A) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. B) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. C) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. D) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
A) Trobar solucions exactes a equacions. B) Comprovar hipòtesis estadístiques. C) Generar nombres aleatòris. D) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts.
A) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. B) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. C) Càlcul exacte de funcions matemàtiques. D) Modelatge de sistemes físics.
A) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. B) Predir tendències futures. C) Generar matrius aleatòries. D) Trobar els autovalors de les matrius.
A) Mètode secant B) Mètode de Newton C) Eliminació gaussiana D) Mètode de Runge-Kutta
A) Mètode de Newton B) Eliminació gaussiana C) Interpolació de Lagrange D) Mètode de Runge-Kutta
A) Descens de gradient B) Mètode de bisecció C) Mètode de falsa posició D) Mètode de Newton
A) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. B) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. C) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. D) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts.
A) Segle XX. B) Segle XIX. C) Segle XXI. D) Segle XVIII.
A) Reducció de la disponibilitat de dades. B) Augment de la potència de càlcul. C) Progressos en la manipulació simbòlica. D) Disminució dels costos computacionals.
A) Electromagnetisme. B) Mecànica celeste. C) Termodinàmica. D) Física quàntica.
A) Demostracions matemàtiques discretes. B) Models purament teòrics sense càlculs. C) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. D) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits.
A) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. B) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques. C) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. D) La matemàtica discreta proporciona la base.
A) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa. B) Tècniques de manipulació simbòlica. C) Simulacions d'esdeveniments discretos. D) Càlculs aritmètics bàsics.
A) Per a l'anàlisi actuarial. B) Per realitzar càlculs simbòlics. C) Per simular fenòmens quàntics. D) Per desenvolupar models discrets.
A) John von Neumann i Herman Goldstine B) Newton i Lagrange C) Euler i Gauss D) Whittaker i Stegun
A) 2000 B) 1912 C) 1947 D) 1985
A) Taules d'interpolació B) Llistes de fórmules C) Llibres mecànics D) Ordenadors electrònics
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) A causa del treball d'E. T. Whittaker. C) Perquè hi ha un ordinador disponible. D) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals.
A) La precisió de les operacions aritmètiques. B) El nombre de passos realitzats. C) Una prova de convergència que implica el residu. D) La magnitud de la primera estimació.
A) x³ - 8 B) 3x² + 4 C) 3x³ − 24 D) 3x + 4 = 28
A) a = 2, b = 5 B) a = -1, b = 4 C) a = 1, b = 2 D) a = 0, b = 3
A) Menor que 0,2 B) Exactament 0 C) Més gran que 1 D) Igual a 0,5
A) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. B) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10. C) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1. D) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero.
A) Mètode simplex B) Integració de Monte Carlo C) Anàlisi de components principals D) Compressió d'imatges espectrals
A) Graelles disperses B) Quadratura gaussiana C) Fórmules de Newton-Cotes D) Mètodes de Monte Carlo
A) Regla de Simpson B) Integració de Monte Carlo C) Reixetes disperses D) Mètode simplex
A) Biblioteques NAG B) Biblioteca Científica GNU C) Repositori Netlib D) Biblioteca IMSL
A) Aritmètica de punt flotant B) Aritmètica de punt fix C) Aritmètica binària D) Aritmètica de precisió arbitrària
A) Excel B) MATLAB C) Julia D) Scilab
A) Numerische Mathematik B) Enciclopèdia de Matemàtiques C) Journal on Numerical Analysis (SINUM) D) Digital Library of Mathematical Functions
A) Python B) R C) C++ D) MATLAB |