A) Plebeus B) Equites C) Patrícies D) Esclaus
A) Censors B) Cònsols C) Aedils D) Tribuns
A) Monarquia B) República C) Dictadura D) Tirania
A) Juli Cèsar B) Pompeu C) Marc Antoni D) Escipió l'Africà
A) Cònsol B) Praetor C) Tribú D) Censor
A) Guerres Púniques B) Assassinat de Juli Cèsar C) Sac de Roma pels visigots D) Batalla d'Actium
A) Consell del Poble B) Cúria Hostilia C) Senat D) Llibres Sibíl·lins
A) Questors B) Censors C) Edils D) Dictadors
A) Edils B) Questors C) Pretors D) Censors
A) Guàrdia pretoriana B) Questors C) Centurions D) Centumviri
A) Només podien presidir les assemblees, sense altres potestats. B) Exercien poders religiosos, militars i judicials. C) Eren els únics responsables de declarar la guerra. D) No tenien cap influència sobre les assemblees.
A) El Senat es va convertir en l'únic organisme de govern. B) Els ciutadans plebeus van obtenir els mateixos drets polítics. C) Els tribuns van ser abolits. D) Els patricis van perdre tot poder polític.
A) El Senat es va convertir en l'únic organisme de govern. B) Va ser codificada en un únic document escrit des del principi. C) Va romandre sense canvis des del Regne Romà. D) Va evolucionar de manera substancial i significativa al llarg de gairebé cinc-cents anys.
A) Tenía plena autoritat legislativa. B) Era responsable de l'elecció dels magistrats. C) Servia com a consell assessor del Senat. D) No tenia un paper o poder significatiu.
A) El Senat va adquirir un poder sense precedents sobre les Assemblees. B) Els magistrats ja no van poder vetar les decisions uns dels altres. C) Va situar la república en un camí cap a la guerra civil. D) Els plebeus van perdre els seus drets polítics.
A) Les decisions es prenen per sorteig. B) Mitjançant debats i discussions oberts entre els membres de l'assemblea. C) Després d'escoltar els oradors, el president podia convocar una votació directa a favor o en contra. D) Per consens, després de llargues deliberacions.
A) El comitium era una reunió formal on es duien a terme accions legals, mentre que la contio era un fòrum no oficial on no es prenia cap decisió legal. B) Ambdós eren reunions informals per a comunicats públics. C) El comitium i la contio tenien funcions idèntiques. D) Ambdós eren assemblees formals per a l'aprovació de lleis.
A) 471 aC B) 287 aC C) 495 aC D) 241 aC
A) Nomenar cònsols. B) Realitzar el cens de la població. C) Jugar casos criminals. D) Dirigir campanyes militars.
A) Els ciutadans romans B) Els partidaris de Pompeu C) Els liberators D) Antoni i Octavi
A) Els debats mai es interrompien abans d'hora. B) Un discurs interminable que s'allargava fins al vespre. C) Una votació per aclamació. D) Aprovació immediata de totes les propostes.
A) El censor. B) El pontífex màxim. C) El pretor. D) El cònsol.
A) Expansió de territoris B) Abolició completa C) Reforma radical D) Reducció del poder militar
A) El seu nombre en aquest període inicial no està clar. B) Hi havia exactament deu tribuns. C) Cobraven impostos. D) Declaraven la guerra als enemics.
A) Representar interessos estrangers. B) Redactar noves lleis de manera independent. C) Debatre activament i rebutjar projectes de llei. D) Servir com a símbol de legitimitat més que com a òrgan deliberatiu.
A) Senatus consultum ultimum B) Lex Caecilia Didia C) Lex Hortensia D) Plebiscitum Ovinium
A) Mitjançant l'aplicació militar. B) Mitjançant rituals religiosos. C) A través de les normes socials aristocràtiques. D) A través de vots populars.
A) Un any B) Dos anys C) Deu anys D) Cinc anys
A) Questor B) Dictador C) Edil D) Interrex
A) Imperium B) Auxilium C) Auctoritas D) Intercessio
A) 50 blocs de vot. B) 193 blocs de vot. C) 100 blocs de vot. D) 300 blocs de vot.
A) Dictadors B) Vigintisexviri C) Questors D) Aedils
A) Els auguris B) El curs honorari C) La pròrroga D) L'imperi
A) Infraestructura civil B) Estratègia militar C) Dret romà D) Festivitats religioses
A) Organitzar les fèries de Latí (una festa de primavera) anuals. B) Comandar exèrcits consulars separats. C) Administrar justícia. D) Proposar lleis.
A) Dos B) Sis C) Quatre D) Vuit
A) Presidir judicis B) Avaluació de la moral pública C) Nomenar tribuns D) Dirigir operacions militars
A) Potestas B) Auctoritas C) Imperium D) Sacrosanct
A) Juli Cèsar B) Antoni C) Pompeu D) Erich Gruen
A) El Senat. B) Tribuns militars. C) Un consell d'ancians. D) Trente lictores.
A) Administrar justícia B) Comandar exèrcits C) Organitzar festivitats religioses D) Promoure la legislació
A) Magister equitum B) Edil C) Dictador D) Questor
A) La formació del triumvirat. B) L'ascensió exitosa de l'emperador Tiberi l'any 14 de la nostra era. C) L'assassinat de Cèsar. D) La creació del Senat. |