A) John Dewey B) David Chalmers C) Søren Kierkegaard D) Ludwig Wittgenstein
A) Friedrich Nietzsche B) Jacques Derrida C) Gottlob Frege D) Jean-Paul Sartre
A) Nihilisme B) Espiritualitat de la Nova Era C) Estructuralisme D) Positivisme lògic
A) Edmund Gettier B) Henri Bergson C) Friedrich Hayek D) David Hume
A) Michel de Montaigne B) Bertrand Russell C) Simone Weil D) Karl Marx
A) França B) Regne Unit C) Grècia D) Alemanya
A) Martin Heidegger B) Michel Foucault C) Simone de Beauvoir D) Ludwig Wittgenstein
A) Alemany B) Llatí C) Francès D) Anglès
A) Fenomenologia B) Filosofia analítica C) Filosofia continental D) Existencialisme
A) Estètica i art B) Llenguatge i significat C) Metafísica i ontologia D) Ètica i moralitat
A) Franz Brentano B) Gottlob Frege C) Ludwig Wittgenstein D) Bertrand Russell
A) L'intensitat d'un estat mental. B) La "referencialitat" o la orientació cap a un objecte. C) Les propietats d'un fenomen físic. D) Un judici ètic.
A) L'escola de Brentano, que inclou a Husserl i Meinong B) Hegelianisme C) Existencialisme D) Positivisme lògic
A) Alexius Meinong B) Wilfrid Sellars C) W. V. O. Quine D) Saul Kripke
A) Idealismo continental B) Realisme analític C) Empirisme lògic D) Meinongianisme
A) David Lewis B) G. E. Moore C) Kazimierz Twardowski D) Rudolf Carnap
A) Wilfrid Sellars B) Alexius Meinong C) Gottlob Frege D) Franz Brentano
A) L'existència d'un fenomen físic. B) Una demostració matemàtica. C) Un principi ètic. D) La característica dels fenòmens mentals de contenir un objecte en si mateixos.
A) Fenòmens físics B) Construccions lògiques C) Objectes reals que no existeixen D) Observacions empíriques
A) Coherència lògica B) Evidència empírica C) Presència física D) Existència intencional
A) La filosofia analítica se centra en l'anàlisi tècnica, mentre que la filosofia continental és més literària. B) La filosofia analítica posa l'èmfasi en l'ètica, mentre que la filosofia continental posa l'èmfasi en la lògica. C) La filosofia analítica se centra en la metafísica, mentre que la filosofia continental se centra en la ciència. D) La filosofia analítica es preocupa per l'estètica, mentre que la filosofia continental es preocupa per les matemàtiques.
A) Racionalisme B) Logicisme C) Fenomenologia D) Empirisme
A) Begriffsschrift (Sistema de notació conceptual) B) Les bases de l'aritmètica C) Grundgesetze der Arithmetik (Lleis bàsiques de l'aritmètica) D) Filosofia de l'aritmètica
A) Psicologisme B) Logicisme C) Racionalisme D) Empirisme
A) Georg Cantor B) Giuseppe Peano C) Richard Dedekind D) Gottlob Frege
A) La deducció transcendental. B) La distinció entre analític i sintètic. C) L'imperatiu categòric. D) El principi de context.
A) El planeta Venus. B) Dos cossos celestials diferents. C) Dues estrelles diferents. D) Una estrella del matí i una estrella del vespre.
A) William Hamilton B) F. H. Bradley C) George Boole D) Richard Whately
A) Richard Whately, George Boole B) Hugh MacColl, Charles Sanders Peirce C) Bertrand Russell, G. E. Moore D) F. H. Bradley, T. H. Green
A) Idealismo britànic B) Empirisme C) Atomisme lògic D) Pragmatisme
A) Bertrand Russell B) G. E. Moore C) F. H. Bradley D) T. H. Green
A) L'atomisme lògic. B) L'empirisme. C) L'hegelianisme, per ser massa obscur. D) El pragmatisme.
A) Holisme lògic B) Neohegelianisme C) Relacions internes D) Realisme del sentit comú
A) 1905 B) 1903 C) 1901 D) 1910
A) Descripcions definides dissimulades B) Conceptes abstractes C) Demonstratius com "aquest" o "aquell" D) Termes universals
A) El dimoni maligne de Descartes B) El segon problema de Frege C) Els paradoxes de Zenó D) El paradoxa del mentider
A) Lògica predicativa B) Ambigüitat del quantificador C) Teoria de la identitat D) Ambigüitat de l'abast
A) Alfred North Whitehead B) Ludwig Wittgenstein C) John Stuart Mill D) Gottlob Frege
A) Metafísica del procés B) La teoria dels tipus C) Filosofia del llenguatge ideal D) Atomisme lògic
A) Principia Mathematica B) Atomisme lògic C) El Tractatus D) Process and Reality
A) Metafísica del procés. B) Mètode de taules de veritat. C) Lògica de predicats. D) Teoria dels tipus.
A) Expressen la totalitat dels estats de les coses reals. B) Resolen tots els problemes filosòfics. C) Proporcionen un sistema complet de l'atomisme lògic. D) Totes les seves proposicions són, en última instància, sense sentit.
A) "Process and Reality". B) "Logical Atomism". C) "Principia Mathematica". D) "Tractatus Logico-Philosophicus".
A) Moritz Schlick B) Rudolf Carnap C) Hans Reichenbach D) Otto Neurath
A) Hans Reichenbach B) Moritz Schlick C) Friedrich Waismann D) Rudolf Carnap
A) Ascens metafísic B) Ascens lògic C) Ascens semàntic D) Ascens epistemològic
A) Philosophical Review B) Mind C) Analysis D) Erkenntnis
A) Va publicar una obra important sobre el positivisme lògic. B) Va fugir als Estats Units. C) Va ser assassinat pel seu antic estudiant, Hans Nelböck. D) Va esdevenir professor a la Universitat d'Oxford.
A) El llibre blau B) Tractatus logico-filosòfic C) Algunes observacions sobre la forma lògica D) Investigacions filosòfiques
A) Frank Ramsey B) John Wisdom C) Piero Sraffa D) Rush Rhees
A) Frank Ramsey B) John Wisdom C) Piero Sraffa D) Ludwig Wittgenstein mateix
A) Dualisme cartesià B) Realisme austríac C) Teories de les dades sensorials D) Teoria de les descripcions de Russell
A) La teoria dels actes de parla d'Austin B) La premissa d'existència de Strawson C) L'idealismo de Hägerström D) L'error de Descartes
A) Realisme austríac B) Teories de les dades sensorials C) Teoria de les descripcions de Russell D) Dualisme cartesià
A) John Anderson B) David Lewis C) Samuel Alexander D) J.N. Findlay
A) J.N. Findlay B) Karl Popper C) John Anderson D) David Lewis
A) John Anderson B) J.N. Findlay C) David Lewis D) Karl Popper
A) Ernst Mally B) Eino Kaila C) Axel Hägerström D) Georg Henrik von Wright
A) Eino Kaila B) Georg Henrik von Wright C) Ernst Mally D) Axel Hägerström
A) Zhang Shenfu B) Liang Qichao C) Tscha Hung D) Jin Yuelin
A) 1945 B) Anys 70 C) 1956 D) 1920
A) Zhang Shenfu B) Tscha Hung C) Hong Qian D) Liang Qichao
A) Pressió política comunista B) Revolució Cultural C) Reformes econòmiques de la dècada de 1970 D) Segona Guerra Mundial
A) Primera fase B) Tercera fase C) Quarta fase D) Segona fase
A) Empirisme B) Positivisme lògic C) Especulació metafísica D) Pragmatisme
A) Kant B) Carnap C) Sellars D) W. V. O. Quine
A) Wittgenstein B) Sellars C) Carnap D) Russell
A) Bertrand Russell. B) Willard Van Orman Quine. C) Ludwig Wittgenstein. D) Saul Kripke.
A) Lògica de predicats. B) Lògica deontològica. C) Lògica quantificacional. D) Lògica modal.
A) Ruth Barcan Marcus. B) Saul Kripke. C) Willard Van Orman Quine. D) Carnap.
A) Termes analítics. B) Construccions sintètiques. C) Designadors rígids. D) Descripcions flexibles.
A) Una semàntica. B) Un sistema de proves. C) Un algorisme. D) Una sintaxi.
A) David Lewis B) Peter Van Inwagen C) Stanisław Leśniewski D) Nelson Goodman
A) Bernard Williams B) Derek Parfit C) John Locke D) David Lewis
A) Un compromís ontològic. B) Un element que porta la veritat. C) Una teoria semàntica. D) Una teoria de la redundància.
A) El paradoxa del mentider. B) L'argument de la conseqüència. C) La lògica temporal. D) El principi de raó suficient.
A) Determinisme B) Perdurantisme C) Incompatibilisme D) Libertarianisme
A) Charlie Broad B) Arthur Prior C) David Lewis D) John McTaggart
A) Edmund Gettier B) JC Beall C) Jan Łukasiewicz D) Graham Priest
A) Roderick Chisholm B) Michael Huemer C) Quine D) Alvin Goldman
A) Coherentisme B) Conservadorisme fenomenal C) Teoria causal del coneixement D) Epistemologia de les virtuts
A) Alvin Goldman B) Ernest Sosa C) Roderick Chisholm D) Quine
A) Roderick Chisholm B) Quine C) Ernest Sosa D) Alvin Goldman
A) Coneixement sobre el coneixement B) Creença vera justificada C) El principi de raó suficient D) Pluralisme lògic
A) Dubtar de l'existència del coneixement B) Centrar-se primer en els criteris metodològics C) Aplicar principis de tancament al coneixement D) Respondre a la pregunta 'què sabem?' abans de 'com ho sabem?'
A) Wittgenstein B) Nelson Goodman C) Chisholm D) G. E. Moore
A) Fred Dretske B) G. E. Moore C) Wittgenstein D) Robert Nozick
A) Centrar-se en casos particulars de coneixement B) Aplicar la inducció a problemes filosòfics C) Respondre a la pregunta 'com ho sabem?' abans de 'què sabem?' D) Posar en dubte totes les afirmacions de coneixement
A) R. M. Hare B) Elizabeth Anscombe C) G. E. Moore D) Philippa Foot
A) Expressivisme B) Teoria de l'error C) Emotivisme D) Universalisme prescriptiu
A) Henry Sidgwick B) Thomas Nagel C) Robert Nozick D) John Rawls
A) El 'gir aretàic'. B) El canvi emotivista. C) La revitalització deontològica. D) La ressurgència conseqüencialista.
A) La societat oberta i els seus enemics (1945) B) Anarquia, estat i utopia (1974) C) Alliberació animal (1975) D) Una teoria de la justícia (1971)
A) "Llibertat restringida en la classe obrera" B) "Justícia distributiva" C) "Llibertat positiva" D) "Llibertat negativa"
A) Positivisme jurídic B) Drets dels animals C) Liberalisme de mercat lliure D) Materialisme històric
A) Justícia distributiva igualitària liberal B) Llibertarianisme de mercat lliure C) Materialisme històric de Marx D) Positivisme jurídic
A) Liberalisme igualitari B) Filosofia del llenguatge ordinari C) Positivisme jurídic D) Marxisme analític
A) Absència de coerció B) Falta de llibertat en la classe obrera C) Autocontrol D) Justícia distributiva
A) Karl Popper B) G. A. Cohen C) John Rawls D) Matthew Kramer |