A) Galileu Galilei B) Isaac Newton C) Stephen Hawking D) Albert Einstein
A) 299.792.458 metres per segon B) 500.000.000 metres per segon C) 1.000.000.000 metres per segon D) 100.000.000 metres per segon
A) Velocitat de la llum B) Temps C) Massa D) Longitud
A) Energia potencial B) Força i acceleració C) Conservació del moment D) Equivalència massa-energia
A) Èter luminífer B) Plasma C) Vacu quantum D) Matèria fosca
A) Roman constant. B) Augmenta. C) Esdevé zero. D) Disminueix.
A) Viatge espacial a través del temps. B) Dimensions alternatives. C) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. D) Entrellament quàntic.
A) Principi de relativitat B) Llei de conservació de l'energia C) Entrellaçament quàntic D) Llei de la inèrcia
A) Isaac Newton B) Galileu Galilei C) Albert Einstein D) James Clerk Maxwell
A) 1925 B) 1905 C) 1895 D) 1915
A) Depenen de l'acceleració. B) Varien en funció de la posició de l'observador. C) Són invariants (idèntiques). D) Canvien amb la velocitat.
A) S'aturen. B) Els rellotges en moviment funcionen més lentament. C) Funcionen igual. D) Funcionen més ràpidament.
A) Es produeixen en moments diferents. B) Romanen simultanis. C) Desapareixen. D) El seu ordre s'inverteix.
A) Nivell de postgrau B) Nivell universitari C) Nivell de batxillerat D) Nivell d'educació primària
A) E=m/c² B) E=mc C) E=c/m² D) E=mc²
A) Geometria newtoniana B) Geometria galileana C) Geometria lorentziana D) Geometria euclidiana
A) E B) c C) L D) m
A) Transformació galileana B) Transformació de Lorentz C) Transformació newtoniana D) Transformació euclidiana
A) Transformació galileana B) Mecànica newtoniana C) Geometria euclidiana D) Correccions relativistes
A) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents. B) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. C) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. D) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre.
A) La contracció de la longitud queda anul·lada. B) No es produeix dilatació del temps. C) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat. D) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors.
A) Geometria newtoniana B) Geometria lorentziana C) Geometria euclidiana D) Geometria galileana
A) 1632 B) 1905 C) 1864 D) 1887
A) Experiment de FitzGerald-Lorentz B) Experiment de Maxwell C) Article de 1905 d'Einstein D) Experiment de Michelson-Morley
A) 1864 B) 1887 C) 1907 D) 1915
A) Mitjançant mesures d'acceleració. B) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència. C) Observant canvis en la velocitat. D) Utilitzant només coordenades espacials.
A) Un esdeveniment. B) La velocitat de la llum. C) Un sistema de referència. D) L'acceleració.
A) Albert Einstein. B) Isaac Newton. C) Henri Poincaré. D) James Clerk Maxwell.
A) Diagrames galileans B) Diagrames de Minkowski C) Diagrames d'Einstein D) Diagrames newtonians
A) Ambdós eixos són verticals B) Cap dels eixos és vertical C) L'eix ct D) L'eix x
A) arctan(β) B) arccos(β) C) arcsec(β) D) arcsin(β)
A) L'efecte Sagnac. B) Contracció de Lorentz. C) Equivalència massa-energia. D) Dilatació del temps.
A) Com si es movessin per un camí en zig-zag. B) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c). C) En línia recta, cap amunt i cap avall. D) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència.
A) Paul Langevin. B) Niels Bohr. C) Albert Einstein. D) Isaac Newton.
A) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. B) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. C) El bessó que està en repòs no rep cap senyal. D) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep.
A) Addició relativista de velocitats B) Transformació de Lorentz C) Contracció de la longitud D) Dilatació del temps
A) Δx' = Δx * γ B) Δx' = Δx / γ C) Δx = Δx' * γ D) Δt' = Δt / γ
A) Δt' ≠ 0 B) Δx' ≠ 0 C) Δt' = 0 D) Δx = γΔx'
A) Només contracció de la longitud. B) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum. C) Efectes de dilatació del temps. D) La rotació de Thomas ofereix una solució.
A) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum. B) És el resultat de l'aberració de la llum. C) No es preveu cap desplaçament. D) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter.
A) Correcció per retard de la llum B) Aberració relativista de la llum C) Arrastre parcial de l'èter D) Arrastre complet de l'èter
A) La freqüència rebuda disminueix. B) La freqüència rebuda augmenta. C) La freqüència depèn del medi. D) La freqüència rebuda roman sense canvis.
A) 1,5 segons B) 4 segons C) 3,1 segons D) 2 segons
A) 12 anys B) 6,5 anys C) 5 anys D) 10 anys
A) 100.000 anys B) 80.000 anys C) 58.000 anys D) 40.000 anys
A) 200.000 anys B) 150.000 anys C) 148.000 anys D) 100.000 anys
A) γ = tanh(φ). B) γ = sin(φ). C) γ és independent de la rapidesa. D) γ = cosh(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃. B) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→). C) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. D) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→).
A) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum). B) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars. C) Només tipus de temps i tipus espacials. D) Depèn exclusivament dels components espacials.
A) Propagació d'ones B) Mecànica quàntica C) Relativitat general D) Termodinàmica
A) Potencial newtonià B) Potencial gravitacional C) Potencial de Liénard-Wiechert D) Potencial de Coulomb
A) L'equació de Schrödinger B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) L'equació de Klein-Gordon D) L'equació de Dirac
A) 1905 B) 2005 C) 1964 D) 1923
A) Princeton University Press B) University of California Press C) Nauka, Moscou D) TU Delft OPEN Books
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L. B) Wolf, Peter; Petit, Gerard C) Darrigol, Olivier D) Rindler, Wolfgang
A) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment B) Zur Elektrodynamik bewegter Körper C) El significat de la relativitat D) Relativitat: la teoria especial i la teoria general
A) Isis B) Physical Review A C) Physics Letters D) Scholarpedia
A) Harvey R. Brown B) Lawrence Sklar C) Sergey Stepanov D) Paul Tipler
A) Mecànica i relativitat B) Mecànica clàssica i relativitat especial C) El món relativista D) Física moderna (4a edició)
A) Wolf, Peter; Petit, Gerard B) Rindler, Wolfgang C) Alvager, T.; Farley, F. J. M. D) Darrigol, Olivier
A) 1977 B) 2018 C) 2005 D) 2026
A) Princeton University Press B) Oxford University Press C) De Gruyter D) TU Delft OPEN Publishing
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M. B) Wolf, Peter; Petit, Gerard C) Rindler, Wolfgang D) Darrigol, Olivier
A) Olivier Darrigol B) T. Alvager C) Peter Wolf; Gerard Petit D) Wolfgang Rindler
A) Richard Feynman B) Robert Katz C) Carl Sagan D) Stephen Hawking
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) Càlcul K de Bondi C) Notes de Hogg sobre la relativitat especial D) MathPages – Reflexions sobre la relativitat
A) Calculadora de relació: Relativitat especial B) Einstein Online C) Les Fundacions de Greg Egan D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial B) SpecialRelativity.net C) Calculadora de relativitat: relativitat especial D) MathPages – Reflexions sobre la relativitat
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) Llum d'Einstein D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) Simulador de la relativitat especial Warp B) velocitat de la llum C) Relativitat en temps real D) A través dels ulls d'Einstein
A) A través dels ulls d'Einstein B) Relativitat en temps real C) Velocitat de la llum D) Simulador de relativitat especial de distorsió |