A) Descobridor del DNA B) Pare de la taxonomia C) Fundador de la física quàntica D) Inventor del microscopi
A) 1907 B) 1807 C) 1707 D) 1607
A) França B) Alemanya C) Anglaterra D) Suècia
A) Nomenclatura aleatòria B) Nomenclatura binomial C) Nomenclatura jeroglífica D) Nomenclatura basada en el color
A) Física nuclear B) Arquitectura C) Botànica D) Economia
A) A la catedral d'Uppsala B) Sota la Torre Eiffel C) A la Gran Muralla de la Xina D) A l'Everest
A) Caure d'un arbre B) S'ha atragat amb un raïm C) Fulminat per un llam D) Atrac
A) Harry Potter i la pedra filosofal B) Guerra i pau C) Species Plantarum D) El Senyor dels Anells
A) Espècie B) Família C) Regne D) Gènere
A) Astronomia B) Taxonomia C) Geologia D) Meteorologia
A) Carl el Gran de Suècia B) Carl von Linné C) Carl de Linné D) Sir Carl Linnaeus
A) Råshult B) Estocolm C) Uppsala D) Gothenburg
A) Ingemarsson B) Nilsson C) Brodersonius D) Lind
A) Una figura històrica anomenada Linnaeus. B) La seva flor preferida, un lirio. C) La paraula llatina per a 'arbre'. D) Un arbre de llimer gegant a la finca familiar.
A) Agricultor B) Pastor luterà i botànic aficionat C) Metge D) Professor universitari
A) Anys 1750 B) Anys 1760 C) Anys 1740 D) Anys 1730
A) Linnaeus B) Linnæus C) L. D) Linné
A) L'espècimen tipus B) L'ancestral evolutiu C) El principal investigador D) El donant genètic
A) Li explicava acudits. B) Li llegia una història. C) Li donava una flor. D) Li posava música.
A) Mapes de Suècia B) Llibres i manuscrits C) Instruments mèdics D) Flors i els seus noms
A) Johan Telander B) Nils C) Rothman D) Daniel Lannerus
A) Considerava que Telander era un excel·lent mentor en botànica. B) Creia que Telander era més adequat per suprimir els talents d'un nen que per desenvolupar-los. C) Troba que Telander era una persona inspiradora i motivadora. D) Admirava Telander pels seus mètodes d'ensenyament.
A) 1730 B) 1724 C) 1717 D) 1709
A) Rarament estudiava, sovint anava al camp per buscar plantes. B) Era un estudiant exemplar amb notes elevades. C) Complia diligentment totes les tasques escolars. D) Se centraba exclusivament en el llatí i la teologia.
A) Un honest artesà de sabates B) Un metge C) Un professor D) Un botànic
A) Johan Telander. B) El seu pare, Nils. C) Un propietari rural local. D) Daniel Lannerus, el seu director.
A) Medicina B) Teologia C) Artesania del calçat D) Matemàtiques
A) Pensaven que ja era un erudit reconegut. B) Eren indiferents al seu progrés. C) Creien que tenia un gran potencial. D) Deien que mai no es convertiria en un erudit.
A) Daniel Lannerus B) Nils C) Johan Telander D) Rothman
A) Nils Rosén B) Olof Celsius C) Kilian Stobæus D) Sébastien Vaillant
A) 1728 B) 1731 C) 1727 D) 1730
A) Kilian Stobæus B) Nils Rosén C) Olof Celsius D) Lars Roberg
A) Lars Roberg B) Olof Celsius C) Kilian Stobæus D) Nils Rosén
A) Kilian Stobæus B) Nils Rosén C) Olof Rudbeck D) Lars Roberg
A) 300 B) 200 C) 400 D) 500
A) El sistema de Celsius B) El sistema de Rudbeck C) El sistema de Tournefort D) El propi sistema de Linnaeus
A) Genera Plantarum B) Adonis Uplandicus C) Praeludia Sponsaliorum Plantarum D) Critica Botanica
A) Nils Rosén B) Olof Rudbeck C) Lars Roberg D) Kilian Stobæus
A) Rudbeck B) Celsius C) Kilian Stobæus D) Lars Roberg
A) Stenbrohult B) Uppsala C) Lund D) Skåne
A) Sir Hans Sloane B) Johann Jacob Dillenius C) George Clifford III D) Herman Boerhaave
A) Excursions botàniques que se celebraven tots els dissabtes durant l'estiu. B) Experiments químics al laboratori. C) Observacions astronòmiques durant la nit. D) Estudis zoològics durant l'hivern.
A) Uppsala B) Hammarby C) Edeby D) Sävja
A) Tenia quinze dies. B) Tenia sis mesos. C) Tenia un mes. D) Tenia tres anys.
A) Famam extendere factis B) Carpe diem C) Veni, vidi, vici D) Ad astra per aspera
A) La malària només apareixia en zones amb sòls rics en argila. B) La malària es transmetia a través de la contaminació atmosfèrica. C) La malària era un trastorn genètic. D) La malària era causada per aigua contaminada.
A) Genera Plantarum B) Species Plantarum C) Flora Lapponica D) Systema Naturae
A) Margarida B) Rosa C) Bellesborra D) Liri
A) Mandíbules de guineu B) La mosquità del gènere Anopheles C) Pells de serp D) Sols rics en argila
A) 561 B) 300 C) 700 D) 1000
A) Elisabeth Christina B) Sara Elisabeth Moræa C) Lovisa D) Sophia
A) 15 de juny de 1733 B) 12 de maig de 1732 C) 25 de desembre de 1731 D) 1 de gener de 1732
A) 18 d'octubre de 1737 B) Juliol de 1736 C) 24 de setembre de 1735 D) Maig de 1738
A) arxiatre, o metge principal B) membre de l'Acadèmia de Ciències C) director de la Universitat d'Uppsala D) professor de botànica
A) Thesaurus Zeylanicus B) Genera Plantarum C) Hortus Cliffortianus D) Systema Naturae
A) Philip Miller B) George Clifford III C) Johan Frederik Gronovius D) Herman Boerhaave
A) Tres mesos B) Un any C) Sis mesos D) Dues setmanes
A) Dillenia B) Linnaea C) Cliffortia D) Nepenthes
A) 1751 B) 1761 C) 1749 D) 1753
A) Més de 2.000 quilòmetres B) 10.000 quilòmetres C) 500 quilòmetres D) 5.000 quilòmetres
A) George Clifford III B) Philip Miller C) Sir Hans Sloane D) Herman Boerhaave
A) 1766 B) 1752 C) 1758 D) 1770
A) 1732 B) 1740 C) 1734 D) 1736
A) Olof Söderberg B) Erik Gustaf Lidbeck C) Adolf Frederick D) Anders Celsius
A) 1749 B) 1750 C) 1747 D) 1752
A) Gärtneria B) Scopolia C) Linnæa D) Linnaea borealis
A) 1753 B) 1749 C) 1770 D) 1761
A) Els francesos B) Els suecs C) Els alemanys D) Els lapons
A) Scania B) Gotland C) Öland D) Västergötland
A) 15 de maig de 1737 B) 28 de juny de 1741 C) 12 de setembre de 1739 D) 26 de juny de 1739
A) La primera edició B) La cinquena edició C) La dotzena edició D) La desena edició
A) Peter Artedi B) Claes Sohlberg C) L'alcalde d'Hamburg D) Nils Rosén
A) 500 B) 50 C) Aproximadament 100 D) 200
A) Flora Suecica B) Skånska Resa C) Fauna Suecica D) Wästgöta-Resa
A) 12 de setembre de 1739 B) 1 de juliol de 1740 C) 28 de juny de 1738 D) 15 de maig de 1737
A) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford B) Chelsea Physic Garden C) Jamaica Botanical Garden D) Hartekamp
A) Sophia B) Sara Magdalena C) Lovisa D) Elisabeth Christina
A) Baies B) Líquens C) Herbes D) Musgos
A) 1000 B) 935 C) 750 D) 500
A) Cliffortia B) Dillenia C) Linnaea D) Nepenthes
A) 100 B) 186 C) 250 D) 50
A) Johann Jacob Dillenius B) Herman Boerhaave C) Philip Miller D) George Clifford III
A) Flora Suecica B) Wästgöta-Resa C) Skånska Resa D) Fauna Suecica
A) Joseph Banks B) Alexander von Humboldt C) Carl Friedrich von Gärtner D) Giovanni Antonio Scopoli
A) Bibliotheca Botanica B) Hortus Cliffortianus C) Critica Botanica D) Genera Plantarum
A) Wästgöta-Resa B) Öländska och Gothländska Resa C) Fauna Suecica D) Flora Suecica
A) Jardí Botànic de Hartekamp B) Jardí Botànic de Chelsea C) Jardí Botànic de Jamaica D) Jardí Botànic de la Universitat d'Oxford
A) Philip Miller B) Johan Frederik Gronovius C) George Clifford III D) Herman Boerhaave
A) Joseph Dalton Hooker B) Charles Darwin C) Augustin Pyramus de Candolle D) Gregor Mendel
A) 1753 B) 1757 C) 1770 D) 1761
A) aigua alcalina B) aigua ferrosa C) aigua sulfúrica D) aigua amb gas
A) Rosa canina B) Campanula serpyllifolia, posteriorment coneguda com a Linnaea borealis C) Vaccinium myrtillus D) Betula pendula
A) American Philosophical Society B) Linnean Society of London C) Reial Acadèmia Sueca de Ciències D) Universitat d'Uppsala
A) 1738 B) 1750 C) 1741 D) 1765
A) Amsterdam B) Oxford C) Londres D) París
A) 1745 B) 1748 C) 1746 D) 1747
A) Hortus Cliffortianus B) Systema Naturae C) Genera Plantarum D) Critica Botanica
A) 1769 B) 1763 C) 1772 D) 1776
A) Un fòssil antic B) Una espècie d'ocell rara C) Una hidra amb set caps D) Un espècimen de planta únic
A) Uppsala B) Gothenburg C) Falun D) Estocolm |