A) Mineralogia B) Geofísica C) Cristal·lografia D) Física mineral
A) Clivatge B) Densitat C) Brillantor D) Duresa
A) Clivatge B) Tenacitat C) Fractura D) Duresa
A) Transició de fase B) Solució sòlida C) Pseudomorfisme D) Alteració superficial
A) Efervescència B) Orientació preferencial C) Polimorfisme D) Fotosensibilitat
A) Concoidal B) Llisa C) Fibrosa D) Granular
A) Clivatge B) Duresa C) Tenacitat D) Densitat
A) Brillantor B) Estructura cristal·lina C) Fragilitat D) Resistència
A) La ciència dels materials que componen l'interior dels planetes, especialment la Terra. B) L'anàlisi dels fenòmens atmosfèrics a la Terra. C) L'estudi de les formacions rocoses superficials i les seves propietats. D) L'exploració de minerals extraterrestres.
A) Sismologia B) Geofísica C) Petrofísica D) Geoquímica
A) Mesures de baixa temperatura B) Mesures de tensió superficial C) Mesures d'alta pressió D) Mesures de camp electromagnètic
A) Prensa hidràulica B) Prensa de múltiples martells C) Sistema de compressió per xoc D) Cèl·lula de martell de diamant
A) La pressió no és uniforme ni adiabàtica, cosa que provoca l'escalfament de la mostra. B) Requereix mostres de grans dimensions. C) No es pot utilitzar amb mostres sòlides. D) No permet assolir altes pressions.
A) Determinar la composició química de la mostra. B) Calcular la velocitat del so en el material. C) Interpretar les condicions de l'experiment en termes de relacions pressió-densitat. D) Mesurar els canvis de temperatura durant l'experiment.
A) Einstein i Bohr a Alemanya B) Curie i Pierre a França C) Kawai i Endo al Japó D) Marshall i Smith als Estats Units
A) Són menys voluminoses i més fàcils de manipular. B) Poden assolir pressions més elevades que les cel·les de martell de diamant. C) No requereixen un forn. D) La pressió exercida és constant, cosa que permet un escalfament controlat.
A) 10 GPa i temperatures inferiors a 1000 °C. B) 3.000.000 d'atmosferes i temperatures de fins a 5000 °C. C) Aproximadament 28 GPa (una profunditat de 840 km) i temperatures superiors a 2300 °C. D) 50 GPa i temperatures al voltant de 1500 °C.
A) Ús de martells de carbur de tungstè amb un disseny millorat. B) Ús de presses hidràuliques de major mida. C) Martells de diamant sinteritzat que arriben fins a 90 GPa. D) Incorporació de tècniques de compressió per xoc.
A) Fins a 28 GPa. B) Supera els 3.000.000 d'atmosferes (300 gigapascals). C) Menys de 100 gigapascals. D) Al voltant de 10.000 atmosferes.
A) Perquè poden superar els 300 gigapascals, una pressió superior a la del nucli terrestre. B) S'utilitzen per estudiar fenòmens que ocorren a baixa pressió. C) Simulen condicions que es troben a l'espai exterior. D) Recreen les pressions atmosfèriques de la superfície.
A) Làsers HeNe B) Làsers Nd:YAG o de CO2 C) Làsers de díode D) Làsers de fibra
A) El gamma de Debye, un paràmetre de Grünheisen. B) Variació de la pressió amb la temperatura. C) Volum del material. D) Capacitat calorífica a volum constant.
A) Percy Bridgman B) Francis Birch C) Leason Adams D) Erskine Williamson |