A) Física mineral B) Geofísica C) Cristal·lografia D) Mineralogia
A) Brillantor B) Clivatge C) Densitat D) Duresa
A) Tenacitat B) Fractura C) Clivatge D) Duresa
A) Solució sòlida B) Transició de fase C) Pseudomorfisme D) Alteració superficial
A) Polimorfisme B) Orientació preferencial C) Efervescència D) Fotosensibilitat
A) Concoidal B) Llisa C) Granular D) Fibrosa
A) Clivatge B) Duresa C) Tenacitat D) Densitat
A) Brillantor B) Estructura cristal·lina C) Resistència D) Fragilitat
A) La ciència dels materials que componen l'interior dels planetes, especialment la Terra. B) L'anàlisi dels fenòmens atmosfèrics a la Terra. C) L'estudi de les formacions rocoses superficials i les seves propietats. D) L'exploració de minerals extraterrestres.
A) Petrofísica B) Sismologia C) Geofísica D) Geoquímica
A) Mesures d'alta pressió B) Mesures de camp electromagnètic C) Mesures de tensió superficial D) Mesures de baixa temperatura
A) Cèl·lula de martell de diamant B) Sistema de compressió per xoc C) Prensa de múltiples martells D) Prensa hidràulica
A) Requereix mostres de grans dimensions. B) La pressió no és uniforme ni adiabàtica, cosa que provoca l'escalfament de la mostra. C) No permet assolir altes pressions. D) No es pot utilitzar amb mostres sòlides.
A) Calcular la velocitat del so en el material. B) Mesurar els canvis de temperatura durant l'experiment. C) Interpretar les condicions de l'experiment en termes de relacions pressió-densitat. D) Determinar la composició química de la mostra.
A) Einstein i Bohr a Alemanya B) Curie i Pierre a França C) Kawai i Endo al Japó D) Marshall i Smith als Estats Units
A) Poden assolir pressions més elevades que les cel·les de martell de diamant. B) No requereixen un forn. C) Són menys voluminoses i més fàcils de manipular. D) La pressió exercida és constant, cosa que permet un escalfament controlat.
A) 50 GPa i temperatures al voltant de 1500 °C. B) 10 GPa i temperatures inferiors a 1000 °C. C) Aproximadament 28 GPa (una profunditat de 840 km) i temperatures superiors a 2300 °C. D) 3.000.000 d'atmosferes i temperatures de fins a 5000 °C.
A) Ús de martells de carbur de tungstè amb un disseny millorat. B) Ús de presses hidràuliques de major mida. C) Martells de diamant sinteritzat que arriben fins a 90 GPa. D) Incorporació de tècniques de compressió per xoc.
A) Al voltant de 10.000 atmosferes. B) Supera els 3.000.000 d'atmosferes (300 gigapascals). C) Fins a 28 GPa. D) Menys de 100 gigapascals.
A) S'utilitzen per estudiar fenòmens que ocorren a baixa pressió. B) Recreen les pressions atmosfèriques de la superfície. C) Simulen condicions que es troben a l'espai exterior. D) Perquè poden superar els 300 gigapascals, una pressió superior a la del nucli terrestre.
A) Làsers de díode B) Làsers HeNe C) Làsers de fibra D) Làsers Nd:YAG o de CO2
A) Volum del material. B) Capacitat calorífica a volum constant. C) El gamma de Debye, un paràmetre de Grünheisen. D) Variació de la pressió amb la temperatura.
A) Leason Adams B) Percy Bridgman C) Francis Birch D) Erskine Williamson |