A) Translació B) Rotació C) Amplificació D) Projecció
A) Zones climàtiques B) Punts cardinals C) Restaurants locals D) Llocs d'interès històrics
A) Gerardus Mercator B) Ptolomeu C) Cristòfor Colom D) Fernando de Magallanes
A) Un tipus de document històric. B) Un tipus específic de brúixola. C) Un mapa específic de formacions insulars. D) Una línia en un mapa que connecta punts de valor igual.
A) John Snow B) Alfred Wegener C) Arthur H. Robinson D) Maria Mitchell
A) Representeu històricament les batalles. B) Expliqueu els símbols i els colors utilitzats en el mapa. C) Enumereu els polítics locals. D) Mostreu monuments emblemàtics.
A) Rutes de navegació B) Altitud C) Límit dels parcs nacionals D) Batalles històriques
A) Mapa climàtic B) Mapa de relleu C) Mapa econòmic D) Mapa polític
A) Abraham Ortelius, el 1570. B) Gerardus Mercator, el 1569. C) El geògraf àrab Muhammad al-Idrisi, el 1154. D) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana.
A) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana. B) Abraham Ortelius, el 1570. C) Martin Behaim, el 1492. D) Gerardus Mercator, el 1569.
A) Abraham Ortelius, el 1570. B) Gerardus Mercator, el 1569. C) Martin Waldseemüller, el 1507. D) Ptolomeu, al segle II de l'era cristiana.
A) Gerardus Mercator el 1569. B) Ptolomeu al segle II de l'era cristiana. C) Abraham Ortelius amb Theatrum Orbis Terrarum el 1570. D) Martin Waldseemüller el 1507.
A) Fusta dura de gra mitjà B) Làmina de bronze C) Làmina de coure D) Llosa de pedra
A) El procés és més ràpid que la gravat. B) Les xilografies són la forma més econòmica d'impressió. C) Els mapes es poden reproduir mitjançant tècniques de fregament sense necessitat d'una premsa. D) Permet obtenir detalls molt fins i una gran precisió.
A) Paper B) Fusta C) Coure D) Llautó
A) Per crear noves eines per a la gravat. B) Es deterioraven ràpidament durant el procés d'impressió. C) Perquè eren cars en aquella època. D) A causa d'una escassetat de subministraments de metall.
A) Un mètode per dibuixar fronteres. B) Estil de lletra cursiva amb bucles. C) Un tipus de gravat en fusta. D) Una tècnica per a colorar mapes.
A) Va ser el primer mapa que va utilitzar colors. B) Desafia la idea errònia que els asiàtics de l'est no van crear mapes fins a l'arribada dels europeus. C) Representava només rutes comercials locals. D) Va ser creat utilitzant tècniques de gravat en fusta.
A) Durant la segona meitat del segle XVIII. B) A mitjans del segle XIX. C) A principis del segle XVI. D) Al voltant de 1620.
A) La tecnologia fràgil i tova de la gravat en fusta. B) Les tècniques de lletra manuscrita. C) L'ús de compassos per a la navegació. D) La coloració manual dels mapes.
A) Va omplir totes les zones amb dibuixos detallats. B) Va crear espais en blanc per representar territoris desconeguts. C) Va representar característiques geogràfiques imaginàries. D) Va utilitzar només il·lustracions d'animals per a les regions inexplorades.
A) 1:24.000 B) 1:50.000 C) 1:100.000 D) 1 polzada a 1 milla
A) Ordnance Survey B) Agència de cartografia canadenca C) US Geological Survey D) National Geographic Society
A) Per tipus d'ús del sòl. B) En classes numèriques de coropleth. C) Per densitat de població. D) Per nivells d'altitud.
A) Turisme B) Serveis municipals C) Educació D) Atenció mèdica
A) Charles Minard. B) John Snow. C) El professor suís Eduard Imhof. D) Arthur H. Robinson.
A) Només cartògrafs. B) Una sola persona. C) Professionals específics en geografia. D) El públic en general.
A) Proporcionar entreteniment a través d'elements visuals. B) Ajudar a configurar la nostra visió del món a través de perspectives espacials. C) Servir únicament com a eina per a l'expressió artística. D) Funcionant exclusivament com a ajudes a la navegació.
A) El dibuixant Richard Ciacci. B) L'Oficina Nacional de Mapes de Suïssa. C) Un equip de cartògrafs d'una agència governamental. D) Un cartògraf anònim del principi del segle XX.
A) Mai s'ha descobert que fos un invent. B) Immediatament després de la seva creació. C) Dos anys. D) Més d'una dècada.
A) Societat Britànica de Cartografia B) Societat de Cartografia i Informació Geogràfica C) Societat de Cartògrafs D) Associació Internacional de Cartografia (ICA)
A) Canadian Cartographic Association (Associació Canadenca de Cartografia) B) International Cartographic Association (Associació Internacional de Cartografia) C) British Cartographic Society (BCS) (Societat Britànica de Cartografia) D) North American Cartographic Information Society (Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica)
A) Fotogrametria i teledetecció B) Sistemes d'informació geoespacial C) Algorismes espacials D) Aplicacions de la Terra digital
A) Tecnologies de la Terra digital B) Observació terrestre aplicada C) Ciència de la informació geoespacial D) Perspectives cartogràfiques
A) International Journal of Cartography B) The Cartographic Journal C) Cartographica D) Journal of Maps
A) Societat Nord-americana d'Informació Cartogràfica B) Associació Cartogràfica Internacional C) Associació Cartogràfica Canadenca (CCA) D) Societat Cartogràfica Britànica |