A) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. B) L'art de narrar històries. C) L'estudi de les llengües antigues. D) L'estudi de les diferents religions.
A) John Locke B) Martin Luther C) Friedrich Schleiermacher D) Sòcrates
A) El procés d'escriure un comentari. B) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. C) L'estudi de la història antiga. D) L'explicació o interpretació crítica d'un text.
A) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text.
A) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. B) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. C) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. D) Registres històrics de l'origen d'un text.
A) Mètode històric-crític B) Anàlisi textual C) Crítica basada en la resposta del lector D) Interpretació gramatical-històrica
A) Exegesi B) Inferència C) Desxiframent D) Implicació
A) Gramàtica B) Sintaxi C) Semàntica D) Hermeneutica
A) Charles Darwin B) Leonardo da Vinci C) Isaac Newton D) Hans-Georg Gadamer
A) Ciència informàtica moderna B) Revolució industrial C) Filosofia grega antiga D) Alquímia medieval
A) Al·literació B) Onomatopeia C) Consonància D) Assonància
A) Pablo Picasso B) Cleòpatra C) Albert Einstein D) Martin Heidegger
A) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text. B) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. C) Crear una nova interpretació d'un text. D) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica.
A) Observar, analitzar. B) Traduir, interpretar. C) Escriure, compondre. D) Calcular, computar.
A) Egipci. B) Anatolian (cària). C) Mesopotàmic. D) Indoeuropeu.
A) Va ser un jutge. B) Va ser un enemic. C) Va ser un mediador. D) Va ser un servidor.
A) Baraita del rabí Ishmael B) Kal v'chomer C) Gezerah Shavah D) El principi d'Hillel
A) Com una col·lecció de mites. B) Com a text sense errors. C) Com un text obert a la interpretació personal. D) Com un text històricament imprecís.
A) Interpretació aleatòria B) Argument a fortiori (kal v'chomer) C) Traducció literal només D) Ignorar el context
A) Permetia opinions personals. B) El Tanakh era considerat sense errors. C) Se centrava únicament en la lògica. D) Ignorava altres textos.
A) Intèrpret B) Rei C) Comerciant D) Guerrer
A) De doctrina christiana B) Buddhavacana C) Mimamsa Sutra D) La Bíblia
A) El Talmud. B) La Cabala. C) El Midrash. D) El Zohar.
A) Cristologia. B) Teologia de la Trinitat. C) Mariologia. D) Eclesiologia.
A) Joan Calví. B) Martí Lutero. C) Lorenzo Valla. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Georg Henrik von Wright. C) August Böckh. D) Martin Heidegger.
A) Wilhelm Dilthey. B) Friedrich Schleiermacher. C) Martin Heidegger. D) Charles Taylor.
A) Inconscient polític B) Drama tràgic C) Obra de dol D) Interpretació al·legòrica
A) Coneixement objectiu B) Estudi empíric de les interaccions familiars C) El subconscient polític D) L'origen del teatre tràgic alemany
A) 1972 B) 1992 C) 2000 D) 1985
A) Frankfurt am Main B) Hamburg C) Múnic D) Berlín
A) Frederick G. Lawrence B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Jürgen Habermas
A) Paul Ricœur B) Karl-Otto Apel C) Bernard Lonergan D) Rudolf Makkreel
A) Paul Ricœur B) Jürgen Habermas C) Karl-Otto Apel D) Bernard Lonergan
A) Jürgen Habermas B) Karl-Otto Apel C) Rudolf Makkreel D) Paul Ricœur
A) Andrés Ortiz-Osés B) Paul Ricœur C) Rudolf Makkreel D) Jürgen Habermas
A) Paul Ricœur B) Karl-Otto Apel C) Rudolf Makkreel D) Andrés Ortiz-Osés
A) Es basa en l'anàlisi científica. B) És un encontre hermenèutic amb l'altre. C) Evita la interpretació en els processos de disseny. D) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals.
A) John Locke. B) Karl Marx. C) Steve Smith. D) Immanuel Kant.
A) Realisme clàssic. B) Postmodernisme radical. C) Neorealisme. D) Institucionalisme liberal.
A) El període del Renaixement. B) El segle XVIII. C) Almenys des del segle XI. D) El segle XX.
A) El Corpus Juris Civilis de Justinià. B) Les Dotze Taules. C) El Codi d'Hammurabi. D) La Magna Carta.
A) Paul Ricoeur B) Don Ihde C) Martin Heidegger D) Edmund Husserl
A) Física B) Matemàtiques C) Biologia D) Química
A) Gianni Vattimo B) Hugo E. Herrera C) Don Ihde D) Santiago Zabala
A) Anarquia B) Triomf C) Conservació D) Imposició
A) Ciència empírica B) Pensament feble C) Filosofia forta D) Realisme
A) Don Ihde B) Hugo E. Herrera C) Santiago Zabala D) Gianni Vattimo
A) Sigmund Freud B) Maurice Merleau-Ponty C) Hubert Dreyfus D) Jacques Lacan
A) Jacques Lacan B) Martin Heidegger C) Hubert Dreyfus D) Ludwig Wittgenstein
A) Maurice Merleau-Ponty B) Hubert Dreyfus C) Sigmund Freud D) Martin Heidegger
A) Hubert Dreyfus B) Jacques Lacan C) Maurice Merleau-Ponty D) Sigmund Freud
A) Martin Heidegger B) Hubert Dreyfus C) Maurice Merleau-Ponty D) Ludwig Wittgenstein
A) Psicologia conductual B) Psicologia humanista C) Psicologia del desenvolupament D) Psicologia clínica
A) 'Història sagrada' B) Una inexactitud històrica C) Una il·lusió o una mentida D) Una història de ficció
A) Models mecanicistes B) Mètodes estadístics C) Aproximacions hermenèutiques D) Anàlisi de dades quantitatives
A) "Hermeneutica total" B) "Hermeneutica de la ruptura" C) "Hermeneutica de la reforma" D) "Hermeneutica de la continuïtat"
A) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. B) Són irrelevants per als estudis sociològics. C) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. D) Es poden interpretar universalment sense context. |