A) Søren Kierkegaard B) John Dewey C) David Chalmers D) Ludwig Wittgenstein
A) Jacques Derrida B) Jean-Paul Sartre C) Gottlob Frege D) Friedrich Nietzsche
A) Espiritualitat de la Nova Era B) Estructuralisme C) Nihilisme D) Positivisme lògic
A) Friedrich Hayek B) Henri Bergson C) Edmund Gettier D) David Hume
A) Simone Weil B) Karl Marx C) Michel de Montaigne D) Bertrand Russell
A) Regne Unit B) Alemanya C) Grècia D) França
A) Simone de Beauvoir B) Ludwig Wittgenstein C) Michel Foucault D) Martin Heidegger
A) Francès B) Anglès C) Llatí D) Alemany
A) Fenomenologia B) Existencialisme C) Filosofia analítica D) Filosofia continental
A) Estètica i art B) Ètica i moralitat C) Metafísica i ontologia D) Llenguatge i significat
A) Bertrand Russell B) Franz Brentano C) Ludwig Wittgenstein D) Gottlob Frege
A) Les propietats d'un fenomen físic. B) Un judici ètic. C) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. D) L'intensitat d'un estat mental.
A) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong B) Hegelianisme C) Positivisme lògic D) Existencialisme
A) Alexius Meinong B) Wilfrid Sellars C) Saul Kripke D) W. V. O. Quine
A) Meinongianisme B) Idealismo continental C) Empirisme lògic D) Realisme analític
A) Rudolf Carnap B) G. E. Moore C) Kazimierz Twardowski D) David Lewis
A) Wilfrid Sellars B) Gottlob Frege C) Alexius Meinong D) Franz Brentano
A) L'existència d'un fenomen físic. B) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. C) Un principi ètic. D) Una demostració matemàtica.
A) Objectes reals que no existeixen B) Fenòmens físics C) Construccions lògiques D) Observacions empíriques
A) Evidència empírica B) Coherència lògica C) Existència intencional D) Presència física
A) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència. B) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. C) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. D) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària.
A) Fenomenologia B) Empirisme C) Logicisme D) Racionalisme
A) Les bases de l'aritmètica B) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) C) Filosofia de l'aritmètica D) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica)
A) Logicisme B) Psicologisme C) Empirisme D) Racionalisme
A) Richard Dedekind B) Georg Cantor C) Gottlob Frege D) Giuseppe Peano
A) La deducció transcendental. B) El principi de context. C) L'imperatiu categòric. D) La distinció entre analític i sintètic.
A) Dos cossos celestials diferents. B) Una estrella del matí i una estrella del vespre. C) El planeta Venus. D) Dues estrelles diferents.
A) George Boole B) Richard Whately C) William Hamilton D) F. H. Bradley
A) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce B) Bertrand Russell, G. E. Moore C) F. H. Bradley, T. H. Green D) Richard Whately, George Boole
A) Atomisme lògic B) Idealismo britànic C) Pragmatisme D) Empirisme
A) Bertrand Russell B) T. H. Green C) G. E. Moore D) F. H. Bradley
A) El pragmatisme. B) L'empirisme. C) L'atomisme lògic. D) L'hegelianisme, per ser massa obscur.
A) Holisme lògic B) Realisme del sentit comú C) Neohegelianisme D) Relacions internes
A) 1910 B) 1903 C) 1905 D) 1901
A) Conceptes abstractes B) Demonstratius com "aquest" o "aquell" C) Descripcions definides dissimulades D) Termes universals
A) El segon problema de Frege B) Els paradoxes de Zenó C) El paradoxa del mentider D) El dimoni maligne de Descartes
A) Lògica predicativa B) Teoria de la identitat C) Ambigüitat del quantificador D) Ambigüitat de l'abast
A) Alfred North Whitehead B) Ludwig Wittgenstein C) John Stuart Mill D) Gottlob Frege
A) Atomisme lògic B) La teoria dels tipus C) Metafísica del procés D) Filosofia del llenguatge ideal
A) Principia Mathematica B) Atomisme lògic C) El Tractatus D) Process and Reality
A) Metafísica del procés. B) Lògica de predicats. C) Mètode de taules de veritat. D) Teoria dels tipus.
A) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. B) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit. C) Resolen tots els problemes filosòfics. D) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic.
A) "Logical Atomism". B) "Principia Mathematica". C) "Process and Reality". D) "Tractatus Logico-Philosophicus".
A) Hans Reichenbach B) Otto Neurath C) Rudolf Carnap D) Moritz Schlick
A) Rudolf Carnap B) Hans Reichenbach C) Moritz Schlick D) Friedrich Waismann
A) Ascens epistemològic B) Ascens metafísic C) Ascens semàntic D) Ascens lògic
A) Erkenntnis B) Mind C) Analysis D) Philosophical Review
A) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. B) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. C) Va fugir als Estats Units. D) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford.
A) Investigacions filosòfiques B) Tractatus logico-filosòfic C) Algunes observacions sobre la forma lògica D) El llibre blau
A) John Wisdom B) Frank Ramsey C) Rush Rhees D) Piero Sraffa
A) Ludwig Wittgenstein mateix B) Frank Ramsey C) John Wisdom D) Piero Sraffa
A) Realisme austríac B) Teories de les dades sensorials C) Teoria de les descripcions de Russell D) Dualisme cartesià
A) L'idealismo de Hägerström B) La teoria dels actes de parla d'Austin C) L'error de Descartes D) La premissa d'existència de Strawson
A) Realisme austríac B) Teories de les dades sensorials C) Teoria de les descripcions de Russell D) Dualisme cartesià
A) Samuel Alexander B) David Lewis C) J.N. Findlay D) John Anderson
A) John Anderson B) Karl Popper C) David Lewis D) J.N. Findlay
A) David Lewis B) Karl Popper C) J.N. Findlay D) John Anderson
A) Ernst Mally B) Axel Hägerström C) Georg Henrik von Wright D) Eino Kaila
A) Georg Henrik von Wright B) Ernst Mally C) Eino Kaila D) Axel Hägerström
A) Jin Yuelin B) Zhang Shenfu C) Liang Qichao D) Tscha Hung
A) 1920 B) Anys 70 C) 1945 D) 1956
A) Hong Qian B) Liang Qichao C) Tscha Hung D) Zhang Shenfu
A) Pressió política comunista B) Segona Guerra Mundial C) Revolució Cultural D) Reformes econòmiques de la dècada de 1970
A) Tercera fase B) Segona fase C) Quarta fase D) Primera fase
A) Pragmatisme B) Positivisme lògic C) Especulació metafísica D) Empirisme
A) Sellars B) Carnap C) W. V. O. Quine D) Kant
A) Carnap B) Wittgenstein C) Russell D) Sellars
A) Saul Kripke. B) Willard Van Orman Quine. C) Bertrand Russell. D) Ludwig Wittgenstein.
A) Lògica modal. B) Lògica de predicats. C) Lògica quantificacional. D) Lògica deontològica.
A) Willard Van Orman Quine. B) Saul Kripke. C) Ruth Barcan Marcus. D) Carnap.
A) Designadors rígids. B) Descripcions flexibles. C) Termes analítics. D) Construccions sintètiques.
A) Un sistema de proves. B) Una semàntica. C) Una sintaxi. D) Un algorisme.
A) Stanisław Leśniewski B) Peter Van Inwagen C) David Lewis D) Nelson Goodman
A) Bernard Williams B) David Lewis C) Derek Parfit D) John Locke
A) Una teoria semàntica. B) Un element que porta la veritat. C) Un compromís ontològic. D) Una teoria de la redundància.
A) L'argument de la conseqüència. B) El principi de raó suficient. C) La lògica temporal. D) El paradoxa del mentider.
A) Determinisme B) Perdurantisme C) Incompatibilisme D) Libertarianisme
A) John McTaggart B) David Lewis C) Arthur Prior D) Charlie Broad
A) JC Beall B) Edmund Gettier C) Graham Priest D) Jan Łukasiewicz
A) Quine B) Michael Huemer C) Roderick Chisholm D) Alvin Goldman
A) Conservadorisme fenomenal B) Teoria causal del coneixement C) Epistemologia de les virtuts D) Coherentisme
A) Roderick Chisholm B) Alvin Goldman C) Quine D) Ernest Sosa
A) Alvin Goldman B) Roderick Chisholm C) Quine D) Ernest Sosa
A) Creença vera justificada B) Pluralisme lògic C) El principi de raó suficient D) Coneixement sobre el coneixement
A) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?' B) Aplicar principis de tancament al coneixement C) Centrar-se primer en els criteris metodològics D) Dubtar de l'existència del coneixement
A) Chisholm B) G. E. Moore C) Nelson Goodman D) Wittgenstein
A) G. E. Moore B) Wittgenstein C) Fred Dretske D) Robert Nozick
A) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?' B) Aplicar la inducció a problemes filosòfics C) Centrar-se en casos particulars de coneixement D) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement
A) R. M. Hare B) G. E. Moore C) Elizabeth Anscombe D) Philippa Foot
A) Teoria de l'error B) Emotivisme C) Expressivisme D) Universalisme prescriptiu
A) John Rawls B) Henry Sidgwick C) Robert Nozick D) Thomas Nagel
A) La ressurgència conseqüencialista. B) El canvi emotivista. C) La revitalització deontològica. D) El 'gir aretàic'.
A) La societat oberta i els seus enemics (1945) B) Alliberació animal (1975) C) Anarquia, estat i utopia (1974) D) Una teoria de la justícia (1971)
A) "Llibertat positiva" B) "Justícia distributiva" C) "Llibertat restringida en la classe obrera" D) "Llibertat negativa"
A) Positivisme jurídic B) Materialisme històric C) Drets dels animals D) Liberalisme de mercat lliure
A) Materialisme històric de Marx B) Positivisme jurídic C) Justícia distributiva igualitària liberal D) Llibertarianisme de mercat lliure
A) Positivisme jurídic B) Filosofia del llenguatge ordinari C) Liberalisme igualitari D) Marxisme analític
A) Falta de llibertat en la classe obrera B) Absència de coerció C) Autocontrol D) Justícia distributiva
A) G. A. Cohen B) Karl Popper C) John Rawls D) Matthew Kramer |