A) Isaac Newton B) Galileu Galilei C) Stephen Hawking D) Albert Einstein
A) 500.000.000 metres per segon B) 100.000.000 metres per segon C) 1.000.000.000 metres per segon D) 299.792.458 metres per segon
A) Temps B) Massa C) Velocitat de la llum D) Longitud
A) Energia potencial B) Equivalència massa-energia C) Força i acceleració D) Conservació del moment
A) Vacu quantum B) Plasma C) Matèria fosca D) Èter luminífer
A) Disminueix. B) Esdevé zero. C) Augmenta. D) Roman constant.
A) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. B) Viatge espacial a través del temps. C) Entrellament quàntic. D) Dimensions alternatives.
A) Entrellaçament quàntic B) Llei de la inèrcia C) Llei de conservació de l'energia D) Principi de relativitat
A) James Clerk Maxwell B) Albert Einstein C) Isaac Newton D) Galileu Galilei
A) 1915 B) 1895 C) 1905 D) 1925
A) Canvien amb la velocitat. B) Varien en funció de la posició de l'observador. C) Són invariants (idèntiques). D) Depenen de l'acceleració.
A) Els rellotges en moviment funcionen més lentament. B) Funcionen igual. C) Funcionen més ràpidament. D) S'aturen.
A) Es produeixen en moments diferents. B) Romanen simultanis. C) El seu ordre s'inverteix. D) Desapareixen.
A) Nivell de postgrau B) Nivell d'educació primària C) Nivell de batxillerat D) Nivell universitari
A) E=m/c² B) E=c/m² C) E=mc D) E=mc²
A) Geometria lorentziana B) Geometria euclidiana C) Geometria galileana D) Geometria newtoniana
A) L B) E C) c D) m
A) Transformació galileana B) Transformació euclidiana C) Transformació de Lorentz D) Transformació newtoniana
A) Mecànica newtoniana B) Transformació galileana C) Geometria euclidiana D) Correccions relativistes
A) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. B) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. C) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre. D) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents.
A) La contracció de la longitud queda anul·lada. B) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors. C) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat. D) No es produeix dilatació del temps.
A) Geometria euclidiana B) Geometria lorentziana C) Geometria newtoniana D) Geometria galileana
A) 1887 B) 1632 C) 1864 D) 1905
A) Experiment de FitzGerald-Lorentz B) Experiment de Michelson-Morley C) Experiment de Maxwell D) Article de 1905 d'Einstein
A) 1887 B) 1907 C) 1915 D) 1864
A) Observant canvis en la velocitat. B) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència. C) Mitjançant mesures d'acceleració. D) Utilitzant només coordenades espacials.
A) Un sistema de referència. B) Un esdeveniment. C) La velocitat de la llum. D) L'acceleració.
A) Henri Poincaré. B) James Clerk Maxwell. C) Isaac Newton. D) Albert Einstein.
A) Diagrames d'Einstein B) Diagrames galileans C) Diagrames newtonians D) Diagrames de Minkowski
A) Cap dels eixos és vertical B) Ambdós eixos són verticals C) L'eix x D) L'eix ct
A) arcsec(β) B) arcsin(β) C) arccos(β) D) arctan(β)
A) Contracció de Lorentz. B) Equivalència massa-energia. C) L'efecte Sagnac. D) Dilatació del temps.
A) En línia recta, cap amunt i cap avall. B) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c). C) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència. D) Com si es movessin per un camí en zig-zag.
A) Paul Langevin. B) Niels Bohr. C) Albert Einstein. D) Isaac Newton.
A) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge. B) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. C) El bessó que està en repòs no rep cap senyal. D) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep.
A) Dilatació del temps B) Contracció de la longitud C) Transformació de Lorentz D) Addició relativista de velocitats
A) Δx' = Δx * γ B) Δt' = Δt / γ C) Δx' = Δx / γ D) Δx = Δx' * γ
A) Δx = γΔx' B) Δx' ≠ 0 C) Δt' ≠ 0 D) Δt' = 0
A) La rotació de Thomas ofereix una solució. B) Només contracció de la longitud. C) Efectes de dilatació del temps. D) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum.
A) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter. B) És el resultat de l'aberració de la llum. C) No es preveu cap desplaçament. D) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum.
A) Arrastre complet de l'èter B) Aberració relativista de la llum C) Correcció per retard de la llum D) Arrastre parcial de l'èter
A) La freqüència rebuda roman sense canvis. B) La freqüència rebuda disminueix. C) La freqüència rebuda augmenta. D) La freqüència depèn del medi.
A) 1,5 segons B) 2 segons C) 4 segons D) 3,1 segons
A) 10 anys B) 6,5 anys C) 5 anys D) 12 anys
A) 80.000 anys B) 58.000 anys C) 40.000 anys D) 100.000 anys
A) 150.000 anys B) 148.000 anys C) 200.000 anys D) 100.000 anys
A) γ = sin(φ). B) γ = tanh(φ). C) γ és independent de la rapidesa. D) γ = cosh(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→). B) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃. C) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃. D) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→).
A) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum). B) Només tipus de temps i tipus espacials. C) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars. D) Depèn exclusivament dels components espacials.
A) Mecànica quàntica B) Termodinàmica C) Relativitat general D) Propagació d'ones
A) Potencial gravitacional B) Potencial de Coulomb C) Potencial newtonià D) Potencial de Liénard-Wiechert
A) L'equació de Klein-Gordon B) L'equació de Dirac C) El principi d'incertesa de Heisenberg D) L'equació de Schrödinger
A) 2005 B) 1905 C) 1923 D) 1964
A) University of California Press B) Princeton University Press C) Nauka, Moscou D) TU Delft OPEN Books
A) Darrigol, Olivier B) Wolf, Peter; Petit, Gerard C) Rindler, Wolfgang D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L.
A) El significat de la relativitat B) Zur Elektrodynamik bewegter Körper C) Relativitat: la teoria especial i la teoria general D) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment
A) Isis B) Physical Review A C) Physics Letters D) Scholarpedia
A) Paul Tipler B) Lawrence Sklar C) Harvey R. Brown D) Sergey Stepanov
A) Mecànica clàssica i relativitat especial B) El món relativista C) Mecànica i relativitat D) Física moderna (4a edició)
A) Darrigol, Olivier B) Rindler, Wolfgang C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.
A) 1977 B) 2026 C) 2005 D) 2018
A) Princeton University Press B) TU Delft OPEN Publishing C) De Gruyter D) Oxford University Press
A) Rindler, Wolfgang B) Darrigol, Olivier C) Wolf, Peter; Petit, Gerard D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.
A) Olivier Darrigol B) Peter Wolf; Gerard Petit C) Wolfgang Rindler D) T. Alvager
A) Carl Sagan B) Richard Feynman C) Stephen Hawking D) Robert Katz
A) MathPages – Reflexions sobre la relativitat B) Càlcul K de Bondi C) Calculadora de relativitat: relativitat especial D) Notes de Hogg sobre la relativitat especial
A) Les Fundacions de Greg Egan B) Calculadora de relació: Relativitat especial C) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast D) Einstein Online
A) MathPages – Reflexions sobre la relativitat B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) SpecialRelativity.net D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) Llum d'Einstein D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) Simulador de la relativitat especial Warp B) velocitat de la llum C) A través dels ulls d'Einstein D) Relativitat en temps real
A) Velocitat de la llum B) Relativitat en temps real C) A través dels ulls d'Einstein D) Simulador de relativitat especial de distorsió |