A) 1682 B) 1629 C) 1596 D) 1749
A) Lluna B) Asteroides C) Cometa D) Planeta
A) 1750 B) 1700 C) 1655 D) 1802
A) Relotge de vela B) Rellotge de pèndol C) Relotge de sol D) Clessidra
A) 1673 B) 1700 C) 1756 D) 1802
A) Valls B) Canals C) Volcans D) Casquets polars de gel
A) Saturn B) Març C) Vènus D) Júpiter
A) Royal Society B) UNESCO C) CERN D) NASA
A) Thomas Young B) Niels Bohr C) Michael Faraday D) Max Planck
A) Nit Estrellada B) Mecànica Celestial C) Systema Saturnium D) Les llunes galileanes
A) Alemanya B) França C) Països Baixos D) Anglaterra
A) El creador de la taula periòdica B) L'inventor del càlcul C) El descobridor de la gravetat D) Una figura clau de la Revolució Científica
A) França B) Països Baixos C) Alemanya D) Anglaterra
A) 1673 B) 1665 C) 1657 D) 1689
A) Johannes Kepler B) René Descartes C) Galileu Galilei D) Isaac II Thuret
A) Traité de la Lumière B) De Motu Corporum ex Percussione C) Van Rekeningh in Spelen van Gluck D) Horologium Oscillatorium
A) Teoria corpuscular de la llum B) Teoria ondulatòria de la llum C) Teoria de la relativitat de la llum D) Teoria quàntica de la llum
A) Les equacions de Maxwell. B) Les lleis del moviment de Newton. C) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones. D) La teoria de la relativitat d'Einstein.
A) Ull de mira de Huygens B) Ull de mira de Galileu C) Ull de mira de Kepler D) Ull de mira newtonià
A) Isaac Newton B) Frans van Schooten C) René Descartes D) Galileu Galilei
A) Electromagnetisme B) Força gravitacional C) Col·lisió elàstica D) Termodinàmica
A) Galileu Galilei i Johannes Kepler B) Albert Einstein i Niels Bohr C) René Descartes i Marin Mersenne D) Isaac Newton i Albert Einstein
A) Artista B) Matemàtic C) Metge D) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange
A) Un científic famós B) El seu avi matern C) Un polític influent D) El seu avi patern
A) Setze B) Quinzena C) Divuit D) Disset
A) John Pell B) André Rivet C) Johann Henryk Dauber D) Frans van Schooten Jr.
A) Johann Henryk Dauber B) André Rivet C) John Pell D) Frans van Schooten Jr.
A) Una guerra amb Anglaterra. B) Va començar el primer període sense estatmajor. C) La Casa d'Orange va recuperar el poder. D) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa.
A) Francès o llatí B) Alemany o italià C) Espanyol o portuguès D) Holandès o anglès
A) 1655 B) 1648 C) 1673 D) 1666
A) Aristòtil B) Arquímedes C) Euclides D) Pitagòries
A) Paràbola B) El·lipse C) Hipèrbola D) Catenària
A) Pierre de Fermat B) Gottfried Leibniz C) Ismael Boulliau D) Claude Mylon
A) Grégoire de Saint-Vincent B) René Descartes C) Blaise Pascal D) Isaac Newton
A) Temperament igual B) Ajustament pitagòric C) Ajustació justa D) Temperament meàntic
A) 1675 B) 1660 C) 1654 D) 1680
A) Casa de Leiden B) Villa parisenca C) Residència d'Amsterdam D) Hofwijck
A) Ismael Boulliau B) Marin Mersenne C) Pierre de Carcavi D) Claude Mylon
A) Isaac Newton B) René Descartes C) Blaise Pascal D) Pierre de Fermat
A) A través de reunions personals B) Mitjançant cartes C) Publicant en revistes D) En conferències públiques
A) 1698 B) 1695 C) 1689 D) 1700
A) Caspar Netscher B) Pierre Bourguignon C) Adriaen Hanneman D) Bernard Vaillant
A) Molla fusiforme B) Molla helicoïdal C) Molla de palanca D) Molla cicloïdal
A) Isaac Newton B) Rasmus Bartholin C) Ignace-Gaston Pardies D) Ole Christensen Rømer
A) Mecànica quàntica B) Física matemàtica moderna C) Termodinàmica D) Astrofísica
A) Johannes Kepler B) Galileu Galilei C) Isaac Newton D) Robert Hooke
A) Hipòtesi de Boyle B) Filosofia cartesiana C) Invariància galileana D) Mecànica newtoniana
A) Torsió B) Força centrífuga C) Força gravitatòria D) Camp magnètic
A) Tractatus B) Dioptrica C) Opticks D) Principia
A) Generar nous coneixements sobre el món. B) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. C) Ignorar les dades empíriques. D) Evitar la complexitat matemàtica.
A) François-Michel le Tellier B) Jean-Baptiste Colbert C) Nicolas Fouquet D) Lluís XIV
A) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa. B) Contradice les ensenyances bíbliques. C) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega. D) La Bíblia ho recolza explícitament.
A) Trigonometria B) Càlcul C) Geometria algebraica D) Fraccions contínues
A) 1669 B) 1668 C) 1656 D) 1675
A) 1821 B) 1678 C) 1819 D) 1801
A) Les idees de Newton eren metafísiques. B) Les matemàtiques de Newton eren sòlides. C) Les teories de Newton eren incompletes. D) Els experiments de Newton tenien errors.
A) 1659 B) 1686 C) 1667 D) 1673
A) Arguments filosòfics B) Aproximacions numèriques C) Observacions empíriques sense proves D) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses
A) Oxigen B) Metà C) Dióxid de carboni D) Aigua
A) Júpiter B) Saturn C) Vènus D) Marte
A) René Descartes B) Christiaan Huygens C) Robert Hooke D) Isaac Newton
A) Va tenir diversos matrimonis. B) Estava prometut, però mai es va casar. C) El seu estat civil és desconegut. D) Mai es va casar.
A) 1675 B) 1689 C) 1657 D) 1663
A) El càlcul de Newton B) Els mètodes d'Euler C) La teoria de nombres de Gauss D) Les tècniques infinitesimals de Fermat
A) Sirius és tan lluminós com el Sol. B) Sirius no té planetes que l'orbitin. C) Sirius està més a prop que la Lluna. D) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari.
A) Lentes esfèriques B) Lentes parabòliques C) Lentes hiperbòliques D) Lentes el·líptiques
A) Eco B) Flanging C) Resonància D) Reverb
A) 1704 B) 1669 C) 1678 D) 1690
A) 1662 B) 1703 C) 1675 D) 1655
A) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència. B) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. C) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi. D) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents.
A) Albert Einstein B) Guillaume de l'Hôpital C) Gottfried Wilhelm Leibniz D) Els Bernoulli
A) Millorar la durabilitat. B) Augmentar el parell. C) Reduir la fricció. D) Sincronitzar el balancí.
A) Les lleis de Newton B) Les lleis de Leibniz C) Les lleis de Boyle D) Les lleis de Descartes
A) 1686 B) 1659 C) 1673 D) 1703
A) París B) Londres C) Amsterdam D) Roma
A) 1659 B) 1703 C) 1675 D) 1662
A) Isaac Newton B) René Descartes C) Jean-Baptiste Colbert D) Robert Boyle
A) Acadèmia de Montmor B) Universitat de Leiden C) Royal Society de Londres D) Académie des sciences
A) Philosophical Transactions of the Royal Society B) Journal des Sçavans C) Acta Eruditorum D) Le Journal de Physique
A) Fresnel B) Newton C) Young D) Arago
A) Londres B) Amsterdam C) Leida D) París
A) Mecanisme de remuntatge cilíndric B) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) C) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada D) Mecanisme de remuntatge amb ancla
A) Llanternatge màgic B) Microscopi C) Telescopi D) Baròmetre
A) F_c = m - ω² * r B) F_c = m + ω² + r C) F_c = m / (ω * r) D) F_c = m * ω² * r
A) Sir Robert Moray B) Alexander Bruce C) Lodewijk Huygens D) Jean Richer
A) 1675 B) 2006 C) 1703 D) 1659
A) Millorar la precisió dels rellotges de sol. B) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament. C) Crear una màquina de moviment perpetu. D) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos.
A) Els mons celestials descoberts B) Especulacions celestials C) Móns universals D) La teoria còsmica
A) Abadia de Westminster, Londres B) Catedral de Notre-Dame, París C) Grote Kerk, La Haia D) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà
A) Michael Faraday B) Isaac Newton C) Els Bernoulli D) Gottfried Wilhelm Leibniz
A) Interacció metafísica B) Construccions teòriques C) Acció de contacte D) Acció a distància
A) 50x B) 43x C) 30x D) 60x
A) Newton B) Galileo C) Leibniz D) Kepler
A) Sistemes metafísics. B) Acció a distància. C) Construccions teòriques. D) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica.
A) 1693 B) 1684 C) 1675 D) 1651
A) Rea B) Tità C) Iapetus D) Encelà
A) La turbina hidràulica B) El motor de vapor C) El motor de pólvora D) El motor elèctric
A) Hipèrbola B) El·lipse C) Paràbola D) Ciculoide
A) Rasmus Bartholin B) Isaac Newton C) Christiaan Huygens D) Ignace-Gaston Pardies
A) Robert Boyle B) Spinoza C) Galileu Galilei D) Isaac Newton |