A) L'estudi de les llengües antigues. B) L'art de narrar històries. C) L'estudi de les diferents religions. D) La teoria i la pràctica de la interpretació, especialment en l'estudi de textos.
A) Martin Luther B) Friedrich Schleiermacher C) Sòcrates D) John Locke
A) El procés d'escriure un comentari. B) L'estudi de la història antiga. C) L'explicació o interpretació crítica d'un text. D) El procés de traduir un text literalment, paraula per paraula.
A) Analitzar l'estructura del text sense tenir en compte la llengua. B) Interpretar el text basant-se únicament en sentiments personals. C) Centrar-se només en les implicacions teològiques del text. D) Comprendre el text basant-se en la seva gramàtica i context històric.
A) Suposicions o creences que influeixen en la interpretació d'un text. B) Notes a peu de pàgina proporcionades per l'autor. C) Eines lingüístiques utilitzades per a la interpretació. D) Registres històrics de l'origen d'un text.
A) Anàlisi textual B) Crítica basada en la resposta del lector C) Interpretació gramatical-històrica D) Mètode històric-crític
A) Desxiframent B) Exegesi C) Inferència D) Implicació
A) Semàntica B) Sintaxi C) Hermeneutica D) Gramàtica
A) Hans-Georg Gadamer B) Isaac Newton C) Charles Darwin D) Leonardo da Vinci
A) Filosofia grega antiga B) Alquímia medieval C) Ciència informàtica moderna D) Revolució industrial
A) Onomatopeia B) Assonància C) Al·literació D) Consonància
A) Martin Heidegger B) Pablo Picasso C) Albert Einstein D) Cleòpatra
A) Analitzar els recursos literaris utilitzats en un text. B) Interpretar el text sense tenir en compte la gramàtica. C) Crear una nova interpretació d'un text. D) Determinar la versió més precisa d'un text comparant manuscrits.
A) Escriure, compondre. B) Observar, analitzar. C) Calcular, computar. D) Traduir, interpretar.
A) Egipci. B) Anatolian (cària). C) Indoeuropeu. D) Mesopotàmic.
A) Va ser un servidor. B) Va ser un jutge. C) Va ser un mediador. D) Va ser un enemic.
A) Kal v'chomer B) El principi d'Hillel C) Gezerah Shavah D) Baraita del rabí Ishmael
A) Com a text sense errors. B) Com una col·lecció de mites. C) Com un text històricament imprecís. D) Com un text obert a la interpretació personal.
A) Traducció literal només B) Argument a fortiori (kal v'chomer) C) Ignorar el context D) Interpretació aleatòria
A) Se centrava únicament en la lògica. B) El Tanakh era considerat sense errors. C) Ignorava altres textos. D) Permetia opinions personals.
A) Intèrpret B) Guerrer C) Rei D) Comerciant
A) De doctrina christiana B) La Bíblia C) Buddhavacana D) Mimamsa Sutra
A) El Talmud. B) El Zohar. C) La Cabala. D) El Midrash.
A) Mariologia. B) Eclesiologia. C) Teologia de la Trinitat. D) Cristologia.
A) Martí Lutero. B) Lorenzo Valla. C) Joan Calví. D) Friedrich Schleiermacher.
A) Martin Heidegger. B) August Böckh. C) Friedrich Schleiermacher. D) Georg Henrik von Wright.
A) Charles Taylor. B) Friedrich Schleiermacher. C) Martin Heidegger. D) Wilhelm Dilthey.
A) Obra de dol B) Interpretació al·legòrica C) Inconscient polític D) Drama tràgic
A) Coneixement objectiu B) El subconscient polític C) L'origen del teatre tràgic alemany D) Estudi empíric de les interaccions familiars
A) 1992 B) 1985 C) 2000 D) 1972
A) Hamburg B) Berlín C) Múnic D) Frankfurt am Main
A) Jürgen Habermas B) Paul Ricœur C) Frederick G. Lawrence D) Karl-Otto Apel
A) Paul Ricœur B) Rudolf Makkreel C) Karl-Otto Apel D) Bernard Lonergan
A) Paul Ricœur B) Karl-Otto Apel C) Jürgen Habermas D) Bernard Lonergan
A) Jürgen Habermas B) Rudolf Makkreel C) Paul Ricœur D) Karl-Otto Apel
A) Rudolf Makkreel B) Paul Ricœur C) Andrés Ortiz-Osés D) Jürgen Habermas
A) Paul Ricœur B) Rudolf Makkreel C) Karl-Otto Apel D) Andrés Ortiz-Osés
A) Se centra exclusivament en les tradicions arquitectòniques occidentals. B) És un encontre hermenèutic amb l'altre. C) Es basa en l'anàlisi científica. D) Evita la interpretació en els processos de disseny.
A) Karl Marx. B) Immanuel Kant. C) John Locke. D) Steve Smith.
A) Realisme clàssic. B) Postmodernisme radical. C) Institucionalisme liberal. D) Neorealisme.
A) El segle XX. B) El període del Renaixement. C) El segle XVIII. D) Almenys des del segle XI.
A) El Codi d'Hammurabi. B) La Magna Carta. C) Les Dotze Taules. D) El Corpus Juris Civilis de Justinià.
A) Edmund Husserl B) Don Ihde C) Martin Heidegger D) Paul Ricoeur
A) Biologia B) Física C) Química D) Matemàtiques
A) Santiago Zabala B) Don Ihde C) Gianni Vattimo D) Hugo E. Herrera
A) Anarquia B) Imposició C) Conservació D) Triomf
A) Realisme B) Pensament feble C) Ciència empírica D) Filosofia forta
A) Hugo E. Herrera B) Don Ihde C) Gianni Vattimo D) Santiago Zabala
A) Hubert Dreyfus B) Jacques Lacan C) Sigmund Freud D) Maurice Merleau-Ponty
A) Ludwig Wittgenstein B) Jacques Lacan C) Martin Heidegger D) Hubert Dreyfus
A) Martin Heidegger B) Sigmund Freud C) Maurice Merleau-Ponty D) Hubert Dreyfus
A) Sigmund Freud B) Maurice Merleau-Ponty C) Hubert Dreyfus D) Jacques Lacan
A) Maurice Merleau-Ponty B) Martin Heidegger C) Ludwig Wittgenstein D) Hubert Dreyfus
A) Psicologia del desenvolupament B) Psicologia conductual C) Psicologia clínica D) Psicologia humanista
A) Una inexactitud històrica B) 'Història sagrada' C) Una il·lusió o una mentida D) Una història de ficció
A) Aproximacions hermenèutiques B) Anàlisi de dades quantitatives C) Models mecanicistes D) Mètodes estadístics
A) "Hermeneutica de la ruptura" B) "Hermeneutica total" C) "Hermeneutica de la reforma" D) "Hermeneutica de la continuïtat"
A) Es poden interpretar universalment sense context. B) Només s'han de tenir en compte perspectives modernes. C) Són irrelevants per als estudis sociològics. D) Han de ser enteses dins del discurs del qual provenen. |