A) Funció d'ona B) Dualitat ona-partícula C) Entrellament quàntic D) Acció fantasmagòrica a distància
A) Unitat d'energia quantificada. B) Àrea superficial d'un sistema quàntic. C) Bit quàntic que pot estar en superposició o en estat d'entrellament. D) Partícula elemental en el nucli atòmic.
A) Prediccions sobre l'estat futur d'un sistema quàntic. B) Partícules virtuals que interactuen amb la matèria. C) Propietats d'un sistema que es poden mesurar. D) Conceptes teòrics que no es poden observar directament.
A) Procés de conversió de bits clàssics a bits quàntics. B) Augment de l'entrellament entre partícules. C) Desenvolupament d'algoritmes quàntics per a la criptografia. D) Pèrdua de la coherència quàntica i transició a un comportament clàssic.
A) Determina la velocitat de la llum en el buit. B) Demostra la dualitat onda-partícula de la llum i la matèria. C) Prova la llei de conservació de l'energia. D) Mostra el comportament dels electrons en un camp magnètic.
A) Un programari que simula el comportament mecànic quàntic. B) Un dispositiu que controla reaccions atòmiques en centrals elèctriques. C) Un ordinador que utilitza qubits per realitzar càlculs basats en principis quàntics. D) Un ordinador optimitzat per a connexions a Internet d'alta velocitat.
A) Els electrons i els protons tenen moments quantitzats. B) Els orbitals es defineixen per la probabilitat de trobar un electró. C) Els àtoms estan composts per partícules amb càrrega positiva i negativa. D) Els electrons orbiten el nucli en nivells d'energia discrets.
A) Creació de partícules virtuals en acceleradors de partícules. B) Moviment de partícules en un moviment cíclic. C) Transmissió de dades a través d'ordinadors quàntics. D) Fenòmen en què una partícula travessa una barrera de potencial.
A) Com una aproximació vàlida a escales ordinàries B) Ignorant la dualitat ona-partícula C) Utilitzant variables ocultes D) Mitjançant el principi d'incertesa
A) La teoria d'Einstein B) El principi de Heisenberg C) El principi d'incertesa D) La constant de Planck
A) Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Max Born, Paul Dirac B) Richard Feynman, Stephen Hawking, Roger Penrose C) Galileu Galilei, Johannes Kepler, Tycho Brahe D) Isaac Newton, Albert Einstein, James Clerk Maxwell
A) El teorema de Planck B) El principi d'incertesa de Heisenberg C) La teoria de la relativitat d'Einstein D) El teorema de Bell
A) Nombres complexos, àlgebra lineal, equacions diferencials, teoria de grups. B) Només mecànica clàssica. C) Només estadística. D) Aritmètica i geometria bàsiques.
A) Principi de superposició B) Principi d'incertesa C) Dualitat ona-partícula D) Col·lapse de l'estat quàntic
A) És comutatiu. B) És no determinista. C) És unitaire. D) És no lineal.
A) Una molècula biològica complexa B) L'àtom d'hidrogen C) L'àtom d'hèlium D) Un sistema amb múltiples electrons que no té una solució de forma tancada
A) [X̂, P̂] = 0 B) [X̂, P̂] = ħ C) [X̂, P̂] = iħ D) [X̂, P̂] = -iħ
A) ψ_A ⊗ ψ_B. B) (ψ_A)2 ⊗ (ψ_B)2. C) ψ_A * ψ_B. D) ψ_A + ψ_B.
A) Vectors d'estat. B) Estats enllaçats. C) POVMs (Operadors de Mesura de Projecció Ortogonal). D) Matrius de densitat reduïdes.
A) Mesures de valors operadors positius (POVM). B) Vectors d'estat. C) Estats enllaçats. D) Matrius de densitat.
A) La formulació de l'integral de camí de Feynman B) La mecànica ondulatoria C) La mecànica matricial D) La teoria de transformacions
A) L'hamiltonià (H) B) Un principi d'acció C) Qualsevol operador hermitià D) Una magnitud conservada
A) U(t) = e-iHt/ħ B) U(t) = iHt/ħ C) U(t) = Ht/ħ D) U(t) = eiHt/ħ
A) -(ℏ² / (2m)) d² / dx² B) (ℏk² / (2m)) e^(i(kx - ℏkt)) C) (1 / 2m) P² D) (πa⁻¹ / 4) e^(-x² / (2a))
A) ℏk B) e-ak² / 2 C) (1/√(2π)) ∫ eikx dk D) -(ℏ² / (2m)) d² / dx²
A) ψk, 0 B) e^(i(kx - ℏk²t / (2m))) C) -(ℏ2 / (2m)) d² / dx² D) (1/√(2π)) ∫ eikx dk
A) Tot l'espai B) Als límits C) Fora de la caixa D) Una regió determinada
A) Mètode variacional B) Teoria de la pertorbació C) Separació de variables D) Mètode de l'escala (o mètode de les operacions de creació i aniquilació)
A) Funcionament del desfasador de fase. B) Detector. C) Font de fotons. D) Funcionament del divisor de feix.
A) |α|² + |β|² = 1 B) |α|² * |β|² = 1 C) |α|² - |β|² = 1 D) |α| + |β| = 1
A) Espai de Hilbert B) Espai euclidià C) Espai de Minkowski D) Espai de fases
A) Matrius unitàries B) Valors propis C) Funcions d'ona D) Operadors hermitics
A) Decoherència B) Quantificació C) Entrellament D) Superposició
A) Efecte fotoelèctric B) Dispersió de Rutherford C) Experiment de Stern-Gerlach D) Experiment de la doble escletxa
A) Un bòson W, que transporta la força nuclear feble. B) El gravitó, que transporta la força gravitatòria. C) Un gluó, que transporta la força nuclear forta. D) Un fotó, que transporta la força electromagnètica.
A) Ondes gravitatòries B) Xarxes d'espín C) Camps quàntics D) Bucles de corda
A) 1900 B) 1803 C) 1859 D) 1925
A) Johann Wilhelm Hittorf B) Julius Plücker C) Eugen Goldstein D) Michael Faraday
A) Max Planck B) Albert Einstein C) Niels Bohr D) Gustav Kirchhoff
A) 1899 B) 1925 C) 1900 D) 1915
A) Max Born B) Albert Einstein C) Niels Bohr D) Erwin Schrödinger
A) Erwin Schrödinger B) Louis de Broglie C) Werner Heisenberg D) Max Born
A) 1923 B) 1926 C) 1930 D) 1925
A) La primera conferència de Solvay B) La cinquena conferència de Solvay C) El simposi de mecànica quàntica D) El congrés internacional de física
A) Julius Plücker B) Michael Faraday C) J. J. Thomson D) Eugen Goldstein
A) Max Born B) Arnold Sommerfeld C) Pasqual Jordan D) Werner Heisenberg
A) Relativitat general B) Només la física clàssica C) Termodinàmica D) Moltes disciplines |