A) 1629 B) 1682 C) 1749 D) 1596
A) Planeta B) Lluna C) Cometa D) Asteroides
A) 1750 B) 1802 C) 1655 D) 1700
A) Clessidra B) Relotge de vela C) Relotge de sol D) Rellotge de pèndol
A) 1700 B) 1802 C) 1756 D) 1673
A) Casquets polars de gel B) Volcans C) Canals D) Valls
A) Vènus B) Març C) Júpiter D) Saturn
A) NASA B) UNESCO C) Royal Society D) CERN
A) Thomas Young B) Michael Faraday C) Niels Bohr D) Max Planck
A) Les llunes galileanes B) Systema Saturnium C) Nit Estrellada D) Mecànica Celestial
A) Països Baixos B) Anglaterra C) França D) Alemanya
A) El descobridor de la gravetat B) Una figura clau de la Revolució Científica C) L'inventor del càlcul D) El creador de la taula periòdica
A) Alemanya B) França C) Països Baixos D) Anglaterra
A) 1689 B) 1673 C) 1665 D) 1657
A) Isaac II Thuret B) Galileu Galilei C) Johannes Kepler D) René Descartes
A) De Motu Corporum ex Percussione B) Horologium Oscillatorium C) Van Rekeningh in Spelen van Gluck D) Traité de la Lumière
A) Teoria corpuscular de la llum B) Teoria ondulatòria de la llum C) Teoria quàntica de la llum D) Teoria de la relativitat de la llum
A) La teoria de la relativitat d'Einstein. B) Les equacions de Maxwell. C) Les lleis del moviment de Newton. D) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones.
A) Ull de mira de Huygens B) Ull de mira newtonià C) Ull de mira de Kepler D) Ull de mira de Galileu
A) René Descartes B) Isaac Newton C) Frans van Schooten D) Galileu Galilei
A) Electromagnetisme B) Termodinàmica C) Força gravitacional D) Col·lisió elàstica
A) René Descartes i Marin Mersenne B) Isaac Newton i Albert Einstein C) Galileu Galilei i Johannes Kepler D) Albert Einstein i Niels Bohr
A) Artista B) Metge C) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange D) Matemàtic
A) Un polític influent B) Un científic famós C) El seu avi patern D) El seu avi matern
A) Disset B) Divuit C) Setze D) Quinzena
A) André Rivet B) John Pell C) Frans van Schooten Jr. D) Johann Henryk Dauber
A) André Rivet B) Johann Henryk Dauber C) Frans van Schooten Jr. D) John Pell
A) Va començar el primer període sense estatmajor. B) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. C) La Casa d'Orange va recuperar el poder. D) Una guerra amb Anglaterra.
A) Alemany o italià B) Holandès o anglès C) Francès o llatí D) Espanyol o portuguès
A) 1655 B) 1648 C) 1666 D) 1673
A) Pitagòries B) Arquímedes C) Euclides D) Aristòtil
A) Catenària B) Hipèrbola C) El·lipse D) Paràbola
A) Ismael Boulliau B) Claude Mylon C) Gottfried Leibniz D) Pierre de Fermat
A) Grégoire de Saint-Vincent B) Isaac Newton C) Blaise Pascal D) René Descartes
A) Temperament meàntic B) Ajustament pitagòric C) Temperament igual D) Ajustació justa
A) 1680 B) 1654 C) 1660 D) 1675
A) Hofwijck B) Casa de Leiden C) Residència d'Amsterdam D) Villa parisenca
A) Pierre de Carcavi B) Claude Mylon C) Ismael Boulliau D) Marin Mersenne
A) Pierre de Fermat B) Isaac Newton C) René Descartes D) Blaise Pascal
A) Mitjançant cartes B) A través de reunions personals C) Publicant en revistes D) En conferències públiques
A) 1689 B) 1700 C) 1695 D) 1698
A) Caspar Netscher B) Pierre Bourguignon C) Bernard Vaillant D) Adriaen Hanneman
A) Molla fusiforme B) Molla helicoïdal C) Molla cicloïdal D) Molla de palanca
A) Ole Christensen Rømer B) Isaac Newton C) Rasmus Bartholin D) Ignace-Gaston Pardies
A) Mecànica quàntica B) Termodinàmica C) Astrofísica D) Física matemàtica moderna
A) Johannes Kepler B) Isaac Newton C) Robert Hooke D) Galileu Galilei
A) Mecànica newtoniana B) Hipòtesi de Boyle C) Invariància galileana D) Filosofia cartesiana
A) Camp magnètic B) Força gravitatòria C) Força centrífuga D) Torsió
A) Opticks B) Tractatus C) Dioptrica D) Principia
A) Evitar la complexitat matemàtica. B) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. C) Ignorar les dades empíriques. D) Generar nous coneixements sobre el món.
A) Jean-Baptiste Colbert B) Lluís XIV C) François-Michel le Tellier D) Nicolas Fouquet
A) La Bíblia ho recolza explícitament. B) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa. C) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega. D) Contradice les ensenyances bíbliques.
A) Fraccions contínues B) Càlcul C) Geometria algebraica D) Trigonometria
A) 1675 B) 1669 C) 1668 D) 1656
A) 1821 B) 1819 C) 1801 D) 1678
A) Les teories de Newton eren incompletes. B) Els experiments de Newton tenien errors. C) Les matemàtiques de Newton eren sòlides. D) Les idees de Newton eren metafísiques.
A) 1686 B) 1659 C) 1673 D) 1667
A) Arguments filosòfics B) Observacions empíriques sense proves C) Aproximacions numèriques D) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses
A) Dióxid de carboni B) Oxigen C) Metà D) Aigua
A) Saturn B) Júpiter C) Marte D) Vènus
A) Isaac Newton B) Robert Hooke C) René Descartes D) Christiaan Huygens
A) El seu estat civil és desconegut. B) Mai es va casar. C) Estava prometut, però mai es va casar. D) Va tenir diversos matrimonis.
A) 1675 B) 1657 C) 1663 D) 1689
A) La teoria de nombres de Gauss B) Els mètodes d'Euler C) El càlcul de Newton D) Les tècniques infinitesimals de Fermat
A) Sirius és tan lluminós com el Sol. B) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari. C) Sirius no té planetes que l'orbitin. D) Sirius està més a prop que la Lluna.
A) Lentes el·líptiques B) Lentes parabòliques C) Lentes esfèriques D) Lentes hiperbòliques
A) Eco B) Reverb C) Flanging D) Resonància
A) 1678 B) 1690 C) 1669 D) 1704
A) 1662 B) 1655 C) 1675 D) 1703
A) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi. B) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents. C) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència. D) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud.
A) Els Bernoulli B) Gottfried Wilhelm Leibniz C) Guillaume de l'Hôpital D) Albert Einstein
A) Sincronitzar el balancí. B) Reduir la fricció. C) Augmentar el parell. D) Millorar la durabilitat.
A) Les lleis de Boyle B) Les lleis de Descartes C) Les lleis de Leibniz D) Les lleis de Newton
A) 1673 B) 1703 C) 1659 D) 1686
A) Roma B) París C) Amsterdam D) Londres
A) 1703 B) 1675 C) 1662 D) 1659
A) Jean-Baptiste Colbert B) Isaac Newton C) Robert Boyle D) René Descartes
A) Académie des sciences B) Universitat de Leiden C) Acadèmia de Montmor D) Royal Society de Londres
A) Le Journal de Physique B) Philosophical Transactions of the Royal Society C) Journal des Sçavans D) Acta Eruditorum
A) Young B) Arago C) Newton D) Fresnel
A) Leida B) Londres C) París D) Amsterdam
A) Mecanisme de remuntatge cilíndric B) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) C) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada D) Mecanisme de remuntatge amb ancla
A) Telescopi B) Baròmetre C) Llanternatge màgic D) Microscopi
A) F_c = m * ω² * r B) F_c = m / (ω * r) C) F_c = m + ω² + r D) F_c = m - ω² * r
A) Lodewijk Huygens B) Alexander Bruce C) Jean Richer D) Sir Robert Moray
A) 1675 B) 1703 C) 2006 D) 1659
A) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament. B) Millorar la precisió dels rellotges de sol. C) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos. D) Crear una màquina de moviment perpetu.
A) La teoria còsmica B) Móns universals C) Els mons celestials descoberts D) Especulacions celestials
A) Catedral de Notre-Dame, París B) Abadia de Westminster, Londres C) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà D) Grote Kerk, La Haia
A) Isaac Newton B) Els Bernoulli C) Michael Faraday D) Gottfried Wilhelm Leibniz
A) Construccions teòriques B) Acció de contacte C) Acció a distància D) Interacció metafísica
A) 30x B) 43x C) 60x D) 50x
A) Galileo B) Newton C) Leibniz D) Kepler
A) Construccions teòriques. B) Sistemes metafísics. C) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica. D) Acció a distància.
A) 1684 B) 1651 C) 1675 D) 1693
A) Encelà B) Iapetus C) Rea D) Tità
A) El motor elèctric B) El motor de pólvora C) La turbina hidràulica D) El motor de vapor
A) El·lipse B) Ciculoide C) Paràbola D) Hipèrbola
A) Rasmus Bartholin B) Ignace-Gaston Pardies C) Isaac Newton D) Christiaan Huygens
A) Spinoza B) Robert Boyle C) Isaac Newton D) Galileu Galilei |