A) Fundador de la física quàntica B) Descobridor del DNA C) Inventor del microscopi D) Pare de la taxonomia
A) 1707 B) 1607 C) 1807 D) 1907
A) Anglaterra B) França C) Suècia D) Alemanya
A) Nomenclatura binomial B) Nomenclatura aleatòria C) Nomenclatura jeroglífica D) Nomenclatura basada en el color
A) Arquitectura B) Economia C) Física nuclear D) Botànica
A) Sota la Torre Eiffel B) A l'Everest C) A la Gran Muralla de la Xina D) A la catedral d'Uppsala
A) Atrac B) Caure d'un arbre C) S'ha atragat amb un raïm D) Fulminat per un llam
A) Species Plantarum B) Guerra i pau C) Harry Potter i la pedra filosofal D) El Senyor dels Anells
A) Espècie B) Regne C) Gènere D) Família
A) Geologia B) Astronomia C) Meteorologia D) Taxonomia
A) Carl von Linné B) Carl de Linné C) Carl el Gran de Suècia D) Sir Carl Linnaeus
A) Estocolm B) Uppsala C) Råshult D) Gothenburg
A) Nilsson B) Brodersonius C) Ingemarsson D) Lind
A) La seva flor preferida, un lirio. B) Un arbre de llimer gegant a la finca familiar. C) Una figura històrica anomenada Linnaeus. D) La paraula llatina per a 'arbre'.
A) Pastor luterà i botànic aficionat B) Professor universitari C) Agricultor D) Metge
A) Anys 1740 B) Anys 1730 C) Anys 1750 D) Anys 1760
A) Linné B) Linnæus C) L. D) Linnaeus
A) El principal investigador B) El donant genètic C) L'espècimen tipus D) L'ancestral evolutiu
A) Li donava una flor. B) Li posava música. C) Li explicava acudits. D) Li llegia una història.
A) Llibres i manuscrits B) Flors i els seus noms C) Instruments mèdics D) Mapes de Suècia
A) Daniel Lannerus B) Nils C) Rothman D) Johan Telander
A) Troba que Telander era una persona inspiradora i motivadora. B) Creia que Telander era més adequat per suprimir els talents d'un nen que per desenvolupar-los. C) Admirava Telander pels seus mètodes d'ensenyament. D) Considerava que Telander era un excel·lent mentor en botànica.
A) 1709 B) 1724 C) 1730 D) 1717
A) Era un estudiant exemplar amb notes elevades. B) Se centraba exclusivament en el llatí i la teologia. C) Complia diligentment totes les tasques escolars. D) Rarament estudiava, sovint anava al camp per buscar plantes.
A) Un honest artesà de sabates B) Un metge C) Un professor D) Un botànic
A) Daniel Lannerus, el seu director. B) Johan Telander. C) Un propietari rural local. D) El seu pare, Nils.
A) Medicina B) Teologia C) Matemàtiques D) Artesania del calçat
A) Deien que mai no es convertiria en un erudit. B) Eren indiferents al seu progrés. C) Pensaven que ja era un erudit reconegut. D) Creien que tenia un gran potencial.
A) Nils B) Rothman C) Daniel Lannerus D) Johan Telander
A) Olof Celsius B) Kilian Stobæus C) Nils Rosén D) Sébastien Vaillant
A) 1730 B) 1731 C) 1727 D) 1728
A) Kilian Stobæus B) Olof Celsius C) Lars Roberg D) Nils Rosén
A) Kilian Stobæus B) Olof Celsius C) Nils Rosén D) Lars Roberg
A) Kilian Stobæus B) Olof Rudbeck C) Nils Rosén D) Lars Roberg
A) 500 B) 400 C) 200 D) 300
A) El propi sistema de Linnaeus B) El sistema de Tournefort C) El sistema de Rudbeck D) El sistema de Celsius
A) Critica Botanica B) Adonis Uplandicus C) Genera Plantarum D) Praeludia Sponsaliorum Plantarum
A) Lars Roberg B) Kilian Stobæus C) Olof Rudbeck D) Nils Rosén
A) Celsius B) Lars Roberg C) Kilian Stobæus D) Rudbeck
A) Skåne B) Stenbrohult C) Uppsala D) Lund
A) Herman Boerhaave B) Johann Jacob Dillenius C) Sir Hans Sloane D) George Clifford III
A) Estudis zoològics durant l'hivern. B) Experiments químics al laboratori. C) Excursions botàniques que se celebraven tots els dissabtes durant l'estiu. D) Observacions astronòmiques durant la nit.
A) Sävja B) Edeby C) Hammarby D) Uppsala
A) Tenia sis mesos. B) Tenia un mes. C) Tenia quinze dies. D) Tenia tres anys.
A) Carpe diem B) Veni, vidi, vici C) Famam extendere factis D) Ad astra per aspera
A) La malària només apareixia en zones amb sòls rics en argila. B) La malària era un trastorn genètic. C) La malària era causada per aigua contaminada. D) La malària es transmetia a través de la contaminació atmosfèrica.
A) Species Plantarum B) Genera Plantarum C) Systema Naturae D) Flora Lapponica
A) Bellesborra B) Rosa C) Margarida D) Liri
A) La mosquità del gènere Anopheles B) Sols rics en argila C) Mandíbules de guineu D) Pells de serp
A) 300 B) 561 C) 1000 D) 700
A) Lovisa B) Sophia C) Sara Elisabeth Moræa D) Elisabeth Christina
A) 25 de desembre de 1731 B) 1 de gener de 1732 C) 15 de juny de 1733 D) 12 de maig de 1732
A) 24 de setembre de 1735 B) 18 d'octubre de 1737 C) Maig de 1738 D) Juliol de 1736
A) membre de l'Acadèmia de Ciències B) professor de botànica C) director de la Universitat d'Uppsala D) arxiatre, o metge principal
A) Hortus Cliffortianus B) Genera Plantarum C) Thesaurus Zeylanicus D) Systema Naturae
A) Philip Miller B) George Clifford III C) Herman Boerhaave D) Johan Frederik Gronovius
A) Un any B) Tres mesos C) Sis mesos D) Dues setmanes
A) Nepenthes B) Linnaea C) Dillenia D) Cliffortia
A) 1761 B) 1749 C) 1753 D) 1751
A) 10.000 quilòmetres B) 500 quilòmetres C) Més de 2.000 quilòmetres D) 5.000 quilòmetres
A) George Clifford III B) Philip Miller C) Herman Boerhaave D) Sir Hans Sloane
A) 1766 B) 1758 C) 1770 D) 1752
A) 1740 B) 1736 C) 1734 D) 1732
A) Anders Celsius B) Olof Söderberg C) Adolf Frederick D) Erik Gustaf Lidbeck
A) 1747 B) 1752 C) 1750 D) 1749
A) Scopolia B) Linnaea borealis C) Gärtneria D) Linnæa
A) 1753 B) 1761 C) 1770 D) 1749
A) Els suecs B) Els francesos C) Els alemanys D) Els lapons
A) Västergötland B) Öland C) Scania D) Gotland
A) 15 de maig de 1737 B) 26 de juny de 1739 C) 12 de setembre de 1739 D) 28 de juny de 1741
A) La dotzena edició B) La desena edició C) La primera edició D) La cinquena edició
A) Peter Artedi B) Claes Sohlberg C) L'alcalde d'Hamburg D) Nils Rosén
A) 500 B) 200 C) Aproximadament 100 D) 50
A) Skånska Resa B) Flora Suecica C) Wästgöta-Resa D) Fauna Suecica
A) 12 de setembre de 1739 B) 15 de maig de 1737 C) 1 de juliol de 1740 D) 28 de juny de 1738
A) Hartekamp B) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford C) Chelsea Physic Garden D) Jamaica Botanical Garden
A) Sophia B) Sara Magdalena C) Lovisa D) Elisabeth Christina
A) Baies B) Herbes C) Líquens D) Musgos
A) 1000 B) 750 C) 500 D) 935
A) Dillenia B) Nepenthes C) Linnaea D) Cliffortia
A) 100 B) 250 C) 50 D) 186
A) Johann Jacob Dillenius B) George Clifford III C) Philip Miller D) Herman Boerhaave
A) Skånska Resa B) Fauna Suecica C) Flora Suecica D) Wästgöta-Resa
A) Giovanni Antonio Scopoli B) Carl Friedrich von Gärtner C) Alexander von Humboldt D) Joseph Banks
A) Bibliotheca Botanica B) Genera Plantarum C) Critica Botanica D) Hortus Cliffortianus
A) Flora Suecica B) Fauna Suecica C) Öländska och Gothländska Resa D) Wästgöta-Resa
A) Jardí Botànic de Jamaica B) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford C) Jardí Botànic de Chelsea D) Jardí Botànic de Hartekamp
A) Philip Miller B) Johan Frederik Gronovius C) George Clifford III D) Herman Boerhaave
A) Charles Darwin B) Joseph Dalton Hooker C) Augustin Pyramus de Candolle D) Gregor Mendel
A) 1770 B) 1761 C) 1753 D) 1757
A) aigua ferrosa B) aigua sulfúrica C) aigua alcalina D) aigua amb gas
A) Betula pendula B) Rosa canina C) Campanula serpyllifolia, posteriorment coneguda com a Linnaea borealis D) Vaccinium myrtillus
A) Universitat d'Uppsala B) Linnean Society of London C) American Philosophical Society D) Reial Acadèmia Sueca de Ciències
A) 1738 B) 1741 C) 1750 D) 1765
A) Oxford B) Londres C) París D) Amsterdam
A) 1747 B) 1746 C) 1745 D) 1748
A) Hortus Cliffortianus B) Critica Botanica C) Genera Plantarum D) Systema Naturae
A) 1772 B) 1769 C) 1763 D) 1776
A) Una espècie d'ocell rara B) Una hidra amb set caps C) Un espècimen de planta únic D) Un fòssil antic
A) Estocolm B) Falun C) Uppsala D) Gothenburg |