A) Inventor del microscopi B) Fundador de la física quàntica C) Descobridor del DNA D) Pare de la taxonomia
A) 1907 B) 1607 C) 1807 D) 1707
A) França B) Suècia C) Alemanya D) Anglaterra
A) Nomenclatura binomial B) Nomenclatura jeroglífica C) Nomenclatura aleatòria D) Nomenclatura basada en el color
A) Economia B) Arquitectura C) Física nuclear D) Botànica
A) Sota la Torre Eiffel B) A la Gran Muralla de la Xina C) A la catedral d'Uppsala D) A l'Everest
A) Caure d'un arbre B) Atrac C) Fulminat per un llam D) S'ha atragat amb un raïm
A) Guerra i pau B) El Senyor dels Anells C) Harry Potter i la pedra filosofal D) Species Plantarum
A) Regne B) Família C) Gènere D) Espècie
A) Astronomia B) Geologia C) Meteorologia D) Taxonomia
A) Carl de Linné B) Sir Carl Linnaeus C) Carl el Gran de Suècia D) Carl von Linné
A) Estocolm B) Råshult C) Gothenburg D) Uppsala
A) Brodersonius B) Ingemarsson C) Lind D) Nilsson
A) La seva flor preferida, un lirio. B) Un arbre de llimer gegant a la finca familiar. C) Una figura històrica anomenada Linnaeus. D) La paraula llatina per a 'arbre'.
A) Professor universitari B) Agricultor C) Pastor luterà i botànic aficionat D) Metge
A) Anys 1730 B) Anys 1760 C) Anys 1750 D) Anys 1740
A) L. B) Linné C) Linnæus D) Linnaeus
A) El donant genètic B) L'ancestral evolutiu C) El principal investigador D) L'espècimen tipus
A) Li posava música. B) Li llegia una història. C) Li donava una flor. D) Li explicava acudits.
A) Llibres i manuscrits B) Instruments mèdics C) Mapes de Suècia D) Flors i els seus noms
A) Daniel Lannerus B) Johan Telander C) Nils D) Rothman
A) Troba que Telander era una persona inspiradora i motivadora. B) Admirava Telander pels seus mètodes d'ensenyament. C) Creia que Telander era més adequat per suprimir els talents d'un nen que per desenvolupar-los. D) Considerava que Telander era un excel·lent mentor en botànica.
A) 1717 B) 1724 C) 1730 D) 1709
A) Complia diligentment totes les tasques escolars. B) Era un estudiant exemplar amb notes elevades. C) Rarament estudiava, sovint anava al camp per buscar plantes. D) Se centraba exclusivament en el llatí i la teologia.
A) Un honest artesà de sabates B) Un professor C) Un botànic D) Un metge
A) Daniel Lannerus, el seu director. B) Un propietari rural local. C) El seu pare, Nils. D) Johan Telander.
A) Artesania del calçat B) Teologia C) Matemàtiques D) Medicina
A) Deien que mai no es convertiria en un erudit. B) Creien que tenia un gran potencial. C) Eren indiferents al seu progrés. D) Pensaven que ja era un erudit reconegut.
A) Johan Telander B) Daniel Lannerus C) Nils D) Rothman
A) Nils Rosén B) Olof Celsius C) Sébastien Vaillant D) Kilian Stobæus
A) 1730 B) 1728 C) 1731 D) 1727
A) Lars Roberg B) Nils Rosén C) Kilian Stobæus D) Olof Celsius
A) Olof Celsius B) Nils Rosén C) Lars Roberg D) Kilian Stobæus
A) Lars Roberg B) Olof Rudbeck C) Kilian Stobæus D) Nils Rosén
A) 200 B) 400 C) 300 D) 500
A) El sistema de Rudbeck B) El sistema de Tournefort C) El sistema de Celsius D) El propi sistema de Linnaeus
A) Adonis Uplandicus B) Genera Plantarum C) Critica Botanica D) Praeludia Sponsaliorum Plantarum
A) Lars Roberg B) Kilian Stobæus C) Olof Rudbeck D) Nils Rosén
A) Rudbeck B) Kilian Stobæus C) Celsius D) Lars Roberg
A) Skåne B) Uppsala C) Stenbrohult D) Lund
A) Herman Boerhaave B) Johann Jacob Dillenius C) Sir Hans Sloane D) George Clifford III
A) Excursions botàniques que se celebraven tots els dissabtes durant l'estiu. B) Experiments químics al laboratori. C) Estudis zoològics durant l'hivern. D) Observacions astronòmiques durant la nit.
A) Edeby B) Hammarby C) Sävja D) Uppsala
A) Tenia quinze dies. B) Tenia un mes. C) Tenia tres anys. D) Tenia sis mesos.
A) Veni, vidi, vici B) Famam extendere factis C) Carpe diem D) Ad astra per aspera
A) La malària era causada per aigua contaminada. B) La malària era un trastorn genètic. C) La malària es transmetia a través de la contaminació atmosfèrica. D) La malària només apareixia en zones amb sòls rics en argila.
A) Species Plantarum B) Systema Naturae C) Flora Lapponica D) Genera Plantarum
A) Margarida B) Rosa C) Bellesborra D) Liri
A) Pells de serp B) Mandíbules de guineu C) Sols rics en argila D) La mosquità del gènere Anopheles
A) 300 B) 700 C) 1000 D) 561
A) Lovisa B) Elisabeth Christina C) Sophia D) Sara Elisabeth Moræa
A) 12 de maig de 1732 B) 1 de gener de 1732 C) 25 de desembre de 1731 D) 15 de juny de 1733
A) Juliol de 1736 B) 24 de setembre de 1735 C) 18 d'octubre de 1737 D) Maig de 1738
A) director de la Universitat d'Uppsala B) professor de botànica C) membre de l'Acadèmia de Ciències D) arxiatre, o metge principal
A) Systema Naturae B) Genera Plantarum C) Thesaurus Zeylanicus D) Hortus Cliffortianus
A) George Clifford III B) Johan Frederik Gronovius C) Herman Boerhaave D) Philip Miller
A) Sis mesos B) Dues setmanes C) Un any D) Tres mesos
A) Cliffortia B) Dillenia C) Nepenthes D) Linnaea
A) 1753 B) 1749 C) 1761 D) 1751
A) 500 quilòmetres B) 10.000 quilòmetres C) 5.000 quilòmetres D) Més de 2.000 quilòmetres
A) George Clifford III B) Philip Miller C) Sir Hans Sloane D) Herman Boerhaave
A) 1766 B) 1770 C) 1752 D) 1758
A) 1734 B) 1740 C) 1736 D) 1732
A) Adolf Frederick B) Olof Söderberg C) Erik Gustaf Lidbeck D) Anders Celsius
A) 1749 B) 1750 C) 1747 D) 1752
A) Linnæa B) Scopolia C) Linnaea borealis D) Gärtneria
A) 1749 B) 1770 C) 1753 D) 1761
A) Els lapons B) Els alemanys C) Els francesos D) Els suecs
A) Västergötland B) Gotland C) Scania D) Öland
A) 15 de maig de 1737 B) 12 de setembre de 1739 C) 28 de juny de 1741 D) 26 de juny de 1739
A) La dotzena edició B) La desena edició C) La cinquena edició D) La primera edició
A) Claes Sohlberg B) L'alcalde d'Hamburg C) Peter Artedi D) Nils Rosén
A) 500 B) 50 C) 200 D) Aproximadament 100
A) Flora Suecica B) Fauna Suecica C) Wästgöta-Resa D) Skånska Resa
A) 15 de maig de 1737 B) 28 de juny de 1738 C) 1 de juliol de 1740 D) 12 de setembre de 1739
A) Hartekamp B) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford C) Chelsea Physic Garden D) Jamaica Botanical Garden
A) Sophia B) Elisabeth Christina C) Lovisa D) Sara Magdalena
A) Líquens B) Baies C) Musgos D) Herbes
A) 750 B) 500 C) 935 D) 1000
A) Cliffortia B) Dillenia C) Nepenthes D) Linnaea
A) 250 B) 50 C) 186 D) 100
A) Philip Miller B) Herman Boerhaave C) Johann Jacob Dillenius D) George Clifford III
A) Fauna Suecica B) Skånska Resa C) Wästgöta-Resa D) Flora Suecica
A) Joseph Banks B) Alexander von Humboldt C) Giovanni Antonio Scopoli D) Carl Friedrich von Gärtner
A) Critica Botanica B) Genera Plantarum C) Bibliotheca Botanica D) Hortus Cliffortianus
A) Fauna Suecica B) Öländska och Gothländska Resa C) Wästgöta-Resa D) Flora Suecica
A) Jardí Botànic de Chelsea B) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford C) Jardí Botànic de Jamaica D) Jardí Botànic de Hartekamp
A) Johan Frederik Gronovius B) Philip Miller C) George Clifford III D) Herman Boerhaave
A) Gregor Mendel B) Augustin Pyramus de Candolle C) Charles Darwin D) Joseph Dalton Hooker
A) 1761 B) 1753 C) 1770 D) 1757
A) aigua amb gas B) aigua sulfúrica C) aigua alcalina D) aigua ferrosa
A) Rosa canina B) Campanula serpyllifolia, posteriorment coneguda com a Linnaea borealis C) Betula pendula D) Vaccinium myrtillus
A) Universitat d'Uppsala B) Reial Acadèmia Sueca de Ciències C) Linnean Society of London D) American Philosophical Society
A) 1738 B) 1765 C) 1750 D) 1741
A) Oxford B) Londres C) París D) Amsterdam
A) 1748 B) 1746 C) 1747 D) 1745
A) Critica Botanica B) Hortus Cliffortianus C) Systema Naturae D) Genera Plantarum
A) 1776 B) 1772 C) 1763 D) 1769
A) Un espècimen de planta únic B) Una espècie d'ocell rara C) Una hidra amb set caps D) Un fòssil antic
A) Estocolm B) Uppsala C) Falun D) Gothenburg |