A) 2000 B) 1990 C) 1995 D) 1985
A) NASA B) ESA C) Roscosmos D) ISRO
A) Infraroig B) Refràctor C) De ràdio D) Reflector
A) Mòdul de control B) Mirall principal C) Panells solars D) Antenes
A) Aberració esfèrica B) Fissures al mirall C) Avaria de subministrament elèctric D) Pèrdua de contacte amb la Terra
A) Centre Espacial Kennedy B) Centre de Vol Espacial Goddard C) Centre de Recerca Ames D) Centre Espacial Johnson
A) 3 metres B) 1 metre C) 2,4 metres D) 5 metres
A) Isaac Newton B) Albert Einstein C) Edwin Hubble D) Galileu Galilei
A) Tecnologia làser B) Imatge digital C) Òptica de rajos X D) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR)
A) Infraroig, raigs X i raigs gamma. B) Microones i ones de ràdio. C) Només llum visible. D) Ultraviolat, visible i infraroig proper.
A) STS-135, el 2011 B) STS-61, el 1993 C) STS-125, el 2009 D) STS-31, el 1990
A) Set B) Cinc C) Sis D) Tres
A) Edwin Hubble B) Hermann Oberth C) Lyman Spitzer D) Nancy Grace Roman
A) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. B) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica. C) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible. D) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada.
A) 1946 B) 1975 C) 1962 D) 1983
A) Hermann Oberth B) Edwin Hubble C) Nancy Grace Roman D) Lyman Spitzer
A) 1979 B) 1990 C) 1983 D) 2001
A) Imatges de rajos X de la Lluna. B) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic. C) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. D) Observacions de raigs gamma de forats negres.
A) El programa de l'ESA B) El programa GTE C) El programa OAO D) El programa Hubble
A) 1970 B) 1983 C) 1977 D) 1974
A) 36 milions de dòlars B) 5 milions de dòlars C) 100 milions de dòlars D) No es va aprovar cap finançament.
A) 1974 B) 1983 C) 1978 D) 1990
A) La teoria de la relativitat. B) L'existència de forats negres. C) L'univers s'està expandint. D) L'estructura de l'ADN.
A) El 10% B) El 50% C) El 25% D) Almenys el 15%
A) Kodak B) Perkin-Elmer C) Lockheed D) Centre de Vol Espacial Goddard
A) 500 nanòmetres B) 10 nanòmetres C) 100 nanòmetres D) 1 micròmetre
A) Perkin-Elmer B) Lockheed C) Kodak D) Itek
A) 50 mm B) 5 mm C) 25 mm D) 10 mm
A) Octubre de 1984 B) Març de 1986 C) Abril de 1985 D) Setembre de 1986
A) 50 nm B) 100 nm C) 65 nm D) 25 nm
A) Fluorur de magnesi B) Dióxid de silici C) Òxid d'alumini D) Nitret de titani
A) 750 milions de dòlars B) 1.5 milions de dòlars C) 1.175 milions de dòlars D) 900 milions de dòlars
A) Abril de 1985 B) Març de 1986 C) Octubre de 1984 D) Setembre de 1986
A) Fibra de carboni B) Grafí-epoxi C) Alumini D) Al·liatge de titani
A) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament. B) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua. C) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel. D) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments.
A) Mòduls de memòria addicionals. B) Hardware de comunicació millorat. C) Un nou sistema de refrigeració. D) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387.
A) Westinghouse NSSC-1. B) Hughes Aircraft CDP1802CD C) Microprocessador RCA 1802. D) Processador Intel 80386.
A) Universitat de Wisconsin-Madison B) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory) C) Centre de vol espacial Goddard D) Agència Espacial Europea
A) Fotometria de llum visible B) Observacions en infraroig C) Espectroscòpia ultraviolada D) Imatgeria òptica d'alta resolució
A) Quatre B) Vuit C) Setze D) Dotze
A) Dispositius de transferència de càrrega (CCD) B) Sensores d'infrarojos C) Tubos fotomultiplicadors D) Dispositius de comptatge de fotons
A) Dins d'1 segon d'arc. B) Dins dels 0.0003 segons d'arc. C) Dins dels 0.01 segons d'arc. D) Dins dels 0.001 segons d'arc.
A) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) B) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) C) Sensores de guia fina (FGS) D) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP)
A) 96 B) 48 C) 12 D) 24
A) Càmera per a objectes febles (FOC) B) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) C) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC) D) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP)
A) 350 quilòmetres (217 milles) B) 700 quilòmetres (435 milles) C) 1000 quilòmetres (621 milles) D) 540 quilòmetres (340 milles)
A) 90° B) Al voltant de 50° C) 30° D) 70°
A) Retards en la fabricació de components B) Reduccions en el pressupost de la NASA C) Problemes tècnics amb el telescopi D) El desastre del transbordador Challenger
A) STS-26 B) STS-28 C) STS-41-C D) STS-31
A) STIS B) ACS C) NICMOS D) COSTAR
A) Espectrògraf d'orígens còsmics B) Càmera de camp ampli 3 (WFC3) C) Sensores de guia fina D) Càmera avançada per a estudis
A) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian B) Centre Espacial Johnson de la NASA C) Museu Dornier, Alemanya D) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison
A) Reduir la mida del telescopi. B) Eliminar la necessitat de programari terrestre. C) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat. D) Substituir tots els instruments.
A) Sensor de guia precisa B) Càmera per a objectes febles (FOC) C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial
A) Càmera de camp ampli 3 B) Sensor de guia precisa C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Espectrògraf d'objectes febles (FOS)
A) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució. B) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge. C) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. D) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra.
A) Edwin Hubble B) Lew Allen C) Carl Sagan D) Neil Armstrong
A) El mirall no estava prou polit. B) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. C) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. D) El programari del telescopi tenia errors.
A) El correctiu nul reflector fet a mida. B) Simulacions per ordinador. C) Correctius nuls refractius convencionals. D) Mesures manuals.
A) -1.50000 B) -0.90000 C) -1.01390 ± 0.0002 D) -1.00230
A) Atlantis B) Endeavour C) Columbia D) Discovery
A) Fotòmetre d'alta velocitat B) Giroscopis C) Panells solars D) WF/PC
A) Cinc B) Tres C) Set D) Deu
A) 14 de febrer de 1994 B) 31 de desembre de 1993 C) 1 de març de 1994 D) 13 de gener de 1994
A) Buzz Aldrin B) Story Musgrave C) Yuri Gagarin D) Neil Armstrong
A) Noves mantilles d'aïllament tèrmic. B) Registrador d'estat sòlid. C) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK). D) Dissipador de calor de nitrogen sòlid.
A) Va instal·lar nous panells solars. B) Va substituir el seu mirall principal. C) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat. D) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades.
A) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble. B) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst. C) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. D) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades.
A) Lente gravitacional B) Observació amb rajos X C) Detecció d'ones de ràdio D) Imatge ultraviolada
A) Observatori de rajos X Chandra B) Telescopi espacial Spitzer C) Telescopi espacial James Webb D) Telescopi espacial Kepler
A) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. B) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors. C) Observacions d'estrelles joves. D) Imatges en llum ultraviolada.
A) 2006 B) 1998 C) 2020 D) 2010
A) Al voltant de 500 B) Menys de 50 C) Exactament 100 D) Més de 200
A) 75% B) 50% C) 100% D) 90%
A) Dos B) Cinc C) Vint D) Una dotzena
A) 1000 òrbites. B) 500 òrbites. C) 828 òrbites. D) 195 òrbites.
A) 1000 òrbites. B) 195 òrbites. C) 828 òrbites. D) 500 òrbites.
A) Aproximadament anualment B) Cada dos anys C) Cada dos anys D) Mensualment
A) Cap assignació específica B) Només unes poques hores C) La meitat del temps del telescopi D) Tot el cicle
A) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada" B) Anàlisi del clima terrestre C) Observació d'exoplanetes D) Estudi de forats negres
A) A finals dels anys 70. B) A principis dels anys 80. C) A principis dels anys 2000. D) A mitjans dels anys 90.
A) Radiació còsmica B) Flux quàntic C) Matèria fosca D) Energia fosca
A) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11 B) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia C) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable D) Un nou tipus de forat negre
A) Io B) Europa C) Cal·listo D) Ganymedes
A) Sedna B) Plutó C) 486958 Arrokoth D) Eris
A) 2018 B) 2015 C) 2022 D) 2019
A) Deu vegades la massa B) Cinquanta vegades la massa C) La mateixa que la de les altres cometes conegudes D) El doble de la massa
A) Discos protoplanetaris (proplyds) B) Quàsars C) Matèria fosca D) Forats negres
A) Galàxia del Sombrero B) MACS 2129-1 C) Galàxia d'Andròmeda D) Galàxia del Remolí
A) Sirius B) Rigel C) Betelgeuse D) Earendel
A) Gairebé 30.000 B) Aproximadament 15.000 C) Més de 22.000 D) Al voltant de 10.000
A) Imatgeria de raigs X B) Espectroscòpia C) Interferometria amb màscara d'obertura D) Astrofísica de ràdio
A) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. B) Requereixen un reemplaçament freqüent. C) No es veuen afectades per les condicions de buit. D) Es degraden ràpidament a causa de la radiació.
A) Unitats de cinta magnètica B) Memòria flash C) Discos òptics D) Emmagatzematge de dades en estat sòlid
A) Dotze mesos B) Immediatament després de la seva recollida C) Sis mesos D) Vint-quatre mesos
A) Format JPEG B) Format PNG C) Format FITS D) Format TIFF
A) Verd clar B) Vermell fosc C) Groc vibrant D) Blau fosc
A) Qualsevol astrònom. B) L'investigador principal (IP). C) El director de l'STScI. D) Administradors de la NASA.
A) Millora de la imatge B) Compressió de dades C) Calibratge manual D) Procés de reducció automatitzat
A) Ús d'un únic filtre de banda ampla. B) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. C) Sensores d'imatge a color directes. D) Processament posterior amb intel·ligència artificial. |