A) Isaac Newton B) Galileu Galilei C) Albert Einstein D) Stephen Hawking
A) 299.792.458 metres per segon B) 500.000.000 metres per segon C) 1.000.000.000 metres per segon D) 100.000.000 metres per segon
A) Longitud B) Temps C) Massa D) Velocitat de la llum
A) Conservació del moment B) Força i acceleració C) Energia potencial D) Equivalència massa-energia
A) Vacu quantum B) Plasma C) Matèria fosca D) Èter luminífer
A) Roman constant. B) Augmenta. C) Esdevé zero. D) Disminueix.
A) Dimensions alternatives. B) Integració de l'espai i el temps en un continu únic. C) Viatge espacial a través del temps. D) Entrellament quàntic.
A) Llei de la inèrcia B) Principi de relativitat C) Llei de conservació de l'energia D) Entrellaçament quàntic
A) Galileu Galilei B) James Clerk Maxwell C) Albert Einstein D) Isaac Newton
A) 1905 B) 1915 C) 1925 D) 1895
A) Són invariants (idèntiques). B) Varien en funció de la posició de l'observador. C) Depenen de l'acceleració. D) Canvien amb la velocitat.
A) Funcionen més ràpidament. B) Els rellotges en moviment funcionen més lentament. C) Funcionen igual. D) S'aturen.
A) Romanen simultanis. B) Es produeixen en moments diferents. C) Desapareixen. D) El seu ordre s'inverteix.
A) Nivell universitari B) Nivell de postgrau C) Nivell de batxillerat D) Nivell d'educació primària
A) E=m/c² B) E=c/m² C) E=mc² D) E=mc
A) Geometria newtoniana B) Geometria euclidiana C) Geometria lorentziana D) Geometria galileana
A) c B) L C) m D) E
A) Transformació euclidiana B) Transformació galileana C) Transformació newtoniana D) Transformació de Lorentz
A) Transformació galileana B) Correccions relativistes C) Mecànica newtoniana D) Geometria euclidiana
A) Les velocitats ja no s'afegeixen de manera senzilla. B) Les distàncies entre dos esdeveniments, mesurades per observadors en moviment, són diferents. C) El temps mesurat entre dos esdeveniments pels observadors en moviment és diferent. D) Esdeveniments que semblen simultànis per a un observador poden no ser simultànis per a un altre.
A) Les observacions visuals sempre reflecteixen esdeveniments que han ocorregut en el passat. B) Els esdeveniments semblen simultanis per a tots els observadors. C) No es produeix dilatació del temps. D) La contracció de la longitud queda anul·lada.
A) Geometria galileana B) Geometria newtoniana C) Geometria lorentziana D) Geometria euclidiana
A) 1887 B) 1905 C) 1864 D) 1632
A) Article de 1905 d'Einstein B) Experiment de Michelson-Morley C) Experiment de Maxwell D) Experiment de FitzGerald-Lorentz
A) 1915 B) 1907 C) 1887 D) 1864
A) Mitjançant mesures d'acceleració. B) Utilitzant només coordenades espacials. C) Observant canvis en la velocitat. D) Utilitzant un rellotge amb periodicitat uniforme dins d'un sistema de referència.
A) Un sistema de referència. B) Un esdeveniment. C) L'acceleració. D) La velocitat de la llum.
A) Albert Einstein. B) Henri Poincaré. C) Isaac Newton. D) James Clerk Maxwell.
A) Diagrames de Minkowski B) Diagrames d'Einstein C) Diagrames newtonians D) Diagrames galileans
A) L'eix ct B) Ambdós eixos són verticals C) Cap dels eixos és vertical D) L'eix x
A) arctan(β) B) arcsec(β) C) arcsin(β) D) arccos(β)
A) Contracció de Lorentz. B) L'efecte Sagnac. C) Equivalència massa-energia. D) Dilatació del temps.
A) Com si es movessin més lentament que la velocitat de la llum (c). B) Com si estiguessin estacionaris dins del seu sistema de referència. C) Com si es movessin per un camí en zig-zag. D) En línia recta, cap amunt i cap avall.
A) Albert Einstein. B) Paul Langevin. C) Niels Bohr. D) Isaac Newton.
A) El bessó que està en repòs no rep cap senyal. B) El bessó que viatja envia més senyals dels que rep. C) Perquè cada bessó rep tots els senyals enviats per l'altre, malgrat les diferents experiències. D) Perquè es comuniquen en temps real durant el viatge.
A) Transformació de Lorentz B) Addició relativista de velocitats C) Dilatació del temps D) Contracció de la longitud
A) Δt' = Δt / γ B) Δx' = Δx * γ C) Δx = Δx' * γ D) Δx' = Δx / γ
A) Δx = γΔx' B) Δt' = 0 C) Δx' ≠ 0 D) Δt' ≠ 0
A) Només contracció de la longitud. B) Efectes de dilatació del temps. C) La impossibilitat de viatjar a una velocitat superior a la de la llum. D) La rotació de Thomas ofereix una solució.
A) És el resultat de l'aberració de la llum. B) No es preveu cap desplaçament. C) El desplaçament depèn de l'arrenc complet de l'èter. D) El desplaçament es degut a la correcció per retard de la llum.
A) Aberració relativista de la llum B) Correcció per retard de la llum C) Arrastre complet de l'èter D) Arrastre parcial de l'èter
A) La freqüència rebuda augmenta. B) La freqüència rebuda disminueix. C) La freqüència rebuda roman sense canvis. D) La freqüència depèn del medi.
A) 3,1 segons B) 1,5 segons C) 4 segons D) 2 segons
A) 10 anys B) 12 anys C) 5 anys D) 6,5 anys
A) 40.000 anys B) 58.000 anys C) 80.000 anys D) 100.000 anys
A) 200.000 anys B) 100.000 anys C) 148.000 anys D) 150.000 anys
A) γ = tanh(φ). B) γ = cosh(φ). C) γ és independent de la rapidesa. D) γ = sin(φ).
A) A⋅B = A₀B₀ - (A→ ⋅ B→). B) A⋅B = A₀B₀ + (A→ ⋅ B→). C) A⋅B = A₀B₀ - A₁B₁ - A₂B₂ - A₃B₃. D) A⋅B = A₀B₀ + A₁B₁ + A₂B₂ + A₃B₃.
A) Només tipus de temps i tipus espacials. B) Ortogonals, paral·lels o perpendiculars. C) Tipus de temps, tipus espacial o nul (similars a la llum). D) Depèn exclusivament dels components espacials.
A) Relativitat general B) Termodinàmica C) Propagació d'ones D) Mecànica quàntica
A) Potencial de Coulomb B) Potencial gravitacional C) Potencial newtonià D) Potencial de Liénard-Wiechert
A) L'equació de Dirac B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) L'equació de Schrödinger D) L'equació de Klein-Gordon
A) 1964 B) 1905 C) 1923 D) 2005
A) Princeton University Press B) TU Delft OPEN Books C) University of California Press D) Nauka, Moscou
A) Wolf, Peter; Petit, Gerard B) Rindler, Wolfgang C) Darrigol, Olivier D) Alvager, T.; Farley, F. J. M.; Kjellman, J.; Wallin, L.
A) Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment B) Zur Elektrodynamik bewegter Körper C) Relativitat: la teoria especial i la teoria general D) El significat de la relativitat
A) Physical Review A B) Physics Letters C) Isis D) Scholarpedia
A) Paul Tipler B) Lawrence Sklar C) Harvey R. Brown D) Sergey Stepanov
A) Física moderna (4a edició) B) Mecànica i relativitat C) Mecànica clàssica i relativitat especial D) El món relativista
A) Alvager, T.; Farley, F. J. M. B) Darrigol, Olivier C) Rindler, Wolfgang D) Wolf, Peter; Petit, Gerard
A) 2018 B) 2026 C) 2005 D) 1977
A) TU Delft OPEN Publishing B) Oxford University Press C) Princeton University Press D) De Gruyter
A) Rindler, Wolfgang B) Wolf, Peter; Petit, Gerard C) Alvager, T.; Farley, F. J. M. D) Darrigol, Olivier
A) Olivier Darrigol B) Peter Wolf; Gerard Petit C) T. Alvager D) Wolfgang Rindler
A) Robert Katz B) Stephen Hawking C) Richard Feynman D) Carl Sagan
A) MathPages – Reflexions sobre la relativitat B) Càlcul K de Bondi C) Notes de Hogg sobre la relativitat especial D) Calculadora de relativitat: relativitat especial
A) Les Fundacions de Greg Egan B) Calculadora de relació: Relativitat especial C) Einstein Online D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) MathPages – Reflexions sobre la relativitat D) SpecialRelativity.net
A) Calculadora de relativitat: relativitat especial B) Les notes de Hogg sobre la relativitat especial C) Llum d'Einstein D) Àudio: Cain/Gay (2006) – Astronomy Cast
A) Relativitat en temps real B) A través dels ulls d'Einstein C) velocitat de la llum D) Simulador de la relativitat especial Warp
A) Velocitat de la llum B) Relativitat en temps real C) A través dels ulls d'Einstein D) Simulador de relativitat especial de distorsió |