A) 1985 B) 1990 C) 2000 D) 1995
A) Roscosmos B) ESA C) ISRO D) NASA
A) De ràdio B) Refràctor C) Infraroig D) Reflector
A) Antenes B) Mirall principal C) Panells solars D) Mòdul de control
A) Pèrdua de contacte amb la Terra B) Aberració esfèrica C) Avaria de subministrament elèctric D) Fissures al mirall
A) Centre Espacial Johnson B) Centre de Recerca Ames C) Centre de Vol Espacial Goddard D) Centre Espacial Kennedy
A) 5 metres B) 1 metre C) 2,4 metres D) 3 metres
A) Galileu Galilei B) Albert Einstein C) Isaac Newton D) Edwin Hubble
A) Imatge digital B) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) C) Tecnologia làser D) Òptica de rajos X
A) Microones i ones de ràdio. B) Infraroig, raigs X i raigs gamma. C) Només llum visible. D) Ultraviolat, visible i infraroig proper.
A) STS-135, el 2011 B) STS-125, el 2009 C) STS-31, el 1990 D) STS-61, el 1993
A) Sis B) Set C) Cinc D) Tres
A) Hermann Oberth B) Edwin Hubble C) Lyman Spitzer D) Nancy Grace Roman
A) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. B) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible. C) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada. D) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica.
A) 1962 B) 1946 C) 1975 D) 1983
A) Nancy Grace Roman B) Hermann Oberth C) Edwin Hubble D) Lyman Spitzer
A) 1990 B) 2001 C) 1979 D) 1983
A) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic. B) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. C) Imatges de rajos X de la Lluna. D) Observacions de raigs gamma de forats negres.
A) El programa de l'ESA B) El programa OAO C) El programa GTE D) El programa Hubble
A) 1983 B) 1977 C) 1970 D) 1974
A) 36 milions de dòlars B) 5 milions de dòlars C) No es va aprovar cap finançament. D) 100 milions de dòlars
A) 1978 B) 1983 C) 1990 D) 1974
A) L'univers s'està expandint. B) La teoria de la relativitat. C) L'estructura de l'ADN. D) L'existència de forats negres.
A) Almenys el 15% B) El 25% C) El 10% D) El 50%
A) Lockheed B) Perkin-Elmer C) Kodak D) Centre de Vol Espacial Goddard
A) 10 nanòmetres B) 500 nanòmetres C) 100 nanòmetres D) 1 micròmetre
A) Lockheed B) Perkin-Elmer C) Itek D) Kodak
A) 5 mm B) 25 mm C) 50 mm D) 10 mm
A) Setembre de 1986 B) Octubre de 1984 C) Abril de 1985 D) Març de 1986
A) 50 nm B) 100 nm C) 25 nm D) 65 nm
A) Fluorur de magnesi B) Dióxid de silici C) Òxid d'alumini D) Nitret de titani
A) 1.5 milions de dòlars B) 750 milions de dòlars C) 1.175 milions de dòlars D) 900 milions de dòlars
A) Març de 1986 B) Setembre de 1986 C) Octubre de 1984 D) Abril de 1985
A) Alumini B) Grafí-epoxi C) Al·liatge de titani D) Fibra de carboni
A) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament. B) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel. C) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments. D) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua.
A) Hardware de comunicació millorat. B) Un nou sistema de refrigeració. C) Mòduls de memòria addicionals. D) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387.
A) Processador Intel 80386. B) Microprocessador RCA 1802. C) Westinghouse NSSC-1. D) Hughes Aircraft CDP1802CD
A) Universitat de Wisconsin-Madison B) Centre de vol espacial Goddard C) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory) D) Agència Espacial Europea
A) Fotometria de llum visible B) Observacions en infraroig C) Imatgeria òptica d'alta resolució D) Espectroscòpia ultraviolada
A) Setze B) Vuit C) Quatre D) Dotze
A) Sensores d'infrarojos B) Tubos fotomultiplicadors C) Dispositius de transferència de càrrega (CCD) D) Dispositius de comptatge de fotons
A) Dins dels 0.01 segons d'arc. B) Dins dels 0.0003 segons d'arc. C) Dins dels 0.001 segons d'arc. D) Dins d'1 segon d'arc.
A) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) B) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) C) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) D) Sensores de guia fina (FGS)
A) 48 B) 12 C) 96 D) 24
A) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) B) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) C) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) D) Càmera per a objectes febles (FOC)
A) 540 quilòmetres (340 milles) B) 1000 quilòmetres (621 milles) C) 350 quilòmetres (217 milles) D) 700 quilòmetres (435 milles)
A) 70° B) 90° C) Al voltant de 50° D) 30°
A) Reduccions en el pressupost de la NASA B) Retards en la fabricació de components C) El desastre del transbordador Challenger D) Problemes tècnics amb el telescopi
A) STS-26 B) STS-28 C) STS-41-C D) STS-31
A) COSTAR B) NICMOS C) STIS D) ACS
A) Càmera de camp ampli 3 (WFC3) B) Espectrògraf d'orígens còsmics C) Càmera avançada per a estudis D) Sensores de guia fina
A) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian B) Centre Espacial Johnson de la NASA C) Museu Dornier, Alemanya D) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison
A) Substituir tots els instruments. B) Eliminar la necessitat de programari terrestre. C) Reduir la mida del telescopi. D) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat.
A) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial B) Càmera per a objectes febles (FOC) C) Sensor de guia precisa D) Espectrògraf d'orígens còsmics
A) Sensor de guia precisa B) Espectrògraf d'objectes febles (FOS) C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Càmera de camp ampli 3
A) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. B) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució. C) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. D) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra.
A) Edwin Hubble B) Neil Armstrong C) Carl Sagan D) Lew Allen
A) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. B) El programari del telescopi tenia errors. C) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. D) El mirall no estava prou polit.
A) Simulacions per ordinador. B) El correctiu nul reflector fet a mida. C) Correctius nuls refractius convencionals. D) Mesures manuals.
A) -1.00230 B) -1.01390 ± 0.0002 C) -1.50000 D) -0.90000
A) Discovery B) Atlantis C) Endeavour D) Columbia
A) Panells solars B) Giroscopis C) WF/PC D) Fotòmetre d'alta velocitat
A) Set B) Cinc C) Deu D) Tres
A) 13 de gener de 1994 B) 1 de març de 1994 C) 31 de desembre de 1993 D) 14 de febrer de 1994
A) Neil Armstrong B) Story Musgrave C) Buzz Aldrin D) Yuri Gagarin
A) Noves mantilles d'aïllament tèrmic. B) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. C) Registrador d'estat sòlid. D) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK).
A) Va instal·lar nous panells solars. B) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades. C) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat. D) Va substituir el seu mirall principal.
A) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst. B) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades. C) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. D) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble.
A) Observació amb rajos X B) Detecció d'ones de ràdio C) Imatge ultraviolada D) Lente gravitacional
A) Telescopi espacial James Webb B) Observatori de rajos X Chandra C) Telescopi espacial Kepler D) Telescopi espacial Spitzer
A) Observacions d'estrelles joves. B) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. C) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors. D) Imatges en llum ultraviolada.
A) 2020 B) 1998 C) 2006 D) 2010
A) Més de 200 B) Al voltant de 500 C) Exactament 100 D) Menys de 50
A) 50% B) 75% C) 90% D) 100%
A) Una dotzena B) Dos C) Vint D) Cinc
A) 195 òrbites. B) 1000 òrbites. C) 500 òrbites. D) 828 òrbites.
A) 1000 òrbites. B) 195 òrbites. C) 500 òrbites. D) 828 òrbites.
A) Aproximadament anualment B) Cada dos anys C) Cada dos anys D) Mensualment
A) La meitat del temps del telescopi B) Només unes poques hores C) Tot el cicle D) Cap assignació específica
A) Estudi de forats negres B) Anàlisi del clima terrestre C) Observació d'exoplanetes D) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada"
A) A principis dels anys 2000. B) A principis dels anys 80. C) A finals dels anys 70. D) A mitjans dels anys 90.
A) Radiació còsmica B) Energia fosca C) Matèria fosca D) Flux quàntic
A) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable B) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia C) Un nou tipus de forat negre D) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11
A) Ganymedes B) Europa C) Io D) Cal·listo
A) Plutó B) Eris C) Sedna D) 486958 Arrokoth
A) 2015 B) 2019 C) 2022 D) 2018
A) Cinquanta vegades la massa B) El doble de la massa C) Deu vegades la massa D) La mateixa que la de les altres cometes conegudes
A) Discos protoplanetaris (proplyds) B) Matèria fosca C) Quàsars D) Forats negres
A) MACS 2129-1 B) Galàxia del Remolí C) Galàxia d'Andròmeda D) Galàxia del Sombrero
A) Earendel B) Rigel C) Betelgeuse D) Sirius
A) Més de 22.000 B) Al voltant de 10.000 C) Aproximadament 15.000 D) Gairebé 30.000
A) Interferometria amb màscara d'obertura B) Astrofísica de ràdio C) Imatgeria de raigs X D) Espectroscòpia
A) No es veuen afectades per les condicions de buit. B) Requereixen un reemplaçament freqüent. C) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. D) Es degraden ràpidament a causa de la radiació.
A) Emmagatzematge de dades en estat sòlid B) Memòria flash C) Discos òptics D) Unitats de cinta magnètica
A) Dotze mesos B) Immediatament després de la seva recollida C) Vint-quatre mesos D) Sis mesos
A) Format JPEG B) Format TIFF C) Format FITS D) Format PNG
A) Groc vibrant B) Verd clar C) Vermell fosc D) Blau fosc
A) El director de l'STScI. B) L'investigador principal (IP). C) Administradors de la NASA. D) Qualsevol astrònom.
A) Millora de la imatge B) Procés de reducció automatitzat C) Calibratge manual D) Compressió de dades
A) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. B) Sensores d'imatge a color directes. C) Ús d'un únic filtre de banda ampla. D) Processament posterior amb intel·ligència artificial. |