A) Amplificació B) Rotació C) Projecció D) Translació
A) Restaurants locals B) Zones climàtiques C) Punts cardinals D) Llocs d'interès històrics
A) Cristòfor Colom B) Gerardus Mercator C) Ptolomeu D) Fernando de Magallanes
A) Un tipus específic de brúixola. B) Un tipus de document històric. C) Un mapa específic de formacions insulars. D) Una línia en un mapa que connecta punts de valor igual.
A) John Snow B) Arthur H. Robinson C) Maria Mitchell D) Alfred Wegener
A) Representeu històricament les batalles. B) Expliqueu els símbols i els colors utilitzats en el mapa. C) Enumereu els polítics locals. D) Mostreu monuments emblemàtics.
A) Altitud B) Límit dels parcs nacionals C) Rutes de navegació D) Batalles històriques
A) Mapa de relleu B) Mapa polític C) Mapa climàtic D) Mapa econòmic
A) Gerardus Mercator, el 1569. B) Abraham Ortelius, el 1570. C) El geògraf àrab Muhammad al-Idrisi, el 1154. D) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana.
A) Abraham Ortelius, el 1570. B) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana. C) Gerardus Mercator, el 1569. D) Martin Behaim, el 1492.
A) Abraham Ortelius, el 1570. B) Martin Waldseemüller, el 1507. C) Gerardus Mercator, el 1569. D) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana.
A) Martin Waldseemüller el 1507. B) Ptolomeu al segle II de l'era cristiana. C) Abraham Ortelius amb Theatrum Orbis Terrarum el 1570. D) Gerardus Mercator el 1569.
A) Fusta dura de gra mitjà B) Llosa de pedra C) Làmina de coure D) Làmina de bronze
A) Les xilografies són la forma més econòmica d'impressió. B) El procés és més ràpid que la gravat. C) Permet obtenir detalls molt fins i una gran precisió. D) Els mapes es poden reproduir mitjançant tècniques de fregament sense necessitat d'una premsa.
A) Paper B) Llautó C) Coure D) Fusta
A) Es deterioraven ràpidament durant el procés d'impressió. B) Per crear noves eines per a la gravat. C) A causa d'una escassetat de subministraments de metall. D) Perquè eren cars en aquella època.
A) Estil de lletra cursiva amb bucles. B) Un tipus de gravat en fusta. C) Una tècnica per a colorar mapes. D) Un mètode per dibuixar fronteres.
A) Desafia la idea errònia que els asiàtics de l'est no van crear mapes fins a l'arribada dels europeus. B) Va ser creat utilitzant tècniques de gravat en fusta. C) Representava només rutes comercials locals. D) Va ser el primer mapa que va utilitzar colors.
A) Durant la segona meitat del segle XVIII. B) A principis del segle XVI. C) Al voltant de 1620. D) A mitjans del segle XIX.
A) L'ús de compassos per a la navegació. B) La coloració manual dels mapes. C) Les tècniques de lletra manuscrita. D) La tecnologia fràgil i tova de la gravat en fusta.
A) Va omplir totes les zones amb dibuixos detallats. B) Va utilitzar només il·lustracions d'animals per a les regions inexplorades. C) Va representar característiques geogràfiques imaginàries. D) Va crear espais en blanc per representar territoris desconeguts.
A) 1:100.000 B) 1:24.000 C) 1:50.000 D) 1 polzada a 1 milla
A) US Geological Survey B) Ordnance Survey C) Agència de cartografia canadenca D) National Geographic Society
A) En classes numèriques de coropleth. B) Per densitat de població. C) Per tipus d'ús del sòl. D) Per nivells d'altitud.
A) Serveis municipals B) Atenció mèdica C) Educació D) Turisme
A) John Snow. B) Arthur H. Robinson. C) Charles Minard. D) El professor suís Eduard Imhof.
A) Professionals específics en geografia. B) Només cartògrafs. C) Una sola persona. D) El públic en general.
A) Funcionant exclusivament com a ajudes a la navegació. B) Ajudar a configurar la nostra visió del món a través de perspectives espacials. C) Proporcionar entreteniment a través d'elements visuals. D) Servir únicament com a eina per a l'expressió artística.
A) Un equip de cartògrafs d'una agència governamental. B) El dibuixant Richard Ciacci. C) L'Oficina Nacional de Mapes de Suïssa. D) Un cartògraf anònim del principi del segle XX.
A) Dos anys. B) Immediatament després de la seva creació. C) Mai s'ha descobert que fos un invent. D) Més d'una dècada.
A) Societat de Cartògrafs B) Societat Britànica de Cartografia C) Societat de Cartografia i Informació Geogràfica D) Associació Internacional de Cartografia (ICA)
A) International Cartographic Association (Associació Internacional de Cartografia) B) British Cartographic Society (BCS) (Societat Britànica de Cartografia) C) North American Cartographic Information Society (Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica) D) Canadian Cartographic Association (Associació Canadenca de Cartografia)
A) Sistemes d'informació geoespacial B) Fotogrametria i teledetecció C) Algorismes espacials D) Aplicacions de la Terra digital
A) Ciència de la informació geoespacial B) Perspectives cartogràfiques C) Observació terrestre aplicada D) Tecnologies de la Terra digital
A) Cartographica B) International Journal of Cartography C) The Cartographic Journal D) Journal of Maps
A) Associació Cartogràfica Internacional B) Associació Cartogràfica Canadenca (CCA) C) Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica D) Societat Cartogràfica Britànica |