A) 1990 B) 2000 C) 1985 D) 1995
A) NASA B) ISRO C) Roscosmos D) ESA
A) Infraroig B) De ràdio C) Reflector D) Refràctor
A) Panells solars B) Mòdul de control C) Mirall principal D) Antenes
A) Pèrdua de contacte amb la Terra B) Fissures al mirall C) Aberració esfèrica D) Avaria de subministrament elèctric
A) Centre de Vol Espacial Goddard B) Centre de Recerca Ames C) Centre Espacial Johnson D) Centre Espacial Kennedy
A) 3 metres B) 2,4 metres C) 5 metres D) 1 metre
A) Albert Einstein B) Edwin Hubble C) Isaac Newton D) Galileu Galilei
A) Imatge digital B) Sistema de correcció òptica i reemplaçament axial del telescopi espacial (COSTAR) C) Òptica de rajos X D) Tecnologia làser
A) Només llum visible. B) Ultraviolat, visible i infraroig proper. C) Microones i ones de ràdio. D) Infraroig, raigs X i raigs gamma.
A) STS-31, el 1990 B) STS-61, el 1993 C) STS-125, el 2009 D) STS-135, el 2011
A) Set B) Cinc C) Sis D) Tres
A) Nancy Grace Roman B) Hermann Oberth C) Edwin Hubble D) Lyman Spitzer
A) Els telescopis terrestres tenen una millor resolució angular. B) Els telescopis espacials només poden observar la llum visible. C) Els telescopis espacials no poden observar la llum infraroja ni la llum ultraviolada. D) Es eliminen les limitacions en la resolució degudes a la turbulència atmosfèrica.
A) 1946 B) 1975 C) 1962 D) 1983
A) Hermann Oberth B) Lyman Spitzer C) Edwin Hubble D) Nancy Grace Roman
A) 2001 B) 1983 C) 1990 D) 1979
A) Observacions de raigs gamma de forats negres. B) Estudis de microones de la radiació de fons còsmic. C) Observacions ultraviolades d'estrelles i galàxies des del 1968 fins al 1972. D) Imatges de rajos X de la Lluna.
A) El programa OAO B) El programa GTE C) El programa de l'ESA D) El programa Hubble
A) 1974 B) 1977 C) 1983 D) 1970
A) 100 milions de dòlars B) No es va aprovar cap finançament. C) 5 milions de dòlars D) 36 milions de dòlars
A) 1990 B) 1974 C) 1983 D) 1978
A) L'univers s'està expandint. B) L'estructura de l'ADN. C) L'existència de forats negres. D) La teoria de la relativitat.
A) El 10% B) Almenys el 15% C) El 50% D) El 25%
A) Perkin-Elmer B) Centre de Vol Espacial Goddard C) Kodak D) Lockheed
A) 500 nanòmetres B) 10 nanòmetres C) 100 nanòmetres D) 1 micròmetre
A) Kodak B) Itek C) Lockheed D) Perkin-Elmer
A) 5 mm B) 25 mm C) 10 mm D) 50 mm
A) Abril de 1985 B) Octubre de 1984 C) Setembre de 1986 D) Març de 1986
A) 65 nm B) 100 nm C) 25 nm D) 50 nm
A) Fluorur de magnesi B) Dióxid de silici C) Òxid d'alumini D) Nitret de titani
A) 1.5 milions de dòlars B) 900 milions de dòlars C) 750 milions de dòlars D) 1.175 milions de dòlars
A) Març de 1986 B) Octubre de 1984 C) Abril de 1985 D) Setembre de 1986
A) Grafí-epoxi B) Al·liatge de titani C) Alumini D) Fibra de carboni
A) Es van utilitzar materials absorbents d'aigua. B) Es va realitzar una purga amb gas nitrogen abans del llançament. C) Es van instal·lar elements de calefacció als instruments. D) El telescopi es va recobrir amb un material anti-gel.
A) Hardware de comunicació millorat. B) Mòduls de memòria addicionals. C) Un nou sistema de refrigeració. D) Un processador Intel 80386 amb un coprocessador matemàtic 80387.
A) Microprocessador RCA 1802. B) Hughes Aircraft CDP1802CD C) Processador Intel 80386. D) Westinghouse NSSC-1.
A) Centre de vol espacial Goddard B) Universitat de Wisconsin-Madison C) Agència Espacial Europea D) Laboratori de propulsió a reacció de la NASA (Jet Propulsion Laboratory)
A) Imatgeria òptica d'alta resolució B) Fotometria de llum visible C) Observacions en infraroig D) Espectroscòpia ultraviolada
A) Setze B) Dotze C) Quatre D) Vuit
A) Dispositius de transferència de càrrega (CCD) B) Dispositius de comptatge de fotons C) Sensores d'infrarojos D) Tubos fotomultiplicadors
A) Dins dels 0.001 segons d'arc. B) Dins dels 0.01 segons d'arc. C) Dins dels 0.0003 segons d'arc. D) Dins d'1 segon d'arc.
A) Sensores de guia fina (FGS) B) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) C) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) D) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC)
A) 96 B) 24 C) 12 D) 48
A) Fotòmetre d'alta velocitat (HSP) B) Espectrògraf d'alta resolució de Goddard (GHRS) C) Càmera per a objectes febles (FOC) D) Càmera de camp ampli i planetària (WF/PC)
A) 350 quilòmetres (217 milles) B) 700 quilòmetres (435 milles) C) 540 quilòmetres (340 milles) D) 1000 quilòmetres (621 milles)
A) 70° B) 90° C) Al voltant de 50° D) 30°
A) El desastre del transbordador Challenger B) Reduccions en el pressupost de la NASA C) Problemes tècnics amb el telescopi D) Retards en la fabricació de components
A) STS-28 B) STS-41-C C) STS-31 D) STS-26
A) COSTAR B) NICMOS C) STIS D) ACS
A) Càmera avançada per a estudis B) Càmera de camp ampli 3 (WFC3) C) Sensores de guia fina D) Espectrògraf d'orígens còsmics
A) Museu Nacional de Vol i Espai Smithsonian B) Espai espacial de la Universitat de Wisconsin–Madison C) Centre Espacial Johnson de la NASA D) Museu Dornier, Alemanya
A) Substituir tots els instruments. B) Eliminar la necessitat de programari terrestre. C) Reduir la mida del telescopi. D) Substituir una bateria que podria presentar problemes de fiabilitat.
A) Càmera per a objectes febles (FOC) B) Espectrògraf d'imatges del telescopi espacial C) Espectrògraf d'orígens còsmics D) Sensor de guia precisa
A) Espectrògraf d'orígens còsmics B) Sensor de guia precisa C) Espectrògraf d'objectes febles (FOS) D) Càmera de camp ampli 3
A) El telescopi va ser recalibrat utilitzant observacions realitzades des de terra. B) Tècniques avançades de processament d'imatges, com ara la deconvolució. C) Van utilitzar lents addicionals per corregir les imatges. D) Els astrònoms van ajustar manualment cada imatge.
A) Neil Armstrong B) Carl Sagan C) Lew Allen D) Edwin Hubble
A) Un corrector nul reflector havia estat muntat incorrectament. B) El mirall no estava prou polit. C) El mirall estava fabricat amb un material inadequat. D) El programari del telescopi tenia errors.
A) Correctius nuls refractius convencionals. B) Mesures manuals. C) Simulacions per ordinador. D) El correctiu nul reflector fet a mida.
A) -1.01390 ± 0.0002 B) -1.00230 C) -1.50000 D) -0.90000
A) Endeavour B) Atlantis C) Discovery D) Columbia
A) WF/PC B) Fotòmetre d'alta velocitat C) Giroscopis D) Panells solars
A) Set B) Cinc C) Tres D) Deu
A) 1 de març de 1994 B) 31 de desembre de 1993 C) 14 de febrer de 1994 D) 13 de gener de 1994
A) Buzz Aldrin B) Story Musgrave C) Yuri Gagarin D) Neil Armstrong
A) Dissipador de calor de nitrogen sòlid. B) Registrador d'estat sòlid. C) Kit de millora de la tensió/temperatura (VIK). D) Noves mantilles d'aïllament tèrmic.
A) Va modernitzar la seva unitat de processament de dades. B) Va substituir el seu mirall principal. C) Va instal·lar un sistema de refrigeració de circuit tancat. D) Va instal·lar nous panells solars.
A) La missió de manteniment número 4 va ser posposada indefinidament. B) La NASA va decidir llançar el telescopi espacial James Webb abans del previst. C) Les futures missions de manteniment tripulades van ser cancel·lades. D) Això va provocar que es realitzessin immediatament reparacions al telescopi Hubble.
A) Detecció d'ones de ràdio B) Imatge ultraviolada C) Lente gravitacional D) Observació amb rajos X
A) Observatori de rajos X Chandra B) Telescopi espacial James Webb C) Telescopi espacial Kepler D) Telescopi espacial Spitzer
A) La primera caracterització morfològica amb significància estadística. B) Imatges en llum ultraviolada. C) Observacions d'estrelles joves. D) Dades sobre les atmosferes dels planetes exteriors.
A) 2010 B) 2006 C) 2020 D) 1998
A) Exactament 100 B) Més de 200 C) Menys de 50 D) Al voltant de 500
A) 100% B) 75% C) 90% D) 50%
A) Dos B) Cinc C) Una dotzena D) Vint
A) 828 òrbites. B) 500 òrbites. C) 195 òrbites. D) 1000 òrbites.
A) 195 òrbites. B) 500 òrbites. C) 1000 òrbites. D) 828 òrbites.
A) Aproximadament anualment B) Cada dos anys C) Cada dos anys D) Mensualment
A) La meitat del temps del telescopi B) Cap assignació específica C) Només unes poques hores D) Tot el cicle
A) Anàlisi del clima terrestre B) Observació d'exoplanetes C) Estudi de forats negres D) "Cometes en transició: cerca d'oxigen i hidrogen en la llum ultraviolada"
A) A principis dels anys 2000. B) A finals dels anys 70. C) A principis dels anys 80. D) A mitjans dels anys 90.
A) Matèria fosca B) Flux quàntic C) Radiació còsmica D) Energia fosca
A) Un planeta similar a la Terra situat en la zona habitable B) La galàxia confirmada més llunyana, GN-z11 C) Un nou tipus de forat negre D) Un nou sistema solar dins de la nostra galàxia
A) Europa B) Cal·listo C) Ganymedes D) Io
A) Eris B) Sedna C) 486958 Arrokoth D) Plutó
A) 2022 B) 2018 C) 2019 D) 2015
A) La mateixa que la de les altres cometes conegudes B) Cinquanta vegades la massa C) El doble de la massa D) Deu vegades la massa
A) Quàsars B) Matèria fosca C) Discos protoplanetaris (proplyds) D) Forats negres
A) Galàxia del Sombrero B) MACS 2129-1 C) Galàxia d'Andròmeda D) Galàxia del Remolí
A) Rigel B) Betelgeuse C) Sirius D) Earendel
A) Aproximadament 15.000 B) Més de 22.000 C) Al voltant de 10.000 D) Gairebé 30.000
A) Astrofísica de ràdio B) Interferometria amb màscara d'obertura C) Espectroscòpia D) Imatgeria de raigs X
A) Poden tenir una vida útil sorprenentment llarga. B) Requereixen un reemplaçament freqüent. C) Es degraden ràpidament a causa de la radiació. D) No es veuen afectades per les condicions de buit.
A) Unitats de cinta magnètica B) Memòria flash C) Emmagatzematge de dades en estat sòlid D) Discos òptics
A) Dotze mesos B) Immediatament després de la seva recollida C) Sis mesos D) Vint-quatre mesos
A) Format JPEG B) Format TIFF C) Format FITS D) Format PNG
A) Groc vibrant B) Blau fosc C) Verd clar D) Vermell fosc
A) Administradors de la NASA. B) El director de l'STScI. C) Qualsevol astrònom. D) L'investigador principal (IP).
A) Compressió de dades B) Procés de reducció automatitzat C) Calibratge manual D) Millora de la imatge
A) Processament posterior amb intel·ligència artificial. B) Combinació d'imatges monocromàtiques separades mitjançant diferents filtres. C) Ús d'un únic filtre de banda ampla. D) Sensores d'imatge a color directes. |