A) La propietat dels mètodes numèrics de no arribar mai a una solució. B) La propietat d'una seqüència d'iteracions d'acostar-se a una solució. C) La propietat d'una funció de tenir múltiples solucions. D) La taxa d'acumulació d'errors en els càlculs.
A) Comprovar hipòtesis estadístiques. B) Trobar solucions exactes a equacions. C) Estimar valors desconeguts entre punts de dades coneguts. D) Generar nombres aleatòris.
A) Trobar els valors màxims o mínims de les funcions. B) Modelatge de sistemes físics. C) Aproximar funcions complexes utilitzant funcions més senzilles. D) Càlcul exacte de funcions matemàtiques.
A) Trobar els autovalors de les matrius. B) Generar matrius aleatòries. C) Resoldre sistemes d'equacions lineals de manera eficient. D) Predir tendències futures.
A) Mètode de Runge-Kutta B) Mètode secant C) Mètode de Newton D) Eliminació gaussiana
A) Mètode de Newton B) Mètode de Runge-Kutta C) Interpolació de Lagrange D) Eliminació gaussiana
A) Mètode de falsa posició B) Mètode de Newton C) Descens de gradient D) Mètode de bisecció
A) Crear nous punts de dades fora de l'interval donat. B) Reproduir exactament els punts de dades coneguts. C) Eliminar els valors atípics del conjunt de dades. D) Estimar els valors que falten entre punts de dades coneguts.
A) Segle XXI. B) Segle XVIII. C) Segle XIX. D) Segle XX.
A) Reducció de la disponibilitat de dades. B) Augment de la potència de càlcul. C) Disminució dels costos computacionals. D) Progressos en la manipulació simbòlica.
A) Termodinàmica. B) Electromagnetisme. C) Mecànica celeste. D) Física quàntica.
A) Solucions aproximades dins de límits d'error especificats. B) Demostracions matemàtiques discretes. C) Traduccions simbòliques exactes convertides en dígits. D) Models purament teòrics sense càlculs.
A) Es fan servir tècniques de manipulació simbòlica. B) Mètodes numèrics avançats fan que sigui possible. C) La matemàtica discreta proporciona la base. D) Es basa exclusivament en l'anàlisi de dades històriques.
A) Tècniques de manipulació simbòlica. B) Simulacions d'esdeveniments discretos. C) Càlculs aritmètics bàsics. D) Algoritmes d'optimització avançats desenvolupats dins del camp de la investigació operativa.
A) Per realitzar càlculs simbòlics. B) Per a l'anàlisi actuarial. C) Per desenvolupar models discrets. D) Per simular fenòmens quàntics.
A) Whittaker i Stegun B) John von Neumann i Herman Goldstine C) Euler i Gauss D) Newton i Lagrange
A) 1912 B) 1947 C) 2000 D) 1985
A) Llistes de fórmules B) Ordenadors electrònics C) Llibres mecànics D) Taules d'interpolació
A) Perquè es va crear el Premi Leslie Fox. B) A causa del treball d'E. T. Whittaker. C) Perquè només es van calcular amb 16 dígits decimals. D) Perquè hi ha un ordinador disponible.
A) La magnitud de la primera estimació. B) Una prova de convergència que implica el residu. C) La precisió de les operacions aritmètiques. D) El nombre de passos realitzats.
A) 3x³ − 24 B) 3x + 4 = 28 C) 3x² + 4 D) x³ - 8
A) a = -1, b = 4 B) a = 0, b = 3 C) a = 2, b = 5 D) a = 1, b = 2
A) Exactament 0 B) Menor que 0,2 C) Igual a 0,5 D) Més gran que 1
A) Integració d'una funció amb un nombre infinit de regions. B) Derivació d'una funció on l'element diferencial és zero. C) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 1. D) Avaluació de f(x) = 1/(x - 1) prop de x = 10.
A) Integració de Monte Carlo B) Compressió d'imatges espectrals C) Mètode simplex D) Anàlisi de components principals
A) Quadratura gaussiana B) Fórmules de Newton-Cotes C) Mètodes de Monte Carlo D) Graelles disperses
A) Reixetes disperses B) Regla de Simpson C) Mètode simplex D) Integració de Monte Carlo
A) Repositori Netlib B) Biblioteca IMSL C) Biblioteca Científica GNU D) Biblioteques NAG
A) Aritmètica de punt fix B) Aritmètica binària C) Aritmètica de punt flotant D) Aritmètica de precisió arbitrària
A) Scilab B) MATLAB C) Julia D) Excel
A) Enciclopèdia de Matemàtiques B) Journal on Numerical Analysis (SINUM) C) Digital Library of Mathematical Functions D) Numerische Mathematik
A) C++ B) R C) MATLAB D) Python |