A) L'estudi de les diferents religions. B) L'art de narrar històries. C) L'estudi de les llengües antigues. D) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos.
A) Friedrich Schleiermacher B) John Locke C) Martin Luther D) Sòcrates
A) El procés d'escriure un comentari. B) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. C) L'explicació o interpretació crítica d'un text. D) L'estudi de la història antiga.
A) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric. B) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. C) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text. D) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua.
A) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. B) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. C) Registres històrics de l'origen d'un text. D) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text.
A) Interpretació gramatical-històrica B) Crítica basada en la resposta del lector C) Anàlisi textual D) Mètode històric-crític
A) Desxiframent B) Implicació C) Exegesi D) Inferència
A) Hermeneutica B) Semàntica C) Sintaxi D) Gramàtica
A) Hans-Georg Gadamer B) Charles Darwin C) Isaac Newton D) Leonardo da Vinci
A) Revolució industrial B) Alquímia medieval C) Filosofia grega antiga D) Ciència informàtica moderna
A) Assonància B) Onomatopeia C) Al·literació D) Consonància
A) Cleòpatra B) Pablo Picasso C) Albert Einstein D) Martin Heidegger
A) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. B) Crear una nova interpretació d'un text. C) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. D) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text.
A) Escriure, compondre. B) Calcular, computar. C) Traduir, interpretar. D) Observar, analitzar.
A) Indoeuropeu. B) Anatolian (cària). C) Mesopotàmic. D) Egipci.
A) Va ser un mediador. B) Va ser un servidor. C) Va ser un jutge. D) Va ser un enemic.
A) Kal v'chomer B) Gezerah Shavah C) Baraita del rabí Ishmael D) El principi d'Hillel
A) Com un text històricament imprecís. B) Com a text sense errors. C) Com un text obert a la interpretació personal. D) Com una col·lecció de mites.
A) Argument a fortiori (kal v'chomer) B) Ignorar el context C) Traducció literal només D) Interpretació aleatòria
A) Ignorava altres textos. B) El Tanakh era considerat sense errors. C) Permetia opinions personals. D) Se centrava únicament en la lògica.
A) Guerrer B) Rei C) Comerciant D) Intèrpret
A) La Bíblia B) Buddhavacana C) De doctrina christiana D) Mimamsa Sutra
A) La Cabala. B) El Zohar. C) El Talmud. D) El Midrash.
A) Cristologia. B) Eclesiologia. C) Teologia de la Trinitat. D) Mariologia.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Martí Lutero. C) Lorenzo Valla. D) Joan Calví.
A) Martin Heidegger. B) August Böckh. C) Friedrich Schleiermacher. D) Georg Henrik von Wright.
A) Martin Heidegger. B) Friedrich Schleiermacher. C) Wilhelm Dilthey. D) Charles Taylor.
A) Drama tràgic B) Inconscient polític C) Interpretació al·legòrica D) Obra de dol
A) Coneixement objectiu B) Estudi empíric de les interaccions familiars C) El subconscient polític D) L'origen del teatre tràgic alemany
A) 1972 B) 1992 C) 1985 D) 2000
A) Múnic B) Berlín C) Frankfurt am Main D) Hamburg
A) Frederick G. Lawrence B) Jürgen Habermas C) Karl-Otto Apel D) Paul Ricœur
A) Karl-Otto Apel B) Rudolf Makkreel C) Bernard Lonergan D) Paul Ricœur
A) Paul Ricœur B) Karl-Otto Apel C) Bernard Lonergan D) Jürgen Habermas
A) Karl-Otto Apel B) Paul Ricœur C) Jürgen Habermas D) Rudolf Makkreel
A) Andrés Ortiz-Osés B) Paul Ricœur C) Jürgen Habermas D) Rudolf Makkreel
A) Andrés Ortiz-Osés B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Rudolf Makkreel
A) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. B) Es basa en l'anàlisi científica. C) Evita la interpretació en els processos de disseny. D) És un encontre hermenèutic amb l'altre.
A) Steve Smith. B) John Locke. C) Immanuel Kant. D) Karl Marx.
A) Realisme clàssic. B) Neorealisme. C) Postmodernisme radical. D) Institucionalisme liberal.
A) El període del Renaixement. B) El segle XX. C) El segle XVIII. D) Almenys des del segle XI.
A) Les Dotze Taules. B) El Codi d'Hammurabi. C) El Corpus Juris Civilis de Justinià. D) La Magna Carta.
A) Don Ihde B) Edmund Husserl C) Martin Heidegger D) Paul Ricoeur
A) Física B) Química C) Matemàtiques D) Biologia
A) Hugo E. Herrera B) Don Ihde C) Santiago Zabala D) Gianni Vattimo
A) Anarquia B) Imposició C) Conservació D) Triomf
A) Realisme B) Pensament feble C) Filosofia forta D) Ciència empírica
A) Gianni Vattimo B) Santiago Zabala C) Hugo E. Herrera D) Don Ihde
A) Sigmund Freud B) Jacques Lacan C) Maurice Merleau-Ponty D) Hubert Dreyfus
A) Ludwig Wittgenstein B) Martin Heidegger C) Jacques Lacan D) Hubert Dreyfus
A) Martin Heidegger B) Sigmund Freud C) Maurice Merleau-Ponty D) Hubert Dreyfus
A) Sigmund Freud B) Maurice Merleau-Ponty C) Jacques Lacan D) Hubert Dreyfus
A) Hubert Dreyfus B) Ludwig Wittgenstein C) Martin Heidegger D) Maurice Merleau-Ponty
A) Psicologia del desenvolupament B) Psicologia conductual C) Psicologia humanista D) Psicologia clínica
A) Una història de ficció B) Una inexactitud històrica C) Una il·lusió o una mentida D) 'Història sagrada'
A) Anàlisi de dades quantitatives B) Models mecanicistes C) Mètodes estadístics D) Aproximacions hermenèutiques
A) "Hermeneutica de la reforma" B) "Hermeneutica total" C) "Hermeneutica de la ruptura" D) "Hermeneutica de la continuïtat"
A) Són irrelevants per als estudis sociològics. B) Es poden interpretar universalment sense context. C) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. D) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. |