A) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. B) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs. C) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. D) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució.
A) Comprovar hipòtesis estadístiques. B) Generar nombres aleatòris. C) Trobar solucions exactes a equacions. D) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts.
A) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. B) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. C) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. D) Modelatge de sistemes físics.
A) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. B) Predir tendències futures. C) Generar matrius aleatòries. D) Trobar els autovalors de les matrius.
A) Mètode de Runge-Kutta B) Eliminació gaussiana C) Mètode secant D) Mètode de Newton
A) Eliminació gaussiana B) Mètode de Newton C) Mètode de Runge-Kutta D) Interpolació de Lagrange
A) Mètode de bisecció B) Mètode de Newton C) Mètode de falsa posició D) Descens de gradient
A) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. B) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. C) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts. D) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.
A) Segle XXI. B) Segle XX. C) Segle XIX. D) Segle XVIII.
A) Progressos en la manipulació simbòlica. B) Augment de la potència de càlcul. C) Disminució dels costos computacionals. D) Reducció de la disponibilitat de dades.
A) Física quàntica. B) Mecànica celeste. C) Electromagnetisme. D) Termodinàmica.
A) Demostracions matemàtiques discretes. B) Models purament teòrics sense càlculs. C) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. D) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits.
A) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. B) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. C) La matemàtica discreta proporciona la base. D) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques.
A) Simulacions d'esdeveniments discretos. B) Tècniques de manipulació simbòlica. C) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. D) Càlculs aritmètics bàsics.
A) Per simular fenòmens quàntics. B) Per realitzar càlculs simbòlics. C) Per desenvolupar models discrets. D) Per a l'anàlisi actuarial.
A) Newton i Lagrange B) Euler i Gauss C) Whittaker i Stegun D) John von Neumann i Herman Goldstine
A) 1985 B) 2000 C) 1912 D) 1947
A) Llibres mecànics B) Ordenadors electrònics C) Llistes de fórmules D) Taules d'interpolació
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) A causa del treball d'E. T. Whittaker. C) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. D) Perquè hi ha un ordinador disponible.
A) El nombre de passos realitzats. B) La magnitud de la primera estimació. C) La precisió de les operacions aritmètiques. D) Una prova de convergència que implica el residu.
A) x³ - 8 B) 3x + 4 = 28 C) 3x² + 4 D) 3x³ − 24
A) a = 1, b = 2 B) a = -1, b = 4 C) a = 2, b = 5 D) a = 0, b = 3
A) Igual a 0,5 B) Més gran que 1 C) Menor que 0,2 D) Exactament 0
A) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. C) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.
A) Mètode simplex B) Anàlisi de components principals C) Compressió d'imatges espectrals D) Integració de Monte Carlo
A) Quadratura gaussiana B) Graelles disperses C) Mètodes de Monte Carlo D) Fórmules de Newton-Cotes
A) Integració de Monte Carlo B) Regla de Simpson C) Mètode simplex D) Reixetes disperses
A) Biblioteca Científica GNU B) Biblioteca IMSL C) Repositori Netlib D) Biblioteques NAG
A) Aritmètica binària B) Aritmètica de punt flotant C) Aritmètica de precisió arbitrària D) Aritmètica de punt fix
A) Excel B) Julia C) MATLAB D) Scilab
A) Journal on Numerical Analysis (SINUM) B) Numerische Mathematik C) Enciclopèdia de Matemàtiques D) Digital Library of Mathematical Functions
A) R B) Python C) MATLAB D) C++ |