A) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
B) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució.
C) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució.
D) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions.

A) Trobar solucions exactes a equacions.
B) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts.
C) Comprovar hipòtesis estadístiques.
D) Generar nombres aleatòris.

A) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
B) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions.
C) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles.
D) Modelatge de sistemes físics.

A) Generar matrius aleatòries.
B) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient.
C) Predir tendències futures.
D) Trobar els autovalors de les matrius.

A) Mètode de Newton
B) Mètode secant
C) Mètode de Runge-Kutta
D) Eliminació gaussiana

A) Mètode de Runge-Kutta
B) Eliminació gaussiana
C) Mètode de Newton
D) Interpolació de Lagrange

A) Mètode de falsa posició
B) Mètode de bisecció
C) Descens de gradient
D) Mètode de Newton

A) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts.
B) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat.
C) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades.
D) Reproduir exactament els punts de dades coneguts.

A) Segle XXI.
B) Segle XIX.
C) Segle XVIII.
D) Segle XX.

A) Disminució dels costos computacionals.
B) Augment de la potència de càlcul.
C) Progressos en la manipulació simbòlica.
D) Reducció de la disponibilitat de dades.

A) Mecànica celeste.
B) Termodinàmica.
C) Física quàntica.
D) Electromagnetisme.

A) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits.
B) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats.
C) Demostracions matemàtiques discretes.
D) Models purament teòrics sense càlculs.

A) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica.
B) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques.
C) La matemàtica discreta proporciona la base.
D) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible.

A) Càlculs aritmètics bàsics.
B) Tècniques de manipulació simbòlica.
C) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa.
D) Simulacions d'esdeveniments discretos.

A) Per a l'anàlisi actuarial.
B) Per simular fenòmens quàntics.
C) Per realitzar càlculs simbòlics.
D) Per desenvolupar models discrets.

A) Euler i Gauss
B) Whittaker i Stegun
C) Newton i Lagrange
D) John von Neumann i Herman Goldstine

A) 2000
B) 1912
C) 1985
D) 1947

A) Llibres mecànics
B) Ordenadors electrònics
C) Llistes de fórmules
D) Taules d'interpolació

A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox.
B) A causa del treball d'E. T. Whittaker.
C) Perquè hi ha un ordinador disponible.
D) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals.

A) Una prova de convergència que implica el residu.
B) La magnitud de la primera estimació.
C) La precisió de les operacions aritmètiques.
D) El nombre de passos realitzats.

A) x³ - 8
B) 3x³ − 24
C) 3x + 4 = 28
D) 3x² + 4

A) a = 1, b = 2
B) a = 0, b = 3
C) a = 2, b = 5
D) a = -1, b = 4

A) Igual a 0,5
B) Exactament 0
C) Més gran que 1
D) Menor que 0,2

A) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1.
B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10.
C) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions.
D) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero.

A) Mètode simplex
B) Compressió d'imatges espectrals
C) Integració de Monte Carlo
D) Anàlisi de components principals

A) Graelles disperses
B) Fórmules de Newton-Cotes
C) Quadratura gaussiana
D) Mètodes de Monte Carlo

A) Reixetes disperses
B) Mètode simplex
C) Regla de Simpson
D) Integració de Monte Carlo

A) Biblioteca Científica GNU
B) Repositori Netlib
C) Biblioteca IMSL
D) Biblioteques NAG

A) Aritmètica de precisió arbitrària
B) Aritmètica de punt flotant
C) Aritmètica binària
D) Aritmètica de punt fix

A) MATLAB
B) Excel
C) Julia
D) Scilab

A) Numerische Mathematik
B) Journal on Numerical Analysis (SINUM)
C) Enciclopèdia de Matemàtiques
D) Digital Library of Mathematical Functions

A) MATLAB
B) C++
C) R
D) Python