A) Acció fantasmagòrica a distància B) Entrellament quàntic C) Dualitat ona-partícula D) Funció d'ona
A) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament. B) Àrea superficial d'un sistema quàntic. C) Partícula elemental en el nucli atòmic. D) Unitat d'energia quantificada.
A) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic. B) Conceptes teòrics que no es poden observar directament. C) Propietats d'un sistema que es poden mesurar. D) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria.
A) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. B) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. C) Augment de l'entrellament entre partícules. D) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia.
A) Determina la velocitat de la llum en el buit. B) Prova la llei de conservació de l'energia. C) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic. D) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria.
A) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic. B) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. C) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics. D) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques.
A) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa. B) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró. C) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets. D) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats.
A) Moviment de partícules en un moviment cíclic. B) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. C) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial. D) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics.
A) Utilitzant variables ocultes B) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries C) Ignorant la dualitat ona-partícula D) Mitjançant el principi d'incertesa
A) El principi d'incertesa B) La teoria d'Einstein C) El principi de Heisenberg D) La constant de Planck
A) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe B) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac C) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose D) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell
A) El teorema de Bell B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) La teoria de la relativitat d'Einstein D) El teorema de Planck
A) Només estadística. B) Aritmètica i geometria bàsiques. C) Només mecànica clàssica. D) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups.
A) Principi d'incertesa B) Dualitat ona-partícula C) Col·lapse de l'estat quàntic D) Principi de superposició
A) És no determinista. B) És unitaire. C) És no lineal. D) És comutatiu.
A) L'àtom d'hèlium B) Una molècula biològica complexa C) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada D) L'àtom d'hidrogen
A) [X̂, P̂] = iħ B) [X̂, P̂] = 0 C) [X̂, P̂] = ħ D) [X̂, P̂] = -iħ
A) ψ_A + ψ_B. B) ψ_A ⊗ ψ_B. C) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2. D) ψ_A * ψ_B.
A) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal). B) Vectors d'estat. C) Matrius de densitat reduïdes. D) Estats enllaçats.
A) Vectors d'estat. B) Matrius de densitat. C) Estats enllaçats. D) Mesures de valors operadors positius (POVM).
A) La formulació de l'integral de camí de Feynman B) La teoria de transformacions C) La mecànica ondulatoria D) La mecànica matricial
A) Un principi d'acció B) Una magnitud conservada C) L'hamiltonià (H) D) Qualsevol operador hermitià
A) U(t) = e-iHt/ħ B) U(t) = eiHt/ħ C) U(t) = Ht/ħ D) U(t) = iHt/ħ
A) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a)) B) (1 / 2m) P² C) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) D) -(ℏ² / (2m)) d² / dx²
A) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² B) e-ak² / 2 C) ℏk D) (1/√(2π)) ∫ eikx dk
A) (1/√(2π)) ∫ eikx dk B) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² C) ψk, 0 D) e^(i(kx - ℏk²t / (2m)))
A) Tot l'espai B) Als límits C) Fora de la caixa D) Una regió determinada
A) Mètode variacional B) Teoria de la pertorbació C) Separació de variables D) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació)
A) Funcionament del divisor de feix. B) Funcionament del desfasador de fase. C) Detector. D) Font de fotons.
A) |α|² * |β|² = 1 B) |α|² + |β|² = 1 C) |α|² - |β|² = 1 D) |α| + |β| = 1
A) Espai euclidià B) Espai de Minkowski C) Espai de Hilbert D) Espai de fases
A) Funcions d'ona B) Matrius unitàries C) Operadors hermitics D) Valors propis
A) Superposició B) Quantificació C) Entrellament D) Decoherència
A) Dispersió de Rutherford B) Experiment de la doble escletxa C) Experiment de Stern-Gerlach D) Efecte fotoelèctric
A) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. B) Un gluó, que transporta la força nuclear forta. C) El gravitó, que transporta la força gravitatòria. D) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble.
A) Camps quàntics B) Ondes gravitatòries C) Bucles de corda D) Xarxes d'espín
A) 1925 B) 1859 C) 1900 D) 1803
A) Julius Plücker B) Eugen Goldstein C) Johann Wilhelm Hittorf D) Michael Faraday
A) Albert Einstein B) Niels Bohr C) Max Planck D) Gustav Kirchhoff
A) 1915 B) 1899 C) 1900 D) 1925
A) Niels Bohr B) Erwin Schrödinger C) Albert Einstein D) Max Born
A) Erwin Schrödinger B) Max Born C) Louis de Broglie D) Werner Heisenberg
A) 1926 B) 1930 C) 1923 D) 1925
A) La cinquena conferència de Solvay B) El congrés internacional de física C) El simposi de mecànica quàntica D) La primera conferència de Solvay
A) Julius Plücker B) Eugen Goldstein C) Michael Faraday D) J. J. Thomson
A) Pasqual Jordan B) Werner Heisenberg C) Max Born D) Arnold Sommerfeld
A) Només la física clàssica B) Moltes disciplines C) Termodinàmica D) Relativitat general |