A) Descobridor del DNA B) Pare de la taxonomia C) Inventor del microscopi D) Fundador de la física quàntica
A) 1707 B) 1807 C) 1607 D) 1907
A) Anglaterra B) França C) Alemanya D) Suècia
A) Nomenclatura basada en el color B) Nomenclatura binomial C) Nomenclatura aleatòria D) Nomenclatura jeroglífica
A) Arquitectura B) Física nuclear C) Botànica D) Economia
A) Sota la Torre Eiffel B) A l'Everest C) A la Gran Muralla de la Xina D) A la catedral d'Uppsala
A) Caure d'un arbre B) Atrac C) Fulminat per un llam D) S'ha atragat amb un raïm
A) Species Plantarum B) Guerra i pau C) Harry Potter i la pedra filosofal D) El Senyor dels Anells
A) Família B) Regne C) Espècie D) Gènere
A) Taxonomia B) Meteorologia C) Astronomia D) Geologia
A) Carl von Linné B) Carl el Gran de Suècia C) Sir Carl Linnaeus D) Carl de Linné
A) Råshult B) Uppsala C) Gothenburg D) Estocolm
A) Nilsson B) Ingemarsson C) Lind D) Brodersonius
A) La paraula llatina per a 'arbre'. B) La seva flor preferida, un lirio. C) Un arbre de llimer gegant a la finca familiar. D) Una figura històrica anomenada Linnaeus.
A) Pastor luterà i botànic aficionat B) Agricultor C) Metge D) Professor universitari
A) Anys 1750 B) Anys 1740 C) Anys 1760 D) Anys 1730
A) L. B) Linnæus C) Linné D) Linnaeus
A) El donant genètic B) L'ancestral evolutiu C) El principal investigador D) L'espècimen tipus
A) Li llegia una història. B) Li explicava acudits. C) Li posava música. D) Li donava una flor.
A) Mapes de Suècia B) Llibres i manuscrits C) Flors i els seus noms D) Instruments mèdics
A) Johan Telander B) Daniel Lannerus C) Nils D) Rothman
A) Admirava Telander pels seus mètodes d'ensenyament. B) Creia que Telander era més adequat per suprimir els talents d'un nen que per desenvolupar-los. C) Troba que Telander era una persona inspiradora i motivadora. D) Considerava que Telander era un excel·lent mentor en botànica.
A) 1709 B) 1724 C) 1717 D) 1730
A) Era un estudiant exemplar amb notes elevades. B) Rarament estudiava, sovint anava al camp per buscar plantes. C) Se centraba exclusivament en el llatí i la teologia. D) Complia diligentment totes les tasques escolars.
A) Un honest artesà de sabates B) Un metge C) Un botànic D) Un professor
A) Johan Telander. B) Un propietari rural local. C) El seu pare, Nils. D) Daniel Lannerus, el seu director.
A) Medicina B) Artesania del calçat C) Matemàtiques D) Teologia
A) Creien que tenia un gran potencial. B) Deien que mai no es convertiria en un erudit. C) Eren indiferents al seu progrés. D) Pensaven que ja era un erudit reconegut.
A) Rothman B) Daniel Lannerus C) Nils D) Johan Telander
A) Sébastien Vaillant B) Olof Celsius C) Kilian Stobæus D) Nils Rosén
A) 1728 B) 1731 C) 1727 D) 1730
A) Lars Roberg B) Kilian Stobæus C) Olof Celsius D) Nils Rosén
A) Olof Celsius B) Lars Roberg C) Kilian Stobæus D) Nils Rosén
A) Olof Rudbeck B) Nils Rosén C) Lars Roberg D) Kilian Stobæus
A) 200 B) 400 C) 300 D) 500
A) El sistema de Tournefort B) El sistema de Celsius C) El sistema de Rudbeck D) El propi sistema de Linnaeus
A) Praeludia Sponsaliorum Plantarum B) Genera Plantarum C) Critica Botanica D) Adonis Uplandicus
A) Lars Roberg B) Olof Rudbeck C) Kilian Stobæus D) Nils Rosén
A) Rudbeck B) Celsius C) Kilian Stobæus D) Lars Roberg
A) Lund B) Skåne C) Uppsala D) Stenbrohult
A) Herman Boerhaave B) George Clifford III C) Johann Jacob Dillenius D) Sir Hans Sloane
A) Estudis zoològics durant l'hivern. B) Experiments químics al laboratori. C) Excursions botàniques que se celebraven tots els dissabtes durant l'estiu. D) Observacions astronòmiques durant la nit.
A) Hammarby B) Uppsala C) Edeby D) Sävja
A) Tenia sis mesos. B) Tenia un mes. C) Tenia quinze dies. D) Tenia tres anys.
A) Veni, vidi, vici B) Ad astra per aspera C) Famam extendere factis D) Carpe diem
A) La malària es transmetia a través de la contaminació atmosfèrica. B) La malària només apareixia en zones amb sòls rics en argila. C) La malària era causada per aigua contaminada. D) La malària era un trastorn genètic.
A) Systema Naturae B) Flora Lapponica C) Species Plantarum D) Genera Plantarum
A) Liri B) Rosa C) Margarida D) Bellesborra
A) Sols rics en argila B) Mandíbules de guineu C) La mosquità del gènere Anopheles D) Pells de serp
A) 1000 B) 561 C) 700 D) 300
A) Sophia B) Lovisa C) Elisabeth Christina D) Sara Elisabeth Moræa
A) 1 de gener de 1732 B) 25 de desembre de 1731 C) 12 de maig de 1732 D) 15 de juny de 1733
A) 24 de setembre de 1735 B) Juliol de 1736 C) 18 d'octubre de 1737 D) Maig de 1738
A) membre de l'Acadèmia de Ciències B) arxiatre, o metge principal C) professor de botànica D) director de la Universitat d'Uppsala
A) Systema Naturae B) Thesaurus Zeylanicus C) Genera Plantarum D) Hortus Cliffortianus
A) Johan Frederik Gronovius B) Philip Miller C) Herman Boerhaave D) George Clifford III
A) Tres mesos B) Un any C) Dues setmanes D) Sis mesos
A) Cliffortia B) Nepenthes C) Linnaea D) Dillenia
A) 1749 B) 1761 C) 1751 D) 1753
A) 5.000 quilòmetres B) 500 quilòmetres C) 10.000 quilòmetres D) Més de 2.000 quilòmetres
A) George Clifford III B) Sir Hans Sloane C) Herman Boerhaave D) Philip Miller
A) 1770 B) 1752 C) 1766 D) 1758
A) 1736 B) 1740 C) 1734 D) 1732
A) Anders Celsius B) Erik Gustaf Lidbeck C) Adolf Frederick D) Olof Söderberg
A) 1752 B) 1750 C) 1747 D) 1749
A) Gärtneria B) Linnæa C) Scopolia D) Linnaea borealis
A) 1753 B) 1749 C) 1761 D) 1770
A) Els lapons B) Els francesos C) Els suecs D) Els alemanys
A) Scania B) Gotland C) Öland D) Västergötland
A) 15 de maig de 1737 B) 12 de setembre de 1739 C) 26 de juny de 1739 D) 28 de juny de 1741
A) La cinquena edició B) La primera edició C) La dotzena edició D) La desena edició
A) Claes Sohlberg B) Nils Rosén C) Peter Artedi D) L'alcalde d'Hamburg
A) 50 B) 200 C) Aproximadament 100 D) 500
A) Flora Suecica B) Wästgöta-Resa C) Fauna Suecica D) Skånska Resa
A) 1 de juliol de 1740 B) 28 de juny de 1738 C) 12 de setembre de 1739 D) 15 de maig de 1737
A) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford B) Chelsea Physic Garden C) Hartekamp D) Jamaica Botanical Garden
A) Sophia B) Elisabeth Christina C) Lovisa D) Sara Magdalena
A) Herbes B) Musgos C) Líquens D) Baies
A) 500 B) 935 C) 750 D) 1000
A) Linnaea B) Cliffortia C) Dillenia D) Nepenthes
A) 50 B) 100 C) 250 D) 186
A) Johann Jacob Dillenius B) George Clifford III C) Philip Miller D) Herman Boerhaave
A) Fauna Suecica B) Skånska Resa C) Wästgöta-Resa D) Flora Suecica
A) Carl Friedrich von Gärtner B) Alexander von Humboldt C) Giovanni Antonio Scopoli D) Joseph Banks
A) Hortus Cliffortianus B) Genera Plantarum C) Bibliotheca Botanica D) Critica Botanica
A) Öländska och Gothländska Resa B) Wästgöta-Resa C) Fauna Suecica D) Flora Suecica
A) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford B) Jardí Botànic de Chelsea C) Jardí Botànic de Jamaica D) Jardí Botànic de Hartekamp
A) Philip Miller B) George Clifford III C) Herman Boerhaave D) Johan Frederik Gronovius
A) Augustin Pyramus de Candolle B) Gregor Mendel C) Joseph Dalton Hooker D) Charles Darwin
A) 1770 B) 1761 C) 1757 D) 1753
A) aigua ferrosa B) aigua alcalina C) aigua amb gas D) aigua sulfúrica
A) Vaccinium myrtillus B) Rosa canina C) Campanula serpyllifolia, posteriorment coneguda com a Linnaea borealis D) Betula pendula
A) American Philosophical Society B) Reial Acadèmia Sueca de Ciències C) Universitat d'Uppsala D) Linnean Society of London
A) 1741 B) 1750 C) 1738 D) 1765
A) Londres B) Amsterdam C) Oxford D) París
A) 1746 B) 1748 C) 1745 D) 1747
A) Critica Botanica B) Systema Naturae C) Genera Plantarum D) Hortus Cliffortianus
A) 1763 B) 1776 C) 1769 D) 1772
A) Un fòssil antic B) Una espècie d'ocell rara C) Una hidra amb set caps D) Un espècimen de planta únic
A) Falun B) Estocolm C) Gothenburg D) Uppsala |