A) Galictis B) Bassaricyon C) Saimiri D) Procyon
A) Austràlia B) Àfrica C) Àsia D) Amèrica del Sud
A) Mamífer B) Rèptil C) Amfibi D) Ocell
A) Felidae B) Ursidae C) Canidae D) Procionidae
A) Fruits B) Peix C) Insectes D) Carn
A) Descomposador B) Depredador superior C) Dispersor de llavors D) Pol·linitzador
A) Vocalitzacions i marcatge amb olors B) Codi Morse C) Telepatia D) Llenguatge de signes
A) 3 B) 4 C) 6 D) 5
A) 6 B) 2 C) 8 D) 4
A) Pinho de cua roja B) Coatimundi C) Guineu americana D) Olingo
A) Panamà B) Costa Rica C) Nicaràgua D) Colòmbia
A) William More Gabb B) Carl Linnaeus C) Charles Darwin D) Alexander von Humboldt
A) Les potes anteriors són notablement més llargues. B) Estan connectades per una membrana interdigital. C) Les potes posteriors són notablement més llargues. D) Ambdós tenen la mateixa longitud.
A) Gris-marró B) Negre C) Marró fosc D) Beix clar a grogós
A) Un parell B) Tres parells C) Dos parells D) Quatre parells
A) Per sobre dels 3.000 metres. B) De 1.000 a uns 2.000 metres. C) Des del nivell del mar fins a 500 metres. D) De 500 a 1.000 metres.
A) Alliberen un producte químic de mal oló quan estan en perill. B) Marquen el territori amb senyals visuals. C) Atreuen a les parelles. D) Regulen la temperatura corporal.
A) Completament blanca. B) No té cap pelatge. C) Totalment negra. D) Anells subtils de pelatge més fosc al llarg de la seva longitud.
A) Nicaràgua B) Costa Rica C) Hondures D) Panamà
A) De 10 a 15 centímetres B) De 50 a 60 centímetres C) De 36 a 42 centímetres D) De 20 a 30 centímetres
A) Pelut B) Llis i sense pèl C) Vermell intens D) Amb taques negres
A) Curt i arrodonit, amb ulls relativament grans B) Allargat i estret, amb ulls petits C) Plà, sense característiques distintives D) Apunyit, com un bec
A) Negre B) Marró fosc C) Blanc D) Groc
A) Hivern B) Primavera C) Estació seca D) Estació plujosa
A) Arboreal: passa gran part del temps als arbres. B) Fossorial: excava caus per protegir-se. C) Terrestre: passa la major part del temps a terra. D) Aeri: planeja entre els arbres.
A) La cua no és prensil, però pot servir d'equilibri. B) La cua és prensil, com la dels kinkajous. C) La cua és més curta i s'utilitza per excavar. D) La cua és més llarga i de colors més vibrants.
A) Un xiulet agut B) Un rugit fort C) Un gemec profund D) "Whey-chuck" o "wey-toll"
A) Durant la temporada seca. B) A l'hivern. C) A la primavera. D) Durant la temporada de pluges. |