Farley, F. J. M. C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Darrigol, Olivier
A) 2005 B) 2026 C) 2018 D) 1977
A) TU Delft OPEN Publishing B) De Gruyter C) Princeton University Press D) Oxford University Press
A) Wolf, Peter; Petit, Gerard B) Alvager, T.; Farley, F. J. M. C) Darrigol, Olivier D) Rindler, Wolfgang
A) Wolfgang Rindler B) Olivier Darrigol C) T. Alvager D) Peter Wolf; Gerard Petit
A) Richard Feynman B) Robert Katz C) Stephen Hawking D) Carl Sagan
A) Notes de Hogg sobre la relativitat especial B) Calculadora de relativitat: relativitat especial C) Càlcul K de Bondi D) MathPages – Reflexions sobre la relativitat
A) Calculadora de relació: Relativitat especial B) Les Fundacions de Greg Egan C) Einstein Online D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) MathPages – Reflexions sobre la relativitat B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) SpecialRelativity.net D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Llum d'Einstein B) Calculadora de relativitat: relativitat especial C) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast D) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial
A) A través dels ulls d'Einstein B) velocitat de la llum C) Simulador de la relativitat especial Warp D) Relativitat en temps real
A) Velocitat de la llum B) A través dels ulls d'Einstein C) Relativitat en temps real D) Simulador de relativitat especial de distorsió |