A) Esclaus B) Plebeus C) Patrícies D) Equites
A) Censors B) Cònsols C) Aedils D) Tribuns
A) República B) Monarquia C) Tirania D) Dictadura
A) Pompeu B) Juli Cèsar C) Marc Antoni D) Escipió l'Africà
A) Tribú B) Cònsol C) Praetor D) Censor
A) Batalla d'Actium B) Sac de Roma pels visigots C) Assassinat de Juli Cèsar D) Guerres Púniques
A) Senat B) Cúria Hostilia C) Consell del Poble D) Llibres Sibíl·lins
A) Edils B) Censors C) Dictadors D) Questors
A) Questors B) Pretors C) Censors D) Edils
A) Centumviri B) Centurions C) Questors D) Guàrdia pretoriana
A) Eren els únics responsables de declarar la guerra. B) Només podien presidir les assemblees, sense altres potestats. C) Exercien poders religiosos, militars i judicials. D) No tenien cap influència sobre les assemblees.
A) Els tribuns van ser abolits. B) El Senat es va convertir en l'únic organisme de govern. C) Els patricis van perdre tot poder polític. D) Els ciutadans plebeus van obtenir els mateixos drets polítics.
A) El Senat es va convertir en l'únic organisme de govern. B) Va evolucionar de manera substancial i significativa al llarg de gairebé cinc-cents anys. C) Va ser codificada en un únic document escrit des del principi. D) Va romandre sense canvis des del Regne Romà.
A) No tenia un paper o poder significatiu. B) Tenía plena autoritat legislativa. C) Era responsable de l'elecció dels magistrats. D) Servia com a consell assessor del Senat.
A) Els magistrats ja no van poder vetar les decisions uns dels altres. B) Els plebeus van perdre els seus drets polítics. C) El Senat va adquirir un poder sense precedents sobre les Assemblees. D) Va situar la república en un camí cap a la guerra civil.
A) Després d'escoltar els oradors, el president podia convocar una votació directa a favor o en contra. B) Les decisions es prenen per sorteig. C) Per consens, després de llargues deliberacions. D) Mitjançant debats i discussions oberts entre els membres de l'assemblea.
A) El comitium i la contio tenien funcions idèntiques. B) Ambdós eren assemblees formals per a l'aprovació de lleis. C) El comitium era una reunió formal on es duien a terme accions legals, mentre que la contio era un fòrum no oficial on no es prenia cap decisió legal. D) Ambdós eren reunions informals per a comunicats públics.
A) 287 aC B) 471 aC C) 241 aC D) 495 aC
A) Nomenar cònsols. B) Jugar casos criminals. C) Realitzar el cens de la població. D) Dirigir campanyes militars.
A) Els partidaris de Pompeu B) Els ciutadans romans C) Els liberators D) Antoni i Octavi
A) Els debats mai es interrompien abans d'hora. B) Una votació per aclamació. C) Aprovació immediata de totes les propostes. D) Un discurs interminable que s'allargava fins al vespre.
A) El cònsol. B) El censor. C) El pretor. D) El pontífex màxim.
A) Reducció del poder militar B) Reforma radical C) Abolició completa D) Expansió de territoris
A) Declaraven la guerra als enemics. B) Cobraven impostos. C) Hi havia exactament deu tribuns. D) El seu nombre en aquest període inicial no està clar.
A) Servir com a símbol de legitimitat més que com a òrgan deliberatiu. B) Redactar noves lleis de manera independent. C) Representar interessos estrangers. D) Debatre activament i rebutjar projectes de llei.
A) Plebiscitum Ovinium B) Senatus consultum ultimum C) Lex Hortensia D) Lex Caecilia Didia
A) A través de les normes socials aristocràtiques. B) Mitjançant rituals religiosos. C) A través de vots populars. D) Mitjançant l'aplicació militar.
A) Un any B) Dos anys C) Cinc anys D) Deu anys
A) Questor B) Interrex C) Edil D) Dictador
A) Intercessio B) Imperium C) Auxilium D) Auctoritas
A) 100 blocs de vot. B) 300 blocs de vot. C) 193 blocs de vot. D) 50 blocs de vot.
A) Questors B) Vigintisexviri C) Dictadors D) Aedils
A) El curs honorari B) L'imperi C) La pròrroga D) Els auguris
A) Estratègia militar B) Dret romà C) Festivitats religioses D) Infraestructura civil
A) Administrar justícia. B) Comandar exèrcits consulars separats. C) Organitzar les fèries de Latí (una festa de primavera) anuals. D) Proposar lleis.
A) Vuit B) Quatre C) Sis D) Dos
A) Presidir judicis B) Avaluació de la moral pública C) Dirigir operacions militars D) Nomenar tribuns
A) Potestas B) Sacrosanct C) Imperium D) Auctoritas
A) Erich Gruen B) Antoni C) Juli Cèsar D) Pompeu
A) El Senat. B) Un consell d'ancians. C) Trente lictores. D) Tribuns militars.
A) Organitzar festivitats religioses B) Comandar exèrcits C) Promoure la legislació D) Administrar justícia
A) Edil B) Questor C) Dictador D) Magister equitum
A) La creació del Senat. B) L'ascensió exitosa de l'emperador Tiberi l'any 14 de la nostra era. C) L'assassinat de Cèsar. D) La formació del triumvirat. |