A) Translació B) Rotació C) Amplificació D) Projecció
A) Llocs d'interès històrics B) Punts cardinals C) Restaurants locals D) Zones climàtiques
A) Gerardus Mercator B) Cristòfor Colom C) Fernando de Magallanes D) Ptolomeu
A) Un tipus específic de brúixola. B) Una línia en un mapa que connecta punts de valor igual. C) Un mapa específic de formacions insulars. D) Un tipus de document històric.
A) Arthur H. Robinson B) John Snow C) Maria Mitchell D) Alfred Wegener
A) Representeu històricament les batalles. B) Expliqueu els símbols i els colors utilitzats en el mapa. C) Enumereu els polítics locals. D) Mostreu monuments emblemàtics.
A) Límit dels parcs nacionals B) Batalles històriques C) Altitud D) Rutes de navegació
A) Mapa climàtic B) Mapa econòmic C) Mapa polític D) Mapa de relleu
A) Abraham Ortelius, el 1570. B) El geògraf àrab Muhammad al-Idrisi, el 1154. C) Gerardus Mercator, el 1569. D) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana.
A) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana. B) Abraham Ortelius, el 1570. C) Martin Behaim, el 1492. D) Gerardus Mercator, el 1569.
A) Abraham Ortelius, el 1570. B) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana. C) Gerardus Mercator, el 1569. D) Martin Waldseemüller, el 1507.
A) Martin Waldseemüller el 1507. B) Abraham Ortelius amb Theatrum Orbis Terrarum el 1570. C) Gerardus Mercator el 1569. D) Ptolomeu al segle II de l'era cristiana.
A) Llosa de pedra B) Fusta dura de gra mitjà C) Làmina de coure D) Làmina de bronze
A) El procés és més ràpid que la gravat. B) Permet obtenir detalls molt fins i una gran precisió. C) Els mapes es poden reproduir mitjançant tècniques de fregament sense necessitat d'una premsa. D) Les xilografies són la forma més econòmica d'impressió.
A) Fusta B) Llautó C) Coure D) Paper
A) A causa d'una escassetat de subministraments de metall. B) Per crear noves eines per a la gravat. C) Perquè eren cars en aquella època. D) Es deterioraven ràpidament durant el procés d'impressió.
A) Un mètode per dibuixar fronteres. B) Un tipus de gravat en fusta. C) Estil de lletra cursiva amb bucles. D) Una tècnica per a colorar mapes.
A) Va ser creat utilitzant tècniques de gravat en fusta. B) Representava només rutes comercials locals. C) Desafia la idea errònia que els asiàtics de l'est no van crear mapes fins a l'arribada dels europeus. D) Va ser el primer mapa que va utilitzar colors.
A) Al voltant de 1620. B) A mitjans del segle XIX. C) Durant la segona meitat del segle XVIII. D) A principis del segle XVI.
A) La tecnologia fràgil i tova de la gravat en fusta. B) La coloració manual dels mapes. C) L'ús de compassos per a la navegació. D) Les tècniques de lletra manuscrita.
A) Va crear espais en blanc per representar territoris desconeguts. B) Va omplir totes les zones amb dibuixos detallats. C) Va utilitzar només il·lustracions d'animals per a les regions inexplorades. D) Va representar característiques geogràfiques imaginàries.
A) 1 polzada a 1 milla B) 1:100.000 C) 1:24.000 D) 1:50.000
A) Ordnance Survey B) National Geographic Society C) Agència de cartografia canadenca D) US Geological Survey
A) En classes numèriques de coropleth. B) Per tipus d'ús del sòl. C) Per nivells d'altitud. D) Per densitat de població.
A) Atenció mèdica B) Turisme C) Educació D) Serveis municipals
A) Arthur H. Robinson. B) Charles Minard. C) John Snow. D) El professor suís Eduard Imhof.
A) Una sola persona. B) Només cartògrafs. C) Professionals específics en geografia. D) El públic en general.
A) Proporcionar entreteniment a través d'elements visuals. B) Funcionant exclusivament com a ajudes a la navegació. C) Servir únicament com a eina per a l'expressió artística. D) Ajudar a configurar la nostra visió del món a través de perspectives espacials.
A) Un cartògraf anònim del principi del segle XX. B) Un equip de cartògrafs d'una agència governamental. C) El dibuixant Richard Ciacci. D) L'Oficina Nacional de Mapes de Suïssa.
A) Mai s'ha descobert que fos un invent. B) Immediatament després de la seva creació. C) Dos anys. D) Més d'una dècada.
A) Associació Internacional de Cartografia (ICA) B) Societat Britànica de Cartografia C) Societat de Cartògrafs D) Societat de Cartografia i Informació Geogràfica
A) North American Cartographic Information Society (Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica) B) British Cartographic Society (BCS) (Societat Britànica de Cartografia) C) International Cartographic Association (Associació Internacional de Cartografia) D) Canadian Cartographic Association (Associació Canadenca de Cartografia)
A) Algorismes espacials B) Sistemes d'informació geoespacial C) Aplicacions de la Terra digital D) Fotogrametria i teledetecció
A) Perspectives cartogràfiques B) Ciència de la informació geoespacial C) Observació terrestre aplicada D) Tecnologies de la Terra digital
A) The Cartographic Journal B) Journal of Maps C) International Journal of Cartography D) Cartographica
A) Associació Cartogràfica Canadenca (CCA) B) Associació Cartogràfica Internacional C) Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica D) Societat Cartogràfica Britànica |