A) Ludwig Wittgenstein B) Søren Kierkegaard C) John Dewey D) David Chalmers
A) Gottlob Frege B) Jean-Paul Sartre C) Jacques Derrida D) Friedrich Nietzsche
A) Estructuralisme B) Nihilisme C) Espiritualitat de la Nova Era D) Positivisme lògic
A) Edmund Gettier B) David Hume C) Henri Bergson D) Friedrich Hayek
A) Simone Weil B) Karl Marx C) Michel de Montaigne D) Bertrand Russell
A) França B) Regne Unit C) Alemanya D) Grècia
A) Ludwig Wittgenstein B) Simone de Beauvoir C) Michel Foucault D) Martin Heidegger
A) Llatí B) Alemany C) Anglès D) Francès
A) Fenomenologia B) Filosofia analítica C) Existencialisme D) Filosofia continental
A) Llenguatge i significat B) Ètica i moralitat C) Estètica i art D) Metafísica i ontologia
A) Bertrand Russell B) Gottlob Frege C) Ludwig Wittgenstein D) Franz Brentano
A) L'intensitat d'un estat mental. B) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. C) Les propietats d'un fenomen físic. D) Un judici ètic.
A) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong B) Positivisme lògic C) Hegelianisme D) Existencialisme
A) Alexius Meinong B) Wilfrid Sellars C) W. V. O. Quine D) Saul Kripke
A) Idealismo continental B) Meinongianisme C) Realisme analític D) Empirisme lògic
A) Rudolf Carnap B) David Lewis C) Kazimierz Twardowski D) G. E. Moore
A) Alexius Meinong B) Franz Brentano C) Gottlob Frege D) Wilfrid Sellars
A) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos. B) Una demostració matemàtica. C) Un principi ètic. D) L'existència d'un fenomen físic.
A) Objectes reals que no existeixen B) Observacions empíriques C) Fenòmens físics D) Construccions lògiques
A) Presència física B) Coherència lògica C) Evidència empírica D) Existència intencional
A) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària. B) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques. C) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. D) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència.
A) Logicisme B) Empirisme C) Fenomenologia D) Racionalisme
A) Filosofia de l'aritmètica B) Les bases de l'aritmètica C) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) D) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica)
A) Logicisme B) Racionalisme C) Psicologisme D) Empirisme
A) Richard Dedekind B) Giuseppe Peano C) Gottlob Frege D) Georg Cantor
A) L'imperatiu categòric. B) El principi de context. C) La distinció entre analític i sintètic. D) La deducció transcendental.
A) Dues estrelles diferents. B) Una estrella del matí i una estrella del vespre. C) El planeta Venus. D) Dos cossos celestials diferents.
A) William Hamilton B) F. H. Bradley C) Richard Whately D) George Boole
A) Richard Whately, George Boole B) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce C) Bertrand Russell, G. E. Moore D) F. H. Bradley, T. H. Green
A) Empirisme B) Pragmatisme C) Atomisme lògic D) Idealismo britànic
A) Bertrand Russell B) G. E. Moore C) T. H. Green D) F. H. Bradley
A) L'hegelianisme, per ser massa obscur. B) L'empirisme. C) El pragmatisme. D) L'atomisme lògic.
A) Holisme lògic B) Neohegelianisme C) Relacions internes D) Realisme del sentit comú
A) 1903 B) 1905 C) 1910 D) 1901
A) Descripcions definides dissimulades B) Demonstratius com "aquest" o "aquell" C) Termes universals D) Conceptes abstractes
A) El dimoni maligne de Descartes B) Els paradoxes de Zenó C) El segon problema de Frege D) El paradoxa del mentider
A) Ambigüitat del quantificador B) Ambigüitat de l'abast C) Teoria de la identitat D) Lògica predicativa
A) Gottlob Frege B) Alfred North Whitehead C) John Stuart Mill D) Ludwig Wittgenstein
A) Metafísica del procés B) Atomisme lògic C) La teoria dels tipus D) Filosofia del llenguatge ideal
A) Process and Reality B) El Tractatus C) Principia Mathematica D) Atomisme lògic
A) Lògica de predicats. B) Teoria dels tipus. C) Metafísica del procés. D) Mètode de taules de veritat.
A) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. B) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit. C) Resolen tots els problemes filosòfics. D) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals.
A) "Tractatus Logico-Philosophicus". B) "Process and Reality". C) "Principia Mathematica". D) "Logical Atomism".
A) Otto Neurath B) Moritz Schlick C) Hans Reichenbach D) Rudolf Carnap
A) Hans Reichenbach B) Moritz Schlick C) Friedrich Waismann D) Rudolf Carnap
A) Ascens lògic B) Ascens metafísic C) Ascens semàntic D) Ascens epistemològic
A) Mind B) Analysis C) Erkenntnis D) Philosophical Review
A) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. B) Va fugir als Estats Units. C) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford. D) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck.
A) Investigacions filosòfiques B) Tractatus logico-filosòfic C) El llibre blau D) Algunes observacions sobre la forma lògica
A) Frank Ramsey B) Piero Sraffa C) John Wisdom D) Rush Rhees
A) Piero Sraffa B) Ludwig Wittgenstein mateix C) Frank Ramsey D) John Wisdom
A) Teories de les dades sensorials B) Teoria de les descripcions de Russell C) Dualisme cartesià D) Realisme austríac
A) L'idealismo de Hägerström B) La teoria dels actes de parla d'Austin C) L'error de Descartes D) La premissa d'existència de Strawson
A) Realisme austríac B) Teoria de les descripcions de Russell C) Dualisme cartesià D) Teories de les dades sensorials
A) John Anderson B) J.N. Findlay C) Samuel Alexander D) David Lewis
A) John Anderson B) David Lewis C) J.N. Findlay D) Karl Popper
A) J.N. Findlay B) Karl Popper C) David Lewis D) John Anderson
A) Eino Kaila B) Ernst Mally C) Georg Henrik von Wright D) Axel Hägerström
A) Eino Kaila B) Axel Hägerström C) Ernst Mally D) Georg Henrik von Wright
A) Liang Qichao B) Tscha Hung C) Zhang Shenfu D) Jin Yuelin
A) Anys 70 B) 1956 C) 1920 D) 1945
A) Hong Qian B) Liang Qichao C) Tscha Hung D) Zhang Shenfu
A) Revolució Cultural B) Pressió política comunista C) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 D) Segona Guerra Mundial
A) Segona fase B) Quarta fase C) Tercera fase D) Primera fase
A) Positivisme lògic B) Empirisme C) Pragmatisme D) Especulació metafísica
A) Kant B) W. V. O. Quine C) Carnap D) Sellars
A) Sellars B) Russell C) Carnap D) Wittgenstein
A) Bertrand Russell. B) Saul Kripke. C) Willard Van Orman Quine. D) Ludwig Wittgenstein.
A) Lògica modal. B) Lògica quantificacional. C) Lògica de predicats. D) Lògica deontològica.
A) Willard Van Orman Quine. B) Saul Kripke. C) Ruth Barcan Marcus. D) Carnap.
A) Construccions sintètiques. B) Designadors rígids. C) Termes analítics. D) Descripcions flexibles.
A) Un sistema de proves. B) Una sintaxi. C) Un algorisme. D) Una semàntica.
A) Nelson Goodman B) Stanisław Leśniewski C) David Lewis D) Peter Van Inwagen
A) Derek Parfit B) Bernard Williams C) John Locke D) David Lewis
A) Un element que porta la veritat. B) Un compromís ontològic. C) Una teoria semàntica. D) Una teoria de la redundància.
A) El paradoxa del mentider. B) El principi de raó suficient. C) L'argument de la conseqüència. D) La lògica temporal.
A) Determinisme B) Libertarianisme C) Incompatibilisme D) Perdurantisme
A) Charlie Broad B) Arthur Prior C) John McTaggart D) David Lewis
A) Edmund Gettier B) Graham Priest C) JC Beall D) Jan Łukasiewicz
A) Roderick Chisholm B) Alvin Goldman C) Quine D) Michael Huemer
A) Teoria causal del coneixement B) Epistemologia de les virtuts C) Coherentisme D) Conservadorisme fenomenal
A) Roderick Chisholm B) Ernest Sosa C) Quine D) Alvin Goldman
A) Alvin Goldman B) Quine C) Roderick Chisholm D) Ernest Sosa
A) Coneixement sobre el coneixement B) Pluralisme lògic C) El principi de raó suficient D) Creença vera justificada
A) Aplicar principis de tancament al coneixement B) Dubtar de l'existència del coneixement C) Centrar-se primer en els criteris metodològics D) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?'
A) Nelson Goodman B) Wittgenstein C) G. E. Moore D) Chisholm
A) G. E. Moore B) Fred Dretske C) Wittgenstein D) Robert Nozick
A) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?' B) Aplicar la inducció a problemes filosòfics C) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement D) Centrar-se en casos particulars de coneixement
A) R. M. Hare B) Philippa Foot C) Elizabeth Anscombe D) G. E. Moore
A) Expressivisme B) Universalisme prescriptiu C) Emotivisme D) Teoria de l'error
A) Robert Nozick B) Henry Sidgwick C) Thomas Nagel D) John Rawls
A) La ressurgència conseqüencialista. B) El 'gir aretàic'. C) La revitalització deontològica. D) El canvi emotivista.
A) Alliberació animal (1975) B) Anarquia, estat i utopia (1974) C) La societat oberta i els seus enemics (1945) D) Una teoria de la justícia (1971)
A) "Llibertat restringida en la classe obrera" B) "Llibertat negativa" C) "Llibertat positiva" D) "Justícia distributiva"
A) Positivisme jurídic B) Materialisme històric C) Liberalisme de mercat lliure D) Drets dels animals
A) Llibertarianisme de mercat lliure B) Positivisme jurídic C) Materialisme històric de Marx D) Justícia distributiva igualitària liberal
A) Positivisme jurídic B) Liberalisme igualitari C) Filosofia del llenguatge ordinari D) Marxisme analític
A) Falta de llibertat en la classe obrera B) Absència de coerció C) Justícia distributiva D) Autocontrol
A) Karl Popper B) John Rawls C) G. A. Cohen D) Matthew Kramer |