A) Acció fantasmagòrica a distància B) Entrellament quàntic C) Dualitat ona-partícula D) Funció d'ona
A) Àrea superficial d'un sistema quàntic. B) Unitat d'energia quantificada. C) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament. D) Partícula elemental en el nucli atòmic.
A) Propietats d'un sistema que es poden mesurar. B) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic. C) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. D) Conceptes teòrics que no es poden observar directament.
A) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. B) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia. C) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic. D) Augment de l'entrellament entre partícules.
A) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria. B) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic. C) Prova la llei de conservació de l'energia. D) Determina la velocitat de la llum en el buit.
A) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat. B) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics. C) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques. D) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic.
A) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats. B) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa. C) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets. D) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró.
A) Moviment de partícules en un moviment cíclic. B) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics. C) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial. D) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules.
A) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries B) Ignorant la dualitat ona-partícula C) Utilitzant variables ocultes D) Mitjançant el principi d'incertesa
A) El principi de Heisenberg B) La teoria d'Einstein C) La constant de Planck D) El principi d'incertesa
A) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe B) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose C) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac D) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell
A) El principi d'incertesa de Heisenberg B) El teorema de Planck C) El teorema de Bell D) La teoria de la relativitat d'Einstein
A) Aritmètica i geometria bàsiques. B) Només estadística. C) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. D) Només mecànica clàssica.
A) Dualitat ona-partícula B) Principi de superposició C) Principi d'incertesa D) Col·lapse de l'estat quàntic
A) És unitaire. B) És no determinista. C) És no lineal. D) És comutatiu.
A) Una molècula biològica complexa B) L'àtom d'hidrogen C) L'àtom d'hèlium D) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada
A) [X̂, P̂] = 0 B) [X̂, P̂] = -iħ C) [X̂, P̂] = iħ D) [X̂, P̂] = ħ
A) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2. B) ψ_A + ψ_B. C) ψ_A * ψ_B. D) ψ_A ⊗ ψ_B.
A) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal). B) Matrius de densitat reduïdes. C) Vectors d'estat. D) Estats enllaçats.
A) Matrius de densitat. B) Mesures de valors operadors positius (POVM). C) Vectors d'estat. D) Estats enllaçats.
A) La formulació de l'integral de camí de Feynman B) La mecànica matricial C) La teoria de transformacions D) La mecànica ondulatoria
A) L'hamiltonià (H) B) Qualsevol operador hermitià C) Una magnitud conservada D) Un principi d'acció
A) U(t) = Ht/ħ B) U(t) = iHt/ħ C) U(t) = e-iHt/ħ D) U(t) = eiHt/ħ
A) (1 / 2m) P² B) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² C) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) D) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a))
A) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² B) e-ak² / 2 C) (1/√(2π)) ∫ eikx dk D) ℏk
A) ψk, 0 B) (1/√(2π)) ∫ eikx dk C) e^(i(kx - ℏk²t / (2m))) D) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx²
A) Fora de la caixa B) Als límits C) Tot l'espai D) Una regió determinada
A) Separació de variables B) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació) C) Teoria de la pertorbació D) Mètode variacional
A) Funcionament del divisor de feix. B) Font de fotons. C) Detector. D) Funcionament del desfasador de fase.
A) |α|² - |β|² = 1 B) |α| + |β| = 1 C) |α|² * |β|² = 1 D) |α|² + |β|² = 1
A) Espai de Minkowski B) Espai de Hilbert C) Espai euclidià D) Espai de fases
A) Valors propis B) Matrius unitàries C) Funcions d'ona D) Operadors hermitics
A) Quantificació B) Superposició C) Decoherència D) Entrellament
A) Experiment de Stern-Gerlach B) Experiment de la doble escletxa C) Dispersió de Rutherford D) Efecte fotoelèctric
A) Un fotó, que transporta la força electromagnètica. B) El gravitó, que transporta la força gravitatòria. C) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble. D) Un gluó, que transporta la força nuclear forta.
A) Bucles de corda B) Xarxes d'espín C) Ondes gravitatòries D) Camps quàntics
A) 1859 B) 1803 C) 1900 D) 1925
A) Eugen Goldstein B) Michael Faraday C) Julius Plücker D) Johann Wilhelm Hittorf
A) Niels Bohr B) Albert Einstein C) Gustav Kirchhoff D) Max Planck
A) 1900 B) 1899 C) 1915 D) 1925
A) Erwin Schrödinger B) Max Born C) Niels Bohr D) Albert Einstein
A) Erwin Schrödinger B) Max Born C) Werner Heisenberg D) Louis de Broglie
A) 1925 B) 1923 C) 1930 D) 1926
A) El congrés internacional de física B) La cinquena conferència de Solvay C) El simposi de mecànica quàntica D) La primera conferència de Solvay
A) Julius Plücker B) Michael Faraday C) J. J. Thomson D) Eugen Goldstein
A) Arnold Sommerfeld B) Werner Heisenberg C) Max Born D) Pasqual Jordan
A) Només la física clàssica B) Moltes disciplines C) Termodinàmica D) Relativitat general |