A) 1682 B) 1596 C) 1749 D) 1629
A) Cometa B) Planeta C) Lluna D) Asteroides
A) 1750 B) 1802 C) 1700 D) 1655
A) Clessidra B) Relotge de vela C) Rellotge de pèndol D) Relotge de sol
A) 1673 B) 1802 C) 1700 D) 1756
A) Valls B) Canals C) Casquets polars de gel D) Volcans
A) Març B) Vènus C) Júpiter D) Saturn
A) NASA B) CERN C) Royal Society D) UNESCO
A) Niels Bohr B) Max Planck C) Thomas Young D) Michael Faraday
A) Mecànica Celestial B) Systema Saturnium C) Nit Estrellada D) Les llunes galileanes
A) França B) Alemanya C) Països Baixos D) Anglaterra
A) El descobridor de la gravetat B) Una figura clau de la Revolució Científica C) El creador de la taula periòdica D) L'inventor del càlcul
A) Alemanya B) Països Baixos C) Anglaterra D) França
A) 1673 B) 1665 C) 1689 D) 1657
A) René Descartes B) Isaac II Thuret C) Johannes Kepler D) Galileu Galilei
A) Van Rekeningh in Spelen van Gluck B) De Motu Corporum ex Percussione C) Traité de la Lumière D) Horologium Oscillatorium
A) Teoria ondulatòria de la llum B) Teoria quàntica de la llum C) Teoria corpuscular de la llum D) Teoria de la relativitat de la llum
A) La teoria de la relativitat d'Einstein. B) Les equacions de Maxwell. C) Les lleis del moviment de Newton. D) El principi de Huygens sobre la propagació i la difracció de les ones.
A) Ull de mira de Galileu B) Ull de mira de Huygens C) Ull de mira newtonià D) Ull de mira de Kepler
A) Galileu Galilei B) René Descartes C) Frans van Schooten D) Isaac Newton
A) Termodinàmica B) Força gravitacional C) Electromagnetisme D) Col·lisió elàstica
A) René Descartes i Marin Mersenne B) Isaac Newton i Albert Einstein C) Galileu Galilei i Johannes Kepler D) Albert Einstein i Niels Bohr
A) Diplomàtic i conseller de la Casa d'Orange B) Artista C) Metge D) Matemàtic
A) El seu avi patern B) Un científic famós C) Un polític influent D) El seu avi matern
A) Quinzena B) Disset C) Setze D) Divuit
A) John Pell B) André Rivet C) Johann Henryk Dauber D) Frans van Schooten Jr.
A) John Pell B) Johann Henryk Dauber C) André Rivet D) Frans van Schooten Jr.
A) Una guerra amb Anglaterra. B) Va acabar l'Edat d'Or neerlandesa. C) Va començar el primer període sense estatmajor. D) La Casa d'Orange va recuperar el poder.
A) Alemany o italià B) Espanyol o portuguès C) Francès o llatí D) Holandès o anglès
A) 1655 B) 1648 C) 1666 D) 1673
A) Aristòtil B) Pitagòries C) Arquímedes D) Euclides
A) Hipèrbola B) El·lipse C) Paràbola D) Catenària
A) Claude Mylon B) Ismael Boulliau C) Gottfried Leibniz D) Pierre de Fermat
A) Isaac Newton B) Grégoire de Saint-Vincent C) Blaise Pascal D) René Descartes
A) Temperament igual B) Ajustació justa C) Temperament meàntic D) Ajustament pitagòric
A) 1654 B) 1660 C) 1680 D) 1675
A) Hofwijck B) Casa de Leiden C) Residència d'Amsterdam D) Villa parisenca
A) Pierre de Carcavi B) Ismael Boulliau C) Claude Mylon D) Marin Mersenne
A) Blaise Pascal B) Pierre de Fermat C) René Descartes D) Isaac Newton
A) Publicant en revistes B) Mitjançant cartes C) En conferències públiques D) A través de reunions personals
A) 1698 B) 1695 C) 1689 D) 1700
A) Adriaen Hanneman B) Caspar Netscher C) Pierre Bourguignon D) Bernard Vaillant
A) Molla cicloïdal B) Molla de palanca C) Molla fusiforme D) Molla helicoïdal
A) Ignace-Gaston Pardies B) Ole Christensen Rømer C) Rasmus Bartholin D) Isaac Newton
A) Astrofísica B) Termodinàmica C) Física matemàtica moderna D) Mecànica quàntica
A) Galileu Galilei B) Isaac Newton C) Robert Hooke D) Johannes Kepler
A) Mecànica newtoniana B) Invariància galileana C) Hipòtesi de Boyle D) Filosofia cartesiana
A) Torsió B) Camp magnètic C) Força gravitatòria D) Força centrífuga
A) Dioptrica B) Tractatus C) Opticks D) Principia
A) Centrar-se únicament en els aspectes teòrics. B) Evitar la complexitat matemàtica. C) Generar nous coneixements sobre el món. D) Ignorar les dades empíriques.
A) François-Michel le Tellier B) Jean-Baptiste Colbert C) Nicolas Fouquet D) Lluís XIV
A) La Bíblia proporciona descripcions detallades d'aquesta cosa. B) La Bíblia ho recolza explícitament. C) Contradice les ensenyances bíbliques. D) La Bíblia ni ho confirma ni ho nega.
A) Fraccions contínues B) Geometria algebraica C) Trigonometria D) Càlcul
A) 1675 B) 1656 C) 1669 D) 1668
A) 1821 B) 1801 C) 1678 D) 1819
A) Les idees de Newton eren metafísiques. B) Les teories de Newton eren incompletes. C) Els experiments de Newton tenien errors. D) Les matemàtiques de Newton eren sòlides.
A) 1673 B) 1659 C) 1686 D) 1667
A) Presentacions axiomàtiques amb demostracions geomètriques rigoroses B) Observacions empíriques sense proves C) Aproximacions numèriques D) Arguments filosòfics
A) Metà B) Oxigen C) Dióxid de carboni D) Aigua
A) Saturn B) Júpiter C) Vènus D) Marte
A) Christiaan Huygens B) René Descartes C) Robert Hooke D) Isaac Newton
A) El seu estat civil és desconegut. B) Va tenir diversos matrimonis. C) Estava prometut, però mai es va casar. D) Mai es va casar.
A) 1657 B) 1689 C) 1675 D) 1663
A) Els mètodes d'Euler B) El càlcul de Newton C) La teoria de nombres de Gauss D) Les tècniques infinitesimals de Fermat
A) Sirius és tan lluminós com el Sol. B) Sirius forma part d'un sistema estel·lar binari. C) Sirius està més a prop que la Lluna. D) Sirius no té planetes que l'orbitin.
A) Lentes hiperbòliques B) Lentes el·líptiques C) Lentes esfèriques D) Lentes parabòliques
A) Flanging B) Eco C) Resonància D) Reverb
A) 1669 B) 1690 C) 1678 D) 1704
A) 1703 B) 1655 C) 1662 D) 1675
A) La ressonància, que provoca un augment de l'amplitud. B) La sincronització, on els rellotges es van ajustar a la mateixa freqüència. C) L'amortiment, que fa que un dels rellotges s'aturi. D) El desfasament, que resulta en períodes de temps diferents.
A) Gottfried Wilhelm Leibniz B) Guillaume de l'Hôpital C) Albert Einstein D) Els Bernoulli
A) Reduir la fricció. B) Sincronitzar el balancí. C) Millorar la durabilitat. D) Augmentar el parell.
A) Les lleis de Newton B) Les lleis de Boyle C) Les lleis de Leibniz D) Les lleis de Descartes
A) 1659 B) 1686 C) 1673 D) 1703
A) Roma B) París C) Londres D) Amsterdam
A) 1662 B) 1659 C) 1703 D) 1675
A) Robert Boyle B) René Descartes C) Isaac Newton D) Jean-Baptiste Colbert
A) Universitat de Leiden B) Royal Society de Londres C) Académie des sciences D) Acadèmia de Montmor
A) Philosophical Transactions of the Royal Society B) Journal des Sçavans C) Acta Eruditorum D) Le Journal de Physique
A) Newton B) Arago C) Young D) Fresnel
A) Amsterdam B) Leida C) Londres D) París
A) Mecanisme de remuntatge amb ancla B) Mecanisme de remuntatge amb palanca (verge) C) Mecanisme de remuntatge amb palanca separada D) Mecanisme de remuntatge cilíndric
A) Llanternatge màgic B) Microscopi C) Baròmetre D) Telescopi
A) F_c = m + ω² + r B) F_c = m / (ω * r) C) F_c = m * ω² * r D) F_c = m - ω² * r
A) Sir Robert Moray B) Lodewijk Huygens C) Alexander Bruce D) Jean Richer
A) 1659 B) 1703 C) 1675 D) 2006
A) L'observació que els pèndols no són perfectament isòcronos. B) Desenvolupar un nou tipus de mecanisme d'escapament. C) Millorar la precisió dels rellotges de sol. D) Crear una màquina de moviment perpetu.
A) Els mons celestials descoberts B) La teoria còsmica C) Especulacions celestials D) Móns universals
A) Abadia de Westminster, Londres B) Grote Kerk, La Haia C) Catedral de Notre-Dame, París D) Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà
A) Isaac Newton B) Els Bernoulli C) Gottfried Wilhelm Leibniz D) Michael Faraday
A) Interacció metafísica B) Acció a distància C) Construccions teòriques D) Acció de contacte
A) 43x B) 50x C) 60x D) 30x
A) Kepler B) Leibniz C) Galileo D) Newton
A) Sistemes metafísics. B) Acció a distància. C) Construccions teòriques. D) Una filosofia natural orientada a l'experimentació i basada en la mecànica.
A) 1693 B) 1684 C) 1675 D) 1651
A) Tità B) Iapetus C) Encelà D) Rea
A) El motor de pólvora B) La turbina hidràulica C) El motor elèctric D) El motor de vapor
A) El·lipse B) Ciculoide C) Hipèrbola D) Paràbola
A) Rasmus Bartholin B) Ignace-Gaston Pardies C) Christiaan Huygens D) Isaac Newton
A) Isaac Newton B) Galileu Galilei C) Spinoza D) Robert Boyle |