A) L'estudi de les llengües antigues. B) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos. C) L'art de narrar històries. D) L'estudi de les diferents religions.
A) Friedrich Schleiermacher B) Martin Luther C) Sòcrates D) John Locke
A) El procés d'escriure un comentari. B) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula. C) L'explicació o interpretació crítica d'un text. D) L'estudi de la història antiga.
A) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text. B) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. C) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. D) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric.
A) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. B) Registres històrics de l'origen d'un text. C) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. D) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor.
A) Mètode històric-crític B) Crítica basada en la resposta del lector C) Interpretació gramatical-històrica D) Anàlisi textual
A) Implicació B) Inferència C) Desxiframent D) Exegesi
A) Semàntica B) Gramàtica C) Hermeneutica D) Sintaxi
A) Isaac Newton B) Charles Darwin C) Leonardo da Vinci D) Hans-Georg Gadamer
A) Revolució industrial B) Alquímia medieval C) Filosofia grega antiga D) Ciència informàtica moderna
A) Al·literació B) Consonància C) Onomatopeia D) Assonància
A) Albert Einstein B) Cleòpatra C) Pablo Picasso D) Martin Heidegger
A) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. B) Crear una nova interpretació d'un text. C) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits. D) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text.
A) Escriure, compondre. B) Calcular, computar. C) Traduir, interpretar. D) Observar, analitzar.
A) Anatolian (cària). B) Mesopotàmic. C) Egipci. D) Indoeuropeu.
A) Va ser un jutge. B) Va ser un enemic. C) Va ser un mediador. D) Va ser un servidor.
A) El principi d'Hillel B) Baraita del rabí Ishmael C) Gezerah Shavah D) Kal v'chomer
A) Com a text sense errors. B) Com un text obert a la interpretació personal. C) Com una col·lecció de mites. D) Com un text històricament imprecís.
A) Interpretació aleatòria B) Ignorar el context C) Traducció literal només D) Argument a fortiori (kal v'chomer)
A) El Tanakh era considerat sense errors. B) Permetia opinions personals. C) Ignorava altres textos. D) Se centrava únicament en la lògica.
A) Guerrer B) Intèrpret C) Rei D) Comerciant
A) Buddhavacana B) La Bíblia C) Mimamsa Sutra D) De doctrina christiana
A) El Zohar. B) El Talmud. C) El Midrash. D) La Cabala.
A) Mariologia. B) Teologia de la Trinitat. C) Cristologia. D) Eclesiologia.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Lorenzo Valla. C) Joan Calví. D) Martí Lutero.
A) Friedrich Schleiermacher. B) Martin Heidegger. C) Georg Henrik von Wright. D) August Böckh.
A) Charles Taylor. B) Martin Heidegger. C) Friedrich Schleiermacher. D) Wilhelm Dilthey.
A) Drama tràgic B) Obra de dol C) Inconscient polític D) Interpretació al·legòrica
A) El subconscient polític B) Estudi empíric de les interaccions familiars C) L'origen del teatre tràgic alemany D) Coneixement objectiu
A) 1992 B) 1985 C) 1972 D) 2000
A) Múnic B) Hamburg C) Berlín D) Frankfurt am Main
A) Karl-Otto Apel B) Jürgen Habermas C) Frederick G. Lawrence D) Paul Ricœur
A) Rudolf Makkreel B) Karl-Otto Apel C) Paul Ricœur D) Bernard Lonergan
A) Paul Ricœur B) Jürgen Habermas C) Bernard Lonergan D) Karl-Otto Apel
A) Jürgen Habermas B) Rudolf Makkreel C) Paul Ricœur D) Karl-Otto Apel
A) Jürgen Habermas B) Andrés Ortiz-Osés C) Paul Ricœur D) Rudolf Makkreel
A) Andrés Ortiz-Osés B) Rudolf Makkreel C) Paul Ricœur D) Karl-Otto Apel
A) És un encontre hermenèutic amb l'altre. B) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. C) Es basa en l'anàlisi científica. D) Evita la interpretació en els processos de disseny.
A) Steve Smith. B) Immanuel Kant. C) Karl Marx. D) John Locke.
A) Postmodernisme radical. B) Institucionalisme liberal. C) Neorealisme. D) Realisme clàssic.
A) Almenys des del segle XI. B) El segle XX. C) El segle XVIII. D) El període del Renaixement.
A) El Corpus Juris Civilis de Justinià. B) El Codi d'Hammurabi. C) La Magna Carta. D) Les Dotze Taules.
A) Edmund Husserl B) Paul Ricoeur C) Don Ihde D) Martin Heidegger
A) Matemàtiques B) Biologia C) Física D) Química
A) Don Ihde B) Hugo E. Herrera C) Santiago Zabala D) Gianni Vattimo
A) Imposició B) Anarquia C) Conservació D) Triomf
A) Realisme B) Filosofia forta C) Pensament feble D) Ciència empírica
A) Don Ihde B) Hugo E. Herrera C) Santiago Zabala D) Gianni Vattimo
A) Sigmund Freud B) Maurice Merleau-Ponty C) Jacques Lacan D) Hubert Dreyfus
A) Martin Heidegger B) Hubert Dreyfus C) Ludwig Wittgenstein D) Jacques Lacan
A) Hubert Dreyfus B) Martin Heidegger C) Sigmund Freud D) Maurice Merleau-Ponty
A) Maurice Merleau-Ponty B) Sigmund Freud C) Hubert Dreyfus D) Jacques Lacan
A) Maurice Merleau-Ponty B) Ludwig Wittgenstein C) Martin Heidegger D) Hubert Dreyfus
A) Psicologia clínica B) Psicologia conductual C) Psicologia del desenvolupament D) Psicologia humanista
A) 'Història sagrada' B) Una il·lusió o una mentida C) Una inexactitud històrica D) Una història de ficció
A) Mètodes estadístics B) Anàlisi de dades quantitatives C) Aproximacions hermenèutiques D) Models mecanicistes
A) "Hermeneutica de la continuïtat" B) "Hermeneutica de la reforma" C) "Hermeneutica de la ruptura" D) "Hermeneutica total"
A) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. B) Són irrelevants per als estudis sociològics. C) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. D) Es poden interpretar universalment sense context. |