A) Ludwig Wittgenstein B) John Dewey C) Søren Kierkegaard D) David Chalmers
A) Jacques Derrida B) Jean-Paul Sartre C) Gottlob Frege D) Friedrich Nietzsche
A) Positivisme lògic B) Estructuralisme C) Espiritualitat de la Nova Era D) Nihilisme
A) David Hume B) Henri Bergson C) Edmund Gettier D) Friedrich Hayek
A) Karl Marx B) Simone Weil C) Michel de Montaigne D) Bertrand Russell
A) Grècia B) França C) Alemanya D) Regne Unit
A) Martin Heidegger B) Simone de Beauvoir C) Michel Foucault D) Ludwig Wittgenstein
A) Francès B) Alemany C) Anglès D) Llatí
A) Filosofia analítica B) Filosofia continental C) Existencialisme D) Fenomenologia
A) Estètica i art B) Metafísica i ontologia C) Ètica i moralitat D) Llenguatge i significat
A) Franz Brentano B) Gottlob Frege C) Bertrand Russell D) Ludwig Wittgenstein
A) L'intensitat d'un estat mental. B) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. C) Un judici ètic. D) Les propietats d'un fenomen físic.
A) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong B) Positivisme lògic C) Hegelianisme D) Existencialisme
A) Wilfrid Sellars B) Alexius Meinong C) Saul Kripke D) W. V. O. Quine
A) Idealismo continental B) Meinongianisme C) Empirisme lògic D) Realisme analític
A) G. E. Moore B) David Lewis C) Rudolf Carnap D) Kazimierz Twardowski
A) Wilfrid Sellars B) Franz Brentano C) Gottlob Frege D) Alexius Meinong
A) L'existència d'un fenomen físic. B) Una demostració matemàtica. C) Un principi ètic. D) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos.
A) Objectes reals que no existeixen B) Construccions lògiques C) Fenòmens físics D) Observacions empíriques
A) Evidència empírica B) Presència física C) Coherència lògica D) Existència intencional
A) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. B) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. C) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència. D) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària.
A) Racionalisme B) Fenomenologia C) Logicisme D) Empirisme
A) Les bases de l'aritmètica B) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) C) Filosofia de l'aritmètica D) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica)
A) Psicologisme B) Logicisme C) Empirisme D) Racionalisme
A) Georg Cantor B) Giuseppe Peano C) Richard Dedekind D) Gottlob Frege
A) La distinció entre analític i sintètic. B) La deducció transcendental. C) L'imperatiu categòric. D) El principi de context.
A) Dos cossos celestials diferents. B) Una estrella del matí i una estrella del vespre. C) El planeta Venus. D) Dues estrelles diferents.
A) Richard Whately B) F. H. Bradley C) William Hamilton D) George Boole
A) F. H. Bradley, T. H. Green B) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce C) Richard Whately, George Boole D) Bertrand Russell, G. E. Moore
A) Pragmatisme B) Atomisme lògic C) Empirisme D) Idealismo britànic
A) F. H. Bradley B) Bertrand Russell C) G. E. Moore D) T. H. Green
A) L'empirisme. B) L'hegelianisme, per ser massa obscur. C) L'atomisme lògic. D) El pragmatisme.
A) Holisme lògic B) Relacions internes C) Neohegelianisme D) Realisme del sentit comú
A) 1910 B) 1903 C) 1901 D) 1905
A) Demonstratius com "aquest" o "aquell" B) Conceptes abstractes C) Descripcions definides dissimulades D) Termes universals
A) Els paradoxes de Zenó B) El segon problema de Frege C) El paradoxa del mentider D) El dimoni maligne de Descartes
A) Lògica predicativa B) Ambigüitat del quantificador C) Ambigüitat de l'abast D) Teoria de la identitat
A) John Stuart Mill B) Ludwig Wittgenstein C) Alfred North Whitehead D) Gottlob Frege
A) La teoria dels tipus B) Filosofia del llenguatge ideal C) Atomisme lògic D) Metafísica del procés
A) Atomisme lògic B) Principia Mathematica C) Process and Reality D) El Tractatus
A) Lògica de predicats. B) Metafísica del procés. C) Mètode de taules de veritat. D) Teoria dels tipus.
A) Resolen tots els problemes filosòfics. B) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. C) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. D) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit.
A) "Principia Mathematica". B) "Logical Atomism". C) "Tractatus Logico-Philosophicus". D) "Process and Reality".
A) Otto Neurath B) Rudolf Carnap C) Hans Reichenbach D) Moritz Schlick
A) Friedrich Waismann B) Moritz Schlick C) Hans Reichenbach D) Rudolf Carnap
A) Ascens epistemològic B) Ascens semàntic C) Ascens metafísic D) Ascens lògic
A) Analysis B) Mind C) Erkenntnis D) Philosophical Review
A) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford. B) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. C) Va fugir als Estats Units. D) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic.
A) Algunes observacions sobre la forma lògica B) Tractatus logico-filosòfic C) El llibre blau D) Investigacions filosòfiques
A) Piero Sraffa B) Frank Ramsey C) Rush Rhees D) John Wisdom
A) John Wisdom B) Ludwig Wittgenstein mateix C) Frank Ramsey D) Piero Sraffa
A) Realisme austríac B) Dualisme cartesià C) Teoria de les descripcions de Russell D) Teories de les dades sensorials
A) L'idealismo de Hägerström B) L'error de Descartes C) La teoria dels actes de parla d'Austin D) La premissa d'existència de Strawson
A) Dualisme cartesià B) Realisme austríac C) Teories de les dades sensorials D) Teoria de les descripcions de Russell
A) David Lewis B) John Anderson C) Samuel Alexander D) J.N. Findlay
A) David Lewis B) Karl Popper C) John Anderson D) J.N. Findlay
A) J.N. Findlay B) John Anderson C) Karl Popper D) David Lewis
A) Georg Henrik von Wright B) Ernst Mally C) Eino Kaila D) Axel Hägerström
A) Axel Hägerström B) Eino Kaila C) Georg Henrik von Wright D) Ernst Mally
A) Liang Qichao B) Jin Yuelin C) Tscha Hung D) Zhang Shenfu
A) 1920 B) Anys 70 C) 1945 D) 1956
A) Zhang Shenfu B) Tscha Hung C) Liang Qichao D) Hong Qian
A) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 B) Revolució Cultural C) Segona Guerra Mundial D) Pressió política comunista
A) Segona fase B) Tercera fase C) Quarta fase D) Primera fase
A) Especulació metafísica B) Pragmatisme C) Empirisme D) Positivisme lògic
A) Kant B) W. V. O. Quine C) Carnap D) Sellars
A) Carnap B) Sellars C) Wittgenstein D) Russell
A) Saul Kripke. B) Ludwig Wittgenstein. C) Bertrand Russell. D) Willard Van Orman Quine.
A) Lògica deontològica. B) Lògica quantificacional. C) Lògica de predicats. D) Lògica modal.
A) Willard Van Orman Quine. B) Carnap. C) Saul Kripke. D) Ruth Barcan Marcus.
A) Construccions sintètiques. B) Designadors rígids. C) Termes analítics. D) Descripcions flexibles.
A) Una sintaxi. B) Un algorisme. C) Una semàntica. D) Un sistema de proves.
A) Peter Van Inwagen B) Nelson Goodman C) Stanisław Leśniewski D) David Lewis
A) Bernard Williams B) John Locke C) Derek Parfit D) David Lewis
A) Una teoria de la redundància. B) Un element que porta la veritat. C) Una teoria semàntica. D) Un compromís ontològic.
A) El principi de raó suficient. B) L'argument de la conseqüència. C) La lògica temporal. D) El paradoxa del mentider.
A) Perdurantisme B) Determinisme C) Libertarianisme D) Incompatibilisme
A) David Lewis B) Arthur Prior C) John McTaggart D) Charlie Broad
A) JC Beall B) Jan Łukasiewicz C) Edmund Gettier D) Graham Priest
A) Quine B) Michael Huemer C) Roderick Chisholm D) Alvin Goldman
A) Teoria causal del coneixement B) Epistemologia de les virtuts C) Conservadorisme fenomenal D) Coherentisme
A) Quine B) Alvin Goldman C) Roderick Chisholm D) Ernest Sosa
A) Alvin Goldman B) Ernest Sosa C) Roderick Chisholm D) Quine
A) Pluralisme lògic B) Coneixement sobre el coneixement C) El principi de raó suficient D) Creença vera justificada
A) Centrar-se primer en els criteris metodològics B) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?' C) Aplicar principis de tancament al coneixement D) Dubtar de l'existència del coneixement
A) Wittgenstein B) Nelson Goodman C) G. E. Moore D) Chisholm
A) G. E. Moore B) Robert Nozick C) Fred Dretske D) Wittgenstein
A) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement B) Centrar-se en casos particulars de coneixement C) Aplicar la inducció a problemes filosòfics D) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?'
A) G. E. Moore B) Elizabeth Anscombe C) R. M. Hare D) Philippa Foot
A) Emotivisme B) Expressivisme C) Universalisme prescriptiu D) Teoria de l'error
A) Robert Nozick B) John Rawls C) Thomas Nagel D) Henry Sidgwick
A) La ressurgència conseqüencialista. B) El canvi emotivista. C) La revitalització deontològica. D) El 'gir aretàic'.
A) Alliberació animal (1975) B) La societat oberta i els seus enemics (1945) C) Una teoria de la justícia (1971) D) Anarquia, estat i utopia (1974)
A) "Justícia distributiva" B) "Llibertat restringida en la classe obrera" C) "Llibertat negativa" D) "Llibertat positiva"
A) Liberalisme de mercat lliure B) Drets dels animals C) Materialisme històric D) Positivisme jurídic
A) Justícia distributiva igualitària liberal B) Positivisme jurídic C) Materialisme històric de Marx D) Llibertarianisme de mercat lliure
A) Liberalisme igualitari B) Filosofia del llenguatge ordinari C) Marxisme analític D) Positivisme jurídic
A) Autocontrol B) Falta de llibertat en la classe obrera C) Absència de coerció D) Justícia distributiva
A) John Rawls B) Karl Popper C) Matthew Kramer D) G. A. Cohen |