A) 270 B) 360 C) 180 D) 90
A) Sistema de punteria general B) Sistema de guia de trajecte C) Servei de posicionament geogràfic D) Sistema de posicionament global
A) Navegació per referències visuals B) Navegació basada en el relleu C) Navegació celeste D) Navegació per ràdio
A) Brúixola B) Cronòmetre C) Sextant D) Baròmetre
A) Correcció B) Desviació C) Alineació D) Calibratge
A) Ortogràfica B) Mercator C) Polar D) Cònica
A) Metre B) Kilogram C) Nòd D) Milla
A) Làmina del Càncer B) Equador C) Meridià de Greenwich D) Línia internacional de canvi de data
A) Convenció UNCLOS B) Convenció MARPOL C) Convenció IMO D) Convenció SOLAS
A) Brúixola B) Quadrant C) Astrolabi D) Instrument de mesura de l'alçada
A) Polinèsia B) Roma C) Egipte D) Grècia
A) Brúixola B) Astrolabi de navegació C) Instrument de mira D) Quadrant
A) John Davis B) Cristòfor Colom C) Leonardo de Pisa D) Martín Cortés de Albacar
A) Cross-staff B) Quadrant C) Astrolabi D) Backstaff
A) Juan Sebastián Elcano B) Vasco da Gama C) Bartolomeu Dias D) Cristòfor Colom
A) Carta pisana B) Mapa portolà C) Mapa ptolemaic D) Mapa de Mercator
A) Navegació per GPS B) Càlcul de posició C) Navegació per ràdio D) Navegació per satèl·lit
A) Isaac Newton B) Pierre Vernier C) John Harrison D) Robert Hooke
A) Mètode de Douwes B) Mètode de Duller C) Mètode de Marc St Hilaire D) Mètode de Sumner modificat
A) Creació de les calculadores electròniques B) Invenció dels sistemes de navegació per satèl·lit C) Desenvolupament de la tecnologia portàtil D) Introducció dels telèfons intel·ligents
A) Registrar els canvis de rumb i les maniobres de viratge del vaixell respecte al vent. B) Navegar utilitzant les estrelles. C) Mesurar la profunditat de l'oceà. D) Mesurar la velocitat.
A) Bastó de creu B) Astrolabi C) Quadrant D) Brúixola
A) Cristòfor Colom B) La reina Isabel C) El príncep Enric D) El rei Joan II
A) Vasco da Gama B) Magallanes C) Dias D) Colom
A) Cronòmetre marítim B) Astrolabi C) Brúixola D) Quadrant
A) Navegació per ràdio i giroscopis B) Topografia C) Càlcul de posició a partir de la velocitat i la direcció D) Navegació celeste
A) A partir de principis del segle XX. B) Durant el període de l'antiga Grècia. C) Des de la invenció del GPS a finals del segle XX. D) Aproximadament des de 1767 fins a 1850.
A) 0° al meridià de Greenwich. B) 74° a l'oest. C) Aproximadament 151° a l'est. D) 90° al nord.
A) Una línia paral·lela a l'equador. B) Una línia que travessa tots els meridians amb el mateix angle. C) Un camí recte entre dos punts a la superfície de la Terra. D) Un camí corbat que segueix la distància més curta entre dos punts.
A) Dibuixant línies de posició que s'intersecten en una carta, on la intersecció indica la posició. B) Mesurant la distància entre dues línies sense que s'intersectin. C) Seguint una sola línia de posició fins a arribar a terra. D) Utilitzant només la estimació de posició sense cap línia de posició.
A) Utilitzant únicament mètodes de càlcul de posició. B) Confiança exclusiva en l'observació celèstial. C) Posicions determinades electrònicament per receptors satèl·lit. D) Navegar exclusivament amb sistemes terrestres de referència.
A) Ajustaments manuals. B) Observacions celestials. C) Senyals GPS. D) Senyals de ràdio d'hora.
A) Disseny més tradicional B) Major precisió C) Cost inferior D) Més grans de mida
A) Procesador digital B) Cèl·lules solars C) Engranatges mecànics D) Oscil·lador de cristall de quatz
A) Una aplicació per a telèfon intel·ligent. B) Un rellotge de sol. C) Un cronòmetre, ja sigui mecànic o digital. D) Una ampolla d'arena.
A) Recalibració manual cada mes. B) Actualitzacions automàtiques del programari. C) Una capacitat d'ajust calibrada. D) Substitució periòdica del cristall.
A) Nivells d'humitat B) Variacions de temperatura C) Canvis de pressió D) Camps magnètics
A) Error de vernier B) Error d'índex C) Error lateral D) Error de perpendicularitat
A) Utilitza senyals de satèl·lit per a una major precisió. B) Requereix una calibració freqüent amb fonts externes. C) No requereix informació externa un cop calibrat. D) Només es pot utilitzar en condicions meteorològiques clares.
A) Mesurar canvis de temperatura. B) Proporcionar coordenades GPS. C) Mesurar l'acceleració al llarg de tres eixos. D) Detectar camps magnètics.
A) Anys 2010 B) Anys 80 C) Anys 90 D) Anys 2000
A) Mètode de contorn B) Triangulació per radar C) Indexació paral·lela D) Tècnica de representació contínua per radar de Franklin
A) Isaac Newton B) James Cook C) William Burger D) Galileu Galilei
A) Processament de senyals de satèl·lit B) Determinació de l'òrbita C) Cartografiat del camp magnètic D) Triangulació per radar
A) LORAN-C B) OMEGA C) GPS D) Decca
A) 30 de setembre de 1997 B) 31 de desembre de 2000 C) 1 de gener de 1995 D) 15 de juny de 1989
A) Decca B) OMEGA C) CHAYKA D) GPS
A) La 50a Brigada Espacial de la Força Aèria dels Estats Units B) Roscosmos C) L'Agència GNSS de la Unió Europea D) La NASA
A) 1.000 milions de dòlars B) 500 milions de dòlars C) 250 milions de dòlars D) 750 milions de dòlars
A) 1990 B) 2000 C) 1978 D) 1985
A) El navegant de la nau B) El primer oficial C) L'enginyer cap D) El capità de la nau
A) 80% B) 70% C) 50% D) 60%
A) Cinc etapes B) Quatre etapes C) Tres etapes D) Sis etapes
A) Supervisió B) Planificació C) Execució D) Avaluació
A) Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) B) Organització Mundial de la Salut (OMS) C) Organització Marítima Internacional (OMI) D) Administració Federal d'Aviació (FAA)
A) Radar marítim B) Sonar/determinació de la posició acústica C) Determinació de la posició per observació celeste D) GPS
A) Punts de referència B) Càlcul de posició per estimació C) GNSS D) Imatgeria satel·lital
A) Realitzar càlculs celestials. B) Determinar l'error de la brúixola. C) Identificar les rutes òptimes utilitzant solucions al problema del camí més curt. D) Calcular la posició manualment utilitzant la navegació estimada.
A) Traçat manual de cartes B) Sònar/localització acústica C) Punts de referència D) Correccions celestials
A) Manual de navegació de l'Almirallat B) Guia del pilot C) American Practical Navigator de Bowditch D) Manual del mariner
A) Buscar un destí conegut. B) Explorar un entorn per plaer sense tenir un destí predefinit. C) Utilitzar eines com mapes o GPS. D) Seguir un camí conegut cap a una ubicació específica. |